Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Una mare honora al seu fill Josep Issac Codina mort al front.

Quelcom de J. I. Codina i Codina  (Palafrugell 3-9-1894-  France 1915)

De vegades els fets històrics ens arriben sense que els anem a buscar i alguns d’ells diuen quelcom que ens motiven a voler saber-ne més.  Això ens va succeir mentre revisàvem uns documents de la Correspondència Municipal de Palafrugell  de l’any 1920 que es guarda a  l’ Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP) , vàrem trobar una carta manuscrita  que anava acompanyada d’ una targeta postal ambdues  escrites  per  J. Bofill i adreçada al batlle , estava datada el día  25 de setembre del 1915 , al anvers de la targeta hi havia la imatge d’ una dona, era la Emília mare d’Issac que duia un ram de flors  a la ma i d’altres dos rams estaven posats dins de vasos un a cada costat d’ella.

Se la veu pensativa mirant una creu posada horitzontal a sobre d’un camp, creu que van fer ells mateixos amb sis segments de cartutxos de canyó que van recollir. El lloc on hi ha la Emília és clarament  un terreny erm  i encara tampoc s’hi havia fet cap cementiri, per la qual cosa pensem  que van escollir, per memoritzar el seu fill,  aquesta zona perquè potser sabien que corresponia al camp de batalla, on més o menys, havia caigut mort Issac.

Targeta postal  amb Emília Codina , mare de Issac
Targeta postal amb Emília Codina , mare de Issac
Revers de la targeta postal
Revers de la targeta postal

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A revers de la postal hi deia: Trist record del Camp de Batalla de la Gran Guerra de 1914-1920 (Champagne) terme municipal de Sonain -Marme- . Cementiri número 70 – 1ra. Andanada, núm. 18.  Tomba de Josep Isaac Codina, caigut davant davant de l’enemic i per França el dia 23 de setembre de 1915.

Al final de  la carta amb lletra més petita diu: Fotografia presa sobre el lloc en presencia de la mare el dia 19 de juny de l’any 1920. La creu i els vasos per posar els rams són cartutxos de canyó recollits sobre el terreny.

 La carta que hem esmentat,  també escrita per J. Alfredo Bofill  a capçalera  i a sota del seu nom fet amb lletres impreses hi ha escrit Ripoll, la va  fer amb castellà que hem traduït  i la va adreçar al batlle el dia  24 de setembre del 1915 on li comunicava el següent:

En nom i en representació de la meva senyora Emília Codina Bofill vídua de Pere Codina Morató i per tant mare d’un home de gran cor fill d’aquesta vila dit Josep Isaac Codina Codina que va trobar la mort el dia 29 de setembre del 1915 mentre lluitava contra els inhumans exercits dels imperis Centrals  a les files de la Legió estrangera i degut als seus actes de valor i abnegació aquest Ajuntament, temps enrere, se’n va ocupar en una cessió pública.

Tinc l’honor de remetre la fotografia que adjunto feta per mi mateix sobre el Camp de batalla on hi vaig anar acompanyat a la tribulada mare per buscar la tomba del seu malaguanyat fill.

Aquest humil i intim record el te ben merescut l’ Ajuntament que va saber, en el seu temps, honrar la memòria a uns dels millors fills de la vila de Palafrugell.

Com oriünd d’aquesta bonica vila, pàtria dels meus avantpassats, saluda a aquesta digna corporació Municipal.

Si fos possible obtenir una certificació del acte de referencia els hi agrairien a la ànima. Signat Bofill.

La lectura d’aquesta carta acompanyada d’una imatge ens va commoure, potser degut  a comprendre  el dol i  l’esperit d’una mare que necessitava saber on descansava el seu volgut fill.

La troballa d’aquests documents  va ser comunicada a Paqui Téllez , persona que a més d’altres fetes  a  l’ Arxiu Municipal de Palafrugell, es cuida també d’atendre als investigadors que van a buscar informació  i els proporciona els documents   sol·licitats, la Paqui però, a més  i , si en disposa d’informació, informa  d’ altres treballs i publicacions  relacionades que es guarden al Arxiu. Fet d’agrair.

Els llibres esmentats consultats
Els llibres esmentats consultats

Poc després Paqui ens mostrava un llibre titulat : Mig Europa cau, coordinat  per Anna Aguiló i a cura de Francesc Montenegro. (1)  Posteriorment ens vàren assebentar d’un altre llibre que parlava d’aquesta guerra de nom : La guerra dels cornuts  (2) que  més tard vàrem consultar.  Quan vàrem obrir el primer llibre de forma más aleatòria  va apareix la imatge de Josep Issac Codina  que anava acompanyada per  diversos documents fotografiats que havien aconseguit els autors del llibre . No ens podíem creure que en aquell moment  coneixeriem al  jove soldat Codina.

La lectura de l’esmentat llibre ens ha permès saber que havien marxar a fer la guerra a France, divuit soldats voluntaris baix empordanesos, quatre d’ells eren de Palafrugell inclòs Josep Issac Codina. Aquella cruenta Gran Guerra del 1914 o Primera Guerra Mundial va  provocar  una de les majors matances  de la humanitat. (2.0)

També hi ha publicada al llibre una carta  força colpidora  que va escriure Josep Issac al seu oncle d’Olot, amb les seves paraules podem adonar-nos que  eren poques les esperances que mostrava de pensar que en podia sortir viu del nou enfrontament bèl·lic que estava dur a terme, ell intuïa quelcom. Cal llegir el llibre.

 A una altre carta escrita aquests vegada per J. Alfred Bofill el dia 7 de desembre de l’any1920  i dirigida al doctor Joan Solé i Pla  on entre d’altres coses li deia que Josep Issac era fill de Pere Codina Mató natural de Palafrugell i d’ Emília Codina Bofill natural de Llagostera. Josep Issac havia quedat orfe de pare el dia 29 de desembre de l’any 1907 i la mare s’havia tornar a casar amb Jaume Bofill Garriga natural de Ripoll, lloc on va anar a viure desprès  junt amb la seva mare, germà i àvia. En base a aquesta carta sabem que Josep Issac va restar orfe vers els 13 anys. (2.1)

També li comentava que Josep Issac havia treballat de pastisser a can Padrós, botiga situada a la plaça Urquinaona de Barcelona i des d’aquí va passar a viure a París, a casa d’un altre seu oncle i allà va continuar fent de pastisser encara que s’anava enfocant per fer de cuiner. Però, el motiu principal de la carta era demanar a Juan Soler  (3) que pogués facilitar-li  la gestió  a fi de procedir a repatriar el cos del seu nebot.

Dins la carpeta de documents abans esmentada, consta que Issac era de la lleva de l’any 1915 i havia d’anar a fer el servei militar però,  en aquell moment possiblement,  ell estava a Barcelona ho a París. Va ser la seva mare qui  amb data 31-1-1915 es va presentar al Ajuntament per fer la rectificació del expedient d’allistament. Va constar com a pròfug i fet curiòs que a una nota lateral constava, declarat inutil per la Junta 19-9-1929 . Possiblement no tenien constancia que havia mort a France.

Sobre la Guerra

Està escrit que en aquesta guerra  hi van anar 14.000 voluntaris catalans i l’olotí Josep Clarà i Ayats l’any 1951 va fer una escultura en conmemoració als soldats catalans, obra que està exposada  al parc de la Ciutadella. Veiem que  Josep  Clarà es va inspirar en fer una escultura humana nua,  més que voler donar forma a un soldat uniformat i armat, potser volia mostrar indirectament la l’indefensió de joves civils inexperts  que no van sobreviure a aquella lluita armada on es sabut que va apareixer armament més potent i fins llavors poc conegut .

Segons el Diari de Barcelona del 3-5-2008 la escultura de Clarà durant el franquisme va ser modificada i  desprès la van tornar a configurar als seu estat original.   

Una publicació del Diari de Girona del dia 16 de gener de l’any 2011 i en referència a la Primera Guerra Mundial deia que l’Estat espanyol  en aquest conflicte va mantenir-se dins la neutralitat i a Catalunya  s’havia crear el Comitè de Germanor amb voluntaris catalans. A Madrid van funcionar dos organismes per atendre peticions humanitàries.

De la Primera Guerra Mundial se’n ha parlat força, encara que sempre hem trobat quelcom de difícil d’entendre els esdeveniments , especialment per la gran quantitat de paisos  implicats. Darrerament hem localitzat un vídeo reportatge , es llar, però del tot  ilustratiu, fet per Historia Ëpica  i porta per nom  ‘Primera Guerra Mundial 1914-1918 Documental (Todas las partes)’

 

Notes

(1)   Anna Aguiló i a cura de Francesc Montenegro  Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra . Edició Fundació Josep Pla. Palafrugell, 2018

 (2) Joan -Daniel Bezsonoff . La guerra dels Cornuts,. Edit. Empúries – Barcelona- Narrativa 228. Premi Just Manuel Casero 2003, A la pagina número 73 hi consta amb qui formava grup en Joan Solé, Marius Aguilar, Alfons Maseras i Lluís Massot Balaguer.

(2.0)  J.Victor. Els gironins de la Gran Guerra 1914-1916, article publicat a la Revista de Girona núm. 222 del 2004.  En aquest treball presenta un llistat de soldats  entre ells consta que Josep Codina havia mort i  Pere Bofill (Ripoll) havia estat un soldat del 52 regiment d’artilleria de l’exercit regular francès i estava en vida.

(2.1) Revisada la carpeta on hi ha documents de la família que tractem, a un retall del Padrò d’habitants de l’any 1897-1898  consta que al carrer Cases Noves , possiblement  al número 34, hi vivien el matrimoni Pere Codina Mató, Emília Codina Bofill i els seus fills  Macarina de 9 anys i Issac de 6 anys. Sembla que hi ha una confusió amb el lloc de neixement de la mare i la edat d’ en Pere, s’ha d’investigar.   Segons la Crònica del 3-1-1908 el seu pare Pere Codina Mató havia mort d’una greu malaltia el dissabte passat , possiblement a finals de l’any 1907.

(3) Joan Soler i Pla era metge homeòpata, catalanista i francòfil es comenta que es va unir a la lluita amb els francesos perquè podia podia ser desprès més fàcil aconseguir la independència de Catalunya. Va ser propagandista del ideari de la Nova Planta i escrivia a les revistes La Nació i Ibèria , signava amb el pseudònim Arnau de Vilanova.   En Issac Codina estava allistat al Segon Regiment de la Llegiò Estrangera al batalló de matrícula 22.646.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La industria surera de Palafrugell l’ any 1919. Recerques de Sandra Bisbe i de Oriol Vila

Pot succeir, com m’ha succeït personalment fa poc , que en ocasions l’atzar et porta conèixer mitjançant documents antics algun tema amb el que no hi pensaves i ens motiva a prendre’n algunes notes per desprès dir-ne quelcom. En concret ens referim a la revisió dels documents que pertanyen a la Correspondència Municipal de Palafrugell de l’any 1919 que està dipositada al Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP)

Varen enregistrar dades referent a:

- Tipus de treballs i horaris laborals que feien els treballadors del suro.

- Recollida de dades algunes que mostraven un major nombre de dones treballant a les fabriques que no pas homes

- Relació de sous dels empleats , sense especificar el gènera, que incloïa una franja de salaris bastant àmplia i en ocasions comptats per nombre de jornals.

- Algunes de les accions o moviments d’unió de treballador i sindicats en defensa dels seus drets

- La  contra resposta dels empresaris.

- Les posteriors accions de la administració  per facilitar  ajuts socials i també de la ciutadania.

Un aspecte que ens va  semblar curiós, va ser que per referir-se al tancament de les fabriques fos usada la paraula  anglesa ‘Lock-out’, com a forma de fer o de model americà.

Vist a posteriori els treballs  en aquesta línia fets fets  per la investigadora Sandra Bisbe Lluís, l’any 2012  en el seu article titulat ‘Dona-Suro’: surar és cosa de dones (1) i  posteriorment  el llibre que va escriure  l’any 2016 titulat Quant a totes les cases es treballava el suro (2) que podem llegir  en línia  a la pàgina de l’Arxiu Municipal de Palafrugell.

La dona a la industria suro tapera
La dona a la industria suro tapera

També  vist l’acurat  treball  fet per l’ investigador en Oriol Vila Casademunt titulat El ‘Lockout’ Patronal de la industria suro tapera a la ciutat de Palafrugell l’any 1919: Un exemple de la lluita de classes al Baix Empordà a través del periòdic ‘Acción Social Obrera’ (3)  ens han fet veure que aquest era un tema  força tractat  i considerant  també  bibliografia aportada, només  ens resta que assenyalar la tasca de recerca d’aquests dos i altres investigadors.

Adjuntem una imatge que  haviem pensat fer servir  per il·lustrar  el text que voliem editar amb el nom de:  La dona un puntal per la industria surera basant-nos amb  dades obtingudes del Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Correspondència  on hi vàrem localitzar  documents de: La fàbrica de taps Josep Torres Jonama  de Palafrugell datada el 3 de gener de l’any 1920, en ell  s’informava del nombre d’operaris que treballaven a la fàbrica desprès del primer “look-out” o tancament de fàbriques i dades del seu sou.  L’altre document pertany a la fabrica de suro Genis i Cia. de Palafrugell  també del 3 de gener del 1920  i en aquest i constaven  el nombre d’operaris acomiadats i el sou que cobraven.

Agraïments.

Volem agrair la bona disponibilitat i ajut  que ens ofereixen els professionals  de l’Arxiu Municipal de Palafrugell i en aquesta ocasió  per  indicar-nos també el treball  que havia fet   Oriol Vila sobre el  tancament de fàbriques. 

 

Notes

(1) Sandra Bisbe. Revista del Baix Empordà (Ed.).Palamós. Núm. 38, del mes de setembre del 2012, p. 28 a 32. També (2)  Quan a totes les cases es treballava el suro .Editat per la Associació de Suport a la Dona. Palafrugell 2016.

(2) Oriol Vila. Institut d’Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, 2020. Núm. 39, p. 209 a 277

 

Treballadora del suro a una empresa de Llagostera ( Imarge Rosa M. Masana)
Treballadora del suro a una empresa de Llagostera ( Imarge Rosa M. Masana)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Referente a un sector de la Bisbal ( aquests bloc per error tradueix els article al espanyol, s’ha d’arreglar )

 

Defunciones prematuras
Defunciones prematuras

Pueden decir que los bisbalenses cuando salimos para hacer la compra o bien  pasear, casi que és obligado que  confluiyamos en lugares como las Vueltas, la plaza de independencia, la plaza Mayor, la calle Ancha, el paseo Marimón y la Aigüeta entre otros.

Es en esta zona tan céntrica donde hechamos de menos a personas que siempre estaban y ahora ya no están, lo que provoca una sensación de carencia, de estar en espacios semi ochos aunque hayan otras personas, es como si la villa se fuera desertizando y eso sin contar a otras personas que también se han ido marchando. Es como si el Daró que ahora dormia, la última vez se hubiera estado algunos puntales que sustentaban parte de la vida social de la Bisbal.

No podemos dejar de sentido malestar e incluso rabia por los cangrejos, no por los animalitos en sí, sino por su significado metafórico de una enfermedad que se dice que si sin embargo, muchas veces es que no, las micosis oportunistas también hacen su función y no digamos los pares del principal órgano del cuerpo, el corazón.

En este lugar que señalamos de color morado que quizás sea de unos 400 metros cuadrados han muerto seis personas que estaban en la década de los sesenta años o poco más, muy precozmente. Ahora quizás debido al hecho de habernos dejado nuevamente a otra persona muy querida en La Bisbal, nos ha motivado también para recordar a las que también se fueron antes de ella.

Mapa del sector de Las Vueltas de la Bisbal
Mapa del sector de Las Vueltas de la Bisbal

 

 

Maria del Carme Pou (R.Masana)
Maria del Carme Pou (R.Masana)

Eran : María Piera de Ciurana , farmacéutica (4-8-2017), Carmen Suñén ( 2020) 1 médico de medicina general y homeópata (20-10-2019)2,  María del Carmen Pou  empleada de la pastelería Sans, ( ) Rosa Jordi anticuaria como tienda en el calle de la Aigüeta esquina paseo en el Paseo Marimón ( )  Maria Dolors Casademont Ferriol (31-8-2021) treballava al departament de Cultura de l’Ajuntament de la Bisbal   Albert Solà   3 conocido también con la palabra de Monarca – (8-10-2022), trabajaba en la cafetería el Dragón de debajo Las Vueltas , murió de repente y para mayor agravio ahora ha hecho el traspaso la médica  Maria Pons Carol  que trabajaba en el Centro de Asistencia Primaria de La Bisbal ( 28-1-2024) 4 había vivido también en una vivienda situada en Les Voltes. Vemos pues que en un espacio de tiempo de seis años han muerto prematuramente seis personas, dos médicas, una farmacéutica y tres comerciales y todos eran muy conocidos por tener una relación continuada con los bisbalenses.  


M. Dolors Casademont Ferriol ( 31-8-2021) cedida la seva mare
M. Dolors Casademont Ferriol ( 31-8-2021) cedida la seva mare

 

Rosa Jordi a la seva botiga d'antiguitats (Rosa M. Masana)
Rosa Jordi a la seva botiga d'antiguitats (Rosa M. Masana)
Caren Suñén
Caren Suñén
Albert Solà
Albert Solà

 

Maria Dolors Figueres (29-2-2024 ( Xevi Codolà)
Maria Dolors Figueres (29-2-2024 ( Xevi Codolà)

Recentment a mort la Maria Dolors Figueras Bruguera,  en concret el dia 29 de febrer de l’any 2024  a l’edad de 55 anys . La Dolors treballava  al servei de Cultura de l’Ajuntament de la Bisbal i va estar implicada en  molts dels  esdeveniments culturals que es duen a terme  a la Bisbal , sempre  ha treballat a favor de la cultura.  Era professora de català i van ser moltes les persones que van aprendre d’ella  perque a més tenia un caracter que la feia proxima.  Els era una  seus companys de feina han escrit unes paraules  molt honorables de la seva forma de fer.  Vivia  també d’aquesta zona  centrica de la Bisbal.

Personalment recordo la Dolors  treballant junt amb la Susanna Parals, podria dir que les veia com als dos  puntals bàsics perque  la revista, ara inexisten, El Drac  sortis periodicament  amb les corresponents  correccions gramaticals  que era necessari fer als textos que els hi presentavem, a més d¡evidentment d’ altres activitats administratives.

No cal dir que s’han perdut molts anys de vida i d’aportacions  que  de segur la Dolors hagué pogut dur a terme.

 

 

Notas

Carmen Suñén, recibió del Ayuntamiento de la Bisbal el reconocimiento pòstumo de Bisbalenc  de l’ Any 2019 , acontecimiento que fué  publicado en la Revista Baix Empordà.

 

 

 

 

 

Joan Muntada Bartrina

Joan Muntada Bartrina, 2017 (RM)
Joan Muntada Bartrina, 2017 (RM)

 Conocí a Joan Muntada en 1993 al inicio de mi labor de enfermera en Pals, tarea que consistía en dar asistencia a los enfermos en la consulta, a los que estaban encamados a domicilio o bien podían venir a la consulta por problemas funcionales, también debía estar localizada todo el día y de noche, por si se generaba una urgencia.

Cabe recordar que el Centro de Asistencia Primaria de Palafrugell (CAP) se puso en funcionamiento en 1997 y fue entonces cuando el consultorio de Pals  entro a formar parte de dicho CAP  dentro del  ámbito administrativo y assistencial. 

La gran ventaja fue que las urgencias pasaron a ser atendidas en el CAP de Palafrugell, que estaba abierto las 24 horas del día.

En Pals trabajaba haciendo equipo con el doctor Leu que a menudo me recordaba que era de Taiwán, poniendo delante a ‘Made in’. Me llamaba lógicamente por dificultad que tenía de pronunciar R, Llosa, que añadía el calificativo de bonita.

Al principio de estar en Pals, los pacientes me preguntaban:

¿Existe hoy Rosa de médico, el chino o el de la cola?

Entonces también les decía:

¿Se refiere al doctor Leu o al doctor Baró?

El doctor Baró era el médico que hacía las sustituciones del doctor Leu y llevaba el pelo recogido con una pequeña cola, por eso la palabra. Los pacientes tardaron poco en nombrarles por su nombre.

Esto que diré es un punto de vista muy personal y puedo estar errada, pero he observado que cuando un médico o una enfermera con buena empatía con los pacientes, cuando se marchan les cuesta aceptar a los otros profesionales recién llegados, por ejemplo en Pals echaban faltar al doctor Josep Viscasílles y parecía que los demás eran secundarios, hasta que les cogían confianza.

Tanto el doctor Leu como el doctor Baró tenían consulta en su propio domicilio y el doctor Leu disponía de pacientes esos conductos que pagaban una cuota por ser atendidos en particular. Esta dinámica ocasionaba que a veces debían entregarse cuidados de enfermería fuera de las horas más habituales y sin ser una urgencia.

Joan Muntada a veces venía a la consulta sin presentar síntomas importantes, pero sí tenía alguna lacra o preocupación por algún parámetro corporal. Destacaba que siempre tenía algo que contar era una persona conocedora de muchas cosas de la villa que personalmente supe por él y también era muy observador de la simbología.

A mí también me gustaba escuchar sus observaciones, a veces sorprendentes, un día no sé de dónde le vino, me dijo que era una ‘iniciada’ tal vez se debió al hecho de seguir alguna conversación.

Varias veces tuve que ir a casa a los Masos de Pals a entregar algunos cuidados de enfermería a su madre Mercè Bartrina, por cierto sale al libro de Historias de Pals porque de joven había sido coquesa, o sea que cocinaría puntualmente a casas particulares y más adelante en mesones.

En el libro antes mencionado y consta también algunas historias relacionadas con las hortelanas de los Masos de Pals, de cuando iban a vender al mercado de Begur pasando por un atajo de bosque y cargadas de cestos y fardos.

Joan nos dijo que él acompañaba a sus abuelos Sebastià Muntada y Maria Valls a hacer mercado en Begur y él era quien llevaba un cesto con dos docenas de huevos.

Me ha quedado un poco pendiente con Juan igual es por ese motivo que ahora al localizar unas imágenes de él, me he sentido motivado por contar estas cuatro cosas.

Cabe decir que después de jubilarme, Juan alguna vez me había llamado a casa para preguntar qué hacía, pero también para decirme que fuera a buscarle unos libros que sabía  me interesaban. De hecho, disponía de un tipo de literatura  difícil encontrar en las librerías.

La última vez que me llamó por el teléfono fue para preguntarme qué día me iba bien para ir a comer al restaurante de Can Ruben, se compacia en  poder invitarme.

Siempre igual ocupados por completo y si lo miramos bien, a menudo con cosas de poca importancia, secundarias diría. El hecho es que no pasaron muchos días que me comunicaran que Juan había muerto, una noticia de esas que te dejan fría que no te lo acabas de creer, especialmente porque desconocía que no estuviera bien.

Ahora me sabe mal que no hubiera hecho acto de presencia en su casa, más aún cuando me lo presentaba tan fácil.

En ese momento que estoy escribiendo, siento que agradezco a Juan su voluntad de invitarme, es como si el convite se hubiese producido,  aunque posiblemente para él  no fuese lo mismo. 

Hace poco encontré un vídeo familiar en  el que aparecia Juan debido que  le hicimos una visita a su casa, hemos recortado el fragment del vídeo  para poderlo presentar en este texto, però a causa del peso de las imagenes  lo hemos adjuntado a You Tube y damos el enlace.

Vídeo  Joan  https://youtu.be/hrjZb-G_diA

Notas:

1- Rosa M. Masana. Historia de Pals contada por los palencos. 2012, pags. 173 y 27