{"id":5768,"date":"2017-10-28T14:28:53","date_gmt":"2017-10-28T12:28:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=5768"},"modified":"2020-07-09T07:59:59","modified_gmt":"2020-07-09T05:59:59","slug":"carme-mir-garanger-bisbalenca-dissenyadora-de-models-dalta-pelleteria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=5768","title":{"rendered":"Carme Mir Garanger. Bisbalenca dissenyadora de models d\u2019alta pelleteria"},"content":{"rendered":"

Per Rosa M. Masana Ribas<\/em><\/p>\n

Aquest article\u00a0 de Rosa M. Masana, va ser publicat a la Revista del Baix Empord\u00e0\u00a0 digital n\u00famero 13,\u00a0 de l’any 2014, p\u00e0gines\u00a0 de la 40 a la 43.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Revista del BaixEmpord\u00e0 digitalC<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

La bisbalenca Carme Mir, des de la d\u00e8cada dels anys seixanta fins gaireb\u00e9 l\u2019actualitat, no ha deixat de dissenyar i confeccionar peces d\u2019alta costura en pelleteria, convertint la confecci\u00f3 d\u2019abrics, jaquetes i d\u2019altres complements en peces \u00faniques per a un p\u00fablic sempre selecte.<\/p>\n

Els or\u00edgens<\/strong><\/p>\n

Podem dir que Carme Mir \u00e9s una gran coneixedora del m\u00f3n de la pell, ja que forma part de la quarta generaci\u00f3 dedicada a aquest \u00e0mbit, b\u00e9 sigui manipulant la mat\u00e8ria primera fins arribar a dissenyar aut\u00e8ntiques creacions.<\/p>\n

Joan Mir, besavi de la Carme, a mitjans del segle XIX desenvolupava la tasca de blanquer de pells, activitat que va continuant conreant el seu fill V\u00edctor Mir Celdran. Preparaven les pells en una nau situada a la zona de can \u2018Fuertes\u2019, al municipi de la Bisbal d\u2019Empord\u00e0. La nau estava equipada amb safarejos i altres instal\u00b7lacions que servien per adobar, polir i blanquejar les peces. El n\u00e9t del senyor Joan i pare de la Carme, Arcadi Mir Vidal, casat amb Teresa Garanger, tamb\u00e9 s\u2019hi va implicar en l\u2019ofici d\u2019assaonador de pells i, d\u2019altra banda, va posar en marxa un taller on s\u2019hi elaboraven objectes derivats del cuir com podien ser catifes, manyoples, cobrellits i guants, entre d\u2019altres. Arcadi Mir tenia una encertada visi\u00f3 de futur i de com es movia el mercat de la pelleteria durant els anys seixanta a tot el pa\u00eds.<\/p>\n

La seva formaci\u00f3 t\u00e8cnica<\/strong><\/p>\n

Carme Mir va n\u00e9ixer a la Bisbal, el 22 d\u2019abril de l\u2019any 1937, al carrer Amor Filial n\u00famero 10, a les dues de la tarda, assistida per la llevadora Catalina Ponsat\u00ed 2. Quan tenia 9 anys va n\u00e9ixer la seva germana Montserrat, mentre ella anava a l\u2019escola de les Germanes del Cor de Maria on hi va poder aprendre comer\u00e7, tenidoria de llibres, franc\u00e8s, mecanografia, taquigrafia i m\u00fasica.<\/p>\n

Sense que el seu pare hagu\u00e9s de fer cap esfor\u00e7, la Carme per ella mateixa es va sentir motivada per les activitats pelleteres desenvolupades al taller i, als 16 anys, va decidir de dedicar-s\u2019hi de ple, demostrant r\u00e0pidament les seves aptituds en aquesta mat\u00e8ria.<\/p>\n

Per millorar la seva formaci\u00f3, Arcadi Mir la va adre\u00e7ar a aprendre a casa de Maria Ferran, modista de renom de Sant Feliu de Gu\u00edxols. Va ser qui va ensenyar a la Carme a cosir i emprovar segons el sistema de \u201cglassetes\u201d, o sigui vestint directament un maniqu\u00ed o b\u00e9 a la persona que havia de portar la pe\u00e7a encarregada.<\/p>\n

Durant la setmana s\u2019estava a Sant Feliu i els divendres venia amb la Sarfa a la Bisbal, bus que abans havia de fer el trajecte Llagostera, Cass\u00e0 de la Selva, Santa Pellaia, fins a la Bisbal.<\/p>\n

Recorda que al taller de casa seva hi treballava el senyor Vil\u00e0, sogre de Mois\u00e8s\u00a0 Ram\u00edrez, que havia estat el practicant de la Bisbal. D\u2019ell diu que va aprendre a fer-se la seva primera jaqueta de pell.<\/p>\n

Per tal d\u2019ampliar coneixements anava a la casa Balc\u00e1zar de Barcelona i tamb\u00e9, espor\u00e0dicament, es traslladava a la secci\u00f3 de pelleteria de la casa Christian Dior de Par\u00eds per aprendre algunes de les t\u00e8cniques m\u00e9s innovadores dins l\u2019\u00e0mbit de l\u2019alta pelleteria.<\/p>\n

L\u2019apogeu creatiu i professional <\/strong><\/p>\n

A partir de la d\u00e8cada dels anys seixanta del passat segle, la Carme inicia una tasca important en l\u2019elaboraci\u00f3 de peces d\u2019alta pelleteria. Comenta que al seu taller hi havien arribat a treballar una setantena de persones, comptabilitzant els empleats de dins l\u2019empresa i els de dedicaci\u00f3 externa que treball\u00e0vem als domicilis particulars; tamb\u00e9 disposava de personal a alguns tallers de Barcelona.<\/p>\n

Generalment les pells procedien de subhastes estrangeres o d\u2019importadors nacionals. Les m\u00e9s valorades eren les de: marta cibelina, lleopard, linx, ocelot, vis\u00f3, xinxilla, l\u2019astracan, i altres com la ll\u00fadriga, la guineu, el castor gris, l\u2019esquirol, foca, h\u00e0mster, conill rex i orylag, la fagina o gorjablanc3… Un dels models que recorda va causar un gran impacte va ser el de de l\u2019astracan bretzuans, complementat amb pell de renard alt\u00f3, que va ser presentat a l\u2019Hotel La Gavina de S\u2019agar\u00f3.<\/p>\n

Explica que, generalment, tenia el model que volia fer a la ment, despr\u00e9s en feia el patr\u00f3 i, a partir d\u2019aqu\u00ed, cadascun dels seus empleats, fossin talladors, cosidors a m\u00e0quina o manuals, sabien el que havien de fer per donar forma a la proposta. La complexitat en ocasions era extrema, ja que segons quin tipus de disseny i la proced\u00e8ncia de la pell, calia ajustar de seixanta a cent peces per confeccionar un abric.<\/p>\n

A poc a poc la fama li va anar arribant. Calcula que havia elaborat col\u00b7leccions anuals que comptabilitzaven entre 160 i 170 tipus de models. Una part els presentaven a desfilades que se celebraven a capitals de l\u2019Estat espanyol i a l\u2019estranger, tot i que el lloc m\u00e9s proper i habitual solia ser el mes d\u2019agost al castell de Peralada, un establiment que sempre estava nodrit d\u2019una selecta clientela procedent de Fran\u00e7a, Alemanya, B\u00e8lgica o b\u00e9 It\u00e0lia.<\/p>\n

Les seves creacions eren presentades per models professionals que sabien moure\u2019s suggestivament per les passarel\u00b7les, fet que li va mer\u00e8ixer diversos reconeixements d\u2019abast internacional aix\u00ed com la seva publicaci\u00f3 en revistes diverses dedicades a la pelleteria. A les desfilades hi assistia un considerable nombre de persones, per\u00f2 tamb\u00e9 un redu\u00eft p\u00fablic acudia a les presentacions que realitzava a uns dels salons de\u00a0 casa seva.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La Carme i alguns dels seus dissenys<\/figcaption><\/figure>\n

Premis, desfilades nacionals i internacionals<\/strong><\/p>\n

Al llarg de la seva vida professional la Carme ha rebut diversos premis i distincions, entre els quals: Premi de disseny d\u2019Iberpiel a Madrid l\u2019any 1970 per la creaci\u00f3 d\u2019un abric d\u2019astracan de color blanc, tipus \u201cdoctor Zhivago\u201d, amb barret de cosac procedent de xai afric\u00e0. Medalla d\u2019honor d\u2019Unicef, de mans de donya Margarita de Borb\u00f3n.<\/p>\n

Ha fet passarel\u00b7les als hotels Ritz i Eurobulding de Madrid, tamb\u00e9 a Mil\u00e0, Par\u00eds, Moscou, a l\u2019Hotel La Gavina de s\u2019Agar\u00f3, Platja d\u2019Aro, Figueres, Girona o al castell de Peralada \u2013entre d\u2019altres\u2013 on en una ocasi\u00f3, amb motiu de recaptar fons per a Unicef, van assistir a l\u2019acte unes 4.000 persones i on tamb\u00e9 s\u2019hi van fer presentacions ben\u00e8fiques per ajut a la Creu Roja. Aquestes entitats rebien un import per cadascuna de les invitacions o entrades que s\u2019havien repartit. Les desfilades eren promogudes per l\u2019empresa del Sr. Flaquer, de Barcelona, responsable log\u00edstic de l\u2019organitzaci\u00f3 i de contractar a les vint-i-cinc models que sovint formaven la passarel\u00b7la, entre les quals s\u2019hi trobaven Judit Masc\u00f3 o In\u00e8s Sastre, dues glamuroses models catalanes, mentre que el presentador era el conegut locutor de r\u00e0dio M\u00e0rio Beut.<\/p>\n

Segons comenta Carme Mir, la d\u00e8cada dels anys noranta, degut a les accions dels\u00a0 ecologistes, la venda d\u2019abrics de pell va caure en picat i, si b\u00e9 diu que abans els animals salvatges els mataven sense discriminaci\u00f3, ara tots s\u00f3n de granja i la carn s\u2019aprofita per fer pinso per a altres animals. De fet, les opinions sobre aquest aspecte s\u00f3n diverses i es mouen d\u2019acord amb la sensibilitat o tendresa que cadasc\u00fa senti pels animals. Actualment la legislaci\u00f3 espanyola, seguint les pautes d\u2019altres pa\u00efsos, ha procurat per la millora de les condicions dels animals4.<\/p>\n

Un parell d\u2019an\u00e8cdotes<\/strong><\/p>\n

Carme Mir explica que en una ocasi\u00f3, durant l\u2019assaig d\u2019una desfilada conformada per quinze nois i noies de la Bisbal, van sortir tots junts a l\u2019escenari i amb el seu pes es va ensorrar la tarima. Per sort es tractava nom\u00e9s d\u2019un assaig i ning\u00fa no va prendre mal.<\/p>\n

Un altre dia es van oblidar les sabates de les models a casa la Carme i, en el moment d\u2019haver de sortir davant del p\u00fablic, ho van haver de fer descalces. Pilar Com\u00edn, comentarista de la col\u00b7lecci\u00f3, va interpretar aquell fet com a una singularitat\u00a0 innovadora i original\u00a0 acudit de la senyora Carme Mir, i\u00a0 com a resultat en va fer una bona ressenya.<\/p>\n

Aficionada al teatre i a la poesia<\/strong><\/p>\n

L\u2019any 1958 es va casar amb Pere Par\u00eds Rebull, de Palam\u00f3s, que venia d\u2019una fam\u00edlia de pescadors i que disposaven d\u2019una barca anomenada Joven Par\u00eds, la qual dissortadament va ser destru\u00efda durant la Guerra Civil. Posteriorment la fam\u00edlia en va\u00a0 adquirir una altra a qui van posar el nom de Gran Par\u00eds. En casar-se, el matrimoni va viure a la casa del carrer del Puig d\u2019en Vidal de la Bisbal i van tenir quatre filles: la Tat, la Imma, la N\u00faria i la Maria del Mar \u2013que va morir als 10 anys\u2013, tot i que cap de les quals va voler continuar amb el negoci familiar. La senyora Carme va enviudar l\u2019any 2006 i a ara \u00e9s \u00e0via de tres n\u00e9ts.<\/p>\n

Carme Mir ha estat artista tamb\u00e9 en altres \u00e0mbits, ja que de jove havia participat a diverses obres de teatre, sovint al Foment Cat\u00f2lic de la Bisbal, on diu que hi va aprendre molt al costat de les professores Conxita Branc\u00f3s, Merc\u00e8 Figa i el senyor Mont, com tamb\u00e9 amb la Merc\u00e8 Tibau, que feia d\u2019apuntadora. Recorda que va participar a les obres teatrals: Julieta, filla \u00fanica, Gent d\u2019ara, D\u2019aquesta aigua no en beur\u00e9, La ferida lluminosa, El pati blau, Jo ser\u00e9 el seu gendre, Do\u00f1a Clarines, Duda o b\u00e9 la representaci\u00f3 nadalenca Els Pastorets. Tamb\u00e9 va fer de rapsoda interpretant poemes d\u2019autors com Trinitat Aldrich o Moss\u00e8n Cinto Verdaguer.<\/p>\n

Va deixar de representar obres teatre a la d\u00e8cada dels anys seixanta, despr\u00e9s d\u2019haver nascut la seva tercera filla.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Llibre de la Festa Major de la Bisbal 1987<\/figcaption><\/figure>\n

Hem recuperat tres dels\u00a0 articles que\u00a0 parlen de la Carme Mir i n’hem lliurat una c\u00f2pia al Arxiu Comarcal del Baix Empord\u00e0, es pot veure clicant a :\u00a0\u00a0dossier-mir<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>
Registre de donaci\u00f3, data de sortida 20-11-2017, n\u00famero 2161<\/figcaption><\/figure>\n

Notes:<\/strong><\/p>\n

1.- Aquesta cr\u00f2nica estava feta per ser publicada a la revista El Griu de la Bisbal, per\u00f2 a causa que la publicaci\u00f3 no va continuar el tema va quedar aparcat. Abans d\u2019aquest reportatge, Carme Mir ha estat protagonista d\u2019altres articles, com ara:<\/p>\n

– Llu\u00eds Molinas, \u201cCarmen Mir o el glamur de l\u2019alta pelleteria a la Bisbal d\u2019Empord\u00e0\u201d. Revista del Baix Empord\u00e0 n\u00fam. 18, publicaci\u00f3 ara digitalitzada (www.revistabaixemporda.cat).<\/p>\n

– Tamb\u00e9 al \u201cPrograma de l\u2019Aplec, 50 anys de ciutat\u201d. L\u2019Abans, la Bisbal, 2006.<\/p>\n

2.- Rosa M. Masana, Catalina Ponsat\u00ed. Hist\u00f2ria de les llevadores i infermeres del Baix Empord\u00e0, Associa\u00adci\u00f3 de Suport a la Dona de Palafrugell, Volum I, Girona, 2014.<\/p>\n

3.- Per fer un abric de pell de llop es necessiten dotze animals, de vis\u00f3 seixanta, de guineu vint, de linx disset i d\u2019esquirol dos-cents cinquanta.<\/p>\n

4.- L\u2019any 1959 s\u2019havia creat l\u2019International Society for the Protection of Animals (ISPA) i, l\u2019any 1976, es va fundar l\u2019Associaci\u00f3 en Defensa dels Drets dels Animals (ADDA) que va promoure la primera llei de protecci\u00f3 animal a Espanya. La regularitzaci\u00f3 d\u2019aquest tema es va produir l\u2019any 1988.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Rosa M. Masana Ribas Aquest article\u00a0 de Rosa M. Masana, va ser publicat a la Revista del Baix Empord\u00e0\u00a0 digital n\u00famero 13,\u00a0 de l’any 2014, p\u00e0gines\u00a0 de la 40 a la 43.   La bisbalenca Carme Mir, des de la d\u00e8cada dels anys seixanta fins gaireb\u00e9 l\u2019actualitat, no ha deixat de dissenyar i confeccionar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,16],"tags":[598,597,86,118],"class_list":["post-5768","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-diversos","category-la-bisbal-demporda","tag-alta-costura","tag-carme-mir","tag-la-bisbal","tag-pelleteria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5768"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5768"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5768\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5781,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5768\/revisions\/5781"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5768"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=5768"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=5768"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}