Feia poc que s\u2019havia inaugurat el nou hospital de M\u00fatua de Terrassa l\u2019any 1975 i a urg\u00e8ncies ens van dur un senyor que anava extremadament brut. El metge el va veure un moment per\u00f2 va seguir atenent el pacient que estava visitant. Vaig dir a l\u2019auxiliar: \u201cM\u2019ajudes? Haur\u00edem de banyar aquest senyor.\u201d Quan va saber que ten\u00edem el prop\u00f2sit de banyar-lo va dir que no, per\u00f2 nosaltres v\u00e0rem intentar-lo conv\u00e8ncer. Finalment dins la banyera no escatim\u00e0vem sab\u00f3 i el v\u00e0rem fregar de cap a peus i despr\u00e9s de renovar l\u2019aigua perqu\u00e8 fos m\u00e9s neta, semblava que el senyor ja ens havia agafat confian\u00e7a i que estava b\u00e9 dins aquella sabonosa soluci\u00f3 semiantis\u00e8ptica i calenta.<\/p>\n
V\u00e0rem demanar a la germana Amparo, responsable del geri\u00e0tric de l\u2019Hospital de Sant Ll\u00e0tzer, que eren ve\u00efns amb M\u00fatua, si ens podia proporcionar una samarreta i uns cal\u00e7otets. Va dir que s\u00ed i ens els va fer portar a urg\u00e8ncies per una auxiliar.<\/p>\n
Vestit amb aquella roba i tapat tamb\u00e9 amb un llen\u00e7ol, li v\u00e0rem prendre les constants fisiol\u00f2giques a l\u2019espera de ser visitat. El metge va preguntar on era aquell pacient que abans havia vist,\u00a0 havia passat per davant seu\u00a0 i no l\u2019havia reconegut. El va visitar i com que tenia un proc\u00e9s bronquial agut va indicar l\u2019ingr\u00e9s a cl\u00ednica.<\/p>\n
El senyor en assabentar-se d\u2019aquella decisi\u00f3, va dir-nos que ell no es podia quedar, que havia de marxar perqu\u00e8 tenia dos gossos lligats a la barraca i els havia de donar de menjar. Li vaig preguntar:<\/p>\n
– \u00bfD\u00f3nde tiene usted la barraca? <\/em><\/p>\n – Lejos, yendo hacia las Fonts<\/em>\u00a0\u00a0–<\/em>va dir.<\/p>\n – Yo vivo cerca de las Fonts y utilizo una Vespa para desplazarme. Si quiere les voy a dar de comer –\u00a0<\/em>li vaig proposar.<\/p>\n -Usted, se\u00f1orita, \u00bfdice que se presta a ir a dar de comer a mis perros? <\/em><\/p>\n – S\u00ed, claro que puedo ir, no los vamos a dejar abandonados.<\/em><\/p>\n Despr\u00e9s d\u2019aquesta conversa el senyor semblava m\u00e9s tranquil i va explicar com localitzar la barraca, amb la sort que jo coneixia la zona.<\/p>\n L\u2019endem\u00e0 vaig portar menjar i aigua als cans, m\u2019hi vaig apropar amb cautela i mentre els ensenyava el menjar, no hi va haver cap problema. Per evitar que a casa tinguessin m\u00e9s feina de l\u2019habitual, anava a la carnisseria a comprar menjar per a gossos i el preparava per a dues vegades perqu\u00e8 a m\u00e9s a casa em deien: \u201cRosa, no s\u00e9 com t\u2019ho fas, per\u00f2 et poses en cada cosa!\u201d S\u00ed que em posava amb coses, per\u00f2 era perqu\u00e8 m\u2019hi trobava, no les anava pas a buscar.<\/p>\n El senyor va estar a M\u00fatua m\u00e9s d\u2019una setmana i la germana Amparo va dir que ens tindria roba i cal\u00e7at a punt per al dia de l\u2019alta. El v\u00e0rem acomiadar i va marxar curat i agra\u00eft.<\/p>\n