{"id":7,"date":"1991-03-28T10:46:00","date_gmt":"1991-03-28T08:46:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=7"},"modified":"2025-11-20T20:49:14","modified_gmt":"2025-11-20T18:49:14","slug":"proves-etiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=7","title":{"rendered":"Breu hist\u00f2ria de la infermeria a Llagostera"},"content":{"rendered":"

Cr\u00f2nica feta per Rosa M. Masana Ribas, publicada al n\u00fam. 3 \u00a0 a Cr\u00f3nica -Llagostera- any 1991. Es pot anar tamb\u00e9 \u00a0directament a la a la publicaci\u00f3<\/a><\/p>\n

Inicialment em vaig interessar, a t\u00edtol personal, per saber quelcom dels col\u00b7legues que m ‘han precedit en les tasques de la infermeria a Llagostera. A mesura que recopilaba informaci\u00f3, b\u00e9 fos mitjan\u00e7ant documents, fotografies o amb converses amb diverses persones del poble, va semblar que, com que es tractava de persones conegudes i entranyables per a molta gent seria una ll\u00e0stima que tot el material qued\u00e9s al calaix de casa.<\/p>\n

<\/p>\n

\"\"<\/a>
Joaquina Bordas<\/figcaption><\/figure>\n

Per aquest motiu se’m sugger\u00ed que ho publiqu\u00e9s en aquest tercer n\u00famero de CR\u00d2NICA que t\u00e9 per objectiu vehiculitzar aquestes petites aportacions a la hist\u00f2ria de Llagostera. \u00a0Cal tenir present que la Llei General de Benefic\u00e8ncia de 1822 obligava els ajuntaments a contractar els serveis sanitaris de metges, farmac\u00e8utics, llevadores i practicants per atendre les necessitats assistencials dels empadronats. Per tant, els professionals de la sanitat depenien exclusivament de la municipalitat<\/p>\n

Aquesta depend\u00e8ncia municipal es mant\u00e9 fins l’any 1962, data en qu\u00e8 tots els professionals de la sanitat eran retribuits des de Madrid; amb anterioritat a aquesta data l’Estat ja havia anat centralitzant algunes de les funcions sanit\u00e0ries municipals, tal com recollien les lleis seg\u00fcents: \u00a0-Llei de Sanitat, any 1855 \u00a0– Instrucci\u00f3 General de Sanitat, any 1904 \u00a0– Llei de Coordinaci\u00f3 Sanit\u00e0ria, any 1934. \u00a0Finalment s’arriba al trasp\u00e0s de les compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria de Sanitat a la Generalitat de Catalunya, l’any 1980, i aix\u00ed a la situaci\u00f3 actual. (1) .<\/p>\n

Una dedicaci\u00f3 familiar<\/strong><\/p>\n

Joaquima Bordas Garriga<\/strong><\/p>\n

Que sapiguem, la primera professional d’infermeria que exerc\u00ed al poble de Llagostera fou na Joaquima Bordas i Garriga. La senyora . Va n\u00e9ixer l’any 1850 i els seus pares eren Antoni Bordas i Sala i Maria Garriga i Maym\u00ed. \u00a0A l’edat de 29 anys es va casar amb en Miquel Cam\u00f3s i Cam\u00f3s i tingueren dues filles, na Concepci\u00f3 i na Rosa, que amb el temps tamb\u00e9 ajudarien a portar criatures al m\u00f3n. Vivien al carrer Camprodon n\u00fam. 52, on actualment hi ha el Bar Xarop’s. \u00a0\u00a0Posse\u00efa el t\u00edtol de Matrona expedit pel Ministeri de Foment el 9 de desembre de 1895 per haver fet constar la seva sufici\u00e8ncia davant la Universitat de Barcelona el dia 4 de febrer de 1888. Sembla, doncs, que el t\u00edtol respon a un reconeixement de la seva \u00a0experi\u00e8ncia i que, per tant, amb anterioritat a aquesta data ja s’ocupava d’ajudar a portar criatures al m\u00f3n, tal com era costum a l’\u00e8poca.<\/p>\n

Hem de tenir en compte que Llagostera l’any 1895 tenia 4.237 habitants, \u00fanicament 1.085 menys que actualment (5.322 l’any 1990). Aix\u00f2 ens fa pensar que el nombre de persones en edat f\u00e8rtil havia de ser considerable, m\u00e9s si tenim present que la taxa de natalitat era molt superior a l’actual i tamb\u00e9 que les fam\u00edlies eren molt m\u00e9s nombroses que ara. Per tant, cal imaginar-nos que la Sra. Quimeta no podia parar gaire.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Joaquima Bordas al centre, esquerra Concepci\u00f3 Cam\u00f3s i dreta Rosa, les dues filles<\/figcaption><\/figure>\n

Segons ens explica la seva neboda, la venien a buscar amb carro des de pag\u00e8s, i si la partera encara no estava prou madura per parir es quedava a dormir a la casa, en una ocasi\u00f3 fins i tot s’hi va quedar tres dies. \u00a0Ja ens imaginem les olles d’aigua bullida, les tovallo\u00adles, les faixetes de cot\u00f3 per subjectar el cord\u00f3 umbilical – el melic -una vegada tallat, i les cares de satisfacci\u00f3 si tot havia anat b\u00e9.<\/p>\n

L’any 1926 concorre a la convocat\u00f2ria per cobrir la pla\u00e7a de Comadrona Municipal que convoca l’Ajuntament presidit per Joaquim Navarro. A partir d’aquest any i amb un sou de 200 pessetes anuals exercir\u00e0 de llevadora Municipal. Un any abans de la seva mort encara consta en les n\u00f2mines de l’Ajuntament; cal suposar, per\u00f2, que degut a la seva avan\u00e7ada edat exercia ajuda\u00ad da per la seva filla Conxita. \u00a0Va morir a Llagostera el dia 27 de desembre de 1938 a l’edat de 88 anys.<\/p>\n

Concepci\u00f3 Cam\u00f3s Bordas<\/strong><\/p>\n

Concepci\u00f3 Cam\u00f3s Bordas, “la senyora Conxita”, va n\u00e9ixer a Llagostera el dia 26 de maig de l’any 1880. Era filla de Joaquima Bordas i de Miquel Cam\u00f3s. \u00a0Es va casar a Vidreres als 22 anys amb en Joan Sol\u00e0 el dia 17 de maig de l’any 1902, varen viure al passeig Pompeu Fabra\u00a0 (can Carb\u00f3)<\/p>\n

\"\"<\/a>
Concepci\u00f3 Cam\u00f3s<\/figcaption><\/figure>\n

i tingueren un fill. Ja viuda, va viure al c\/ <\/em>Camprodon amb la resta de la fam\u00edlia. \u00a0\u00a0Seguint la tradici\u00f3 de la seva mare, va estudiar per llevadora a Barcelona i exerc\u00ed professionalment en aquesta vila. La podem veure \u00a0tamb\u00e9 a la fotografia junt amb la seva mare i la seva germana.<\/p>\n

Segons conten, i com que un dia un futur pare massa nervi\u00f3s la va amena\u00e7ar, quan alguna dona trencava aig\u00fces a la nit primer anaven a buscar el “sereno” i era ell qui l’acompanyava a les cases. Ara ens sembla divertida la imatge de la Sra. Conxita amb el seu malet\u00ed i el “sereno” amb la llanterna caminant pels carrers foscos de la vila. \u00a0\u00a0Va morir d’accident el dia 26 d’abril de 1951 a l’edat de 71 anys.<\/p>\n

Rosa Cam\u00f3s Bordas<\/strong><\/p>\n

Na Rosa Cam\u00f3s i Bordas era germana de la Conxita i filla, l\u00f2gicament, de la Quimeta. No va estudiar per llevadora, per\u00f2 s\u00ed que ajudava la seva mare i germana, especialment s’ocupava de portar els nounats a batejar: tot formava part d’una dedicaci\u00f3 familiar.<\/p>\n

Hem de pensar que abans els infants eren batejats al cap de pocs dies de n\u00e9ixer per por que l’alta mortalitat infantil els priv\u00e9s de rebre aquest sagrament. Com que la mare encara no estava restablerta del tot i segons la tradici\u00f3 popular, marcada profundament per les creences religioses, no podia anar a l’esgl\u00e9sia fins que el seu fill no fos batejat, era la llevadora l’encarregada de portar el nen a batejar. Aix\u00ed se li reconeixia tamb\u00e9 l’important paper que havia tingut en l’esdeveniment. \u00a0\u00a0La senyora Rosina , aix\u00ed coneguda, va n\u00e9ixer a Llagostera el dia 18 de febrer de l’any 1892, es va casar amb Josep Bussot i Bassets el dia 30 d’agost de l’any 1922 i tingueren una filla, la Clara.<\/p>\n

Els dif\u00edcils anys trenta<\/strong><\/p>\n

Manuela Baldomera Izquierdo Edo<\/strong><\/p>\n

Na Manuela Baldomera Izquierdo Edo va n\u00e9ixer a Puebla de Valverde (Terol) \u00a0el dia 27 de febrer de l’any 1905. Vivia amb els seus pares, en Eusebio Izquierdo, que era ferroviari del Carrilet de Sant Feliu\u00ad Girona, i la seva mare, Dolores Edo Fuerte, primer al carrer Barcelona i m\u00e9s tard al carrer Const\u00e0ncia, 13. El seu germ\u00e0 era Moss\u00e8n Anton Izquierdo, que exerc\u00ed diversos anys en aquesta vila.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Manuela Baldomera Izquierdo<\/figcaption><\/figure>\n

Va estudiar per Practicant i Llevadora a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i a l’edat de 25 anys, el dia 11 de juny del 1929, . obtingu\u00e9 ambdues titulacions lliurades pel Ministeri de “Instrucci\u00f3n P\u00fablica y Bellas Artes” amb la qualificaci\u00f3 d\u2019excel\u00b7lent per a la de Practicant.<\/p>\n

L’Alcaldia Constitucional de Llagostera presidida per Francesc Roquet, emparant-se en la Reial Ordre de 26-9-1929 publicada a la Gaceta de Madrid el dia 3 d’octubre, la qual establia en l’article 15 que els Ajuntaments havien d’obrir un concurs p\u00fablic per cobrir la pla\u00e7a de Practicant i Llevadora titular, anunci\u00e0 mitjan\u00e7ant el Butllet\u00ed Oficial de la Prov\u00edncia del dia 20-2-1930 i pel pregoner del poble que en un termini de trenta dies s’havia de cobrir la pla\u00e7a de Practicant Titular. En aquesta convocat\u00f2ria \u00fanicament es presenta la Sra. Manuela i, per tant, en data de 5 d’abril de 1930 pren possessi\u00f3 com a Practicant Titular, amb un sou anual de 600 pessetes.<\/p>\n

La pla\u00e7a de Llevadora , de moment coberta per la Joaquima i la seva filia Conxita, no l’ocupar\u00e0 la\u00a0 Manuela fins el dia 5 de setembre de 1960, cosa que o no vol dir que \u00a0fes aquesta feina de\u00a0 forma privada, segurament des del mateix\u00bb any 1930 .<\/p>\n

En una primera fase exerc\u00ed la professi\u00f3 en aquesta vila durant sis anys. Amb data 13 de juny se li concedeix una exced\u00e8ncia de \u00a0treball al\u00b7legant motius de salut i deixa el poble el dia abans del 18 de juliol de 1936. \u00a0\u00a0Durant tot el per\u00edode de guerra civil no exerceix la seva professi\u00f3, apartada de les seves funcions per conflictes ideol\u00f2gics amb les autoritats del moment, ja que havia estat presidenta d’Acci\u00f3 Cat\u00f2lica Femenina. \u00a0\u00a0Amb data 15 de juliol de l’any 1939 se la toma a nomenar per al c\u00e0rrec de Practicant i el mateix dia 20 comen\u00e7a a treballar. \u00a0Posteriorment, una vegada traspassades les\u00a0 compet\u00e8ncies de nomenar c\u00e0rrecs de l’Ajuntament a la “Jefatura de Sanidad”, es va tom\u00e0 a considerar la seva funci\u00f3 p\u00fablica com a Practicant i Llevadora amb dates de 26 d’agost i 5 de setembre de l’any 1960.<\/p>\n

Va cessar de les seves funcions professionals el mes de mar\u00e7 de l’any 1975. Va morir a Girona nou dies abans de complir 71 anys a causa d’un greu problema hep\u00e0tic, el dia 18 de febrer de l’any 1976. \u00a0Les persones del poble que la van con\u00e8ixer en guarden un bon record, fins i tot en vida del seu germ\u00e0 se li va retre un homenatge i es va donar el seu nom al Parc Infantil i tamb\u00e9 se li va construir un mon\u00f2lit\u00a0 a la seva mem\u00f2ria.<\/p>\n

Dolors Codony Casadevall<\/strong><\/p>\n

Va n\u00e9ixer a El Sallent (Olot) el dia 13 de setembre de 1906, la seva infantesa, per\u00f2, la va passar a Mieres, prop de Banyoles. \u00a0La “Lola” va estudiar a l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona, obtingu\u00e9 el t\u00edtol de Practicant el dia 11 de juny de 1930 i el de Llevadora el dia 30 de mar\u00e7 de 1935. \u00a0Es va casar i va tenir tres fills, dos nois i una noia, la filla Maria va estudiar per Llevadora i actualment est\u00e0 exercint a una poblaci\u00f3 ve\u00efna, \u00e9s ella qui ens ha explicat alguns records de la seva mare.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Dolors Codony<\/figcaption><\/figure>\n

Va iniciar les seves activitats professionals en aquesta vila en uns moments molt dif\u00edcils: va ser contractada per l’Ajuntament com a Practicant Titular interina, el dia 13 de juliol de 1936 substituint la Sra. Manuela, i va exercir durant tota la guerra civi1. Va viure al carrer Barcelona, 17. Just en finalitzar la guerra, amb data de 13, de juliol de 1939, \u00e9s cessada del c\u00e0rrec de Practicant Titular per haver-se reincorporat al seu lloc la Sra. Manuela Izquierdo. Posteriorment, el dia 25 d’octubre de 1939, \u00e9s nomenada Comadrona Titu\u00adlar de Llagostera amb un sou de 900 pessetes anuals. Segons consta en la documentaci\u00f3, tindr\u00e0 aquest dest\u00ed\u00a0 fins l’any 1959, tot i que abans d’aquesta data ja s’havia traslladat a una altra poblaci\u00f3. \u00a0Va morir bastant jove, nom\u00e9s tenia 59 anys, el dia 10 d’abril de 1966.<\/p>\n

Els temps moderns \u00a01975- <\/strong><\/p>\n

Emilia Piella Jofre<\/strong><\/p>\n

Va n\u00e9ixer a Santa Maria de Corc\u00f3, (Prov\u00edncia de Barcelona), Va obtenir el t\u00edtol d’Ajudant T\u00e8cnic Sanitari i va ser nomenada Practicant Titular de Llagostera per la Direcci\u00f3 General de Sanitat.\u00a0 Va \u00a0prendre prossessi6 del c\u00e0rrec \u00a0el dia 1 de mar\u00e7 de 1975 en jubilar-se la Sra. Manuela. Despr\u00e9s d’haver exercit du\u00adrant cinc anys, el dia 9 de novembre de l’any 1980 va cessar del c\u00e0rrec.<\/p>\n

Llu\u00eds Quintana Gubert<\/strong><\/p>\n

Va n\u00e9ixer a Cass\u00e0 de la Selva el dia 2 d’abril de 1926. Posseeix un t\u00edtol, amb data 1 de mar\u00e7 de 1953. lliurat per \u201d Previsi\u00f3n y Socorros M\u00fatuos \u201c, i el d’Ajudant T\u00e8cnic Sanitari (ATS) de 6 de setembre de 1968. \u00a0Es casat, no t\u00e9 fills i viu al carrer Pau Casals de Llagostera. \u00a0Va iniciar les seves funcions professionals a Lla\u00adgostera el dia 10 de novembre de 1980 i per motius de salut als 59 anys va deixar el c\u00e0rrec de Practicant el dia 20 de febrer de 1985.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Llu\u00eds Quintana<\/figcaption><\/figure>\n

Maria Salip Calvo<\/strong><\/p>\n

Va n\u00e9ixer a Figueres, est\u00e0 casada i te dos fills. Des del dia 29 de gener de l\u2019any 1979 t\u00e9 la pla\u00e7a de Llevadora d\u2019aquest poble.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Maria Salip<\/figcaption><\/figure>\n

Jes\u00fas Portas Freixes<\/strong><\/p>\n

Va iniciar el seu treball professional a’ ‘la vila de Llagostera quan en LLu\u00eds Quintana es va jubilar, el dia , 28 de febrer de l’any 1984. \u00a0A m\u00e9s dels estudis d’Infermeria, posse\u00efa quatre cursos de\u00a0 la carrera de medicina i segons les persones que l’han conegut diuen que era un noi molt competent i trempat. Deix\u00e0 la pla\u00e7a de Practicant el dia 31 de juliol de l’any 1988.<\/p>\n

N\u00faria Paradera Cobo<\/strong><\/p>\n

Va suplir en Jes\u00fas Portas el dia 1 d’agost de l’any 1988. Passats quatre mesos, el dia 12 de gener va cessar professionalment.<\/p>\n

Rosa M. Masana Ribas<\/strong><\/p>\n

Vaig n\u00e9ixer a Terrassa \u00a0i actualment resident a Llagostera al carrer Ganix n\u00fam. 30, m’incorporo com a Infermera d’aquesta vila el dia 13 de gener de 1989 \u00a0i fins a l’actualitat exerceixo aquestes tasques.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Rosa M. Masana – 1990 –<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Dibuix fet al consultori per un artista<\/figcaption><\/figure>\n

Altres dedicacions a la infermeria<\/strong><\/p>\n

He pensat incloure en aquesta breu s\u00edntesi cronol\u00f2gica dels professionals de la Infermeria que han passat per la vila de Llagostera, altres persones que, si b\u00e9 no ens consta que tinguessin estudis d’aquesta especialitat, han fet una labor sanit\u00e0ria important a Llagostera. \u00a0Entre ells hem de parlar de:<\/p>\n

Isabel Vil\u00e0<\/strong><\/p>\n

Va n\u00e9ixer a Llagostera l’any 1852 tres anys m\u00e9s tard que la Joaquima Bordas, possiblement fins i tot juguessin al carrer plegades\u00a0 Durant els “Fets de La Bisbal \u201c de l’any 1869, quan el federal Pere Caim\u00f3 va proclamar per\u00a0 primera vegada la Rep\u00fablica,\u00a0 entre la\u00a0 tropa dels\u00a0 federats\u00a0 de Llagostera. que anaren\u00a0 a defensar l’aixecament, hi an\u00e0 tamb\u00e9 la Isabel Vil\u00e0 per ajudar a curar els ferits.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>
Isabel Vil\u00e0 – imatge: Lluitadors.cat<\/figcaption><\/figure>\n

El cabdill dels federals\u00a0 empordanesos\u00a0 descrivia aix\u00ed la Isabel: \u00a0“Ya de noche, emprend\u00edrnos la marcha sobre La Bisbal, de donde nos llamaban con gran\u00ad de insistencia, Ilegando a esta villa a las diez de la m\u00edsma noche. No debo dejar de hacer menci\u00f3n de un hecho que honra en gran manera al bello sexo de nuestra provincia. Con los republicanos de Llagostera vino una joven de dicha poblaci\u00f3n, llena de gracia y juventud, pues no hab\u00eda cumplido los diez y ocho a\u00f1os, llamada Isabel Vil\u00e1, joven virtuosa y ferviente republicana, que desde largo tiempo se ven\u00eda ocupando en proveerse de hilas, vendajes y toda lo necesario para la cura de heridos en campo de batalla, previendo que sus preparativos pod\u00edan ser un d\u00eda de inmensa utilidad. Este d\u00eda lleg\u00f3 en efecto y abandonando la tranquilidat y dulzuras del hogar dom\u00e9stico, troc\u00f3las gustosa la joven hero\u00edna por los azares de la campa\u00f1a. Su as\u00eddua assistencia para con los heridos de La Bisbal, que\u00addar\u00e1 siempre grabada en nuestra memoria con los indelebles caracteres de la gratitud .Tanta abnegaci\u00f3n y patriotismo bien merecen una distinguida pagina en los fastos de la insurecci\u00f3n republicana. Excusado seria a\u00f1adir que todos la respetaban como a la m\u00e9s querida de las hermanas. (2)<\/p>\n

Els llagosterencs, en reconeixement a l’entrega i valentia d’aquella mosseta tant jove, li van dedicar un carrer durant la 11 Rep\u00fablica. Ens referim al carrer que despr\u00e9s va passar’ a ser Navas de Tolosa i actualment 11 de Setembre.<\/p>\n

Maria Gay Tibau<\/strong><\/p>\n

Va n\u00e9ixer a Llagostera el dia 24 d’octubre de l’any 1813, es va fer religiosa i fund\u00e0 l’orde de Religioses de Sant Josep.<\/p>\n

Cap als anys vuitanta del segle passat, l’Ajuntament i el moss\u00e8n del poble van sol\u00b7licitar al Bisbat de Girona si els autoritzaven a tenir una comunitat de germanes a la vila per atendre persones desvalgudes i malaltes. L’ 1 d’octubre de 1890 la comunitat de Germanes de Sant Josep s\u2019instal\u00b7l\u00e0 a Llagostera, i t\u00e9 com a primera mare superiora Em\u00edlia Fortunet. (3)<\/p>\n

\"\"<\/a>
Pintura d\u2019una Germana atenent un malalt<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Maria Gay, imatges cedides per la Germana Felicitas Villegas<\/figcaption><\/figure>\n

Dugueren a terme una gran tasca humanit\u00e0ria, fins i tot anaven per les cases a atendre les\u00a0 persones m\u00e9s ne\u00adcessitades, popularment se les anomenava “germanetes bones”. \u00a0Actualment aquest orde ha quedat consolidat a Llagostera al Col\u00b7legi Ntra. Sra. del Carme, a l’escola d\u2019ensenyament primari, i a la Resid\u00e8ncia Geri\u00e0trica “Josep Baulida”, amb capacitat de 30 llits, i continuen la funci\u00f3 d’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria als avis necessitats. Cal doncs considerar el m\u00e8rit de totes aquelles germanes d’abans i d’ara que en l’anonimat han fet molt per atendre sanit\u00e0riament els necessitats de les persones mancades de salut.<\/p>\n

Salvador Barn\u00e9s Fauselles<\/strong><\/p>\n

En Salvador va n\u00e9ixer a Palam\u00f3s el dia 27 d’octubre de l’any 1907. Vivia a Llagostera al carrer Camprodon, 32. \u00a0L’any 1963 comen\u00e7a a treballar a la Farm\u00e0cia Saur\u00ed com a ajudant de farmac\u00e8utic (despatxava a la botiga), \u00fanicament hi anava els dijous i els diumenges, que era quan a la farm\u00e0cia hi havia m\u00e9s feina. Compaginava la tasca de boticari amb la d’administrar injectables, anava a les cases pairals amb bicicleta amb les anelles per subjectar els pantalons; fins i tot diuen que si s’havia de donar punxades molt seguides es quedava a dormir a la casa del malalt<\/p>\n

\"\"<\/a>
Salvador Barn\u00e9s<\/figcaption><\/figure>\n

Un tret molt caracter\u00edstic d\u2019ell era que quan havia acabat de punxar deia “Qui la t\u00e9, la t\u00e9!” i alg\u00fa li responia “i si no que la busqui”. Encara avui moltes persones, quan se’ls acaba de punxar, recorden aquesta dita. \u00a0Tenia un car\u00e0cter molt altruista: eren els anys seixanta i encara cobrava dues o tres pessetes per injectable, aix\u00f2 s\u00ed, sempre estava convidat i era ben rebut a les festes familiars. Tot plegat fa que els qui l’han conegut el recordin amb afecte. No es va casar i mor\u00ed a Llagostera el dia 14 d’octubre de l’any 1974, tretze dies abans de complir 67 anys.<\/p>\n

Fonts consultades<\/strong>: Arxiu Municipal\u00a0 i \u00a0\u00a0(1) Cols, Joan i altres,L\u2019Assist\u00e8ncia Saniat\u00e0ria a les comarques de Catalunya. Ed. Laia, Barcelona 1980. \u00a0(2) Pere Caim\u00f3, Resenya Hist\u00f2rica. Sucesos de la Vila de la Bisbal y su distrito en la insurrecci\u00f3n Republicana Federal del mes de Octubre de 1869. Graficas Darius Rahola, 1933. \u00a0\u00a0(3) Obra de Maria Gay, Teligiosas de San Jos\u00e7e. Gr\u00f7afica P.G.B. Madrid, 1981<\/p>\n

Agra\u00efments:<\/strong> \u00a0\u00a0Agraeixo sincerament la col\u00b7laboraci\u00f3 dels senyors\/es Clara Bussot, Esteve Fa, L. Saur\u00ed, Ricard Sol\u00e0, Emili Soler i Merc\u00e8 Soler, la de totes les persones que verbalment m’han donat informaci\u00f3 i molt especialment la dels responsables de l’Arxiu Municipal.<\/p>\n

\n

Aquesta cr\u00f2nica\u00a0 feta per Rosa M. Masana Ribas \u2013 infermera\u00a0 – APD- de LLagostera , es va publicar al la revista Cr\u00f2nica n\u00famero 3 any 1991.- Actualment hi han petites correccions i un major nombre de fotografies<\/p>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cr\u00f2nica feta per Rosa M. Masana Ribas, publicada al n\u00fam. 3 \u00a0 a Cr\u00f3nica -Llagostera- any 1991. Es pot anar tamb\u00e9 \u00a0directament a la a la publicaci\u00f3 Inicialment em vaig interessar, a t\u00edtol personal, per saber quelcom dels col\u00b7legues que m ‘han precedit en les tasques de la infermeria a Llagostera. A mesura que recopilaba…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":17983,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,15,5,13],"tags":[1841,1843],"class_list":["post-7","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-infermeria","category-llagostera-pobles","category-llevadores","category-pobles","tag-infermeria","tag-llagostera"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=7"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18654,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7\/revisions\/18654"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/17983"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=7"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=7"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=7"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}