De sempre m’ha agradat con\u00e8ixer els professionals que m’han precedit en la realitzaci\u00f3 de les tasques sanit\u00e0ries, b\u00e9 fossin infermeres com jo o llevadores. Quan parlo amb una <\/em>col\u00b7lega que s\u2019ha\u00a0 jubilat i \u00a0ha exercit a la \u00a0mateixa vila, em mou la curiositat per saber quelcom m\u00e9s de la seva comesa dins el camp de la \u00a0salut. \u00a0Per tractar-se de persones que han desenvolupat una funci\u00f3 p\u00fablica i que han tingut una relaci\u00f3 ben directa amb molts palencs, \u00a0ara he considerat\u00a0 que podria ser d\u2019 inter\u00e8s explicar quelcom de la senyora Dolors.<\/p>\n <\/p>\n La Dolors, una noia vocacional i mare de fam\u00edlia<\/strong><\/p>\n Dolors Martinench Tar\u00ed va n\u00e9ixer a l’Estar\u00adtit, el dia 8 d’agost de l’any 1914, ara fa 80 anys. De petita anava a l’escola del seu poble, m\u00e9s tard, es va traslladar al Institut de Girona per estudiar el batxillerat. \u00a0\u00a0Vivia en una resid\u00e8ncia anomenada “residen\u00adcia de se\u00f1oritas estudiantes” i considera que va ser afortunada pel fet de poder adquirir\u00a0 una cultura ja que, a comen\u00e7ament de segle, no era massa freq\u00fcent que les noies estudiessin.<\/p>\n Als 22 anys, coincidint amb el primer any de la Guerra Civil espanyola, va anar a l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona per estudiar la carrera de llevadora. I al cap d’un temps d’haver finalitzat els estudis, es va casar amb en Narc\u00eds Pigem\u00a0 quedant-se \u00a0a viure als Masos de Pals, al mas anomenat Can Roig on encara \u00a0hi viuen, \u00e9s una masia empordanesa de molta solera tal com ho confirma la inscripci\u00f3 ” 19 d’agost del 1773 ” cisellada sobre la fa\u00e7ana de l’entrada principal. \u00a0La Dolors i en Narc\u00eds van tenir dos fills, el noi va estudiar enginyeria i la noia, seguint la vocaci\u00f3 de la mare, infermeria.<\/p>\n La carrera a l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona <\/strong><\/p>\n La Dolors va iniciar els estudis de llevadora l’any 1936 a l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona. Durant el mat\u00ed es feien les classes i les pr\u00e0ctiques, per\u00f2 ella \u00a0tamb\u00e9 s\u2019hi quedava a les tardes perqu\u00e8 li agradava. Va estar tot aquest temps d\u2019estudiant\u00a0 a una pensi\u00f3 del carrer Proven\u00e7a.<\/p>\n El seu professor va ser el doctor Agust\u00ed que donava classes a un grup de 12 a 15 alumnes provinents d\u2019arreu de Catalunya. Encara recorda \u00a0perfectament el nom d’alguns metges especialistes amb els quals va treballar mentre feia les pr\u00e0ctiques. Les del primer \u00a0curs consistien, principalment, a vestir els nens i a ocupar-se de la higiene de les parteres. A l’any seg\u00fcent, prenien la tensi\u00f3 arterial, la temperatura, curaven ferides, ajudaven els altres professionals en el moment del part o durant \u00a0les ces\u00e0ries. \u00a0\u00a0Tamb\u00e9 va estar destinada a la planta de les embarassades afectades de lues o s\u00edfilis, malaltia for\u00e7a freq\u00fcent en aquella \u00e8poca.<\/p>\n Una de les moltes an\u00e8cdotes que recorda fa refer\u00e8ncia a un fet tan pol\u00e8mic que fins i tot es va haver \u00a0d’anar a declarar al Jutjat. Hi havia una secci\u00f3 de maternitat anomenada col\u00b7loquialment “les distingides” on s\u2019hi\u00a0 allotjaven les parteres de classe benestant, va donar-se\u00a0 la casualitat que el n\u00famero del llit d’una partera benestant va coincidir amb el d’una mare soltera. Alg\u00fa va voler fer desapar\u00e8ixer el fill d’aquesta darrera per\u00f2, el lladre es va equivocar de secci\u00f3 i va robar el nad\u00f3 benestant. Es va fer tot el possible per trobar-lo per\u00f2 el nen no va apar\u00e8ixer.<\/p>\n Durant els anys 1936 i 1937, en plena guerra civil, va atendre \u00a0a d\u2019altres \u00a0malats, com per exemple havia ajudat a fer rentats d\u2019estomac : una persona pujava a dalt d’una cadira aguantar l’embut que comunicava amb la goma que entrava per la boca fins a l’est\u00f3mac perqu\u00e8 pogu\u00e9s passar la soluci\u00f3 preparada per provocar la sortida del\u00a0 contingut \u00a0g\u00e0stric.<\/p>\n Els apunts de classe <\/strong><\/p>\n La Lola encara guarda un parell de llibres amb les lli\u00e7ons de classe anotades: temes sobre anatomia i fisiologia, especialment de l’aparell reproductor femen\u00ed, \u00a0patologies i algun concepte de sexualitat. \u00a0Com a terap\u00e8utica hi trobem subst\u00e0ncies i pre\u00adparats anomenats antis\u00e8ptics: l’\u00e0cid b\u00f2ric, el permanga\u00adnat \u00a0pot\u00e0ssic, el sublimat, el biclorur de mercuri, el iode, el timol, l’argirol, etc. \u00a0S’utilitzaven aquests preparats perqu\u00e8 la penicil\u00b7lina es comercialitzava amb comptagotes. Alexander Fleming(1881-1955) no feia massa anys que havia desco\u00adbert el fong PeniciJJium notatum <\/em>com a agent capa\u00e7 de destruir els bacteris causants de la majoria d’infeccions i en molts casos de la mort. Les malalties infeccioses eren el repte principal per a tots els professionals sanitaris. \u00a0Tamb\u00e9 hi trobem anotat algun remei per ajudar a parir la mare en el cas d’haver complert \u00a0el temps de gestaci\u00f3 : Primer de tot, s’havia de beure una purga a base d’oli de resina, despr\u00e9s s’havia de prendre un medica\u00adment espec\u00edfic administrat amb segells que preparava l’apotecari i, finalment, se li posava una lavativa.<\/p>\n Un altre remei, aquest no obst\u00e8tric, que servia per ajudar a restituir la pell lesionada\u00a0 a causa de les nafres que consistia : en aplicar sobre la part afectada una barreja de 20 gr. de vaseli\u00adna, 2 gr. de b\u00e0lsam del Per\u00fa i \u00a000’2 gr. de nitrat de plata.<\/p>\n Obtenci\u00f3 del t\u00edtol i col\u00b7legiaci\u00f3<\/strong><\/p>\n El dia 13 d’octubre de 1939 se li lliur\u00e0 el dfiploma acreditatiu d’haver finalitzat els estudis de llevadora, amb la qualificaci\u00f3 de notable. Aquests estudis realitzats durant el per\u00edode de la guerra civil van quedar sense efec\u00adte, per aix\u00f2 van haver de ser convalidats posteriorment. El diploma oficial\u00a0 va ser\u00a0 lliurat pel “Ministro de Educaci\u00f3n Nacional”\u00a0 el \u00a0dia 27 de gener de 1942. \u00a0Per exercir la professi\u00f3 calia estar inscrita, igual que avui, al Col\u00b7legi Professional de la prov\u00edncia on es vo\u00adlia exercir. La Lola es va col\u00b7legiar a Barcelona amb el n\u00famero 743. Aquesta xifra orienta sobre la quantitat de professionals (infermeres i llevadores) que hi havia \u00a0hagut a \u00a0la prov\u00edncia de Barcelona des de que es va implantar la col\u00b7legiaci\u00f3. Mitjan\u00e7ant una normativa oficial, se li va lliurar el t\u00edtol d’Ajudant T\u00e8cnic Sanitari amb data de 28 de desembre de 1978.<\/p>\n L’instrumental quir\u00fargic emprat era molt semblant a l’actual, excepte les\u00a0 grapes\u00a0 i pinces de grapes aix\u00ed com el material de vidre que ara \u00e9s d\u2019un sol \u00fas i la Dolors\u00a0 guarda encara\u00a0 tamb\u00e9 el seu albumin\u00edmetre. \u00a0<\/em><\/p>\n El seus primers anys de treball a la Maternitat <\/strong><\/p>\n En acabar els estudis, la Lola tenia la intenci\u00f3 de tornar a casa, per\u00f2 alguns professionals que coneixien van aconsellar-li que treball\u00e9s en una ciutat i seguin el consell va quedar-se a treballar a la Maternitat \u00a0de Barcelona \u00a0acabant d\u2019adquirir una bona\u00a0 experi\u00e8ncia en obstetricia i pediatria , uns \u00a0coneixements molt \u00fatils que, m\u00e9s \u00a0tard, va \u00a0poder aplicar al municipi de Pals.<\/p>\n La Maternitat, funcionava des del 1853 com a inclusa per a nens orfes , era coneguda per “La Casa de la Maternidad y Exp\u00f3sitos “, centre que havia allotjat\u00a0 a infants \u00a0orfes\u00a0 a causa de\u00a0 la Segona Guerra Mundial i tamb\u00e9\u00a0 de la Guerra Civil Espanyola . Algunes mares per\u00f2, havien mort\u00a0 per estar afectades de septic\u00e8mies post part i en no disposar d\u2019antibi\u00f2tics que poguessin pal\u00b7liar l\u2019 infecci\u00f3. \u00a0La Maternitat\u00a0 va incrementar el seu volum de parteres a\u00a0 partir del 1 de maig de 1896, quan es va\u00a0 traspassar el servei d\u2019obstetr\u00edcia\u00a0 de l’Hospital de Sant Pau en aquest centre. Com a \u00a0dada curiosa dir que les parteres tenien els fills al Pavell\u00f3 Rosa per\u00f2, l’any 1915, es va construir el Pavell\u00f3 Blau \u00a0que el varen destinar a atendre\u00a0 a les parteres \u00a0solteres (2). Quan la Lola va decidir deixar la Maternitat la Mare Superiora, Sor Manuela del Val, li va lliurar un certificat de bona conducta per haver “demostrado periecia y moralidad absoluta”. Fins aquell moment el sou \u00a0havia estat de 100 pessetes mensuals.<\/p>\n La Lola, llevadora de Pals <\/strong><\/p>\n El dia 9 de gener de 1948, el \u201cInstituto Nacional\u00a0 de Previsi\u00f3n\u00a0 – Caja del \u00a0Seguro de Enfermedad de la\u00a0 Delegaci\u00f3n Provincial de Gerona \u201c la va autoritzar a exercir com a llevadora \u00a0a una zona compresa de les seg\u00fcents viles: \u00a0Pals, Torrent, Palau Sator, Fontclara, Sant Feliu i Sant Juli\u00e0 de Boada. Tamb\u00e9 \u00a0se li va lliurar un document\u00a0 titulat “Instruciones a las Comadronas” que constava dels quatre seg\u00fcents \u00a0punts que resumits deien :\u00a0 1- Que es podia atendre \u00a0el part si l’embarassada portava el \u00a0volant E-1301-0. \u00a02- En cas de necessitat calia disposar de l’ajuda \u00a0del metge. \u00a03- Acabat el part, s’havia de complimentar el volant E-130 1-4 o \u00a0\u201cParte de Comadrona.\u201d \u00a04- Calia cobrar els honoraris oficialment establerts per cada part: que eren de 60 pessetes.<\/p>\n Tot i que l’acte de parir \u00e9s una funci\u00f3 fisiol\u00f2gi\u00adca, que en el cas d’un part normal no presenta com\u00adplicacions, sempre hi ha d’haver alg\u00fa que ajudi a l’hora d’agafar el nad\u00f3, en el moment de tallar el cord\u00f3 umbili\u00adcal o d’expulsar la placenta. De vegades, per\u00f2, les parteres no sabien com fer for\u00e7a i respirar perqu\u00e8 el par fos m\u00e9s satisfactori\u00a0 especialment si eren mares prim\u00edpares. En cas de dificultat la llevadora havia de fer una petita incisi\u00f3 en el perineu, t\u00e8cnicament anomenada episioto\u00admia. Calia, doncs, disposar d’un equip de material com el que encara guarda la Lola. \u00a0Per esterilitzar-lo s’havia \u00a0de rentar abans molt \u00a0acuradament i fer-lo bullir durant mitja hora. Cu\u00adriosament, i malgrat les moltes vegades que els va haver de fer servir, la Lola encara guarda sencers els guants de l\u00e0tex, marca “Sem perit 7 made in Austria”.<\/p>\n Tamb\u00e9 calia explorar i controlar els nivells de sucre i d’alb\u00famina de les gestants. Els m\u00e8todes eren molt rudimentaris per\u00f2 efica\u00e7os. Per exemple. per saber l’alb\u00famina es posava orina en un tub d’assaig i 2\/3 <\/em>gotes d’\u00e0cid ac\u00e8tic, la barreja s’escalfava amb un flamejador; un altre m\u00e8tode seria usar un cot\u00f3 impregnat d’alcohol i encendre’l. Posteriorment, es va fer servir l’albumin\u00f2rne\u00adtre<\/p>\n Revisant el llibre de registre de parts assistits observem que n’hi havia de normals o b\u00e9 d’altres que havien necessitat \u00a0la pres\u00e8ncia del metge perqu\u00e8 convenia practicar una versi\u00f3 o un f\u00f2rceps; tamb\u00e9 trobem anotacions sobre el temps que durava un part des del trencament d’aig\u00fces fins a l’expulsi\u00f3 del fetus i sobre el pes del nad\u00f3.<\/p>\n La Lola anava a tot arreu amb carro o b\u00e9 amb bicicleta, els mitjans de transport m\u00e9s comuns en aquell moment. Per fer-nos idea de la voluntat per solucionar els problemes tot i la manca dels mitjans adequats, recor\u00adda el dia que va n\u00e9ixer un nen gaireb\u00e9 asfixiat per haver aspirat secrecions en el moment del part; sense dubtar, va agafar una gassa i, posant-la sobre la boca del recent nascut , va procedir a aspirar-li les secrecions i el nad\u00f3 es va sal\u00advar.<\/p>\n <\/p>\n Despr\u00e9s d’aquesta llarga dedicaci\u00f3 professional, l’any 1984 es va jubilar. Les seves col\u00b7legues van organitzar l’acte d’acomiadament al restaurant Cap sa Sal on se li va fer entrega d’un ram de flors i d’una ins\u00edgnia de plata . El mes d’agost \u00a0va fer 80 anys, es troba b\u00e9 i agraeix que alg\u00fa de la vila la recordi com la llevadora que el va ajudar a n\u00e9ixer. Nosaltres, amb aquest article volem recordar-la encara m\u00e9s.<\/p>\n La Dolors em va voler regalar el seu llibre de cap\u00e7alera que sempre portava al malet\u00ed\u00a0 per si en\u00a0 havia de consultar quelcom.\u00a0 Aquest llibre l’he guardat fins ara que he decidit lliurar-lo al Arxiu Municipal de Pals.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2012\/05\/dolors05.jpg\" "\\"dolors05\\"")
<\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a>