{"id":6425,"date":"2018-10-16T19:02:06","date_gmt":"2018-10-16T17:02:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=6425"},"modified":"2024-05-26T18:20:11","modified_gmt":"2024-05-26T16:20:11","slug":"el-somriure-de-la-pilar-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=6425","title":{"rendered":"El somriure de la Pilar"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
La Pilar Tondo<\/figcaption><\/figure>\n

Un dia que estava cosint les vores d\u2019una xarxa protectora per a les plantes, em va venir el record de la Pilar Tondo, donant-se la casualitat que a causa del canvi d\u2019ubicaci\u00f3 dels llibres tenia a prop meu un \u00e0lbum de fotografies. Deixo de cosir, el miro i a dins hi havia fotografies d\u2019ella.<\/p>\n

Amb la Pilar va coincidir que l\u2019any 1964 i el mateix dia v\u00e0rem entrar a treballar a la M\u00fatua de Terrassa. Va passar que entre la responsable del departament i ella no es va crear bona sintonia. Aix\u00f2 ocasionava que davant de qualsevol error era amonestada amb contund\u00e8ncia i en ocasions la Pilar alliberava el seu malestar explicant-me els fets. Era evident que el tracte que rebia era desproporcionat.<\/p>\n

Al contrari em passava a mi, ja que em veia totes les gr\u00e0cies que podia tenir una noia de dinou anys inexperta per\u00f2 amb ganes d\u2019aprendre. Amb tot, la Pilar i jo v\u00e0rem mantenir una bona amistat tot i que ens port\u00e0vem potser uns quinze anys de difer\u00e8ncia.<\/p>\n

En aquell temps la directora d\u2019infermeria de l\u2019hospital ens demanava que ens tract\u00e9ssim de vost\u00e8, tant entre el cos d\u2019infermeria com envers els facultatius, de manera que la Pilar era la senyoreta Tondo i jo, la senyoreta Masana.<\/p>\n

El Cottolengo <\/strong><\/p>\n

La Pilar era una persona de fortes creences religioses i amb un manifest esperit d\u2019ajut als altres. Un dia em va proposar que l\u2019acompany\u00e9s a Barcelona a l\u2019asil de malalts ps\u00edquics del Cottolengo del pare Alegre.[1]<\/a><\/p>\n

Amb el seu Seat 600, un diumenge a primera hora del mati ens dirig\u00edrem al Cottolengo per donar esmorzar als residents. Succe\u00efa que els diumenges una part del personal feia festa i per aquest motiu es demanava l\u2019ajut de persones volunt\u00e0ries.<\/p>\n

Despr\u00e9s de servir i ajudar a esmorzar els qui ho necessitaven, proced\u00edem a fer la higiene personal dels malalts, tasca que f\u00e8iem fins a l\u2019hora de dinar, quan ajud\u00e0vem a alimentar-se qui tenia dificultat per fer-ho per ell mateix.<\/p>\n

Durant els dies que vam seguir anant-hi vam experimentar una dualitat de sentiments. D\u2019una banda el positiu, generat per la possibilitat de poder ajudar les persones que ho necessitaven tant en les necessitats fisiol\u00f2giques d\u2019alimentaci\u00f3, higiene i eliminaci\u00f3 com per l\u2019afecte i consideraci\u00f3 que els pod\u00edem donar per uns moments. Per\u00f2, alhora, tamb\u00e9 afloraven un conjunt de sentiments, entre tristesa generada per la crua realitat del lloc amalgamada entre compassi\u00f3, tendresa, injust\u00edcia i indignaci\u00f3 a la vegada. Fins i tot a mesura que passaven les hores m\u2019indignava amb mi mateixa perqu\u00e8 sabia que me n\u2019aniria a casa i els abandonaria a la seva sort.<\/p>\n

Girant la mirada enrere i intentant explicar aquest fet, he pres consci\u00e8ncia de quelcom de mi mateixa que si b\u00e9 ja coneixia no en sabia les causes que ara intentar\u00e9 explicar. Durant els meus anys d\u2019activitat d\u2019infermera, sovint quan plegava de la feina experimentava una sensaci\u00f3 de com si deix\u00e9s els malalts abandonats. M\u00e9s endavant quan vaig atendre pacients a domicili em passava el mateix, en especial quan ells donaven mostres que m\u2019estaven esperant amb delit, possiblement perqu\u00e8 la meva pres\u00e8ncia trencava part de la rutina di\u00e0ria motivada per la incapacitat de locomoci\u00f3 personal.<\/p>\n

La persistent sensaci\u00f3 d\u2019aband\u00f3 havia agafat m\u00e9s for\u00e7a quan en alguna ocasi\u00f3 en incorporar-me a la unitat assistencial o en el moment d\u2019entrar a un domicili despr\u00e9s d\u2019un cap de setmana de festa m\u2019assabentava que la persona a qui feia cures havia traspassat.<\/p>\n

Penso que l\u2019impacte emocional que vaig experimentar al Cottolengo amb els malalts pot ser una de les causes que al llarg del temps hagi mantingut viva aquesta sensaci\u00f3.<\/p>\n

Viatge a Lourdes i a Sitges<\/strong><\/p>\n

Amb la Pilar tamb\u00e9 vaig anar amb un autocar a Fran\u00e7a, a visitar el Santuari de la Mare de Deu de Lourdes amb la seva mare i una amiga. De Lourdes recordo que tamb\u00e9 vaig quedar impressionada, en especial en observar com diverses persones caminaven de genolls fent una infinitat de voltes a una estructura central . En aquesta situaci\u00f3 els espectadors no hi pod\u00edem fer res, no els pod\u00edem ajudar.\u00a0 \u00a0Tamb\u00e9 hav\u00edem fet altres sortides com la visita al Museu del Cau Ferrat de Sitges<\/a>\u00a0fundat pel pintor Santiago Rusi\u00f1ol l\u2019any 1893.<\/p>\n

\n
\n
\"<\/a><\/dt>\n
A Sitges a la d\u00e8cada dels anys setanta<\/dd>\n<\/dl>\n<\/div>\n
\n
\n
\"\"<\/a><\/dt>\n<\/dl>\n<\/div>\n

Una insuperable cal\u00e7otada<\/strong><\/p>\n

El meu germ\u00e0 s\u2019estava construint una casa en una urbanitzaci\u00f3 plena de pins als afores de Terrassa. Tenia feta la part de baix, amb una gran llar de foc, que va ser un dels elements que aglutin\u00e0 un major nombre d\u2019amics tant d\u2019ell com meus.<\/p>\n

La fam\u00edlia de la Pilar procedia de Tarragona, d\u2019un indret proper a Valls, motiu pel qual tenien la arrelada tradici\u00f3 de coure cal\u00e7ots a la brasa. Aquest va ser el motiu que organitz\u00e9ssim un \u00e0pat amb cal\u00e7ots portats directament de Valls.<\/p>\n

El meu germ\u00e0 Cisco en aquest local que he esmentat hi practicava una de les seves habilitats, preparar a la llar de foc un bon coix\u00ed de brases que permet\u00e9s coure-hi carn, carxofes, botifarres, rovellons, cansalada, el que fos. En aquella ocasi\u00f3 la novetat van ser els cal\u00e7ots, en un moment previ al boom d\u2019aquesta menja. Els van enfilar amb un filferro per poder-los coure d\u2019un costat i de l\u2019altre girant-los amb facilitat. La Pilar va portar de casa una salsa de romesco exquisida; el paladar et feia saber que havia estat feta amb els cinc sentits. Ara seria dif\u00edcil descriure la riquesa de sabors que contenia.<\/p>\n

Havien parat la taula parada amb suficient espai per posar-hi les teules que havien de fer la funci\u00f3 de plat per als cal\u00e7ots, tot a punt. Tamb\u00e9 els pitets que vaig fer per a cada un de nosaltres i amb el nom pintat, que em van mantenir ocupada diverses hores cosint a m\u00e0quina, per\u00f2 ho feia molt de gust.<\/p>\n

Encara que havia passat el temps, alg\u00fa de nosaltres feia esment a la deliciosa cal\u00e7otada que v\u00e0rem organitzar al Pi. El Pi era el nom de la parcel\u00b7la del meu germ\u00e0 Cisco i la J\u00falia. Una vegada vaig dir: \u201cPenso que si alg\u00fa est\u00e0 molt deprimit i vol deixar de viure, hem de dir-li que mengi una aut\u00e8ntica cal\u00e7otada; de segur que canvia d\u2019opini\u00f3 per poder repetir.\u201d<\/p>\n

\"\"<\/a>
La cal\u00e7otada, amb la fam\u00edlia de la Pilar, ella possiblement va fer la fotograf\u00eda<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019excels somriure de la Pilar<\/strong><\/p>\n

Potser el qualificatiu excels<\/em> aplicat a un somriure ens pot semblar exagerat, per\u00f2 \u00e9s el que vaig observar. Amb freq\u00fc\u00e8ncia no podem tenir contacte continuat amb totes les persones que hem conegut a la vida; aix\u00f2 va succeir amb la Pilar a causa que ella vivia a Terrassa i jo a Girona, tot i que en ocasions ens truc\u00e0vem per tel\u00e8fon per saber com anava tot. Feia temps que no hav\u00edem contactat i un dia sona el tel\u00e8fon per dir-me que la Pilar havia mort i a una edat bastant prematura. La not\u00edcia em va produir un sentiment de tristesa i nost\u00e0lgia.<\/p>\n

\n
\n
\"Sitges\"<\/a><\/dt>\n<\/dl>\n<\/div>\n

Vaig voler anar al tanatori de Terrassa per donar el condol als familiars i acomiadar-me simb\u00f3licament\u00a0 de la Pilar, vaig arribar al cementiri una mica tard, cap a les 13 hores. Vaig preguntar a recepci\u00f3 a quin departament estava, me’l van dir i vaig anari. Obro la porta hi estava tot fosc i encendre la\u00a0 llum, els familiars de segur que havien anat a dinar.<\/p>\n

El recinte feia respecte per\u00f2 em dirig\u00ed cap el segon compartiment , al obrir la porta la foscor era absoluta,\u00a0 vaig haver de palpar per veure on localitzava\u00a0 l’interruptor,\u00a0 obro\u00a0 la llum i m’acosto a veure\u00a0 la Pilar, la gran sorpresa va ser\u00a0 adonar-me que la Pilar estava somrient. L’impacte va ser gran perqu\u00e8 aquell somr\u00eds era com si an\u00e9s dirigit a mi.\u00a0 No va tardar en apareixi el meu raonament que em feia negar el que estava veien, per la meva professi\u00f3 d’infermera\u00a0 i per familiars he\u00a0 vist diverses persones que han mort i ning\u00fa havia vist que tingu\u00e9s l’expresi\u00f3 d’un somriure.<\/p>\n

Vaig estar-me una estona per veure si aquella expresi\u00f3 facial era una imaginaci\u00f3 meva, no va desapareixer, per la qual cosa sempre he pensat amb aquell somris de la Pilar com a una viv\u00e8ncia\u00a0 real que vaig experimentar, per\u00f2 que no en tenim cap explicaci\u00f3. Amb tot amb quedo amb que la Pilar em va regalar un somriure des de all\u00e0 on fos.\u00a0 Va morir el dia 9-9-1999.<\/p>\n

Coneixent el car\u00e0cter de Pilar vaig pensar en la possibilitat que quan ella va sentir que s\u2019apropava a la seva transcend\u00e8ncia espiritual no va tenir cap dubte i se sentia confiada i feli\u00e7, per\u00f2 tamb\u00e9 pensava que podia haver estat sota els efectes d\u2019un potent analg\u00e8sic que l\u2019alliberava del seu tamb\u00e9 possible dolor i sentia, potser, goig i placidesa. No ho s\u00e9, no podem saber aquestes coses. El meu dubte tamb\u00e9 era que aquest tipus de manifestacions no l\u2019he vist expressades en altres persones, encara que es trobin sota els efectes d\u2019un potent analg\u00e8sic.<\/p>\n

Tinc bastant clar, o almenys la tend\u00e8ncia a pensar-ho hi \u00e9s, que la Pilar somreia perqu\u00e8 estava dotada de fe, una fe que potser li va permetre visualitzar com creuava les portes d\u2019aquest m\u00f3n per arribar a una altra realitat o lloc meravell\u00f3s que potser tenia incorporat dins d\u2019ella mateixa, qui ho sap?<\/p>\n

\"\"<\/a>
Durant un viatge a Lourdes<\/figcaption><\/figure>\n
<\/div>\n
\n
\n

[1]<\/a> El\u00a0Cottolengo de Barcelona va ser creat per Dolors Permanyer i Joan Guim l\u2019any 1939 en record al jesu\u00efta Jacint Alegre Pujals com a asil per acollir malalts i necessitats i \u00e9s mantingut per la caritat p\u00fablica a partir del model de Giuseppe Benedetto Cottolengo<\/a>\u00a0el\u00a01832<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Un dia que estava cosint les vores d\u2019una xarxa protectora per a les plantes, em va venir el record de la Pilar Tondo, donant-se la casualitat que a causa del canvi d\u2019ubicaci\u00f3 dels llibres tenia a prop meu un \u00e0lbum de fotografies. Deixo de cosir, el miro i a dins hi havia fotografies d\u2019ella….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[473,654],"class_list":["post-6425","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-infermeria","tag-infermera","tag-pilar-tondo"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6425"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=6425"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6425\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6436,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6425\/revisions\/6436"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=6425"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=6425"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=6425"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}