{"id":7336,"date":"2019-11-27T12:41:41","date_gmt":"2019-11-27T10:41:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=7336"},"modified":"2019-11-30T16:59:57","modified_gmt":"2019-11-30T14:59:57","slug":"lespecialitat-de-psiquiatria-per-a-infermeres-1975-1977","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=7336","title":{"rendered":"L\u2019especialitat de psiquiatria per a infermeres (1975-1977)"},"content":{"rendered":"

En la d\u00e8cada dels vuitanta la carrera d\u2019infermeria encara rebia el nom dels estudis implantats l\u2019any 1954, que era el d\u2019Ajudant T\u00e8cnic Sanitari (ATS). Va ser l\u2019any 1977 quan els esmentats estudis van passar a denominar-se Diplomat Universitari d\u2019Infermeria<\/a>, amb la difer\u00e8ncia que a m\u00e9s d\u2019un canvi de programa acad\u00e8mic adaptat als nous temps, per ingressar-hi s\u2019havia de tenir els estudis de COU, en lloc de nom\u00e9s el sis\u00e8 o quart de batxillerat.<\/p>\n

Aquesta especialitat era impartida a la c\u00e0tedra de psiquiatria del doctor Joan Obiols Vi\u00e9<\/a> a l\u2019Hospital Cl\u00ednic de Barcelona<\/a>.\u00a0Eren uns estudis amb molta demanda i no era f\u00e0cil entrar-hi, possiblement perqu\u00e8 es tractava d\u2019una especialitat basada en el coneixement de les persones \u2014i per tant tamb\u00e9 de nosaltres mateixos\u2014, de manera que ens podia proporcionar eines \u00fatils per millorar el tracte amb el pacient, aspecte aquest que resta justificat degut als treballs personals que v\u00e0rem fer dirigits pels professors. Tamb\u00e9 cal considerar que posseir aquesta especialitat tamb\u00e9 incrementava el barem de m\u00e8rits acad\u00e8mics en cas de conc\u00f3rrer a unes oposicions estatals.<\/p>\n

M\u2019he sentit motivada a escriure quelcom d\u2019aquest per\u00edode d\u2019estudis perqu\u00e8 despr\u00e9s de publicar al meu blog una breu cr\u00f2nica amb relaci\u00f3 a un hospital en qu\u00e8 he treballat una antiga companya m\u2019ha localitzat i ha estat una gran alegria. Qui sap si pot passar el mateix amb els estudis de psiquiatria.<\/p>\n

Comentar\u00e9 nom\u00e9s alguns esdeveniments que encara recordo despr\u00e9s de 44 anys. Desconec la influ\u00e8ncia que aquests estudis han pogut tenir en els col\u00b7legues tant pel que fa a coneixements com al seu desenvolupament personal. S\u00ed que puc dir que a mi m\u2019han estat \u00fatils en diversos moments de la vida.<\/p>\n

Fem mem\u00f2ria <\/em><\/p>\n

Per obtenir el t\u00edtol de psiquiatria s\u2019havia d\u2019assistir obligat\u00f2riament a classes tres dies a la setmana de 19 a 21 hores. L\u2019ensenyament es feia en una aula de la planta inferior de l\u2019Hospital Cl\u00ednic de Barcelona, a la qual entrava per una porta al costat de l\u2019entrada principal.<\/p>\n

Fer aquests estudis exigia bastant esfor\u00e7 i inter\u00e8s perqu\u00e8 tots els assistents treball\u00e0vem i havien d\u2019anar a classe despr\u00e9s de la jornada laboral. Per la meva part vaig tenir la sort que m\u2019havia comprat un Seat 127 que em permetia anar de Terrassa a Barcelona passant per la Rabassada, <\/a>una carretera plena de revolts, i tornar a casa a les deu de la nit.<\/p>\n

Les classes consistien en l\u2019exposici\u00f3 del contingut del temari oficial pels professors especialistes en psiquiatria, per\u00f2 tamb\u00e9 ens eren explicats temes fora de programa. Hav\u00edem de presentar algun treball i fer els cl\u00e0ssics ex\u00e0mens escrits. Una part important de la formaci\u00f3 consistia tamb\u00e9 a participar en diversos treballs de din\u00e0mica de grups, com per exemple representacions teatrals incloses en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019An\u00e0lisi Transaccional (AT)<\/a>, t\u00e8cnica desenvolupada pel psiquiatre Eric Berne<\/a> (Mont-real, 1910-California, 1970), autor de diverses publicacions. Una d\u2019aquestes porta per t\u00edtol \u00bfQu\u00e9 dice usted despu\u00e9s de decir hola<\/em>? Segons la teoria de Berne, hi ha tres tipus de conducta (pare, nen i adult) i cada persona durant el dia pot ubicar-se en un tipus o altre segons el que anomena l\u2019estat del jo. Tanmateix, el llibre de text que segu\u00edem era el dels autors Henri Ey, P. Benat i Brisset Tratado de psiquiatria,<\/em> de l\u2019editorial Toray-Masson en la segona edici\u00f3 de 1971.<\/p>\n

Per aplicar la din\u00e0mica AT ens v\u00e0rem servir de la posada en escena de diverses interpretacions que ens eren adjudicades aleat\u00f2riament, a l\u2019estil de teatre improvisat que a la vegada era supervisada pel professor i per un psicoanalista que preservava la seva mirada rere unes fosques i inquietants ulleres de sol.<\/p>\n

Feta la representaci\u00f3 coment\u00e0vem l\u2019experi\u00e8ncia. Recordo que en una ocasi\u00f3 feia de caixera d\u2019un supermercat i els companys passaven a pagar el que imagin\u00e0riament havien comprat. Tenia el problema que no sabia quin preu posar-los que fos encertat. Un dels compradors, ins\u00f2litament, portava una bicicleta i a la vegada em demanava que la hi guard\u00e9s a caixa. Vaig considerar que havia tingut una idea molt creativa i fora del normal.<\/p>\n

Tamb\u00e9 f\u00e8iem representacions emprant l\u2019anomenada t\u00e8cnica psicodram\u00e0tica ideada per Jacob Levy Moreno<\/a> (Romania, 1892-Nova York, 1974). Aquesta va ser una f\u00f3rmula bastant aplicada en diversos tipus de ter\u00e0pies. En concret nosaltres v\u00e0rem assistir a tallers del mateix Hospital Cl\u00ednic on es feien representacions per a persones diagnosticades d\u2019alcoholisme, eren ells mateixos els actors. Pretenia conscienciar la persona addicta a l\u2019alcohol dels factors socials i personals que la incitaven a beure.<\/p>\n

En cada ter\u00e0pia hi havia la pres\u00e8ncia de professionals situats darrere dels actors que tenien la funci\u00f3 de fer d\u2019ego de la persona interessada, i sovint els feien algun comentari. Era molt \u00fatil simular per exemple, com un representant volia vendre un producte i el comprador es mofava d\u2019ell sense dir-ho, per\u00f2 s\u00ed que ho feia el seu suposat ego. Permetia descobrir el seu malestar i el recurs que despr\u00e9s usava, com el de la ingesta d\u2019alcohol.<\/p>\n

El sociograma<\/em><\/p>\n

Abans de fer aquesta pr\u00e0ctica del sociograma<\/a>\u00a0ens van advertir que podia ser impactant per a alguns de nosaltres i que per aquest motiu era de car\u00e0cter voluntari. Consistia primer a escriure el nom del company\/a amb qui far\u00edem un treball conjunt, despr\u00e9s dir a qui de nosaltres li confiar\u00edem quelcom de personal, amb qui ens anir\u00edem a divertir i no recordo qu\u00e8 m\u00e9s. Va succeir que a dues persones ning\u00fa els va escollir per a res. Va ser terrible! Sort que els professors van assistir-los en el seu estat d\u2019\u00e0nim posterior i van tenir dies per parlar amb ells. Tot i el risc que la prova comportava vaig tenir sort de ser votada i en m\u00e9s mesura comptaven amb mi per anar-nos a divertir.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Un grup d\u2019alumnes durant una celebraci\u00f3. Soc la segona des de l\u2019esquerra<\/figcaption><\/figure>\n

De fet dispos\u00e0vem de precedents en aquest camp. Un dia el professor ens va explicar que tractava un pacient diagnosticat de mania persecut\u00f2ria i ens explicava que la seva dona li deia: \u201cDoctor, \u00e9s que un dia ens matarem! Sovint se salta els sem\u00e0fors en vermell i entra per carrers contra direcci\u00f3. Tot, perqu\u00e8 diu que el segueixen i que ho fa per despistar-los\u201d.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019aquesta classe, amb un grup de companys vam decidir no quedar-nos a la segona classe i anar a veure una pel\u00b7l\u00edcula d\u2019estrena. Dins del Seat 127 que condu\u00efa no hi cabia ning\u00fa m\u00e9s, an\u00e0vem comprimits al m\u00e0xim. Com que m\u2019agradava fer broma vaig voler imitar el pacient que tenia mania persecut\u00f2ria i vaig creuar una avinguda \u2014penso que era la Diagonal\u2014 amb el sem\u00e0for en vermell, \u00e9s clar que abans havia mirat que no vingu\u00e9s cap cotxe. Un dels companys va dir: \u201cT\u2019has saltat el sem\u00e0for en vermell!\u201d Jo els vaig respondre: \u201cS\u00ed, ja ho s\u00e9, \u00e9s que m\u2019estan seguint\u201d. Si an\u00e0vem enriolats all\u00f2 va ser la gota per no poder parar de fer-ho.<\/p>\n

Estava a punt d\u2019arribar a un altre encreuament de carrers, i la que estava al meu costat em pregunta: \u201cRosa, que encara et segueixen?\u201d \u201cS\u00ed\u201d, li vaig respondre, i em diu: \u201cDoncs mira qui hi ha all\u00e0 a la cantonada de la dreta\u201d. \u201cH\u00f2ndia! No l\u2019havia vist\u201d Sort que em va avisar, perqu\u00e8 hi havia all\u00e0 plantat un agent de la Gu\u00e0rdia Urbana que em va semblar que portava el talonari de multes a la m\u00e0. Sort tamb\u00e9 dels frens del cotxe nou de trinca, d\u2019altra manera la doble multa hauria estat assegurada: per la infracci\u00f3 i per la sobrec\u00e0rrega que portava l\u2019autom\u00f2bil.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El mateix dia del sopar, amb un company<\/figcaption><\/figure>\n

Una altra de les pr\u00e0ctiques que tamb\u00e9 ens havien suggerit era visitar els malalts ingressats a la cl\u00ednica que pr\u00e8viament ens indicava el professor, per\u00f2 sense donar-nos cap pista sobre el diagn\u00f2stic. La meva experi\u00e8ncia en aquest camp va ser molt enriquidora, vaig descobrir quelcom de mi mateixa com la manera que tenia de contactar amb els pacients, detall que tamb\u00e9 em van fer veure els professors. Curiosament van valorar que fos poc academicista i que hi tenia un tracte familiar.<\/p>\n

Test de personalitat <\/em><\/p>\n

Un professor va demanar-nos si vol\u00edem passar un test de personalitat, prova tamb\u00e9 de car\u00e0cter voluntari. La majoria va dir que s\u00ed. No ho recordo b\u00e9, per\u00f2 crec que era l\u2019anomenat Minnesota Multiphasic Personality Inventory (MMPI)<\/a> que consistia en 500 preguntes. Una vegada analitzat vam mantenir una entrevista amb el professor. Recordo que em va dir: \u201cAra et conec m\u00e9s que el teu pare\u201d. Vaig pensar que devia ser cert i va afegir: \u201cNo ets tonta, i vigila, perqu\u00e8 vas amb el lliri a la m\u00e0\u201d. Que no era tonta ja ho sabia, per\u00f2 s\u00ed que em va quedar el dubte de si era espavilada. I sobre el fet d\u2019anar amb el lliri a la m\u00e0, ho he recordat moltes vegades, perqu\u00e8 en ocasions de sobte he tingut una patacada que no m\u2019esperava. Reflexionant sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, vaig decidir anar amb el lliri a la m\u00e0 en lloc d\u2019anar-me protegint o ser temorosa respecte als fets de la vida.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Grup psiquiatria. Restaurant can Cullereta de Barcelona 1975<\/figcaption><\/figure>\n

Antipsiquiatres<\/em><\/p>\n

Alguns dels professors psiquiatres eren simpatitzants del corrent ideol\u00f2gic de l\u2019anomenada antipsiquiatria<\/a>, teoria promulgada per autors com David Cooper<\/a> (1931-1986), Ronald D. Laing<\/a> (1927-1989) i Alicia Miller <\/a>(1923-2010), entre d\u2019altres. Tots ells eren analistes interessats a esbrinar l\u2019origen dels trastorns mentals i ho atribu\u00efen als traumes que les persones havien viscut en la inf\u00e0ncia i l\u2019adolesc\u00e8ncia.<\/p>\n

Els professors tamb\u00e9 obrien el debat sobre la funci\u00f3 dels centres d\u2019internament psiqui\u00e0tric anomenats manicomis i posaven sobre la taula altres q\u00fcestions socials \u00a0tamb\u00e9 pol\u00e8miques que en aquell moment dels anys 1975 al 1978 se\u2019n podia encara parlar perqu\u00e8 els governants estaven m\u00e9s ocupats en veure com seria la repartici\u00f3 de c\u00e0rrecs de la propera democr\u00e0, que no pas pels continguts\u00a0 acad\u00e8mics que es donaven a les aules, fet que ens va beneficiar intel\u00b7lectualment. Despr\u00e9s d\u2019aquest per\u00edode de transcisi\u00f3 i segons la meva experi\u00e8ncia, els plantejaments de car\u00e0cter social van perdre for\u00e7a.<\/p>\n

Curs de psicologia i psiquiatria social<\/em><\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019haver obtingut l\u2019acreditaci\u00f3 d\u2019ATS especialista en psiquiatria, actualment salut mental, et permetia accedir a un altre curs que tamb\u00e9 impartia la c\u00e0tedra de psiquiatria de l\u2019Hospital Cl\u00ednic diregit pel psiquiatra doctor Josep Llu\u00eds Marti Tusquets<\/a>\u00a0 i adre\u00e7at a metges i infermeres. M\u2019hi vaig matricular perqu\u00e8 volia complementar la formaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit de la sociologia i, efectivament, els estudis van ser molt interessants ja que ens van fer entendre com alguns factors, pr\u00e8viament assajats, actuaven sobre la persona i nuclis de grans formacions humanes que formen l\u2019anomenada massa. Tamb\u00e9 ens van fer veure la manera com els missatges publicitaris, b\u00e9 sigui mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de cartells, la televisi\u00f3 o altres mitjans, poden influir en el nostre inconscient incitant-nos a consumir el producte promocionat o b\u00e9 fer-nos nostra una idea que els conv\u00e9 que tinguem. Va ser molt interessant i per explicar-ho caldria escriure diverses p\u00e0gines. Per ara, per\u00f2, em desdic de fer-ho.<\/p>\n

<\/div>\n
\n
\n

 <\/p>\n<\/div>\n

\n

 <\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En la d\u00e8cada dels vuitanta la carrera d\u2019infermeria encara rebia el nom dels estudis implantats l\u2019any 1954, que era el d\u2019Ajudant T\u00e8cnic Sanitari (ATS). Va ser l\u2019any 1977 quan els esmentats estudis van passar a denominar-se Diplomat Universitari d\u2019Infermeria, amb la difer\u00e8ncia que a m\u00e9s d\u2019un canvi de programa acad\u00e8mic adaptat als nous temps, per…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[825,829,826,828,824,822,823,1841,821,827],"class_list":["post-7336","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-infermeria","tag-antipsiquiatria","tag-ats","tag-decada-dels-vuitanta","tag-dr-marti-tusquets","tag-dr-j-obiols","tag-especalitat","tag-hospital-clinic-de-barcelona","tag-infermeria","tag-psiquiatria","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7336"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=7336"}],"version-history":[{"count":22,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7336\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18079,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7336\/revisions\/18079"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=7336"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=7336"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=7336"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}