- \n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2012\/05\/feranys01-300x245.jpg\" "\\"feranys01\\"")
<\/a><\/dt>\n- Rosa Anguila Carbonell<\/dd>\n<\/dl>\n<\/div>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/1997\/01\/img116-300x201.jpg\" "\\"img116\\"")
<\/a>Ammophila aren\u00e0ria (burroms)<\/figcaption><\/figure>\n Va n\u00e9ixer a can Juliol dels Masos de Pals el mes d\u2019agost del 1899 i de molt jove va comen\u00e7ar a treballar en les diverses activitats del camp i una de les seves ocupacions fou anar a plantar borroms <\/em>(1) a la platja de Pals, llogada pel senyor Coll. Als dinou anys es va casar amb en Jaume Capell\u00e0 Cases, fill de Pals i pag\u00e8s d’ofici. En Jaume no tenia massa salut, per la qual cosa la Rosa va haver de treballar la terra, fins i tot segar amb la dalla. Van tenir tres fills, en Ramon, en Pere i l’Angel. En Ramon va haver d’anar a la guerra, on va morir; nom\u00e9s tenia dinou anys i formava part de la quinta del biber\u00f3. La p\u00e8rdua d’aquest fill va ser un cop molt fort per la Rosa, per\u00f2 ho va superar. Les adversitats, per\u00f2, no v\u00e9nen soles i al cap de poc temps, l’ Angel, el fill petit i un excel\u00b7lent mec\u00e0nic, va morir de malaltia. La Rosa va patir un dels pitjors tr\u00e0ngols que pot succeir a una mare, la mort d’un segon fill. Amb l’ajut d’en Pere, la seva muller Maria i en Llu\u00eds, germ\u00e0 de la Maria, ho va tornar a superar. Posteriorment, l’any 1968 va morir el seu marit despr\u00e9s d’haver\u00ad lo cuidat abnegadament.<\/p>\n
Maria Roura <\/strong><\/p>\n
La Maria Roura, la jove de la Rosa, parla d’ella amb gran afecte i admiraci\u00f3: \u00ab\u00e9s una dona molt maca, que esti\u00ad ma i es preocupa per tothom; sovint pregunta per persones a les quals fa temps que no veu, no es queixa gaireb\u00e9 mai i sempre vol ajudar, tot i que cada vegada pot menys; no s’ha enfadat mai amb cap ve\u00ed, ben al contrari tothom l’estima\u00bb. \u00a0Encara avui, quan el seu fill Pere menja, ella s’asseu al seu costat per fer-li companyia i procurar que deixi el plat ben net com quan era petit.<\/p>\n
No ha tingut mai cap malaltia important. Ara \u00e9s totalment sorda, cosa que els fa patir molt a tots perqu\u00e8 no sap llegir el moviment dels llavis. En Pere, el seu fill, explica que la seva mare sempre ha menjat de tot (en poca quantitat), principalment pa i patates, tom\u00e0quets, poma cuita, arr\u00f2s bullit i mel. Prefereix el peix a la carn, tot i que menja ambd\u00f3s productes de forma moderada. La Rosa sempre ha anat molt polida: porta un davantal ben posat agafat amb dues agulles imperdibles i parla salat (ces noi, es davantal, na Maria … ). \u00c9s una persona encantadora i m\u2019ha sorpr\u00e8s la\u00a0 seva voluntat\u00a0 de voler sostenir la cama aixecada mentre li curo la ferida.<\/p>\n
Josep Planelles Anguila <\/strong><\/p>\n
Nascut el 21 d’abril de l’any 1903 als Masos de Pals, al Mas de ca l’Anguila, on encara viu. Tot i ser el m\u00e9s petit dels tres germans, aviat va comen\u00e7ar a treballar. Als dotze anys, el senyor Isidre del Mas Sard\u00f3 el va llogar perqu\u00e8 tingu\u00e9s cura del bestiar. Aquest mateix senyor Isidre el va ensenyar a llegir utilitzant El manuscrit groscom a llibre de lectura. Entre aquestes classes i les nocturnes del mestre Joan Valent\u00ed a Ca la Pruna va aprendre for\u00e7a i se li va despertar d\u2019inter\u00e8s per la poesia. \u00a0\u00a0\u00a0<\/strong>Va fer el servei militar a l’Africa, i all\u00ed va agafar les febres (explica que de poc no se’n surt). Per\u00f2, \u00e9s obvi que en Josep havia de ser un xicot fort. De nou a Pals, va treballar en el conreu de l’arr\u00f2s al Mas Gelabert. \u00a0\u00a0Tamb\u00e9 li agradava fer estris i escultures amb fusta de bruc. En una ocasi\u00f3, li van demanar que fes un Sant Crist, per\u00f2 la persona que li havia de pagar la feina no ho va fer perqu\u00e8 \u00abestava m\u00e9s pelat que ell, diu \u00bb.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2012\/05\/feranys03-300x199.jpg\" "\\"feranys03\\"")
<\/a>Josep Planelles i Rosa M. Masana<\/figcaption><\/figure>\n r amb la Maria Vidal Sagrera, de can Saulot, que vivia al carrer Sam\u00e0ria. Moss\u00e8n Manuel va ser l’encarregat d’administrar el sagrament del matrimoni. Van tenir dues filles, la Gracieta i la Francisqueta, i entre totes dues els van donar sis n\u00e9ts i vuit besn\u00e9ts. Als 86 anys va quedar viudo, i es va haver de resignar a viure sense la Maria despr\u00e9s de seixanta anys junts.<\/p>\n
Actualment, el senyor Josep no hi veu i tret d\u2019 algunes petites dolences, diu que es troba perfectament.\u00a0 Potser , quan \u00a0no es veuen les \u00a0les coses de fora s\u2019han de mirar m\u00e9s les de dins, per aix\u00f2 \u00a0ens transmet una riquesa interior en relatar algun fet . Sap moltes poesies que recita amb energia i gr\u00e0cia. La seva besn\u00e9ta Susanna les ha gravat perqu\u00e8 no voldria que es perdessin. Una d’elles diu aix\u00ed: \u00abRico nunca te hagas alarde ante el pobre de su miseria, ni t\u00fa pobre al ver al rico no maldigas tu pobreza, porque el rico con sus tesoros y el pobre con sus miserias desnudo como has nacido has de volver a la tierra\u00bb,<\/em> I aquest va per a vost\u00e8 diu: \u00abel uso da la vida, el abuso la\u00a0 quita\u00bb,<\/em> reflexiono … ser\u00e9 moderada. \u00a0\u00a0\u00a0Fa dos anys, el periodista Rub\u00e9n Forn\u00f3s li va publicar una entrevista al Setmanari La Proa (29\/5\/1995), sedu\u00eft per la seva personalitat i les oportunes frases que utilitza.<\/p>\n
Quant als seus h\u00e0bits de vida, diu que ha treballat molt , que ha menjat de tot (li agrada en especial la botifarra i l\u2019arr\u00f2s) i que encara fa el caf\u00e8 i la copeta de brandi en un bar dels Masos,\u00a0 no fuma.<\/p>\n
Maria Bofill Deulofeu<\/strong><\/p>\n
Nascuda el dia 24 de mar\u00e7 de l’any 1904 al carrer Sam\u00e0ria n\u00famero 36. Filla de la Consuelo i d’en Josep Bofill Pericy, conegut popularment com a l’avi rajoler; (3) de fet, molta gent parla d\u2019ella com la Maria rajolera. Va viure la seva infantesa a Pals i\u00a0 als\u00a0 14 anys, atreta per la doc\u00e8ncia, els seus pares van decidir matricular-la \u00a0a l’Escola Normal de Magisteri de Girona. Acabats els \u00a0estudis \u00a0va treballar de mestra durant 43 anys.<\/p>\n
A partir de la seva jubilaci\u00f3, la vida li va fer un gir de 90 graus, \u00a0diu. El marit va agafar una malaltia cr\u00f2nica i ella va intentar restablir-lo durant onze anys. Un any abans de la mort d’en Miquel, tamb\u00e9 havia mort la seva germana Am\u00e0lia. Des d’aquell moment va quedar for\u00e7a sola, per\u00f2 la Maria mai estar\u00e0 sola del tot perqu\u00e8 t\u00e9 un car\u00e0cter molt afable i les portes de casa seva sempre estan obertes per a totes les seves amistats (que s\u00f3n moltes). Ella mateixa diu: \u00abNo m’agrada la solitud, per aix\u00f2 he procurat que els que m’envolten es trobin b\u00e9 al meu costat\u00bb. Certament, la Maria transmet aquest seu\u00b7 tarann\u00e0 acollidor. Una de les coses que t\u00e9 m\u00e9s en compte \u00e9s no parlar de mals. \u00abTots en tenim\u00bb diu \u00abper\u00f2 no cal que sigui aquest el tema de la conversa en una reuni\u00f3 d’amics. Es pot conversar de pol\u00edtica, de les coses que passen al poble, d’afeccions, del que es vulgui\u00bb. De jove i no tan jove, li agradava practicar la nataci\u00f3. Va ser una de les pioneres en aquest esport. \u00a0\u00a0Menja de tot, per\u00f2 les sopes, de tot tipus, s\u00f3n un dels plats favorits. Reconeix tamb\u00e9 que ha menjat poc i sovint, i que “consumeix la carn amb moderaci\u00f3.<\/p>\n
\n- \n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2012\/05\/feranys04-280x300.jpg\" "\\"feranys04\\"")
<\/a><\/dt>\n- Maria Bofill Deulofeu<\/dd>\n<\/dl>\n<\/div>\n
Sebasti\u00e0 Massot Fontanillas<\/strong><\/p>\n
Va n\u00e9ixer a Pals, al carrer Sam\u00e0ria, el 18 de setembre de l’any 1904. Va ser el tercer de cinc germans. Els seus pares tenien una fusteria a l’actual carrer Enginyer Algarra, cantonada amb el carrer Pere Coll. N’\u00e9s testimoni una fotografia de l’any 1905 en qu\u00e8 es veu en Ti\u00e0 a coll de la seva mare i el seu pare portant \u00a0una serra a la m\u00e0, al \u00a0portal de l’establiment.<\/p>\n
En Sebasti\u00e0, de petit, va fer durant quatre anys d’escolanet \u00a0a l’esgl\u00e9sia de Pals. Ha treballat en molts oficis: de pag\u00e8s, als camps d’arr\u00f2s, de boscater, de cambrer i fins i tot de barber, demostrant que t\u00e9 un car\u00e0cter decidit i din\u00e0mic.\u00a0 Una de les seves afeccions que des de petit practica \u00e9s el cant. \u00a0Aprenia amb molta facilitat les can\u00e7ons que un music \u00a0ambulant tocava amb el\u00a0 manubri pels carrers de Pals; per exemple, Catalunya est\u00e0 trista, \u201cUn molino, La tabola, C\u00e0diz, Primer tango, Guadalajara, Te quiero, San Juan, Adi\u00f2s, Pintor.\u201d <\/em>En Ti\u00e0 \u00e9s un gran amenitzador de les \u00a0festes i sortides d\u2019 excursions que s’organitzen a Pals.<\/p>\n
Actualment t\u00e9 93 anys, per\u00f2 no ho sembla, tothom queda sorpr\u00e8s quan\u00a0 sabem que cada dia camina quatre quil\u00f2metres, i que cada Onze de setembre \u00a0puja a la muntanya de Quermany. Viu amb la seva germana Lola qui explica que en Ti\u00e0 no est\u00e0 mai malalt, sempre el veus ple de vitalitat, trescant munt i avall. \u00a0\u00a0En preguntar-li pel secret de la seva joventut respon que no ha estat mai tronera malgrat que no s ‘hagi casat. Diu: \u00abquan arriba un autocar d’avis a Pals, per cada home que baixa, baixen tres dones; aix\u00f2 vol dir quelcom, oi?\u00bb. Penso que t\u00e9 ra\u00f3, l’autocar pot ser una mostra a l’atzar d’una realitat social evident com ara l’exist\u00e8ncia de m\u00e9s v\u00eddues que vidus. \u00a0Quant als h\u00e0bits alimentaris, confessa que li agrada tot, especialment la llet. No \u00e9s fumador actiu ni gaireb\u00e9 passiu.<\/p>\n
\n- \n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2012\/05\/feranys05-300x231.jpg\" "\\"feranys05\\"")
<\/a><\/dt>\n- Sebasti\u00e0 Massot Fontanillas<\/dd>\n<\/dl>\n<\/div>\n
Montserrat Bou Font<\/strong><\/p>\n
Nascuda el dia 10 d’abril de l’any 1905 a Torrent. De joveneta va fer d’assistenta a casa dels pares de l’escriptor Josep Pla, al carrer Torres Joanama de Palafrugell. La senyora de la casa, la Maria, sabia molt de cuinar i li va transmetre els seus coneixements culinaris que posteriorment li van ser de gran utilitat. Al cap d’un temps va deixar aquesta casa per anar a treballar amb la fam\u00edlia Bonany. El senyor Joan Bonany era un te\u00f2ric de la sardana (2). La Montserrat encara guarda un exemplar del llibre que va escriure sobre aquesta dansa. Aquestes feines les va fer durant els anys 1926 i 1929, i recorda que tenia assignat un sou mensual de 40 pessetes.<\/p>\n
L’any 1929 es va casar amb l’Alfred Parera Ruart, fill de Pals, i va anar a viure a la casa pairal \u00a0dels pares d\u2019 ell\u00a0 que tenien als Masos de Pals, el matrimoni va tenir dos fills en Llu\u00eds i en Narc\u00eds.\u00a0 Comenta que\u00a0 despr\u00e9s de casada, es va dedicar a la fam\u00edlia i a treballar al camp: herbejar l’arr\u00f2s, sembrar i segar amb la corbella o amb la dalla.\u00a0 Va quedar v\u00eddua ara fa 19 anys, per\u00f2 va procurar anar endavant, donant-se vida i ajudant amb tot el que pot a la Ramona, la seva jove. \u00a0Li encanta traficar per l’hort de casa seva: al mat\u00ed, quan es lleva i fa bo, ja troba un munt de coses per a fer-hi. \u00a0La Ramona diu que gira les truites tirant-les enlaire i tomant-les a recuperar amb la mateixa paella; tamb\u00e9 comenta que t\u00e9 un car\u00e0cter molt agradable, que \u00e9s patidora i es preocupa per tothom, principalment pels n\u00e9ts i besn\u00e9ts que l’anomenen \u00abbaba\u00bb .<\/p>\n
La Ramona diu que gira les truites tirant-les enlaire i tornant-les a recuperar amb la mateixa paella; tamb\u00e9 comenta que t\u00e9 un car\u00e0cter molt agradable, que \u00e9s patidora i es preocupa per tothom, principalment pels \u00a0tres n\u00e9ts i \u00a0tres besn\u00e9ts que l’anomenen \u00abbaba\u00bb .<\/p>\n
La Montserrat \u00e9s prima i \u00e0gil. Menja de tot, preferentment verdures del seu hort, no li agraden les llenties i no ha abusat mai de la carn. Ha superat amb facilitat petits problemes de salut i amb la psicologia de no escoltar-se massa el mal.<\/p>\n
\n- \n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2012\/05\/feranys06-300x236.jpg\" "\\"feranys06\\"")
<\/a><\/dt>\n- Montserrat Bou Font<\/dd>\n<\/dl>\n<\/div>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2012\/05\/feranys07-220x300.jpg\" "\\"feranys07\\"")
<\/a>Montserrat Bou al hort de casa seva (Imatge Rosa M. Masana)<\/figcaption><\/figure>\n Alguns aspectes que\u00a0 em observat \u00a0i tenen en com\u00fa : <\/strong><\/p>\n
Excepte la Maria els dem\u00e8s, Rosa, Josep ,Sebasti\u00e0 i Montserrat han treballat als camps d\u2019arr\u00f2s de Pals, tots, per\u00f2, han viscut\u00a0 els anys\u00a0 durs\u00a0 de la Guerra Civil Espanyola. I referent a l\u2019alimentaci\u00f3 han comentat que mengen de tot per\u00f2 sense abusar-ne de res\u00a0 i en especial son poc carn\u00edvors\u00a0 tamb\u00e9 d\u2019 entre els homes cap a\u00a0 estat fumador actiu.\u00a0 Un altre factor\u00a0 com\u00fa que\u00a0 podem considerar de gran pes, es que tots tenen alguna afecci\u00f3 o tipus d\u2019habilitat natural,\u00a0 tenen tamb\u00e9 molt contacte social\u00a0 o si m\u00e9s no un paper important dins\u00a0 l\u2019\u00e0mbit de la fam\u00edlia, es senten \u00fatils, estimen i son estimats per les persones que tenen al costat.<\/p>\n
Notes: <\/em><\/p>\n
1. El borr\u00f3 ( Ammophila arenaria, anomenat popularrm borrom) \u00e9s una planta herb\u00e0cia perenne de la fam\u00edlia de gram\u00ednies, de fulles llargues, cargolades i junciformes, i de flors en pan\u00edcula cil\u00edndrica d’un blanc groguenc (Diccionari de Llengua Catalana, Enciclop\u00e8dia Catalana. 19(4). Anomenada popularment borrom, es plantava a les platges per evitar que el vent desplac\u00e9s la sorra,\u00a0 creant les anomenades dunes que durant anys han protegit les platges.\u00a0 Amb el borr\u00f3 tamb\u00e9 s\u2019havien fet\u00a0 cofins per posa pa. <\/em><\/p>\n
2. Joan BONANY, Lo que \u00e9s la sardana i com es balla, impremta Pal\u00e9, Palafrugell maig del 1923.<\/em><\/p>\n
(3)\u00a0 Carles Serra Mayoral. L\u2019aigua a Regenc\u00f3s. Mem\u00f2ria dels molins oblidats. Ajuntament de Reginc\u00f3s, 2021. a la p\u00e0gina n\u00fam. 16 hi ha una imatge de Josep Bofill amb els seus treballadors.<\/p>\n
Fotografies: Rosa M.Masana<\/em><\/p>\n
\n
Article fet per Rosa M. Masana i \u00a0publicat a la revista Torre de les Hores de Pals n\u00fam. 8\u00a0 gener-juny 1997, ara amb algunes modificacions<\/em><\/p>\n
\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El proc\u00e9s fisiol\u00f2gic de l’envelliment \u00e9s produ\u00eft per un conjunt de canvis bioqu\u00edmics del organisme que poc a poc van minvant les capacitats \u00a0d’acci\u00f3. Hi ha persones que viuen el fet d\u2019envellir com\u00a0 a una p\u00e8rdua important, es senten que no son \u00fatils per res, no tenen motivacions \u00a0\u00a0i es desanimen. Aquest estat psicol\u00f2gic \u00e9s…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":83,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,1,13],"tags":[88,1846,89],"class_list":["post-82","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-diversos","category-infermeria","category-pobles","tag-envellir","tag-pals","tag-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/82"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=82"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/82\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2089,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/82\/revisions\/2089"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/83"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=82"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=82"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=82"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
- Montserrat Bou Font<\/dd>\n<\/dl>\n<\/div>\n
- Sebasti\u00e0 Massot Fontanillas<\/dd>\n<\/dl>\n<\/div>\n
- Maria Bofill Deulofeu<\/dd>\n<\/dl>\n<\/div>\n
- Rosa Anguila Carbonell<\/dd>\n<\/dl>\n<\/div>\n
![\"\"](\"http:\/\/www.rosammasana.com\/wp-content\/uploads\/2012\/05\/feranys01.jpg\" "\\"feranys01\\"")
<\/a><\/dt>\n