Els farmac\u00e8utics en les seves f\u00f3rmules magistrals usaven aquests tipus d\u2019herbes i tamb\u00e9 eren for\u00e7a venudes pels herbolaris.<\/span><\/p>\n Anys enrere, per destil\u00b7lar l\u2019aiguardent s\u2019emprava l\u2019alamb\u00ed<\/a>, anomenat tamb\u00e9 comptagotes, i es diu que aquest estri va ser introdu\u00eft a terres catalanes per Arnau de Vilanova<\/a> i Ramon Llull<\/a>, pr\u00e8via lectura de documents \u00e0rabs. Perqu\u00e8 el producte resultant de la destil\u00b7laci\u00f3 fos considerat aiguardent havia de tenir entre un 30% i un 59% de graduaci\u00f3.<\/p>\n Aquest text parteix de la localitzaci\u00f3, a l\u2019Arxiu Municipal de Palafrugell<\/a>, d\u2019un document datat el dia 22 de juny de 1749 tram\u00e8s a l\u2019Ajuntament pel governador de Girona,[2]<\/a> que feia saber que la Reial Hisenda havia d\u2019ingressar 86.828 rals, o sigui 2.170,7 pessetes, corresponents a un octau dels beneficis obtinguts per la venda d\u2019aiguardent al municipi. Per tant, del 92% restant ens surten 24.963,05 pessetes.<\/p>\n S\u2019hi diu que calia abonar aquesta quantitat encara que no hi hagu\u00e9s hagut venda i la recaptaci\u00f3 s\u2019hauria de repartir \u201centre todos los vecinos y terratenientes del municipio sin ninguna excepci\u00f3n de personas, ni que sean eclesi\u00e1sticos<\/em>\u201d. <\/em><\/p>\n El pagament de tributs per l\u2019aiguardent venia de lluny, perqu\u00e8 l\u2019any 1700 va ser publicada una c\u00e8dula sobre l\u2019arrendament d\u2019estancs d\u2019aiguardent, en qu\u00e8 s\u2019establia que aquest negoci havia de ser gestionat per persones de confian\u00e7a del municipi. L\u2019any 1731, amb motiu d\u2019abusos derivats de la ingesta d\u2019 aquesta beguda se\u2019n va prohibir l\u2019elaboraci\u00f3, per\u00f2 es deia tamb\u00e9 que la interdicci\u00f3 no va tenir efectivitat. Novament l\u2019any 1760 un decret en va tornar a prohibir la venda, ja que la destil\u00b7laci\u00f3 casolana era una pr\u00e0ctica dif\u00edcil de controlar. Potser d\u2019aqu\u00ed ve que en algunes masies encara hi podem veure alamb\u00ed de coure, ja amb una funci\u00f3 decorativa.<\/p>\n Tamb\u00e9 havien existit algunes fabriques d’aiguardent fals, es deia que era fet d’orujo o brisa que preparaven amb aigua i despr\u00e8s n’extreien una cinquena ess\u00e8ncia, aquesta\u00a0 no era com la del vi pur, ocasionant un descr\u00e8dit i una ru\u00efna pel comer\u00e7. Una altra manera de manipular aquest producte era no respectant les mides dels contenidors per transportar aquest licor. Font: Caixa de correspond\u00e8ncia municipal de Palafrugell\u00a0 17-7-1770.<\/p>\n Una reial ordre de l\u2019any 1904 va regular de manera for\u00e7a efectiva la venda de licors, perqu\u00e8 un any despr\u00e9s, el 1905, va ser fundada la F\u00e1brica de Licores, on tamb\u00e9 es va establir que cada ampolla hauria de sortir de f\u00e0brica amb el seu corresponent precinte d\u2019impostos. Una estudiosa del tema que tractem considerava que si b\u00e9 es va atribuir a aquest impost un benefici moral per a la ciutadania, en el fons acomplia la funci\u00f3 de recaptaci\u00f3.[3]<\/a> Segons una nota publicada a la premsa francesa l\u2019any 1883, s\u2019esmentava que a les begudes alcoh\u00f2liques se’ls aplicaven setze tipus d\u2019impostos, sense concretar l\u2019import a pagar. Actualment el percentatge que s\u2019aplica a les begudes alcoh\u00f2liques<\/a>, l\u2019anomenat import sobre el valor afegit (IVA),\u00a0 \u00e9s del 21%.<\/p>\n A Palafrugell hi hem localitzat dos establiments que elaboraven alcohols, un d\u2019aiguardent i un altre d\u2019an\u00eds, per\u00f2 no podem descartar que alg\u00fa m\u00e9s n\u2019hagu\u00e9s fabricat encara que fos a baixa producci\u00f3.<\/p>\n \u00c9s sabut que a les viles de l\u2019Escala, Sant Feliu de Gu\u00edxols i Roses, on hi havia ports mar\u00edtims, havien elaborat aiguardent en quantitat moderada, a difer\u00e8ncia del que feien algunes ciutats vit\u00edcoles tarragonines com Reus<\/a>, Vilafranca del Pened\u00e8s<\/a>, Valls<\/a> i en especial tamb\u00e9 la f\u00e0brica d\u2019an\u00eds El Mono, a Badalona<\/a> (1870).[4]<\/a> Una gran part de la producci\u00f3 anava destinada a l\u2019exportaci\u00f3.<\/p>\n Pel que fa a Palafrugell, una nota publicit\u00e0ria ens dona a con\u00e8ixer que l\u2019any 1883 existia una f\u00e0brica d\u2019aiguardents, propietat de Jos\u00e9 Sim\u00f3n y Compa\u00f1\u00eda, al carrer de l\u2019Estrella n\u00famero 10.[5]<\/a> Desconeixem si les normatives de fabricaci\u00f3 van influir en l\u2019esmentada companyia perqu\u00e8 tir\u00e9s endavant el negoci, perqu\u00e8 la seva publicitat data d\u2019un curt espai de temps.<\/p>\n En una altra nota publicada a El Distrito<\/em> del dia 2 de juny de 1895, hi consta que els senyors Girbal i Serra elaboraran l\u2019An\u00eds Palafrugellense, del qual es comentava que tenia una qualitat superior a altres anisats. Una particularitat d\u2019aquesta empresa \u00e9s el fet que van voler posar a les ampolles d\u2019an\u00eds etiquetes al\u00b7leg\u00f2riques a les feines que es practicaven en aquell moment en la ind\u00fastria surotapera.<\/p>\n Pel que fa a establiments de venda d\u2019alcohols en un per\u00edode que va de l\u2019any 1957 al 1914 en podem presentar alguns que havien estat regentats per dones \u2014no v\u00e0rem registrar els que tenien als homes com a titulars\u2014.[6]<\/a> Eren els seg\u00fcents:<\/p>\n Anna Bussot l\u2019any 1892 regentava amb el seu marit la Cervecer\u00eda del Centro, anomenada cal Pallo. Tamb\u00e9 hi havia les taverneres de Catalina Dalteyo (1857-1871), de Magdalena Ferr\u00e9, 1857 i d\u2019Antonia Vila (1902-1912). Sovint la taverna i botiga de queviures amb venda de licors formava part del mateix immoble.<\/p>\n L\u2019any 1898 J. Juanola tenia un establiment o estanc de tabac i un altre de licors al carrer Raval Inferior, n\u00fam. 1 i a pla\u00e7a Nova, 2.<\/p>\n Uns anys m\u00e9s tard, el 1909, amb motiu d\u2019una inspecci\u00f3 podem saber que a la vila hi havien vuit bars, un d\u2019ells el regentava Beatriu Frigola Soler. I a la premsa hi veiem que l\u2019any 1912 se\u2019n feia publicitat de l\u2019an\u00eds Criolla.<\/p>\n \u00c9s possible que les persones que pertanyien al gremi dels taverners haguessin tingut algun tipus de problemes, fos per la venda dels productes, pel pagament d\u2019impostos, per compet\u00e8ncia deslleial, que tamb\u00e9 n\u2019hi havia, segons alguns comentaris, sigui per la causa que sigui es va decidir crear una Uni\u00f3 de Taverners.\u00a0 De aquesta associaci\u00f3\u00a0en tenim const\u00e0ncia per un document de l\u2019Arxiu Municipal de Palafrugell, una cartilla amb el t\u00edtol\u00a0Estatutos de la Uni\u00f3n de Taberneros de Palafrugell<\/em>. Imprenta P.Ribas de Palafrugell, 1926, que van ser elaborats, diu, per vetllar pels interessos de la corporaci\u00f3 i protecci\u00f3 dels associats. S\u2019hi concreta tamb\u00e9 que estaven excloses altres finalitats de car\u00e0cter religi\u00f3s, pol\u00edtic o social. Tenien el local social a la pla\u00e7a Nova, 9.<\/p>\n La comissi\u00f3 encarregada d\u2019organitzar aquest gremi estava formada per Pere Deulofeu, Marian Llaone, Jaume Soms, Bonaventura Torroella, Emili Batlle, Josep Roure, Salvador Isern, Joan Busquets, v\u00eddua d\u2019Evarist Rius, Joan Oliver i Jaume Bofill. L\u2019import d\u2019ingr\u00e9s a la Uni\u00f3 era de 25 pessetes i la quota anual de 10 pessetes.<\/p>\n Els esmentats estatuts constaven de 13 cap\u00edtols. En un s\u2019esmenta que cada any s\u2019havia de fer dues assemblees d\u2019assist\u00e8ncia obligat\u00f2ria, excepte per causes justificades; altrament el soci seria multat. Amb data 7 de juny de 1926 els estatuts van ser presentats al Govern Civil de Girona.<\/p>\n Per finalitzar presentem un comentari de car\u00e0cter humor\u00edstic publicat a la premsa, que a la vegada est\u00e0 relacionat amb l\u2019aiguardent: \u201cEl d\u00eda 7 de este mes se perdi\u00f3 una media de Algod\u00f3n rayada, si alguna persona la hubiese encontrado har\u00e1 favor de entregarla en la Administraci\u00f3n del Aguardiente de esta Ciudad.\u201d<\/em><\/p>\n Notes<\/p>\n [1]<\/a> Font Quer, P\u00edo. Plantas Medicinales. El Diosc\u00f3rides renovado<\/em>. Barcelona: Labor, 1987.<\/a><\/p>\n<\/div>\n [2]<\/a> Arxiu Municipal de Palafrugell. Correspond\u00e8ncia municipal 1749.<\/p>\n<\/div>\n [3]<\/a> Mora, Gilma. El comercio de aguardientes catalanes en la nueva granada (siglo XVIII)<\/em>. Bogot\u00e0, 1988<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n [4]<\/a> An\u00eds del Mono. https:\/\/www.20minutos.es\/noticia\/897560\/0\/fabricas\/funciones\/crisis\/#xtor=AD-15&xts=467263<\/a><\/p>\n<\/div>\n![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/Pot-farmacia-182x300.jpg\" "\\"pot-farmacia\\"")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/Fabria-aiguar-205x300.jpg\" "\\"fabria-aiguar\\"")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/El-Distrito-2-6-1895-Girbal--287x300.jpg\" "\\"el-distrito-2-6-1895-girbal\\"")
<\/a>![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/Portada-211x300.jpg\" "\\"portada\\"")
<\/a>
\n