Desapareixen els pardals

  Els pardals comuns han conviscut amb nosaltres des de temps remots. Ara, però, gairebé no els veiem als patis, carrers i camps. S’han descrit diverses causes d’aquesta desaparició: la pèrdua de refugis per niar, ja que...

Llegir més
Sempre amb presses

  Des de la jubilació m’he adonat que les persones que no treballen tenen menys temps i més obligacions que abans. Podríem escriure una llista d’activitats i hores de visites que tenen, però no cal. Penso que...

Llegir més
Per on caminem

  Dos nebots, un pare i una filla, ahir van començar un tram de dues rutes del Camí de Santiago: el pare, el camí Primitiu dels pelegrins fins a Santiago, i la filla des de Sarria, per...

Llegir més
Comentar un llibre

  És la primera vegada que comento per escrit un llibre. El motiu ha estat que una neboda meva l’està llegint i em va comentar que, mentre ho feia, pensava en mi. La curiositat va ser gran...

Llegir més
Cultivar la terra, cultivar els homes i les dones

Alguns llibres de diferents disciplines expliquen que, fa milers d’anys, l’ésser humà va deixar de ser caçador i recol·lector per començar a cultivar la terra. Aquest canvi no només va transformar la manera d’alimentar-se, sinó també la...

Llegir més

Rosa Maria Masana

Benvinguts a aquesta pàgina

Vaig crear aquest espai amb la intenció de compartir vivències personals i històries que, situades en el seu context, poden complementar aspectes de la història general d’un país. De vegades, aquests relats poden semblar extrets d’una novel·la o d’una pel·lícula, però us asseguro que el que explico ha succeït realment.

La meva professió ha estat la d’infermera, una vocació que mai m’ha suposat un esforç, sinó una font constant d’aprenentatge i satisfacció. He treballat en hospitals generals de Barcelona i de Girona així com en l’àmbit de l’assistència primària i rural, desenvolupant tasques de gestió i docència. Al llarg dels anys, m’he especialitzat en diverses àrees, incloent-hi un Grau en Salut Comunitària i un Màster en Promoció de la Salut.

De jove, vaig practicar esport de manera lúdica, sense esperit competitiu, però sempre m’ha interessat conèixer aquest món. Al llarg de la vida, he tingut la sort de viure una gran diversitat d’experiències, algunes favorables i d’altres no tant. Tanmateix, de les menys afortunades n’estic molt agraïda, han tingut un bon desenllaç.

Per acabar, vull compartir un petit tret paradoxal sobre mi: mai m’ha agradat estudiar gramàtica però sempre he gaudit escrivint per expressar el que sentia. Així som els humans, plens de contradiccions, i tant de bo que ho poguem seguir essent per molts anys!