![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/Art.Distrito-1895.jpg\" "\\"art-distrito-1895\\"")
<\/a>\u00a0La Sardana del dia 11 de juny de 1892 consultable a l\u2019hemeroteca del (AMP),\u00a0 un comentarista explicava com s’havien de prendre\u00a0 \u00a0les mostres de vi per ser analitzades i era de la seg\u00fcent manera: Davant de tres testimonis s’omplien tres ampolles de vi de la mateixa proced\u00e8ncia, es tapaven i es precintaven amb laca, una de les ampolles se la quedava el propietari de l’establiment, l\u2019altre era per l\u2019Ajuntament i la tercera era destinada al laboratori. Hem de considerar que no tot el vi era del\u00a0 pa\u00eds perqu\u00e8\u00a0 el\u00a0\u00a0Distrito<\/em> del dia 10 de juny de 1894 deia que s\u2019 importava gran quantitat de vi procedent d\u2019Alemanya i de Itali\u00e0 i amb data 30 de setembre del mateix any el Distrito\u00a0<\/em> tamb\u00e9 s’ aconsellava no adulterar el vi perqu\u00e8 a France i a Dinamarca ho controlaven molt. Veien amb aquests exemples que la din\u00e0mica d’ importaci\u00f3 i d’exportaci\u00f3\u00a0 d\u2019aquest producte havia de ser important.<\/p>\n Desconeixem\u00a0 de quins m\u00e8todes i\u00a0 tipus de reactius\u00a0 disposaven els laboratoris municipals\u00a0 l’any 1892\u00a0 per\u00a0 detectat\u00a0 les substancies no desitjades incorporades a les botes de vi, si que l\u2019any 1908\u00a0 les per fer les anal\u00edtiques que permetessin detectar l’exist\u00e8ncia d’ alcohol impur procedent de la industria, l’\u00e0cid salic\u00edlic i d\u2019altres subst\u00e0ncies antis\u00e8ptiques, els colorants derivats del carb\u00f3 o de vegetals, la\u00a0\u00a0glucosa artificial,<\/a>\u00a0 el sucre de f\u00e8cula o\u00a0 de mosts i\u00a0 tamb\u00e9 la\u00a0glicerina<\/a>, com consten que es feien i que per la qual cosa eren els que s’havien d’evitar.<\/p>\n La llista era m\u00e9s amplia perqu\u00e8 M\u00aaTeresa Fern\u00e1ndez<\/a>\u00a0a ‘El uso de bebidas alcoholicas como medicamento en Espa\u00f1a contemporanea’\u00a0cita el Reglament del 2 de desembre del 1892 on hi consta que no eren permesos els auditius seg\u00fcents: sulfat de cals o guix, alcohol d’orujo o aiguardent de brisa, sals de bari i de magn\u00e8sia, carbonats alcalins, \u00e0cid b\u00f2ric,\u00a0 litargiri i ‘azimar’\u00a0 aquests\u00a0 darrer potser era un colorant.<\/p>\n Una circular impresa lliurada al Ajuntament de Palafrugell amb el t\u00edtol: \u2018Aviso al publico’. Nuevo invento para hacer vino\u2019<\/em>. La Reial Junta de Comer\u00e7 de la prov\u00edncia de Barcelona es dirigia als cultivadors de vi per informar-los que procedent\u00a0 de France\u00a0 havia arribat un aparell vinificador \u00a0de la marca Gervais<\/em> que obrava fent la fermentaci\u00f3 de la verema sense necessitat de posar-hi additius com guix, sal o d\u2019altres ingredients tant perjudicials per la salut. Els introductors i representants d\u2019aquesta marca a Espanya eren Antonino Camps, Dogny i companyia amb\u00a0 despatx al carrer Canuda, 8 de Barcelona. Prove\u00efen els aparells a preus m\u00f2dics . Impr\u00e8s datat el mes de juny de 1824 a Correspond\u00e8ncia (AMP). M\u00e9s endavant a partir de l\u2019any 1906\u00a0 trobem publicitat el\u00a0 producte anomenat Enosotero<\/em> que conservava i millorava el vi, la representaci\u00f3 del producte a nivell de l\u2019estat espanyol era a c\u00e0rrec dels laboratoris Uriach. Hemeroteca (AMP).<\/p>\n L’any 1920 va apar\u00e8ixer la plaga de la Cochilis i de la Pirala que esmorte\u00efa les vinyes, motiu pel que el Consell Provincial va subministrar als vinyaters productes espec\u00edfics que consideraven eren millors que el sulfat i el sofre que no\u00a0 ho eren, recomanaven aplicar: Un litre de soluci\u00f3 arseni de sosa, mig litre de cal\u00e7 apagada i 50 litres d\u2019aigua i l\u2019altra formula que consistia amb \u00a045 o 50 litres d\u2019aigua i cinc litres de soluci\u00f3 sabonosa de nicotina. Cura que s\u2019havia de repetir dues o tres vegades per temporada i millor que el ve\u00efns ho fessin al mateix temps per evitar que la plaga passes a una altra vinya . Baix Empord\u00e0 1\/8\/1920 (AMP)<\/p>\n L\u2019any 1912 a ‘San Sebastian’ es va celebrar un Congres antialcoh\u00f2lic i segons el diari ABC l\u2019octubre de l\u2019any 1914 se’n\u00a0 va fer un altre a Barcelona del que en poden presentar una imatge. Al Arxiu Municipal de Girona<\/a> a correspond\u00e8ncia hi ha guardada una c\u00f2pia dels estatuts d’aquesta\u00a0 associaci\u00f3 d’antialcoh\u00f2lics. Ricardo Campos<\/a>,[1]<\/a> esmenta a USO,(1996) quan parla dels diferents punts de mira\u00a0 entre si s\u2019havia o no de prohibir el consum d’alcohol, comentava que USO opinava inspirat per la Llei Volstead<\/em> dels EEUU<\/a>, coneguda popularment com la Llei Seca.<\/p>\n Segons Rosa D\u2019Alesio<\/a> la Llei Volsted<\/em> va durar des de l\u2019any 1919 fins el 1933 i durant aquest per\u00edode de temps van morir 30.000 persones intoxicades per ingerir alcohol met\u00edlic<\/a>, 100.000 van patir ceguera o par\u00e0lisi , 270.000 van ser condemnats per delictes i 67 van ser empresonats.[2]<\/a><\/p>\n Observada la idiosincr\u00e0sia de les begudes alcoh\u00f2liques\u00a0 marcada tant per una banda per les necessitats\u00a0 que la persona tingues en prendre alcohol\u00a0 i per l’altre el condicionant o factor especulatiu de la venda del producte.<\/p>\n \u00a0Per aquest motiu\u00a0 no ens haurien d\u2019 estranyar davant les conegudes disc\u00f2rdies familiars, potser m\u00e9s freq\u00fcents abans,\u00a0 que sovint apareixien al voltant d’una taula\u00a0 i molt especialment en festes senyalades i, qui sap si la qualitat de l’alcohol que les fam\u00edlies poc acomodades es\u00a0 prenia\u00a0 podia contenir algun tipus de\u00a0psic\u00f2trop<\/a>\u00a0conegut o no.<\/p>\n Vistes aquestes situacions, penso que haurien de disculpar als anomenats borratxos d’abans, els\u00a0 que despr\u00e8s d’una llarga jornada de treball i sense res al estomac entraven a la taverna a veure als amics i prendre un o dos gots de vi,\u00a0 amb el risc que\u00a0 no\u00a0 fos tot\u00a0 suc de ra\u00efm fermentat, potser una petita part si i per tant al sortir al carrer i no caminar\u00a0 en l\u00ednia recta fos la mofa\u00a0 d’altres conciutadans. Clar que de segur hi havia qui feia estralls amb la beguda, per\u00f2 el que voldria expressar o que tinguessin tamb\u00e9 en consideraci\u00f3 \u00e9s el factor adulteraci\u00f3 del vi i dels licors.<\/p>\n Notes<\/p>\n<\/a>
\n