{"id":7904,"date":"2020-02-26T11:30:47","date_gmt":"2020-02-26T09:30:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=7904"},"modified":"2020-11-16T11:07:20","modified_gmt":"2020-11-16T09:07:20","slug":"quan-el-pa-no-nomes-es-feia-de-farina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=7904","title":{"rendered":"Quan el pa no nom\u00e9s es feia de farina"},"content":{"rendered":"

En el primer volum del llibre Dones emprenedores, Palafrugell 1857-1914<\/em> <\/a>a la p\u00e0gina 23 parl\u00e0vem de les flequeres i coment\u00e0vem que de cinc n\u2019hi havia quatre de v\u00eddues. La hip\u00f2tesi era que els forners havien mort joves, possiblement a causa que treballaven de nit, per la calor del forn de coure el pa i molt especialment per la inhalaci\u00f3 de diminutes part\u00edcules de pols que desprenia la farina. En un temps en qu\u00e8 tot es feia a m\u00e0, un fet similar el v\u00e0rem observar en les pastisseres, que, de tres que n\u2019hi havia a la vila, dues eren v\u00eddues.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Pa abstracte<\/figcaption><\/figure>\n

Esment\u00e0vem tamb\u00e9 que la farina en ocasions s\u2019adulterava amb baritina, anomenada tamb\u00e9 espat pesant, mineral sovint aparellat amb el plom que es trobava a la mateixa mina i el proc\u00e9s industrial de separar els dos components no era efectiu al cent per cent.<\/p>\n

S\u00f3n diversos els articles que tracten de la pr\u00e0ctica d\u2019adulterar la farina, un dels quals \u00e9s d\u2019E. Canales i de E. Carbajal<\/a>.[1]<\/a> En canvi es tolerava que la farina fos barrejada amb altres cereals diferents del blat com lleguminoses o patates bullides, ja que aquests productes no eren perjudicials per a la salut. S\u00ed que ho era l\u2019addici\u00f3 de sulfats de bari, de potassi<\/a> i d\u2019alumini, conegut aquest darrer tamb\u00e9 per alum<\/a>. La barreja de subst\u00e0ncies a la farina tenia l\u2019objectiu d\u2019aconseguir m\u00e9s beneficis econ\u00f2mics perqu\u00e8 alguns dels aglutinants a m\u00e9s de retenir aigua donaven l\u2019aparen\u00e7a blanquinosa i esponjosa semblant al pa fet de farina refinada.<\/p>\n

L\u2019any 1916 el Laboratori Municipal de Girona va analitzar la farina de quatre fleques de la ciutat i l\u2019informe conclo\u00efa que tot i que les mostres analitzades estaven lliures de sulfat de barita obtingut de la baritina<\/a>, sulfat de coure <\/a>i de alumbre<\/em> o alum, s\u00ed que havien detectar un major grau d\u2019acidesa a la pasta, quan el l\u00edmit legal era de 0,25% d\u2019\u00e0cid expressat en sulf\u00faric. Les mostres analitzades donaven les xifres de 0,33%, 0,33%, 0,38% i 0,30% d\u2019acidesa. Deien que aquest canvi de pH<\/a> podia ser degut no a l\u2019\u00fas de forns espatllats, sin\u00f3 per haver deixat fermentar la massa m\u00e9s temps del compte abans de posar-la al forn. Esmentaven que aquesta pr\u00e0ctica podia ser feta a demanda del consumidor, relacionada amb el gust del pa.[2]<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>
Forn de pa, imatge L.A. Parracini. Juanito 1897<\/figcaption><\/figure>\n

Aquests exemples ens fan entendre el perqu\u00e8 de la dita Qui t\u00e9 el pa per enfornar no pot badar<\/em> i tamb\u00e9 el costum que abans es tenia de fer el senyal de la creu amb el ganivet al dors del pa abans de llescar-lo, que potser s\u2019explica per l\u2019experi\u00e8ncia de possibles adulteracions i era una forma de beneir o de demanar que aquest aliment de consum diari no els fes cap mal.<\/p>\n

Adjuntem una imatge treta del llibre original de L.A. Parravicini i de versi\u00f3 lliure de Tom\u00e1s de Aquino Calliss\u00e0, titulat Juanito<\/em> (Barcelona: F. Paluzie, 1897) perqu\u00e8 representa un forn d\u2019abans. Com a fet curi\u00f3s m\u2019he adonat que el llibre que havia comprat a un antiquari de la Bisbal el dia 28 de juny de l\u2019any 2011, ara he vist que darrere de la portada hi ha la signatura de Juan Coromina, que possiblement n\u2019era el propietari. Adjunto la signatura per si alg\u00fa la reconeix perqu\u00e8 Juan Coromina era professor i artista i el llibre \u00e9s de contingut did\u00e0ctic i presenta unes boniques il\u00b7lustracions. A la Fundaci\u00f3 Josep Pla hi ha una exposici\u00f3 que porta per nom El primer artista que vaig con\u00e8ixer<\/a><\/em>, dedicada a Joan B. Coromina i Josep Pla.<\/p>\n

Actualment els estudis\u00a0 anal\u00edtics dels\u00a0 productes\u00a0 d’alimentaci\u00f3, begudes i de l’aigua de consum p\u00fablic, no els fan com abans els laboratoris municipals, ara qui els fa s\u00f3n empreses especialitzades. He localitzat a Internet la empresa Anabiol<\/a> que sembla ser un dels laboratoris de refer\u00e8ncia al estat espanyol i d’altres\u00a0 paisos europeus.<\/p>\n

Quelcom de m\u00e9s localitzat recentment.<\/h5>\n

La Junta de Sanitat de Palafrugell va efectuar una inspecci\u00f3 per detectar possible focus d\u2019infecci\u00f3 i l\u2019estat dels aliments que eren posats a la venda. El Distrito del dia 5 d\u2019octubre del 1899 donava a coneixer la noticia\u00a0 i entre d\u2019altres coses deia:\u00a0 que es menjava el peix fresc, la llet bona, sense aigua ; les fruites, madures; \u00a0lo p\u00e1, sense barita <\/span>; lo vi no cal dir-ho, puig lo pregon\u00e9 lo califica sempre de claret. <\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>
Signatura de Juan Coromina al llibre Juanito<\/figcaption><\/figure>\n

Notes<\/p>\n

\n
\n

[1]<\/a> Esteban Canales i \u00c1ngeles Carbajal. Miscellania-2012. Cuando alimentarse era peligroso para la salud: la adulteraci\u00f3n en Gran Breta\u00f1a al mediar el siglo XIX<\/em><\/p>\n

https:\/\/ddd.uab.cat\/pub\/hmic\/16964403n10\/16964403n10p88.pdf<\/a><\/p>\n

Tamb\u00e9 podem consultar \u2018barium sulphate\u2019<\/a><\/em><\/p>\n<\/div>\n

\n

[2]<\/a> L\u2019informe de l\u2019anal\u00edtica \u00e9s a l\u2019Arxiu Municipal de Girona,<\/a> correspond\u00e8ncia del dia 18 d\u2019octubre de 1916.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el primer volum del llibre Dones emprenedores, Palafrugell 1857-1914 a la p\u00e0gina 23 parl\u00e0vem de les flequeres i coment\u00e0vem que de cinc n\u2019hi havia quatre de v\u00eddues. La hip\u00f2tesi era que els forners havien mort joves, possiblement a causa que treballaven de nit, per la calor del forn de coure el pa i molt…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[917,918,916,919,590],"class_list":["post-7904","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-infermeria","tag-additius","tag-analitiques","tag-el-pa","tag-farina","tag-segle-xix"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7904"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=7904"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7904\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7909,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7904\/revisions\/7909"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=7904"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=7904"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=7904"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}