{"id":7286,"date":"2019-09-11T17:31:21","date_gmt":"2019-09-11T15:31:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=7286"},"modified":"2023-05-16T20:13:20","modified_gmt":"2023-05-16T18:13:20","slug":"oblidades-al-telecadira-de-llessui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=7286","title":{"rendered":"Oblidades al telecadira de Llessui"},"content":{"rendered":"

Aquest mes de setembre del 2019 Marc Garcia es va posar en contacte amb mi per saber si era la persona que havia tingut l\u2019accident a les pistes d\u2019esqu\u00ed de Llessui i em va comunicar que havia fet un article en qu\u00e8 parlava de les instal\u00b7lacions. L\u2019article \u00e9s molt complet perqu\u00e8 explica amb detall la traject\u00f2ria i final d\u2019aquelles dissortades instal\u00b7lacions en un escrit que ha publicat al seu blog: Lugares<\/em> abandonados<\/em> \/ Llessui<\/em>.<\/a><\/p>\n

La lectura d\u2019aquest text va actuar en mi com a revulsiu de la mem\u00f2ria i em va fer recordar l\u2019angoixa que v\u00e0rem viure durant aquelles hores eternes que vam estar suspeses a la cota 2.000. A fi de poder aportar informaci\u00f3 a en Marc he escrit els fets succe\u00efts \u2014una part els tenia redactats\u2014, i a la vegada tamb\u00e9 hi he consignat dades addicionals que eren err\u00f2nies, com el temps que vaig estar a terra esperant que em vinguessin a rescatar.<\/p>\n

L\u2019any 1985 la Maria del Carme, una amiga, i jo vam passar els dies de festa de Setmana Santa a les rodalies de Sort a la comarca del Pallars Sobir\u00e0. El Dilluns de Pasqua, festiu a Catalunya, vam comprar un tiquet de pujada i baixada per anar a con\u00e8ixer les pistes d\u2019esqu\u00ed de Llessui. Coincidia que el dia estava encapotat, feia molt fred i hi havia poca neu; per aquest motiu el primer que vam fer en arribar a dalt va ser anar al restaurant a prendre un caf\u00e8 amb llet ben calent.<\/p>\n

Al restaurant hi havia un grup for\u00e7a nombr\u00f3s de persones. Al cap d\u2019una estona v\u00e0rem veure com sortien i pujaven al telecadira per baixar. El temps, com deia, no acompanyava. Nosaltres poc despr\u00e9s vam decidir fer el mateix, pujar al telecadira, que estava funcionant,<\/p>\n

Quan feia uns cinc minuts que descend\u00edem, es va parar la instal\u00b7laci\u00f3. Primer vam pensar que es tractava d\u2019una avaria, per\u00f2 poc despr\u00e9s vam sentir un cl\u00e0xon i vam veure \u00a0que era un dels dos autocars que circulaven en baixada per aquella recargolada i estreta carretera que portava a l\u2019estaci\u00f3 d\u2019esqu\u00ed.<\/p>\n

De seguida v\u00e0rem ser conscients que havien parat el remolcador pensant que no hi havia ning\u00fa a dalt, que tothom havia baixat i anava en aquells autocars. Tot i que ten\u00edem l\u2019esperan\u00e7a que s\u2019adonarien que al p\u00e0rquing hi havia un cotxe de color groc i podien pensar que hi havia alg\u00fa m\u00e9s a dalt era evident que no havien fet la ronda de seguretat reglament\u00e0ria que tota instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019esqu\u00ed ha de fer abans de treure el corrent el\u00e8ctric.<\/p>\n

Crid\u00e0vem \u201csom al telecadira!\u201d perqu\u00e8 sent\u00edem el so dels esquellots d\u2019algun ramat i pens\u00e0vem que potser un pastor ens sentiria, per\u00f2 res, ens vam quedar af\u00f2niques i cada vegada ten\u00edem m\u00e9s fred. Era evident que a aquella altitud ning\u00fa ens podia sentir. El cos es va comportar d\u2019una manera que provocava que tremol\u00e9ssim d\u2019una manera incontrolada. Diria que era una barreja entre fred i por, especialment por del fet de ser conscients de la gravetat de la situaci\u00f3.<\/p>\n

Quan feia dues hores que \u00e9rem all\u00e0 dalt, mortes de fred vam veure que havia arribat la nostra fi. La meva amiga estava quieta com un pollet, sense dir res i amb les mans sota les aixelles perqu\u00e8 havia fet una vasoconstricci\u00f3 i les tenia blanques com la neu.<\/p>\n

Feia estona que em mirava la instal\u00b7laci\u00f3. Ll\u00e0stima que la cadira no s\u2019hagu\u00e9s parat al costat d\u2019un p\u00f2ster on hi havia unes escales. Tamb\u00e9 uns metres m\u00e9s avall hi havia una caseta de fusta on qui sap si hi podia haver un tel\u00e8fon i uns metres m\u00e9s avall es veia un cam\u00ed per on podia passar algun vehicle. Vista la situaci\u00f3 dic: \u201cJo no em vull morir asseguda en aquesta cadira. Intentar\u00e9 baixar.\u201d La meva amiga va dir: \u201cVols dir, Rosa?\u201d I li digu\u00e9: \u201c\u00c9s l\u2019\u00fanica possibilitat. Mira quina borrasca que s\u2019acosta.\u201d<\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>
Imatges pista Llessui<\/figcaption><\/figure>\n

<\/em>Amb els anoracs, els cordons de les sabates, les corretges de les c\u00e0meres fotogr\u00e0fiques, els mocadors del coll i un cintur\u00f3 vaig fer una mena de corda i per aconseguir m\u00e9s llargada vaig aixecar la barra asseguradora de la cadira i dempeus al seient vaig lligar la corda a la T. La cadira balancejava i feia sensaci\u00f3 de vertigen. En tornar a posar la barra de seguretat a lloc vam observar que encara quedava for\u00e7a dist\u00e0ncia fins a terra, per\u00f2 vaig pensar que saltar no havia de ser un gran problema perqu\u00e8 el terra era esponj\u00f3s i amb neu.<\/p>\n

Sortir de la cadira va suposar per a mi haver de reunir tot el valor que una persona pot tenir acumulat en algun lloc, perqu\u00e8 una vegada agafada a la T no hi havia marxa enrere. En aquell moment em vaig encomanar a la Mare de D\u00e9u de Montserrat. Havia estat del grup d’espeleologia del Centre Excursionista de Terrassa<\/a> i entr\u00e0vem en coves i baix\u00e0vem avencs amb l\u2019ajut d\u2019una escala feta de corda. Tot i que no era el mateix, estava mentalitzada que havia d\u2019aconseguir baixar fins al cap de la corda i despr\u00e9s fer un salt i, si m\u2019hagu\u00e9s fet mal en un turmell, sabia que arrossegant-me amb les natges hauria arribat al cam\u00ed o tamb\u00e9 podia ser que a la caseta hi hagu\u00e9s hagut algun tel\u00e8fon.<\/p>\n

Anava b\u00e9, perqu\u00e8 feia una bra\u00e7ada rere l\u2019altra, fins que l\u2019anorac es va trencar pel mig i la trompada contra el terra va ser terrible. No em podia moure, vaig intentar posar el tros de l\u2019anorac que havia caigut prop meu sota el t\u00f2rax per veure si podia lliscar cap avall, per\u00f2 el dolor i la impot\u00e8ncia funcional eren tan forts que no em permetien fer-ho.<\/p>\n

Tenia una cama gla\u00e7ada del tot, fet que em feia pensar en una ruptura de l\u2019art\u00e8ria femoral i que em quedaven deu minuts de vida, per\u00f2 passat aquest temps continuava viva, cosa que em va tranquil\u00b7litzar. Patia per la meva amiga perqu\u00e8 llavors estava sense anorac, per\u00f2 sort que ens pod\u00edem transmetre algunes paraules barreja d\u2019esperan\u00e7a i de comiat.<\/p>\n

Al cap d\u2019una hora \u2014aix\u00f2 era entre les dotze del migdia i les tres de la tarda\u2014, el telecadira es posa en marxa, v\u00e0rem saber que era per pujar una c\u00e0rrega. Per a nosaltres va ser l\u2019alegria m\u00e9s gran viscuda mai, tot i el dubte de saber si la cadira arribaria a baix el control. Sortosament la meva amiga va arribar i explicava que ella no podia baixar de la cadira i va ser l\u2019empleat qui la\u2019n va treure, i ella el picava a la cara amb les mans tancades i sense for\u00e7a i li anava dient: \u201cPer qu\u00e8 ha tancat la instal\u00b7laci\u00f3, per qu\u00e8 ho ha fet?\u201d. Va poder avisar que jo era a dalt.<\/p>\n

Mentre estava a terra tenia esperan\u00e7a perqu\u00e8 el telecadira anava funcionant i segur que havien vist que baixava una persona, passat un temps \u2014no puc dir quant, per a mi va ser llarg, molt llarg\u2014, per\u00f2 una hora m\u00e9s segur, veig uns socorristes que venien a buscar-me. En baixar vaig demanar-los que volia anar de bocaterrosa per si tenia una fractura vertebral. Aquells socorristes eren encantadors. Em van tapar traient-se la roba quan en aquell moment arribava la tempesta que deixava anar petits fragments de gla\u00e7 que es clavaven com agulles.<\/p>\n

Veient que m\u2019havien rescatat se\u2019m van disparar les gr\u00e0cies i si b\u00e9 per qualsevol petit moviment que em fessin veia les estrelles, els deia \u201cgr\u00e0cies, gr\u00e0cies, moltes gr\u00e0cies\u2026.\u201d, lletania que va durar fins quinze dies despr\u00e9s de l\u2019accident. Tot i ser conscient que all\u00f2 no era gens normal, ho anava dient igualment. M\u2019havia fracturat la pelvis per diversos llocs, tenia una v\u00e8rtebra aixafada \u2014va anar just que no afect\u00e9s la medul\u00b7la\u2014 i tamb\u00e9 tres costelles trencades. Quan tancava els ulls veia els quadres de l\u2019anorac i havia d\u2019incorporar el t\u00f2rax perqu\u00e8 tenia la sensaci\u00f3 que m\u2019ofegava. Sortosament aquella sensaci\u00f3 em va anar marxant. La meva amiga i jo en ocasions d\u00e8iem que \u00e9rem tan amigues perqu\u00e8 ens hav\u00edem de morir juntes, ella per\u00f2 cada vegada que explic\u00e0vem els fets plorava perqu\u00e8 m\u2019havia vist ferida i, sense poder-hi fer res, va viure el proc\u00e9s en passiu i va costar-li m\u00e9s superar-ho que no pas a mi.<\/p>\n

Qui ens va salvar? Suposo que la predestinaci\u00f3, la Mare de D\u00e9u de Montserrat i els socorristes. Cal agrair profundament les atencions rebudes per Mar\u00eda del Carmen Cabo T\u00e9llez (e.p.d.) perqu\u00e8 durant la meva estada a l\u2019hospital va estar en tot moment pendent que no em falt\u00e9s res.<\/p>\n

Cal dir que abans del nostre accident, en aquestes pistes hi va haver dos morts, un dels quals va ser Manuel L\u00f3pez, de 21 anys, que havia mort el dia 18 de febrer de l\u2019any 1984. No ho recordo exactament, per\u00f2 Manel havia finalitzat la carrera d\u2019advocat o estava a punt de graduar-se. El seu accident va ser degut al fet que mentre esquiava per una zona amb neu gla\u00e7ada, no va poder dominar els esqu\u00eds i va lliscar envers un terrapl\u00e8 o torrent negre que no disposava de malla de protecci\u00f3. El seu pare, que treballava en un despatx d\u2019advocats, quan es va assabentar del nostre accident va venir a veure\u2019ns i, hem de dir que va ser gracies a ell que el judici va tirar endavant, despr\u00e9s que en dues ocasions havia restat retingut amb risc de ser arxivat.<\/p>\n

El senyor L\u00f3pez ens havia acompanyat algunes vegades a Lleida, ciutat on ten\u00edem l\u2019advocat i es va fer el judici, sovint despr\u00e9s an\u00e0vem a dinar o sopar plegats. Eren petits instants en qu\u00e8 podia parlar del seu estimat Manel i desfogar-se d\u2019aquell profund dolor que duia marcat a la cara i al cos. V\u00e8iem que se sentia acompanyat i en ocasions semblava que f\u00f3ssim les seves filles. Per\u00f2 la tristesa, aix\u00ed ho v\u00e0rem sentir nosaltres, va tenir m\u00e9s for\u00e7a que ell, perqu\u00e8 poc temps despr\u00e9s ens v\u00e0rem assabentar que el senyor L\u00f3pez havia mort.<\/p>\n

Una altra persona que tamb\u00e9 va sofrir un accident mortal a les pistes va ser una noia esquiadora. Succe\u00ed que mentre baixava esquiant per la pista va xocar contra una de les columnes de les torres del telecadira, amb la fatalitat que aquestes no estaven protegides amb el reglamentari encoixinat. Ens v\u00e0rem assabentar d\u2019aquest desgraciat accident perqu\u00e8 ens el va explicar el pare de la noia esquiadora, que era accionista de les pistes d\u2019esqu\u00ed, en ocasi\u00f3 que un dia, acompanyat de dos socis, va venir a Terrassa per parlar de l\u2019accident.<\/p>\n

La Maria del Carme, poc temps despr\u00e9s va manifestar problemes de vocalitzaci\u00f3 i manca de for\u00e7a i mobilitat a la m\u00e0 dreta. El seu metge, coneixedor de l\u2019ensurt que havia viscut, va relacionar els seus s\u00edmptomes amb l\u2019estr\u00e8s sofert. Finalment va ser diagnosticada d\u2019un tumor cerebral vascular i tot que se li van practicar diverses intervencions, sense m\u00e9s, la seva vida va volar qui sap cap a on. En una ocasi\u00f3 vaig parlar sobre les viv\u00e8ncies amb persones d’una altra \u00e8tnia on hi ha una apartat titulat: Anar a rebre el condol a Perpiny\u00e0,<\/a> parlo del sentiment que em va ocasionar el trasp\u00e0s de la Maria del Carme.<\/p>\n

Per a mi, va ser com si s\u2019hagu\u00e9s obert un cr\u00e0ter sota els meus peus, un buit m\u00e9s gran que la dist\u00e0ncia que hi havia entre el telecadira i el terra de Llessui i una desolaci\u00f3 semblant a la que sofria el senyor L\u00f3pez.<\/p>\n

El Diario de Terrassa amb data 22 d’abril del 1985 donava la noticia del nostra accident amb el titular: ‘Rescatades dos terrassenses\u00a0 tras permanecer tres horas en un telesilla’<\/p>\n

\"\"<\/a>
Noticia al diari de Terrassa, 22-4-1985<\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest mes de setembre del 2019 Marc Garcia es va posar en contacte amb mi per saber si era la persona que havia tingut l\u2019accident a les pistes d\u2019esqu\u00ed de Llessui i em va comunicar que havia fet un article en qu\u00e8 parlava de les instal\u00b7lacions. L\u2019article \u00e9s molt complet perqu\u00e8 explica amb detall la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[399,813,811,812,814],"class_list":["post-7286","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-diversos","tag-accident","tag-maria-del-carme","tag-oblidades-a-llessui","tag-pistes-desqui","tag-rosa-m-1985"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7286"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=7286"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7286\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7291,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7286\/revisions\/7291"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=7286"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=7286"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=7286"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}