![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/Glandules-marcades-A-.jpg\" "\\"glandules-marcades-a\\"")
<\/a>S\u2019ha considerat explicar aquesta t\u00e8cnica d\u2019intervenci\u00f3 aplicada en la d\u00e8cada dels anys seixanta perqu\u00e8 ara ja no es fa d\u2019aquesta manera i aix\u00ed, doncs, es pot considerar una pr\u00e0ctica hist\u00f2rica en el camp de la medicina.<\/p>\n
En aquesta ocasi\u00f3 comentar\u00e9 un fet personal. De petita sovint tenia otitis i quan havia complert els vuit anys, el metge de cap\u00e7alera de la familia va aconsellar als meus pares que fos intervinguda de les gl\u00e0ndules i dels carnots, motiu pel qual ens va adre\u00e7ar a la consulta d\u2019otorrinolaringologia de la M\u00fatua de Terrassa.<\/p>\n
El dia de la intervenci\u00f3 vam anar a la consulta a la tarda i jo sense dinar. Ens van cridar perqu\u00e8 entr\u00e9ssim i a dins hi havia el metge, la infermera i un senyor de baixa estatura per\u00f2 corpulent que tamb\u00e9 duia bata blanca. Van fer c\u00f3rrer un moble met\u00e0l\u00b7lic ple d\u2019instrumental cap a un lloc on hi havia una cadira.<\/p>\n
El senyor baixet em diu: \u201cVine, maca, seu a la meva falda.\u201d M\u2019hi assec i m\u2019agafa els bra\u00e7os creuant-los l\u2019un amb l\u2019altre i amb les seves cames va immobilitzar tamb\u00e9 les meves en forma de creu, de manera que era impossible moure\u2019m.<\/p>\n
El metge em va demanar que obr\u00eds la boca; ho vaig fer perqu\u00e8 desconeixia de qu\u00e8 anava aquella intervenci\u00f3. Penso que em va posar un aparell per evitar que tanqu\u00e9s la boca. Vaig sentir com m\u2019arrencaven, literalment, les gl\u00e0ndules, i quan van retirar l\u2019instrumental de la boca vaig pensar que ja s\u2019havia acabat aquell mal tr\u00e0ngol, per\u00f2 no. Seguidament van procedir a extirpar-me les vegetacions o carnots. La sensaci\u00f3 era com si un ferro rasqu\u00e9s no sabia qu\u00e8 per dalt del paladar i tenia la sensaci\u00f3 que em faltava l\u2019aire. Em van fer glopejar quelcom i van dir-nos que ens esper\u00e9ssim a la sala.<\/p>\n
M\u2019havien acabat d\u2019operar d\u2019aquella manera que abans en d\u00e8iem en viu, o sigui sense anest\u00e8sia. Estava impressionada pel que m\u2019havia acabat de succeir i sense paraules, perqu\u00e8 no podia parlar. La meva mare duia una tovallola i me la va donar perqu\u00e8 m\u2019eixugu\u00e9s la sang que em sortia. Passada una estona va venir la infermera a la sala d\u2019espera, es va mirar la tovallola i possiblement veient que la quantitat de sang era normal, ens van dir que pod\u00edem anar a casa i que no prengu\u00e9s res calent.<\/p>\n
Nom\u00e9s podia empassar l\u00edquids i aquests tamb\u00e9 em feien mal quan passaven per la gola. \u00c9s curi\u00f3s, per\u00f2 d\u2019aquells dies recordo tamb\u00e9 la petita recompensa que vaig tenir despr\u00e9s d\u2019haver passat per aquella situaci\u00f3. Va ser el dia que la meva cunyada J\u00f9lia, que festejava amb el meu germ\u00e0 Francesc, em vingu\u00e9 a visitar i em va portar un Dakar,<\/a> past\u00eds de xocolata que feia poc venien a la pastisseria del portal de Sant Roc de Terrassa i en aquells moments significava un verdader caprici poder-lo menjar. Va ser el primer aliment s\u00f2lid que vaig prendre despr\u00e9s de tres dies nom\u00e9s bevent l\u00edquids.<\/p>\n En aquell temps era bastant habitual que la mainada fos operada de les gl\u00e0ndules aix\u00ed com tamb\u00e9 els joves, especialment les dones, fossin intervingudes d\u2019apendicitis, es considerava una cosa gaireb\u00e9 normal. D\u2019aquesta intervenci\u00f3 me\u2019n vaig escapar per\u00f2 la meva germana no. Amb el pas dels anys cada vegada m\u00e9s es valoren els beneficis i els inconvenients d\u2019aquest tipus d\u2019intervencions, sempre evidentment que no sigui del tot necessari practicar-les.<\/p>\n De fet, als humans no s\u00e9 qu\u00e8 ens passa, per\u00f2 els \u00f2rgans m\u00e9s accessibles s\u00f3n els que tenen m\u00e9s risc que siguin extirpats. Em refereixo en concret a l\u2019ablaci\u00f3 genital femenina i a l\u2019operaci\u00f3 de fimosi que es fan practicar alguns homes, quan en realitat la pell del prepuci est\u00e0 demostrat que tamb\u00e9 acompleix una funci\u00f3.<\/p>\n L\u2019any 2005 a la revista SciElo<\/em> va ser publicat un estudi transversal que duia per t\u00edtol \u2018Asociacion entre amigdalectomia, adenoidectomia y apendicitis\u2019,<\/a> en qu\u00e8 els autors afirmaven que hi havia relaci\u00f3 entre elles i en base a la vinculaci\u00f3 existent amb el sistema immunitari de l\u2019organisme, tot i que manifesten, en la l\u00ednia d\u2019altres investigadors, que caldria disposar de m\u00e9s estudis en aquesta l\u00ednia.<\/p>\n Notes<\/p>\n