\u00a0 <\/p>\n Contingut:<\/strong><\/p>\n Pregunten al batlle de Palafrugell si Francesca Cubet, coneguda com la Llaunera<\/em>, exercia la prostituci\u00f3 (1\/10\/1863). En una altra circular hi ha la seva descripci\u00f3 f\u00edsica: era baixa, de cabells castanys foscos, ulls marrons, nas regular, cara rodona, color bo i que en aquell moment feia de dida a la Maternitat de Barcelona (6\/10\/1863).<\/p>\n A un establiment propietat del senyor Sagrera es feia ball i es comentava que hi havia dones molt relaxades que es podien anomenar prostitutes. Encara que aquestes fossin casades no deixaven de ser descarrilades. En canvi, a la sala del \u00abcom\u00fa\u00bb no hi havia hagut mai cap motiu de queixa (23\/12\/1867).<\/p>\n De vegades, a les cases de toler\u00e0ncia es jugaven jocs prohibits per la llei, no sabem si aquest era el cas, nom\u00e9s que a una circular es notificava que havien de ser investigades les cases de cal Calof i de cal T\u00f3ful (febrer 1894). Es torna a investigar Cristobal Vilella, T\u00f3ful<\/em> (16\/5\/1899).<\/p>\n En el primer volum,[1]<\/a> coment\u00e0vem que la Junta Municipal de Palafrugell amb data 16 de desembre del 1904 feia saber que no hi havia establiments dedicats a la prostituci\u00f3. \u00c9s possible que els haguessin clausurat.<\/p>\n El governador civil de Girona, amb data 19 de febrer del 1904, es dirigeix al batlle de Palafrugell informant que un ciutad\u00e0 li demanava que argument\u00e9s el motiu pel qual s\u00b4havia de tancar la mancebia<\/em> del carrer Sant Pons n\u00famero 17. El batlle va fer constar que l\u2019esmentat establiment estava inscrit al Registre Especial d\u2019Higiene, per la qual cosa, sembla, que era legal.<\/p>\n El governador civil, amb data 7 d\u2019agost del 1904, autoritza a Joan P. i a Carme G. O. \u00abpara que se puedan ejercer en esta poblaci\u00f3n el tr\u00e1fico de mancebia<\/em>\u00bb. <\/em>Per\u00f2 amb la condici\u00f3 que havia d\u2019haver-hi un metge que visit\u00e9s totes les p\u00fabliques i tamb\u00e9 que don\u00e9s de baixa les que estiguessin\u00a0 malaltes. El metge cobraria una pesseta per casa visita.<\/p>\n Es diu que Joan P. tenia dues p\u00fabliques, una de 25 anys i que era de Madrid i l\u2019altra, de Saragossa.<\/p>\n Carmen G.O. tenia una p\u00fablica de 25 anys que era de Barcelona.<\/p>\n Els establiments de Josep S. i de Raimunda B., a la que popularment anomenaven la Mundeta<\/em>, no es van voler donar d\u2019alta a la matr\u00edcula de contribuci\u00f3 de l\u2019any 1904.<\/p>\n Vicente L. tamb\u00e9 explicava que nom\u00e9s tenia una dona i que la mantenia (1\/8\/1904).<\/p>\n El governador civil comunica al batlle de Palafrugell que ha d\u2019organitzar la vigil\u00e0ncia del servei d\u2019higiene de la prostituci\u00f3 d\u2019acord amb la Real Orden del 12 de desembre de 1903. M\u00e9s tard, es concreten les bases d\u2019aquesta reglamentaci\u00f3 (14\/2\/1906).<\/p>\n Possiblement el negoci de les cases de toler\u00e0ncia era rendible perqu\u00e8 la Mundeta, tot i que ella mateixa considerava que aquest negoci era immoral, tamb\u00e9 deia que es veia obligada a mantenir-lo i es queixava que la forcessin a tancar l\u2019establiment a les 10 del vespre, mentre que a la vila se n\u2019havia obert un de nou que a m\u00e9s d\u2019aplicar preus molt alts li era perm\u00e8s obrir tota la nit (31\/3\/1908) i (4\/5\/1908).<\/p>\n A una casa de prostituci\u00f3 es va presentar una noia de 24 anys anomenada Rita amb la seva filla Anna que tenia dos anys i que havia nascut a la Maternitat de Barcelona. Finalment, expliquen que la Rita va marxar a Buenos Aires i va deixar la criatura a Palafrugell (26\/8\/1909).<\/p>\n El metge higienista d\u2019una casa de lenocinio <\/em>-en catal\u00e0, alcavoteria- que era propietat de Manuela Barrancos, era el responsable d\u2019anar a visitar les pupilas<\/em>.[2]<\/a> La revisi\u00f3 del metge en una ocasi\u00f3 constava que sanit\u00e0riament havia estat satisfact\u00f2ria (2\/11\/1912). Les meretrius de l\u2019esmentat establiment eren C.G. de 23 anys i M.V. de 26, totes dues solteres i de Matar\u00f3 (2\/11\/1912).<\/p>\n En una altra llista consten C.G., M. Ll., C.B., M.G. i M.M., totes amb una edat compresa entre els 23 i els 25 anys (12\/11\/1912).<\/p>\n El metge Josep Reixart troba en bones condicions un local de prostituci\u00f3 i fa constar que disposava d\u2019instrumental apte per al reconeixement de las pupilas<\/em> (19\/11\/1914).<\/p>\n \u00a0 \u00a0Informaci\u00f3 addicional.<\/strong><\/p>\n La consulta\u00a0 de documents\u00a0 posteriors,\u00a0 ens han perm\u00e8s obtenir\u00a0 dades relacionades amb la pr\u00e0ctica de la prostituci\u00f3 que em considerat ajuntar .<\/p>\n L\u2019any 1918, segons un comunicat del batlle de Palafrugell, la vila tenia uns 4.000 habitants i\u00a0 unes 1.500 persones que treballaven al suro.\u00a0 En refer\u00e8ncia\u00a0 a les meretrius\u00a0 hem localitzat\u00a0 algunes documents que ens informen existia un prost\u00edbul a la Cerveceria anomenada \u2018El Gran 64\u2019 que estava situada al n\u00famero 15 del carrer \u2018Paseo del Norte\u2019, actualment carrer Vel\u00e1zquez.[3]<\/a>\u00a0de Palafrugell que hi constava \u00a0tenia donades d’ alta les seg\u00fcents noies amb noms i cognoms: Maria natural de M\u00farcia, Llu\u00efsa de Sabadell, Carmela de Madrid i Amelia de Cartagena. [4]<\/a><\/p>\n En una \u00a0altra nota a la premsa es deia que algunes autoritats judicials eren molt complaents amb els \u2018garitos,[5]<\/a> o casas de lenocinio\u2019, com tamb\u00e9 amb els abusos que es feien referent a\u00a0 la ca\u00e7a, \u00a0la pesca y el \u00a0pasturatge\u2019.<\/p>\n La cita que ara \u00a0presentem \u00e9s de Palam\u00f3s per\u00f2 la incloem aqu\u00ed perqu\u00e8 ens amplia informaci\u00f3 sobre aquests establiments, deia: A la casa de lenocinio de Palam\u00f3s coneguda per La nueva fullaca, \u00f3 per \u2018El nuevo retiro\u2019 regentada per \u00a0Dolors Blanquet, un alcahuete -alcavot, proxeneta-, va matar d\u2019un tret a un noi de 22 anys que deien, s\u2019havia tret un ganivet de la butxaca.[6]<\/a><\/p>\n Possiblement els ciutadans estaven preocupats per la seva salut, perqu\u00e8 es va fer una crida a les autoritats demanant-los que vetllessin per corregir la poca higiene dels ‘lenocinios’ i denunciaven a \u00a0m\u00e9s que en aquests establiments hi assistien joves no entrats encara a la pubertat.[7]<\/a><\/p>\n Hem localitzat una nova Cartilla amb el nom ‘Higiene P\u00fablica’ que a t\u00edtol de reglament provisional aprovat per la Junta de Sanitat de Girona, s\u00f3n descrites les normatives per la pr\u00e0ctica de la prostituci\u00f3. Consten de dos cap\u00edtols i el primer\u00a0 format per 13 articles\u00a0 fan\u00a0 refer\u00e8ncia a les casses de toler\u00e0ncia i els seus propietaris i el segon de 28 articles est\u00e0 relacionat\u00a0 amb les\u00a0 ‘pupilas’\u00a0 i dones dedicades a la prostituci\u00f3.<\/p>\n El document est\u00e0 signat pel governador Manuel Moreno Churruca el dia 5 de juliol de 1908. En\u00a0 motiu d’una inspecci\u00f3, sabem que al carrer de la Barca n\u00famero 9 de Girona hi havia hagut a principis del segle XX una casa de toler\u00e0ncia. ( Font informativa: Arxiu Municipal de Girona, correspond\u00e8ncia).<\/p>\n Notes<\/p>\n [1]<\/a> Rosa M. Masana. Dones emprenedores<\/em>. Palafrugell 1857-1914<\/em>, p\u00e0g.159.\u2019 any 2013\u00a0 en\u00a0 format\u00a0 paper. El volum n\u00famero dos que porta el mateix t\u00edtol i \u00e9s una continu\u00eftat de l\u2019anterior fet\u00a0 l\u2019 any 2016\u00a0 est\u00e0 disponible a\u00a0 Internet.<\/p>\n<\/div>\n [2]<\/a> Pupilas<\/em>, \u00a0paraula derivada del llat\u00ed \u201cpupilus\u201d que en diminutiu es refereix a \u201cpupus\u201d nen o b\u00e9 \u00a0\u2018pupilla\u2019, \u00a0nena i ambd\u00f3s casos orfes menors d\u2019edat.\u00a0 Terme usat\u00a0 tamb\u00e9 per referir-se a les prostitutes.<\/p>\n<\/div>\n [3]<\/a> El carrer del Nord era\u00a0 paral\u00b7lel al de Barris i Buix\u00f3, via confluent a l\u2019actual\u00a0 pla\u00e7a Camps d\u2019en Prats de Palafrugell i for\u00e7a transitada en anada i vinguda de\u00a0 carruatges \u00a0provinents \u00a0de viles \u00a0mar\u00edtimes com podia ser Palam\u00f3s, Tamariu en direcci\u00f3 a Esclanya, Begur, Pals o b\u00e9 d\u2019altres indrets.<\/p>\n<\/div>\n [4]<\/a> Correspond\u00e8ncia Ajuntament de Palafrugell caixa 96 del dia 1-7-1918<\/p>\n<\/div>\n![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/5-300x232.jpg\" "\\"5\\"")
<\/a><\/em><\/p>\n\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/20180201_190520-150x150.jpg\" "\\"20180201_190520\\"")
<\/a><\/dt>\n![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/Higiene-p\u00fablica1908-150x150.jpg\" "\\"higiene-publica1908\\"")
<\/a>
\n