{"id":6624,"date":"2019-02-04T11:58:22","date_gmt":"2019-02-04T09:58:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=6624"},"modified":"2019-04-23T17:26:49","modified_gmt":"2019-04-23T15:26:49","slug":"normes-sobre-vestuari-en-una-pragmatica-del-1723-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=6624","title":{"rendered":"Normes sobre vestuari en una pragm\u00e0tica del 1723"},"content":{"rendered":"

Vaig localitzar a l\u2019Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP) un document titulat Pragm\u00e1tica sanci\u00f3n que Su Magestad manda observar sobre trajes y otras cosas,<\/em> en qu\u00e8 es relaciona una s\u00e8rie de normes que s\u2019havien de seguir sobre la qualitat dels generes t\u00e8xtils i el tipus de vestimenta que havien de portar els ciutadans o vassalls. Es tracta d\u2019una normativa establerta i justificada perqu\u00e8 s\u2019havia observat que alguns sectors socials gastaven excessivament en roba de vestir, complements i luxes diversos. En llenguatge popular dir\u00edem que hi havia qui estirava m\u00e9s el bra\u00e7 que la m\u00e0niga. En part i possiblement, com veurem en l\u2019apartat sobre la situaci\u00f3 pol\u00edtica, hi havia persones que es van enriquir durant i despr\u00e9s de la guerra de Successi\u00f3 i volien fer ostentaci\u00f3 del seu nou estatus.<\/p>\n

L\u2019edici\u00f3 d\u2019aquesta pragm\u00e0tica, a m\u00e9s de tractar sobre la vestimenta, tamb\u00e9 fa explicites altres normes de les quals no parlarem pel fet d\u2019estar m\u00e9s allunyades d\u2019aquesta tem\u00e0tica principal. Hem tractat el tema en forma de resum o s\u00edntesi de l\u2019extens contingut.<\/p>\n

Situaci\u00f3 pol\u00edtica del moment<\/strong><\/p>\n

Presentem un resum d\u2019alguns aspectes pol\u00edtics que es van viure a Espanya abans que fos publicada la pragm\u00e0tica del 1723, amb l\u2019objectiu de fer m\u00e9s entenedores les estrictes normatives en la forma de vestir.<\/p>\n

Feia nou anys que havia finalitzat la guerra de Successi\u00f3, un conflicte armat desencadenat per la mort de Carles II de la Casa d\u2019\u00c0ustria i membre de la dinastia Habsburg que va governar a Espanya des de l\u2019any 1516 fins al 1700. Carles II era rei de Castella, Arag\u00f3, Valencia, Sic\u00edlia, N\u00e0pols, Sardenya, de les col\u00f2nies d\u2019ultramar i tamb\u00e9 era duc de Borgonya i Mil\u00e0 i comte de Barcelona. El per\u00edode entre l\u2019any 1665 i el 1700 fou conegut com el per\u00edode de la monarquia cat\u00f2lica \u00a0a causa de l\u2019estreta vinculaci\u00f3 amb l\u2019Esgl\u00e9sia.<\/p>\n

Carles II tenia poca salut i es diu que havia estat v\u00edctima d\u2019un encanteri que l\u2019afect\u00e0 en tots els \u00e0mbits de la seva vida, fins i tot en la capacitat de tenir descend\u00e8ncia, motiu pel qual en el seu testament va deixar escrit que l\u2019hereu al tron d\u2019Espanya fos Felip, duc d\u2019Anjou i, aix\u00ed va ser, perqu\u00e8 quan Carles II va morir Felip V prengu\u00e9 possessi\u00f3 de la corona el dia 15 de novembre del 1700.[1]<\/a><\/p>\n

Felip V es va casar amb Maria Llu\u00efsa Gabriela de Savoia a Figueres, per\u00f2 despr\u00e9s de la guerra de Successi\u00f3 va enviudar i m\u00e9s endavant es tornar a casar amb Isabel de Farnesio, d\u2019origen itali\u00e0. El monarca tamb\u00e9 patia de poca salut, es diu de vapors, terme que abans era usat per assenyalar els trastorns depressius que podien incloure, com era el cas del rei, per\u00edodes marcats per la hiperactivitat.<\/p>\n

Per motius estrat\u00e8gics Felip V el dia 15 de gener de 1724 va abdicar al tron a favor de Llu\u00eds I, fill del seu primer matrimoni, quan aquest nom\u00e9s tenia 17 anys i amb l\u2019agreujant que era orfe de mare des dels sis anys. De molt jove Llu\u00eds es va casar amb Llu\u00efsa Isabel d\u2019Orleans i la sort tampoc el va acompanyar, perqu\u00e8 poc despr\u00e9s d\u2019haver constitu\u00eft la primera junta de govern va morir a causa de la verola. El tron vacant novament va ser ocupat pel seu pare Felip V.[2]<\/a><\/p>\n

Val a dir que tant la mort de Carles II com la del jove rei Llu\u00eds I succe\u00efen en un moment en qu\u00e8 el tron d\u2019Espanya estava en el punt de mira de diverses pot\u00e8ncies europees. Un dels pretendents a la corona espanyola era l\u2019arxiduc Carles VI, de l\u2019imperi romanogerm\u00e0nic, que en l\u2019\u00e0mbit catalanoaragon\u00e8s era el rei Carles III d\u2019Arag\u00f3 (1711-1740). S\u2019apostava per aquest monarca perqu\u00e8 la majoria de nacions europees volia evitar que la corona espanyola amb Felip V i la francesa s\u2019unissin i es constitu\u00eds un poder\u00f3s imperi amb gran influ\u00e8ncia per tot el continent europeu.<\/p>\n

Els interessos entre les dues corones no van tardar a fer efecte tamb\u00e9 entre els diversos estaments de la societat: van circular escrits difamatoris, cr\u00edtics i sat\u00edrics tipus libels i pasquins. En gran mesura els catalans van apostar pel b\u00e0ndol austriacista, per Carles II, perqu\u00e8 es presentava com a guanyador de la guerra de Successi\u00f3 i s\u2019havia comprom\u00e8s a ajudar Catalunya, per\u00f2 d\u2019altres estaven a favor de Felip V, de la dinastia borb\u00f2nica.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La guerra de Successi\u00f3 (Viquip\u00e8dia)<\/figcaption><\/figure>\n

En acabar la guerra de Successi\u00f3 i sortir-ne guanyador Felip V es va signar el tractat d\u2019Utrecht (1712) i el de Rastalt (1713), per determinar la repartici\u00f3 d\u2019algunes de les terres europees que havien estat possessions de l\u2019Estat espanyol. Segons Joaquim Albareda el conflicte es va saldar amb 1.251.000 morts, m\u00e9s les p\u00e8rdues de civils a causa de la fam i malaltia i es calcula que durant la lluita van ser llan\u00e7ades 30.068 bombes.<\/p>\n

La conseq\u00fc\u00e8ncia per a Catalunya van ser les d\u2019una evident reculada social respecte a les previsions de millora previstes. Hem de considerar que nom\u00e9s per fer efectiu el setge de Barcelona del 23 de juliol de l\u2019any 1713 a l\u201911 de setembre de 1714, van arribar a Barcelona 18.000 soldats de les tropes borb\u00f2niques. M\u00e9s endavant l\u2019any 1719 va ser implantat el Decret de Nova Planta[3]<\/a> i, segons Agust\u00ed Alcoberro, citat per Albareda (2010), el nombre d\u2019exiliats austriacistes despr\u00e9s de la guerra va ser de 25.000 a 30.000.<\/p>\n

El descens demogr\u00e0fic a causa de la guerra gener\u00e0 que moltes terres restessin sense treballar, fet que va ocasionar una carestia d\u2019aliments b\u00e0sics i tamb\u00e9 un descens recaptatori per a les arques de l\u2019Estat. Potser per aquest motiu va ser redactada una carta de pau entre Espanya i \u00c0ustria amb data 15 de setembre de 1725 i signada a \u00c0ustria. L\u2019acord establia que les persones fugides del seu pa\u00eds a causa de la guerra de Successi\u00f3, tant si eren austriacistes com borb\u00f2niques, serien amnistiades sense cap tipus de repres\u00e0lia, per la qual cosa podien tornar al seu pa\u00eds i recuperar legalment les propietats.[4]<\/a><\/p>\n

Amb tot, les difer\u00e8ncies socials existien perqu\u00e8, segons Jordi Turr\u00f3, els municipis de tend\u00e8ncia borb\u00f2nica gaudien de millor consideraci\u00f3 en el pagament de tributs que no pas els dels municipis perdedors.[5]<\/a><\/p>\n

Tamb\u00e9 en aquesta l\u00ednia \u00e9s adient citar les paraules de P. Voltes (1990, p. 228): \u201cEsta inflaci\u00f3n catalana del tiempo de guerra continuo despu\u00e9s de 1714, corregida y aumentada, como siempre ocurre con las inflaciones, y ayud\u00f3 decisivamente al conocido proceso de que los ricos fuesen m\u00e1s ricos y los pobres fuesen m\u00e1s pobres; verbigracia, que cristalizasen muy polarizadas y contrapuestas una burgues\u00eda y un patriarcado adinerados y un proletariado cada vez m\u00e1s alienado, que no tardar\u00eda muchos lustros en integrar las legiones de obreros de las f\u00e1bricas.\u201d<\/p>\n

Feta aquesta breu introducci\u00f3 fent incid\u00e8ncia en fets socials, presentem els dictats de la pragm\u00e0tica.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Portada de la Pragm\u00e0tica (AMP)<\/figcaption><\/figure>\n
<\/div>\n

Contingut del document<\/strong><\/p>\n

A primera p\u00e0gina hi consta: \u201cPragmatica sanci\u00f3n que Su Magestad manda observar sobre trages y otras cosas\u201d, amb data de 17 de novembre del 1723. L\u2019escut reial est\u00e0 envoltat pel tois\u00f3 d\u2019or, s\u00edmbol emblem\u00e0tic de la dinastia borb\u00f2nica.[6]<\/a><\/strong><\/p>\n

A la seg\u00fcent p\u00e0gina s\u2019hi pot llegir:<\/p>\n

Don Philipe por la Gracia de Dios, Rey de Castilla, de Le\u00f3n, de Arag\u00f3n, de las dos Sicilias, de Jerusal\u00e9n, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Sevilla, de Cerde\u00f1a, de C\u00f3rdoba, de C\u00f3rcega, de Murcia, de Ja\u00e9n, de los Algarves, de Algeciras, de Gibraltar, de las islas de Canaria, de las Indias Orientales, y Occidentales, islas, y Tierra firme del Mar Oc\u00e9ano, Archiduque de Austria, Duque de Borgo\u00f1a, de Bravante, y Mil\u00e1n, Conde de Aspurg, de Flandes, Tirol, y Barcelona, Se\u00f1or de Vizcaya, y de Molina, cc<\/p>\n

En el pr\u00f2leg s\u2019explica que aquestes normes han estat redactades arran dels abusos i despeses sup\u00e8rflues que s\u2019havien observat en el vestir i com aquestes havien ocasionat perjudicis a les fam\u00edlies. \u00c9s per aix\u00f2 que el monarca mana i ordena, d\u2019acord tamb\u00e9 amb ordenances anteriors que consten en el llibre de la Recopilaci\u00f3n<\/em>[7]<\/a> que han de ser complides les lleis que consten a la carta.<\/p>\n

El text consta de 29 apartats i a excepci\u00f3 d\u2019alguns, la resta parlen dels tipus de teixits que es poden adquirir i la manera de com s\u2019ha de anar vestit, tant per que fa als homes com les dones.<\/p>\n

1. En els g\u00e8neres de vestits, sigui del tipus que sigui, no est\u00e0 perm\u00e8s portar brocats, teixit d\u2019or, bordats, puntes, passamans, galons, cordons, repunts, botons, cintes d\u2019or o de plata, ni altre tipus de g\u00e8nere de guarnici\u00f3 com ferro, vidre, talcs, perles, aljosar i altres pedres fines ni falses encara que sigui per motiu de noces; nom\u00e9s es permetr\u00e0 emprar-ne d\u2019or o plata de martell.<\/p>\n

2. Respecte a les mil\u00edcies i als militars estaran sotmesos a la mateixa prohibici\u00f3, excepte per als vestits d\u2019ordenances i uniformes. Aquesta prohibici\u00f3 s\u2019ha d\u2019entendre que no \u00e9s aplicable al culte div\u00ed, ja que es podr\u00e0 fer el que convingui. S\u00ed que s\u2019ha de complir durant les festes a cavall en les places publiques.<\/p>\n

3. No est\u00e0 perm\u00e8s portar puntes, encaixos blancs o negres de seda o de fil o de fum, ni tampoc els anomenats de Ginebra, tampoc poden ser incorporats a vestits, gipons de dona, casaques, faldilles, llenceria, guants, togues, cintes de barrets, lligues i tampoc a vestits que no siguin fabricats en aquests regnes.[8]<\/a> Si ho s\u00f3n, est\u00e0 perm\u00e8s portar-los sense cap limitaci\u00f3 tant homes com dones per\u00f2, amb moderaci\u00f3, es poden usar cintes de real\u00e7ament o brodat amb barreja d\u2019or o de plata i de diferents colors.<\/p>\n

4. Degut a l\u2019ab\u00fas que hi ha hagut d\u2019uns anys en\u00e7\u00e0 amb els adornaments de pedres falses i altres despeses in\u00fatils, s\u2019ordena que cap home i dona del grau que sigui puguin comprar o vendre ni portar pedres falses que imitin els diamants, maragdes, robins, topazis o d\u2019altres; si \u00e9s aix\u00ed, rebran les penes expressades.<\/p>\n

5. Tant homes com dones poden portar velluts llisos o treballats, negres i de colors envellutats, damassos, lla\u00e7os, tafetans llisos o treballats[9]<\/a> i g\u00e8neres de seda que siguin fabricats al regne \u00a0d\u2019Espanya o en els seus dominis i a les prov\u00edncies amigues amb qu\u00e8 es tingui comer\u00e7.[10]<\/a> La norma s\u2019empara en el cinqu\u00e8 llibre de la Recopilaci\u00f3, lleis de la 21 a la 23 del t\u00edtol n\u00famero 12 sobre ordenances de juntes de comer\u00e7 aprovades pel Consell. Tamb\u00e9 es pot fer \u00fas d\u2019ornaments de faixes blanques, passamans o brodadures de seda al canto i res m\u00e9s, per\u00f2 que no excedeixi de sis dits d\u2019ample i una sola guarnici\u00f3 i que siguin treballats al regne. Es fa l\u2019excepci\u00f3 dels vestits dels ministres superiors, subalterns i inferiors dels tribunals de Madrid i dels de fora, inclosos els corregidors, jutges i regidors que haur\u00e0 de ser negre. Pel que fa a les altres persones de la cort, ciutats, viles i llocs del regne i els de la poblaci\u00f3, es permet que siguin dels colors que estan en \u00fas.[11]<\/a> Els comediants, cantants i musics han de portar vestits llisos de seda, negres o de color fabricats en aquest regne. Es dona un any de termini a partir d\u2019aquesta publicaci\u00f3 per adaptar-se a la normativa.<\/p>\n

6. \u00c9s perm\u00e8s que els vestits d\u2019uniforme lliurea[12]<\/a> <\/em>que es van donar als patges puguin ser de casaca, xupa i els cal\u00e7ons de llana o de seda, no es poden portar capes de seda sin\u00f3 que han de ser de drap, baieta, sarja o d\u2019altres que no siguin de seda; les mitges ho poden ser.<\/p>\n

7. D\u2019acord amb les lleis establertes per Felip II i Felip IV, no es pot tenir a casa m\u00e9s de dos lacais, tampoc m\u00e9s de dos lacais petits coneguts per \u2018laguees\u2019 o \u2018bolantes\u2019<\/em>. Els casats poden tenir dos lacais el marit i dos la muller.<\/p>\n

8. Els lacais, \u201cllaquees\u201d o \u201cbolantes\u201d, cotxers i mossos de cadires, no poder portar cap altre tipus d\u2019uniforme que no sigui de drap i menys encara guarnicions de seda i de llana.<\/p>\n

9. Quant a cotxes, carrosses, estufes, lliteres, faldons, carruatges, calesses o califes, d\u2019acord amb el llibre 12 de la Recopilaci\u00f3, no poden ser brodats en or, plata o seda, ni folrats en brocat; han de ser sense franges, trenes o altres guarnicions, excepte tornassols de Damasc o teixits del regne o d\u2019on es tingui comer\u00e7. Els serrells han de ser llisos ordinaris o amb franges de santa Isabel i m\u00e0xim de quatre dits d\u2019ample, i no poden estar pintats amb cap tipus de pintura o dibuix de temes mariners, hist\u00f2rics, de flors, mosquetons, lla\u00e7os anomenats cabdells, <\/em>escuts d\u2019armes, timbres de guerra i perspectives; nom\u00e9s podran portar alguna moderada talla. S\u2019ordena als alcaldes que facin registres de les cases i de la cort. S\u2019estipula que tenen dos anys de termini per fer complir aquestes normes.<\/p>\n

10. Les cadires de m\u00e0 no podran ser fetes de brocat, ni de tela d\u2019or plata o seda ni portar bordats els folres, nom\u00e9s tornassols de Damasc, serrells de llana de quatre dits d\u2019ample, tampoc gafetes, punts de de seda i tatxes. Es donen dos anys de temps fins que s\u2019hagin consumit les cadires fabricades.<\/p>\n

11. Els colors dels cotxes han de complir tot l\u2019anteriorment esmentat, que tamb\u00e9 s\u2019haur\u00e0 d\u2019aplicar als cavalls, mules i matxos. Els cotxes de lliteres no podran ser de cuir ni estar puntejats.<\/p>\n

12. Cap persona, sigui de la qualitat que sigui, podr\u00e0 portar sis mules ni cavalls en els cotxes de la Cort i prop d\u2019aquesta vila, passeigs p\u00fablics de fora de la Cort que hauran d\u2019anar amb quatre mules i si se\u2019n porten sis, dues han d\u2019anar al darrere.<\/p>\n

17. Hem fet un salt per passar al cap\u00edtol 17, que torna a tractar del vestir. Els oficials, ministrant de mans, barbers, sastres, sabaters, fusters, ebenistes mestres, oficials de cotxes funeraris, teixidors, pellaires, llauners, fundadors, adobadors, ferradors i d\u2019altres oficis semblants o m\u00e9s baixos a aquests i tamb\u00e9 pagesos, jornalers, nom\u00e9s poden portar vestit de drap, sarja, sargeta o baieta i d\u2019altres de llana sense barrejar, nom\u00e9s es permet que portin les m\u00e0nigues i les voltes per les casaques de tornassol i ras, les mitges poden ser de seda, i els barrets folrats de tasseta.<\/p>\n

18. La just\u00edcia pot anar a les cases a buscar, inquirir o fer altres dilig\u00e8ncies per indagar si es porten vestits prohibits. Al text i en nom del monarca constava: \u201cMano que es puguin entrar a les cases excepte a les dels sastres, bordadores i dels oficials dels Ministeris i mestres de cotxes, dauradors i basters.\u201d<\/p>\n

19. Qui no compleixi aquestes lleis, li ser\u00e0 imposat per primera vegada la pena de quatre anys de presidi tancat a \u00c0frica i la segona vegada del incompliment a vuit anys a galeres.<\/p>\n

Consta que la llei va ser donada a San Ildefonso el 17 de noviembre de 1723. \u201cYo el Rey<\/em>\u201d i a sota hi diu: \u201cYo Don Francisco de Castej\u00f3n, secretario del Rey nuestro Se\u00f1or, la hice escribir por su mandato<\/em>\u201d i tot seguit hi consten els membres del Consell.<\/p>\n

Donen un parell de refer\u00e8ncies sobre col\u00b7leccions d\u2019imatges que mostren la moda femenina i masculina del segle XVIII.[13]<\/a><\/p>\n

El control continua <\/strong><\/p>\n

Des de l\u2019any 1723 que fou publicada la pragm\u00e0tica i segons alguns documents, el seguiment de la despesa per la compra i usos que es feia de teixits continuava. De l\u2019any 1754 \u00e9s un impr\u00e8s que considerem interessant perqu\u00e8 es tractava de crear un llistat de totes les fabriques relacionades amb el t\u00e8xtil que podia tenir cada municipi. El document tamb\u00e9 \u00e9s \u00fatil per poder con\u00e8ixer els tipus de teixits que potencialment podien ser elaborats a la Pen\u00ednsula.<\/p>\n

Las Justicias, y Regidores de los Lugares de este Partido, con la brevedad possible pasar\u00e1n a mis manos una Relaci\u00f3n individual de las Fabricas, Fabricantes, que fabrican de caudal propio para vender por si, aunque sea uno solo, y numero de Telares que cada uno mantiene; como los dem\u00e1s g\u00e9neros expressados en la noticia siguiente deviendome dar cuenta siempre que se aumentaren, \u00f3 disminuyeren: Se previene que en cada Lugar solo har\u00e1 menci\u00f3n de lo que hubiere, y nada m\u00e1s, lo que practicaran en pena de 25 JJ fs. barcelonesas. Gerona 18 de Setiembre de 1752. Signat: Cordoba<\/em><\/p>\n

Relaci\u00f3n de las f\u00e1bricas, fabricantes, y n\u00famero de telares que hay en el Lugar de —- . Corregimiento de Gerona. <\/em><\/p>\n

En una columna hi consta el tipus de g\u00e8nere i en l\u2019altra, el nombre de maquin\u00e0ria disponible:<\/p>\n

\u201cDe Pa\u00f1os\u201d, numerats 16,23 ,26,28,24 y 30. A continuaci\u00f3 hi diu de: Pa\u00f1os Bureles, Estame\u00f1as y Cordellares, Barraganes, Escotes, Bayetas, Terciopelo, Rifo, Damascos, Tisues de seda y rasos, tisues de oro y plata, Tasetanes dobles y Mantos y Velos, Escomillon, Escumillas para Mantos y Velos, Tercianelas, Gazas, Galones de plata y oro, Colonias y Cintas de plata y oro, Medias de Seda, Medias d\u2019algod\u00f3n, Medias de Lana y Estambre, Indianas, Lienzos de Lino, Algodon y Ca\u00f1amo.<\/em><\/p>\n

F\u00e1bricas de: <\/em>Sombreros, Jabon, Ornos de Vidrios, Molinos de Papel blanco y de estrassa, Curtidos de Suela, Cordoban, Marroquin y de Badana, Gamuzas y Antes, Mantas, Naypes, Ollas de Yerro. <\/em><\/em><\/p>\n

D\u2019acord amb la composici\u00f3 d\u2019algunes paraules \u00e9s possible que qui va escriure la circular o b\u00e9 el tip\u00f2graf impressor fossin persones de parla catalana, perqu\u00e8 veiem que d\u2019entre d\u2019altres singularitats trobem escrit: expressados<\/em>, possible<\/em>.<\/p>\n

La manera de vestir <\/strong><\/p>\n

L\u2019emperador Leopold d\u2019\u00c0ustria l\u2019any 1695 va nomenar comandant dels regiments alemanys a Catalunya el seu cos\u00ed el pr\u00edncep Jordi Hesse, perqu\u00e8 ajud\u00e9s el seu cunyat Carles II d\u2019Espanya, casat amb Maria Anna de Neoburg, en la lluita contra les tropes franceses de Luis XIV.\u00a0 L\u2019esmentat pr\u00edncep Jordi Hesse va escriure una cr\u00f2nica on deia que no havia tingut motius per faltar a la castedat i possiblement era degut a la manera que anaven vestides les persones que ell va con\u00e8ixer (Voltes, 1980, p. 77):<\/p>\n

abundancia de faldas y sobrefaldas, con galones y encajes de oro y plata, que ocultan casi por completo la figura, a la par que las mangas de tela de colores muy fuertes, los relicarios y medallas y las enormes sartas de perlas, que sujetan con joyas suntuos\u00edsimas, acaban de emborronar su perfil. Algunas ostentan relojes y cadenas preciosas, hasta llaves y campanillas, agnusd\u00e9i e im\u00e1genes piadosas, y rematando el conjunto aparece su cabeza constelada de moscas y mariposas de joyer\u00eda<\/em>.<\/p>\n

No hem volgut fer m\u00e9s extensiu el text descrivint les innombrables maneres de vestir, segons els pa\u00efsos i \u00e8poques, per\u00f2 aconsello, per als interessats en el tema, el llibre de Jos\u00e9 L. Colomer y Amalia Descalzo.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

A tall de cloenda<\/strong><\/p>\n

Les din\u00e0miques socials que es van anar desenvolupant durant el segle XVIII van propiciar que algunes persones gaudissin de drets senyorials i ocupessin c\u00e0rrecs privilegiats com tamb\u00e9 alguns, d\u2019amplis territoris, fet que per la manera d\u2019anar vestits els atorgava una especial distinci\u00f3 que en ocasions era d\u2019estil rococ\u00f3,[14]<\/a> a semblan\u00e7a de les monarquies i en especial la francesa. <\/strong><\/p>\n

Per aquest motiu la pragm\u00e0tica tamb\u00e9 pretenia evitar que les persones de rang inferior al de la monarquia, clergat i noblesa poguessin sobresortir entre la societat i no cal dir entre els m\u00e9s mancats de recursos. Un altre aspecte a considerar ens el comenta Gonz\u00e1lez (2013): \u201cels vestits formen part de quelcom molt personal, \u00edntim que interv\u00e9 directament en la manera de fer-nos sentir perqu\u00e8 forma part de llenguatge intern i extern del cos i, a la vegada produeix un efecte emissor i receptor entre el subjecte i la mirada dels altres\u201d.<\/p>\n

Un dissenyador tamb\u00e9 deia que els teixits parlen, que per ell el fet de veure el color i tocar la textura d\u2019una roba era suficient per inspirar-li el que volia fer. Aquesta opini\u00f3 ens fa veure la import\u00e0ncia i la sensibilitat que poden arribar a despertar les textures de les robes, sobretot les elaborades amb productes naturals.<\/p>\n

Un altre aspecte a considerar de les normes restrictives \u00e9s el de la recaptaci\u00f3 d\u2019impostos, tant de taxes aplicades als productes com les derivades de possibles transgressions. Sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 pot ser interessant consultar El sistema fiscal de les Diputacions Provincials<\/em>[15]<\/a> i tamb\u00e9 Reales Provisiones<\/em>.[16]<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Bibliografia<\/strong><\/p>\n

Albareda, Joaquim. La Guerra de Sucesi\u00f3n de Espa\u00f1a (1700-1714).<\/em> Barcelona: Cr\u00edtica, 2010.<\/p>\n

Alva Nieva, Isabel Mar\u00eda. Cuerpo y figur\u00edn. Po\u00e9ticas de modernidad en la escena espa\u00f1ola (1866-1926)<\/em>. M\u00e0laga: Facultad de Filosof\u00eda y Letras, 2015.<\/p>\n

Asenjo Gonz\u00e1lez, Mar\u00eda. Transformaci\u00f3n de la manufactura de pa\u00f1os en Castilla. Las ordenanzas generales de 1500<\/em>. Universidad Complutense de Madrid, 1978.<\/p>\n

Colomer, Jose L.; Descalzo, Amalia. Vestir a la espa\u00f1ola en las cortes europeas (siglos XVI y XVII<\/em>), vol. I. Centro de Estudios Europeos Hisp\u00e1nicos (CEEH), 2014, p. 209.<\/p>\n

Gonz\u00e1lez Castro; Natalia, Andrea. Vistiendo una necesidad<\/em>. Universidad de Palermo. Facultad de Dise\u00f1o y Comunicaci\u00f3n, 2013.<\/p>\n

Iradiel Murugarren, Paulino. Evoluci\u00f3n de la industria textil castellana (siglos XII-XVI)<\/em> Ediciones Universidad de Salamanca, 1974.<\/p>\n

P\u00e9rez Toral, Marta. \u201cTejidos y t\u00e9xtiles en la vida cotidiana del siglo XVII\u201d. Revista de Investigaci\u00f3n Ling\u00fc\u00edstica<\/em>, n\u00ba 20 (2017); pp. 195-219.<\/p>\n

Racinet, Albert. Historia del vestido<\/em>. Edit. Libsa, 2\u00aa edici\u00f3n, 1992.<\/p>\n

Voltes, Pedro. La guerra de Sucesi\u00f3n. Memorias de la Historia.<\/em> Barcelona: Planeta, 1990.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Notes<\/div>\n
\n
\n

[1]<\/a> Felip duc d\u2019Anjou o Felip V (Versalles, 1683-Madrid, 1746).<\/p>\n<\/div>\n

\n

[2]<\/a> En aquesta ocasi\u00f3 Felip V regn\u00e0 des del 1724 fins a l\u2019any 1746.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[3]<\/a> https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Decrets_de_Nova_Planta<\/p>\n<\/div>\n

\n

[4]<\/a> El govern espanyol va lliurar als ajuntaments una Reial Ordre comunicant l\u2019acord de pau que s\u2019havia signat i les normes que s\u2019havien de seguir, signada el dia 15 d\u2019octubre de 1725, (Correspond\u00e8ncia AMP)<\/p>\n<\/div>\n

\n

[5]<\/strong><\/em><\/a> <\/em>Turr\u00f3 i Anguila, Jordi. Hist\u00f2ria del Baix Empord\u00e0. Continu\u00eftat i canvi en el segle XVIII (1714-1793). <\/em>Diputaci\u00f3 de Girona, 2006, p- 371-447.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[6]<\/a> El tois\u00f3 d\u2019or \u00e9s la ins\u00edgnia de l\u2019orde de cavalleria fundat pel duc de Borgonya<\/a> i comte de Flandes<\/a>, Felip III de Borgonya<\/a>, l\u2019any 1429<\/a>. Est\u00e0 vinculada a la dinastia dels Habsburg <\/a>i a les corones d\u2019\u00c0ustria<\/a> i Espanya<\/a>. Felip VI<\/a> \u00e9s el gran mestre dins la branca espanyola. Recentment ha rebut el tois\u00f3 d\u2019or la princesa Elionor.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[7]<\/a> Llibre consultable a Internet. Novisima Recopilaci\u00f3n de las leyes de Espa\u00f1a, publicada por el Se\u00f1or Don Felipe II en el a\u00f1o 1567 reimpresa el 1775<\/em>. Anterior a aquesta hi havia la Pragm\u00e0tica de l\u2019any 1494 que regulava el comer\u00e7 de g\u00e8neres de roba i una altra de l\u2019any 1500 sobre la fabricaci\u00f3 de teixits.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[8]<\/a> Una reial c\u00e8dula datada el dia 18-4-1723 inclosa a la correspond\u00e8ncia de l\u2019Ajuntament de Palafrugell feia saber que no era perm\u00e8s importar roba feta procedent de Marsella, de les prov\u00edncies de la Proven\u00e7a, Llenguadoc i d\u2019altres parts de Fran\u00e7a al Mediterrani<\/p>\n<\/div>\n

\n

[9]<\/a> Tafet\u00e0, teixit compost de seda fina espessa.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[10]<\/a> Obrers especialitzats en la creaci\u00f3 de artesania i complements t\u00e8xtils vinguts de Flandes, es van instal\u00b7lar a la costa mediterr\u00e0nia de Valencia avall.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[11]<\/a> Entre els anys 1713 al 1740 la classe mitjana emprava colors de gamma de vermell fins a marr\u00f3 clar i a partir del 1750 s\u2019imposa el color negre. A Fran\u00e7a durant el regnat de Llu\u00eds XV la cort vestia relativament austera per\u00f2 va esdevenir extravagant, fet que molestava la monarquia. Els mirinyacs van anar augmentant de mida fins a tenir sis metres de circumfer\u00e8ncia, per\u00f2 la forma de vestir va anar esdevenint m\u00e9s pr\u00e0ctica, emprar sabates planes i rellotges, es diu, d\u2019inspiraci\u00f3 masculina.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[12]<\/a> Lliurea \u00e9s el vestit amb colors i adorns distintius que els nobles feien portar als seus criats.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[13]<\/a> 630 mejores im\u00e1genes de moda siglo XVIII en 2018<\/em>\u00a0 <https:\/\/www.pinterest.com\/merchesanchezso\/moda-siglo-xviii>.<\/a><\/p>\n<\/div>\n

\n

[14]<\/a> El Rococ\u00f3 \u00e9s un estil art\u00edstic que es va desenvolupar a Fran\u00e7a entre els anys 1730-1760 i tenia prefer\u00e8ncia pels colors lluminosos, suaus i clars, amb dissenys inspirats en la natura.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[15]<\/a> El sistema fiscal de las Diputaciones Provinciales durante los siglos xix y xx: la recaudaci\u00f3n de tributos. Pensamiento econ\u00f3mico en Espa\u00f1a.<\/em> Saragossa, 2001. Archivo Diputaci\u00f3n Provincial de Albacete, Archivo Diputaci\u00f3n Provincial de Toledo. Consultable en Internet.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[16]<\/a> Reales Provisiones y Pragm\u00e1ticas de Su Magestas. Tomo IV. http:\/\/datos.bne.es\/edicion\/a5164118.html<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vaig localitzar a l\u2019Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP) un document titulat Pragm\u00e1tica sanci\u00f3n que Su Magestad manda observar sobre trajes y otras cosas, en qu\u00e8 es relaciona una s\u00e8rie de normes que s\u2019havien de seguir sobre la qualitat dels generes t\u00e8xtils i el tipus de vestimenta que havien de portar els ciutadans o vassalls. Es…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32,18],"tags":[1847,708,710,709],"class_list":["post-6624","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-miscel-lania","category-palafrugell","tag-palafrugell","tag-pragmatica-1723","tag-restricciones-en-el-vewstir","tag-sobre-com-vestir"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6624"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=6624"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6624\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6633,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6624\/revisions\/6633"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=6624"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=6624"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=6624"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}