{"id":8502,"date":"2020-05-09T17:49:44","date_gmt":"2020-05-09T15:49:44","guid":{"rendered":"http:\/\/www.rosammasana.com\/?p=8502"},"modified":"2025-02-01T19:24:48","modified_gmt":"2025-02-01T17:24:48","slug":"cims-que-he-pujat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.rosammasana.com\/?p=8502","title":{"rendered":"Cims que he pujat"},"content":{"rendered":"

Quan la fortalesa de les cames i la pot\u00e8ncia del cor i pulmons ens assenyalen que el temps no ha passat en va, quan quelcom flaqueja, \u00e9s quan valorem el que hem fet de joves. Aix\u00f2 que explicar\u00e9, encara que no sigui res de l\u2019altre m\u00f3n, s\u00ed que per a mi t\u00e9 la seva import\u00e0ncia, en especial aquest any, potser perqu\u00e8 una inesperada malura ens ret\u00e9 a casa i recordes que puj\u00e0vem cims sempre amb el goig de poder veure el paisatge fins all\u00e0 on arribava la vista.<\/p>\n

Per situar els cims que vaig pujar, la Federaci\u00f3 d\u2019Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha fet un llistat dels cent cims m\u00e9s emblem\u00e0tics<\/a> i valorats de Catalunya que ha incorporat a la Viquip\u00e8dia indicant l\u2019altitud de cada un d\u2019ells, la ubicaci\u00f3 amb coordenades i imatges. Us presento a continuaci\u00f3 alguns dels cims que he fet a peu, descartant els turons i collades fetes amb cotxe.<\/p>\n

Sant Lloren\u00e7 del Munt, la Mola i el Montcau (1.057 m)<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
La Mola, Mariano i Rosa M. (\u00e8poca m\u00e9s moderna, any 1973)<\/span><\/em><\/figcaption><\/figure>\n

La muntanya de Sant Lloren\u00e7 del Munt <\/a>est\u00e0 situada al Vall\u00e8s Occidental i de fa uns anys\u00a0 \u00e9s Parc Nacional de Catalunya<\/a>, per als terrassencs sempre ha estat una muntanya de refer\u00e8ncia per fer-hi excursions. En aquella \u00e8poca jo estava afiliada a la secci\u00f3 d\u2019espeleologia del Centre Excursionista de Terrassa i durant un temps van ser diversos els diumenges que hi an\u00e0vem a fer excursions o introduir-nos en algun avenc.<\/p>\n

Per anar a la Mola<\/a> o b\u00e9 al Montcau<\/a> sort\u00edem de Matadepera,<\/a> encara que algunes vegades hi hav\u00edem anat des de Terrassa.<\/a> Tant podia ser que agaf\u00e9ssim el cam\u00ed de la Senyora<\/a>, que era bastant planer, o el Mal Pas de la Casa, de forta pujada i m\u00e9s curt.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Canal del Mal pas de can Poble<\/figcaption><\/figure>\n

En una de les caminades va venir la mare d\u2019una companya, que si no recordo malament es deia Rosalia. Despr\u00e9s d\u2019esmorzar als \u00d2bits iniciem novament la marxa vigilant perqu\u00e8 les pedres d’aquesta zona eren molles a causa d’un regalim d’aigua, la Rosalia va\u00a0 relliscar i va caure asseguda sobre una cama. El \u201ccrec\u201d de la fractura distal de la t\u00edbia i del peron\u00e9 va ser molt agut; ho recordo perqu\u00e8 caminava al seu costat. El turmell estava desviat a un lateral. Sense pensar-m\u2019ho gens li agafo el peu, l\u2019estiro i faig la maniobra de tornar-lo a posar a lloc.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Monestir de Sant Lloren\u00e7 (imatge R.M.)<\/figcaption><\/figure>\n

La situaci\u00f3 es va fer complicada, per\u00f2 de seguida uns nois del grup que sempre anaven ben equipats van anar a tallar alguns troncs i branques de boix per fer una llitera, uns altres immobilitz\u00e0vem el turmell fracturat i li v\u00e0rem donar dues aspirines dissoltes en aigua.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Baixada del Mal pas de can Pobla<\/figcaption><\/figure>\n

La sorpresa va ser gran en veure com havia quedat de b\u00e9 la llitera, ja que a m\u00e9s amb una corda que alg\u00fa portava van fer un entramat on van teixir branques de boix. Seria magn\u00edfic que ara pogu\u00e9ssim disposar d\u2019una imatge. Va succeir, per\u00f2, que la xarxa, feta de corda, amb el pes de la Rosalia va anar cedint fins que va arribar que les natges li tocaven a terra. L\u2019\u00fanic avantatge d\u2019aquella postura era que almenys la cama es mantenia al\u00e7ada.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La Mola, al fons Montserrat (\u00e8poca m\u00e9s moderna 1977)<\/figcaption><\/figure>\n

Vista la situaci\u00f3 un noi es va oferir per baixar a Matadepera i avisar la Creu Roja \u2014parlem de l\u2019any 1967 aproximadament, quan no dispos\u00e0vem de telefonia m\u00f2bil\u2014. Quan van arribar els socorristes la van acomodar a la seva llitera, es van assegurar de subjectar-la molt b\u00e9 perqu\u00e8 v\u00e0rem haver de baixar-la pel Mal Pas de Can Pobla, en alguns trams la llitera anava gaireb\u00e9 vertical; sort que tots ajud\u00e0vem. Ara que a m\u2019agrada fer v\u00eddeos, era una situaci\u00f3 per haver filmat.<\/p>\n

La muntanya de Montserrat<\/span><\/p>\n

\"Rosa<\/a>Quan decid\u00edem anar a Montserrat agaf\u00e0vem el tren a l\u2019estaci\u00f3 de Renfe de Terrassa, popularment Estaci\u00f3 del Nord<\/a> i baix\u00e0vem a Castellbell i el Vilar, <\/a>camin\u00e0vem per la carretera en direcci\u00f3 a Monistrol fins a trobar el trencant que pujava al pont que travessava el riu Llobregat i des d\u2019aqu\u00ed enfil\u00e0vem muntanya amunt, \u00a0sempre vigilant l\u2019horari del cremallera per no coincidir en un lloc comprom\u00e8s.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El cap del lle\u00f3<\/figcaption><\/figure>\n

En una ocasi\u00f3 v\u00e0rem anar fins gaireb\u00e9 a Sant Jeroni<\/a> a peu i tamb\u00e9 hav\u00edem fet la regi\u00f3 de les Agulles,<\/a> on s\u2019arribava per un altre vessant de la muntanya i un tros en cotxe. Aquest indret feia respecte per la seva configuraci\u00f3 laber\u00edntica, per on era f\u00e0cil desorientar-te.<\/p>\n

El Pedraforca (2.506 m) <\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Pedraforca, imatge de Viquipedia i modificada<\/figcaption><\/figure>\n

El Pedraforca<\/a> actualment forma part del Parc Natural del Cad\u00ed-Moixer\u00f3, a la comarca del Bergued\u00e0. Hi he anat d\u2019excursi\u00f3, penso, quatre vegades; en una de les quals v\u00e0rem pujar fins a l\u2019enforcadura per la zona de la Tartera i no arrib\u00e0vem mai a dalt perqu\u00e8 f\u00e8iem un pas endavant i un enrere a causa de les pedres. Personalment no he pujat cap vegada al Pelleg\u00f3 Superior, perqu\u00e8 sovint alguns ens qued\u00e0vem a baix donant suport als qui hi pujaven.<\/p>\n

Ve al cas explicar una an\u00e8cdota. En una d\u2019aquestes sortides s\u2019havia afegit al grup un noi nou i en arribar a Saldes amb cotxe ell i jo v\u00e0rem decidir que no anir\u00edem a G\u00f3sol com volia fer la resta de la colla, que volien anar a aquest poble i caminar fins al refugi. Nosaltres v\u00e0rem considerar que el cam\u00ed era massa llarg i vam decidir anar directament al refugi. Una de les noies ens va demanar si li pod\u00edem portar la motxilla perqu\u00e8 li pesava bastant.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Refugi del Pedraforca<\/figcaption><\/figure>\n

El nou company i jo d\u00faiem agafada la motxilla per una tira de l\u2019esquena cada un. Despr\u00e9s d\u2019un temps d\u2019estar-nos al refugi i en fer-se fosc, va venir un home que ens va dir era pastor d\u2019un ramat d\u2019ovelles i vivia al refugi. No s\u00e9 com es procurava els queviures perqu\u00e8 ens va dir que feia tres mesos que no baixava al poble. Nosaltres est\u00e0vem a fora esperant que vingu\u00e9s la colla, per\u00f2 el pastor va dir-nos: \u201cNo cal que els espereu aqu\u00ed a fora. Si dieu que han de venir des de G\u00f3sol aquesta nit no els espereu pas!\u201d<\/p>\n

V\u00e0rem sopar dins el refugi amb la t\u00e8nue claror d\u2019una espelma. El pastor i jo est\u00e0vem asseguts a la taula davant per davant i mentre ell menjava no mirava el plat, em mirava a mi i d\u2019una manera que m\u2019intimidava, em feia mitja por amb aquella claror bellugadissa de la candela. Semblava l\u2019home de les neus.<\/p>\n

Les hores anaven passant i els companys, com el pastor ens havia dit, no arribaven i ens en v\u00e0rem anar a dormir. A dormir \u00e9s un dir perqu\u00e8 jo no podia aclucar els ulls fins que vaig dir al noi:<\/p>\n

\u2014Escolta \u2014no recordo com es deia\u2014, et fa res que m\u2019arrambi aqu\u00ed al teu costat?<\/p>\n

\u2014I tant que no, ja ho pots fer, no faltaria m\u00e9s! \u2014va respondre.<\/p>\n

\u00a0\u2014B\u00e9, t\u2019ho dic perqu\u00e8, saps, tinc por \u2014li digu\u00e9.<\/p>\n

\u00a0\u2014Por de qu\u00e8? \u2014va preguntar.<\/p>\n

\u2014Del pastor, em mirava d\u2019una manera estranya.<\/p>\n

No va dir res, perqu\u00e8 possiblement no s\u2019havia fixat en aquest detall.<\/p>\n

No m\u2019havia posat la camisa de dormir, anava amb la mateixa roba d\u2019excursionista i posada dins del sac ben tancat.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 al mat\u00ed finalment va arribar la colla i tots ells, mig baldats, van explicar que se\u2019ls havia fet fosc i estaven desorientats al bosc amb l\u2019inconvenient que no podien estirar-se per descansar perqu\u00e8 el terreny feia baixada.<\/p>\n

\"\"<\/a>
G\u00f3sol el poble que sovint an\u00e0vem<\/figcaption><\/figure>\n

Ara tot escrivint he recordat una altra experi\u00e8ncia succe\u00efda aqu\u00ed al Pedraforca. Un dia a l\u2019arribar al refugi no hi havia cap llit disponible de manera que v\u00e0rem haver de fer bivac al ras, ens v\u00e0rem posar en l\u00ednia els uns al costat dels altres i sobre un terreny amb pinassa i for\u00e7a desnivellat.<\/p>\n

Aix\u00ed que va despuntar el dia i em vaig despertar m\u2019adono que estic sola al mig del bosc, que no tenia ning\u00fa al costat. Vaig entrar en p\u00e0nic perqu\u00e8 all\u00f2 era un aband\u00f3, fins que vaig veure la filera de companys dormint tres metres m\u00e9s amunt. Havia succe\u00eft que mentre dormia i com que sovint em giro moltes vegades el sac va anar lliscant cap avall. Pot semblar una ximpleria per\u00f2 aquesta sensaci\u00f3 \u00e9s impactant.<\/p>\n

Que curi\u00f3s que \u00e9s el Pedraforca! Si no hagu\u00e9s escric aquest relat no hauria vist els tres fets succe\u00efts en aquest indret, quan estava al llindar d\u2019un precipici, quan em vaig imaginar un film amb un pastor i quan vaig experimentar uns angoixants segons d\u2019abandonament. Qu\u00e8 deu tenir la serralada del Cad\u00ed?<\/p>\n

\"\"<\/a>
Montardo, Rosa M.<\/figcaption><\/figure>\n

Montardo (2.833 m)<\/span><\/p>\n

El Montardo <\/a>est\u00e0 situat a la Vall d\u2019Aran i d\u2019aquesta excursi\u00f3 recordo que ens v\u00e0rem quedar a dormir al refugi que actualment es diu Joan Ventosa per l\u2019endem\u00e0 pujar al cim.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Companys al cim del Montardo<\/figcaption><\/figure>\n

Amb la colla que anava hi havia un parell o tres xicots que estaven for\u00e7a entrenats a fer muntanya i a les fotografies consta que era el mes de setembre del 1978. Aquesta va ser un excursi\u00f3 for\u00e7a fatigosa en especial a la baixada degut a la gran quantitat de pedres i petits rierols d\u2019aigua, per\u00f2 amb molt bones vistes i llacs.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Un dels llacs del Montardo<\/figcaption><\/figure>\n

Amb algunes persones d\u2019aquesta mateixa colla el mes d\u2019octubre tamb\u00e9 del 1978 v\u00e0rem fer una excursi\u00f3 per la zona del Canig\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Zona del Canig\u00f2<\/figcaption><\/figure>\n
Intent de pujar al Puigmal, (2.908 m.)<\/h5>\n
\"\"<\/a>
El cremallera a N\u00faria<\/figcaption><\/figure>\n

Varen anar un grup de joves a Nuria amb el cremallera amb l\u2019objectiu que l\u2019endem\u00e0 pujar\u00edem al Puigmal<\/a>\u00a0 que est\u00e0 situat a la comarca del Ripoll\u00e8s.\u00a0No v\u00e0rem preveure el temps i tampoc ning\u00fa ens va avisar que s\u2019acostava mal temps.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019un tram de caminada costa amunt, es posa a nevar, una neu petita i gla\u00e7ada acompanyada d\u2019un fort vent que feia que aquella neu es claves a les zones descobertes de la pell com era la cara de manera que semblaven agulles. Un parell de vegades ens v\u00e0rem haver d\u2019ajupir al terra perqu\u00e8 el vent ens tombava .<\/p>\n

Vista la situaci\u00f3 v\u00e0rem decidir tornar cap el Monestir, el problema va ser que despr\u00e9s de caminar uns metres, no veien per on era el cam\u00ed perqu\u00e8 tot estava cobert de neu. Era terrible, ten\u00edem la sensaci\u00f3 que ens hav\u00edem perdut i no sabr\u00edem com tornar, aquelles moments que v\u00e0rem caminar a la deriva van ser interminables.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Monestir de N\u00faria<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Caminant per la neu<\/figcaption><\/figure>\n

Finalment un noi que anava al davant diu: Ei, nois bec el Monestir! va ser una gran alegria perqu\u00e8 sabien que caminaven en bona direcci\u00f3, ens v\u00e0rem veure salvats. \u00a0En arribar al refugi observo que un noi tenia el bigoti fet una crosta de neu, per\u00f2 qui en va espantar, va ser un altre noi que tenia la cara negre, com si se l\u2019hagu\u00e9s necrosat, sort que la causa era que amb la mullena se l\u2019 havia destenyir-se el tapaboques que el duia de llana i de color negre.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Colla del Puigmal, Rosa gorra blanca.<\/figcaption><\/figure>\n

El Tagamanent (1.056 m)<\/span><\/p>\n

El tur\u00f3 del Tagamanent<\/a> esta al Vall\u00e8s Oriental, on al seu cim es troba el castell que es diu havia estat propietat dels comtes de Barcelona. No recordo res d\u2019especial d\u2019aquesta sortida, nom\u00e9s que v\u00e0rem gaudir del dia i del paisatge.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Ruta Pla de L’Estany<\/figcaption><\/figure>\n
Pla de l’Estany -La Massana- Andorra, 2050 m.<\/h5>\n

No recordo fins ho v\u00e0rem arribar per\u00f2 no tinc cap imatge del refugi Joan Canut, si algunes de la ruta. Al album hi tinc un esquema del trajecte \u00a1, el m\u00e9s segur es que haguessin fet la excursi\u00f3 d’un dia.<\/p>\n

Sant Salvador de les Espases <\/a>(413 m)<\/span><\/p>\n

Sant Salvador est\u00e0 situat sobre el Congost del Cairat al municipi d’Esparraguera\u00a0 a la comarca del\u00a0 Baix Llobregat. Recordo que hi v\u00e0rem anar una colla bastant nombrosa i ens ho v\u00e0rem passar for\u00e7a b\u00e9 i sense cap novetat en especial.<\/p>\n

Baix Empord\u00e0<\/a>\u00a0i Alt Empord\u00e0.<\/a><\/span><\/p>\n

D\u2019aquesta zona a peu nom\u00e9s he fet el Montgr\u00ed<\/a>, el Quermany Gros,<\/a> els Metges<\/a> i el Puig d\u2019Arques.<\/a> De totes aquestes excursions recordo que en arribar a casa em sentia m\u00e9s b\u00e9, m\u00e9s vitalitzada i quan m\u2019estirava al llit tenia la impressi\u00f3 que havia crescut un cent\u00edmetre, \u00e9s curi\u00f3s. Del Alt Empord\u00e0 Sant Pere de Rodes<\/a>. Algunes de les imatges les tinc en v\u00eddeo.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El Dolmen de Puig d’Arques i Observatori Meteol\u00f2gic<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
El castell de Torroella de Montgr\u00ed<\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan la fortalesa de les cames i la pot\u00e8ncia del cor i pulmons ens assenyalen que el temps no ha passat en va, quan quelcom flaqueja, \u00e9s quan valorem el que hem fet de joves. Aix\u00f2 que explicar\u00e9, encara que no sigui res de l\u2019altre m\u00f3n, s\u00ed que per a mi t\u00e9 la seva import\u00e0ncia,…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[985,987,986,267,990,988,989],"class_list":["post-8502","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-diversos","tag-cims-de-catalunya","tag-la-mol","tag-montcau","tag-montserrat","tag-pedraforca","tag-sant-llorenc-del-munt","tag-tagamanent"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8502"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=8502"}],"version-history":[{"count":46,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8502\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16939,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/8502\/revisions\/16939"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=8502"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=8502"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.rosammasana.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=8502"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}