La compra d’una parcel·la

L’any 1975 vaig decidir deixar de passar fred amb la Vespa 125 i comprar-me un cotxe, un Seat 127. Decidida, em vaig dirigir al concessionari del carrer de la Rasa de Terrassa amb l’objectiu de comprar-lo. Sense...

Llegir més
Amor a la locomoció

Ara mateix he rebut un correu d’un amic que em deia que tenia previst explicar la història d’un personatge que havia conegut, que anava amb una moto Sanglas. Entre les coses que explica, diu que havia sabut...

Llegir més
Una visita d’infermera a la presó de la Bisbal

Parlant amb un escriptor bisbalenc, em va comentar que tenia els noms d’alguns escarcellers de l’antiga presó que hi havia al Castell de la Bisbal. No va dir qui s’encarregava dels presos temporals que, més tard, eren...

Llegir més
Algunes antigues llibreries de la Bisbal

Aquest article, ara resumit, el vàrem publicar a la Revista Baix Empordà, núm. 89, del juny de l’any 2025, moment en què ens mancava informació sobre els orígens de la llibreria Casa Hugas de la Bisbal. En...

Llegir més
El pati i el carro

Vaig créixer en una casa de Terrassa que avui és en un dels carrers més cèntrics de la ciutat. Però aleshores la casa tenia pati, i al pati hi vivien tota mena d’animals. Hi havia conills, gallines,...

Llegir més

Rosa Maria Masana

Benvinguts a aquesta pàgina

Vaig crear aquest espai amb la intenció de compartir vivències personals i històries que, situades en el seu context, poden complementar aspectes de la història general d’un país. De vegades, aquests relats poden semblar extrets d’una novel·la o d’una pel·lícula, però us asseguro que el que explico ha succeït realment.

La meva professió ha estat la d’infermera, una vocació que mai m’ha suposat un esforç, sinó una font constant d’aprenentatge i satisfacció. He treballat en hospitals generals de Barcelona i de Girona així com en l’àmbit de l’assistència primària i rural, desenvolupant tasques de gestió i docència. Al llarg dels anys, m’he especialitzat en diverses àrees, incloent-hi un Grau en Salut Comunitària i un Màster en Promoció de la Salut.

De jove, vaig practicar esport de manera lúdica, sense esperit competitiu, però sempre m’ha interessat conèixer aquest món. Al llarg de la vida, he tingut la sort de viure una gran diversitat d’experiències, algunes favorables i d’altres no tant. Tanmateix, de les menys afortunades n’estic molt agraïda, han tingut un bon desenllaç.

Per acabar, vull compartir un petit tret paradoxal sobre mi: mai m’ha agradat estudiar gramàtica però sempre he gaudit escrivint per expressar el que sentia. Així som els humans, plens de contradiccions, i tant de bo que ho poguem seguir essent per molts anys!