{"id":8011,"date":"2020-03-04T13:45:49","date_gmt":"2020-03-04T11:45:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=8011"},"modified":"2020-03-04T18:35:23","modified_gmt":"2020-03-04T16:35:23","slug":"doctor-joan-sabria-aynie-torrent-1918-girona-1986","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=8011","title":{"rendered":"Doctor Joan Sabri\u00e0 Ayni\u00e9 (Torrent 1918-Girona 1986)"},"content":{"rendered":"

Presentem una\u00a0 s\u00edntesi biografia\u00a0 del doctor Joana Sabria Aynier que va ser\u00a0 publicada per Rosa M. Masana a la revista\u00a0 \u00a0El LLentiscle de Torrent n\u00famero 11 del desembre de l’any 2019.<\/em><\/p>\n

\n

\u00a0Joan Sabri\u00e0 va n\u00e9ixer a Torrent<\/a> el dia 27 de febrer de l\u2019any 1918 al mas Isern, conegut per can Busqueta. El seu pare, Josep Sabri\u00e0 Jan\u00f3, era fill de Torrent i la seva mare, Merc\u00e8 Ayni\u00e9 Mat\u00f3, de Sant Feliu de Boada. Gr\u00e0cies a les dades proporcionades per una seva cunyada, Carme Girbal, despr\u00e9s de fer un estudi geneal\u00f2gic familiar i d\u2019haver consultat la seva biografia a internet, sabem que el llinatge dels Sabri\u00e0 es remunta a l\u2019any 1611 amb el matrimoni de Salvi Sabri\u00e0 i Magdalena Castell\u00f3, natural de Canapost.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Doctor Joana Sabri\u00e0 Ayni\u00e9, imatge cedida per Carme Girbal<\/figcaption><\/figure>\n

La branca d\u2019en Joan ve de Miquel Sabri\u00e0 Torroella i segons explica la Carme, en Joan de petit anava a estudi a l\u2019acad\u00e8mia del senyor \u00c0ngel a Palafrugell i, quan tenia dotze anys, el professor va aconsellar a la fam\u00edlia que el fes continuar estudiant perqu\u00e8 era un alumne brillant. En aquell moment en Joan era orfe perqu\u00e8 va tenir l\u2019ensurt que la seva mare mor\u00eds quan ell nom\u00e9s tenia onze anys. El pare es va tornar a casar i van anar a viure a Llofriu<\/a>.<\/p>\n

Els seus primers estudis de medicina els va fer a Saragossa i despr\u00e9s d\u2019un par\u00e8ntesi a causa de la Guerra Civil Espanyola va continuar la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona, despr\u00e9s de la qual va especialitzar-se en Ginecologia i Obstetr\u00edcia a la Maternitat de Barcelona<\/a>,<\/a> centre on durant el segon curs de l\u2019especialitat va residir en qualitat de metge internista. En aquest centre es van con\u00e8ixer amb la llevadora M. Teresa Rius F\u00e0bregas, natural de Igualada, es van casar i tingueren quatre fills, Josep, Merc\u00e8, M. Teresa i Joan, dos dels quals van seguir la tradici\u00f3 de cursar estudis de la branca sanit\u00e0ria.<\/p>\n

Finalitzada la seva formaci\u00f3 d\u2019especialista en tocoginecologia, es va interessar en la pr\u00e0ctica de la simfisiotomia, va ser l\u2019any 1964 que acced\u00ed al grau de doctorat amb la tesi Valor de la\u00a0<\/em>sinfisitomia\u00a0<\/em><\/a>parcial subcut\u00e1nea de Z\u00e1rate<\/a> en la obstetricia de los paises en desarrollo<\/em>. Va obtenir un reconeixement per la seva recerca i va publicar diversos treballs cient\u00edfics, un d\u2019ells a l\u2019Enciclop\u00e8dia Medicoquir\u00fargica francesa. Va donar confer\u00e8ncies en universitats de medicina, tamb\u00e9 a l\u2019estranger, com al Caire, on va fer una estada d\u2019un mes i mig. L\u2019any 1949 va publicar a la Revista Espa\u00f1ola de Obstetricia i Ginecologia<\/em> l\u2019article \u201cMi experi\u00e8ncia con la sinfisiotom\u00eda\u201d Podem dir que va ser l\u2019introductor de l\u2019esmentada t\u00e8cnica a les comarques gironines aix\u00ed com de la laparosc\u00f2pia, la citologia cervical, el monitoratge electr\u00f2nic i bioqu\u00edmic fetal, l\u2019ecografia, l\u2019amniocentesi diagn\u00f2stica i va practicar la primera intervenci\u00f3 quir\u00fargica ginecol\u00f2gica amb la t\u00e8cnica de la laparosc\u00f2pia.<\/p>\n

Residia a Girona, on tenia la consulta particular, per\u00f2 tamb\u00e9 en els seus primers anys d\u2019exercici professional visitava a la Bisbal i a Palafrugell. L\u2019any 1957 va ser inaugurada la residencia sanit\u00e0ria \u00c1lvarez de Castro de Girona, actualment hospital Josep Trueta, on va ser contractat per exercir i l\u2019any 1974 va ser nomenat cap dels serveis de ginecologia i obstetr\u00edcia, c\u00e0rrec que va exercir fins a l\u2019any 1986, any poc favorable per a ell perqu\u00e8 el dia 9 d\u2019octubre li va sobrevenir la mort. El doctor Sabri\u00e0 tamb\u00e9 havia estat membre actiu del Col\u00b7legi de Metges i<\/a> de l\u2019Agrupaci\u00f3 de Ci\u00e8ncies M\u00e8diques, ambdues entitats de Girona.<\/p>\n

Han estat diverses les llevadores del Baix Empord\u00e0 que van tenir ocasi\u00f3 de treballar amb el doctor Sabri\u00e0, ja fos a l\u2019hospital general com en algunes de les consultes de diversos municipis, en especial quan es presentava un part dist\u00f2cic, o sigui, amb risc per a la mare o el nad\u00f3.<\/p>\n

Disposem d\u2019aquesta informaci\u00f3 perqu\u00e8 ens va ser explicada per les mateixes llevadores al llibre Llevadores de Palafrugell: 165 anys d\u2019hist\u00f2ria<\/em> (2006). A la p\u00e0gina n\u00famero 71, sobre la llevadora Carme Pareta<\/a>, consta un text que em va lliurar el germ\u00e0 de la Carme que havia estat redactat pel doctor J. Sabri\u00e0 i publicat a la revista Surgere<\/em> l\u2019octubre del 1965. Amb motiu de la defunci\u00f3 de la seva col\u00b7lega Carme deia: \u201cDesgraciadamente perdida en plena juventud. Cult\u00edsima como pueda serlo una chica inteligente y estudiosa. Muy bien preparada para el ejercicio de su profesi\u00f3n; su colaboraci\u00f3n era sin\u00f3nimo de seguridad diagn\u00f3stica, eficacia en la ayuda, correcci\u00f3n en el trato, discreci\u00f3n en la actitud, distinci\u00f3n en la conversaci\u00f3n. Su llamada era siempre una tranquilidad para el toc\u00f3logo, que sab\u00eda de antemano con qu\u00e9 problema iba a enfrentarse; dif\u00edcilmente despu\u00e9s de su diagn\u00f3stico pod\u00eda haber sorpresas. La enfermedad que acab\u00f3 por llev\u00e1rsela a la tumba le impidi\u00f3 el ejercicio de la profesi\u00f3n en los \u00faltimos a\u00f1os de su vida, entre sufrimientos y esperanzas que no llegaron<\/em>\u201d. Consta al llibre de Rosa M. Masana. Llevadores de Palafrugell, 165 anys d’hist\u00f2ria, pag. 71.<\/p>\n

\u00a0La simfisiotomia<\/em><\/p>\n

Caldria dir quelcom d\u2019aquesta pr\u00e0ctica poc coneguda per les persones no expertes. M\u00e9s coneguda \u00e9s l\u2019episiotomia, practicada en algunes ocasions per les llevadores. Es diu que la t\u00e8cnica de la simfisiotomia es remunta a l\u2019any 1777, quan va ser aplicada per Jean-Ren\u00e9 Sigault a Par\u00eds, per\u00f2 va tenir poca continu\u00eftat, ja que no estava exempta de complicacions. Va ser l\u2019any 1914 quan el metge i urbanista Enrique Z\u00e1rate, de Buenos Aires, reintrodu\u00ed novament la t\u00e8cnica amb el nom de simfisiotomia parcial subcut\u00e0nia, coneguda tamb\u00e9 com a m\u00e8tode Z\u00e1rate i m\u00e9s endavant tamb\u00e9 com a pubiotomia, de la qual va ser pioner el doctor Sabri\u00e0, tot i que cal dir que era un m\u00e8tode restrictiu, aplicable nom\u00e9s en situacions de risc tant per al nad\u00f3 com per a la mare en el moment de travessar el canal del part, en ocasions per una desproporci\u00f3 cefalop\u00e8lvica.<\/p>\n

La pelvis<\/a> est\u00e0 formada per tres parells d\u2019ossos sim\u00e8trics i un d\u2019ells \u00e9s el del pubis, situats a la part anterior i baixa i externament configura l\u2019anomenat cim de Venus propi de les dones. Es tracta d\u2019un lloc d\u2019uni\u00f3 dels dos ossos p\u00fabics mitjan\u00e7ant un teixit fibrocartilagin\u00f3s i gras formant un coixinet o protuber\u00e0ncia triangular que acompleix funcions d\u2019amortiment durant l\u2019acte sexual i sensitiva. Segons alguns estudis, aquesta estructura t\u00e9 la propietat de distendre\u2019s sota la influ\u00e8ncia de la relaxina, hormona que es forma durant la preparaci\u00f3 per al part. La t\u00e8cnica Z\u00e1rate consisteix a fer una incisi\u00f3 a l\u2019esmentat teixit per aconseguir separar els ossos p\u00fabics i donar m\u00e9s espai al canal del part.<\/p>\n

\u00c9s sabut que al planeta Venus hi ha un cim de 11.000 metres, mentre que a la Terra el pic m\u00e9s alt \u00e9s l\u2019Everest, amb 8.848 metres. Potser aquest \u00e9s el motiu que aquesta zona anat\u00f2mica hagi rebut el nom de Venus, la deessa romana de l\u2019amor, la bellesa i la fertilitat. Curiosament les exploracions del planeta Venus amb sondes espacials russes i americanes es van iniciar la d\u00e8cada dels anys seixanta, coincidint tamb\u00e9 amb la recuperaci\u00f3 \u00a0de la esmentada practica i la entrada al mercat la anticoncepci\u00f3 hormonal<\/a> el 1960 als\u00a0 EUA i el 1961 a Europa.<\/p>\n

\n
<\/dt>\n<\/dl>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Presentem una\u00a0 s\u00edntesi biografia\u00a0 del doctor Joana Sabria Aynier que va ser\u00a0 publicada per Rosa M. Masana a la revista\u00a0 \u00a0El LLentiscle de Torrent n\u00famero 11 del desembre de l’any 2019. \u00a0Joan Sabri\u00e0 va n\u00e9ixer a Torrent el dia 27 de febrer de l\u2019any 1918 al mas Isern, conegut per can Busqueta. El seu pare,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11,1,25],"tags":[946,944,943,942,945],"class_list":["post-8011","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-baix-emporda-xemeneies-industrials","category-infermeria","category-torrent","tag-doctor-zarate","tag-ginecologia","tag-hospita-j-trueta","tag-joan-sabria-aynie","tag-sinfisiotomia-parcial"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8011"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=8011"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8011\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8022,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8011\/revisions\/8022"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=8011"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=8011"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=8011"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}