La Associació de Suport a la Dona de Palafrugell (1996-2018 )

Aquest article va ser publicat a la Revista Baix Empordà número 89 de juny de 2025, pàgines número 77 a 79 per Rosa M. Masana. Hem fet alguna modificació i adjuntat imatges noves.   Aquest mes d’abril...

Llegir més
El cotxe i la màgia

L’any 1970, vaig adonar-me a França que la mainada s’adormia a dins el cotxe, no estava pendent del paisatge, ho trobava rar perquè  a mi de petita m’encantava mirar al defora i veure com corria tren, el...

Llegir més
Les tempestes del 18 i 20 de gener de 2026

Ahir, dia 20 de gener de 2026, vaig sortir de casa abans de les set del matí per anar a l’estació de Flaçà. Tenia hora a les nou a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona. Era negra...

Llegir més
La actriu de cinema Katia Loritz visita Terrassa (1961)

Entre les imatges que tinc guardades n’ha sortit  una possiblement extreta  del Diari de Terrassa junt amb una publicitat anunciant la visita de l’ actriu  Katia Loritz, a la imatge es veu a la actriu sortint  del...

Llegir més
Converses de barraca a Tamariu 2015

El dia 23 de juliol del 2015 a les nou del vespre a la Cala dels Liris de Tamariu organitzat per la Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palafrugell i la Biblioteca de Palafrugell  van organitzar “...

Llegir més

Rosa Maria Masana

Benvinguts a aquesta pàgina

Vaig crear aquest espai amb la intenció de compartir vivències personals i històries que, situades en el seu context, poden complementar aspectes de la història general d’un país. De vegades, aquests relats poden semblar extrets d’una novel·la o d’una pel·lícula, però us asseguro que el que explico ha succeït realment.

La meva professió ha estat la d’infermera, una vocació que mai m’ha suposat un esforç, sinó una font constant d’aprenentatge i satisfacció. He treballat en hospitals generals de Barcelona i de Girona així com en l’àmbit de l’assistència primària i rural, desenvolupant tasques de gestió i docència. Al llarg dels anys, m’he especialitzat en diverses àrees, incloent-hi un Grau en Salut Comunitària i un Màster en Promoció de la Salut.

De jove, vaig practicar esport de manera lúdica, sense esperit competitiu, però sempre m’ha interessat conèixer aquest món. Al llarg de la vida, he tingut la sort de viure una gran diversitat d’experiències, algunes favorables i d’altres no tant. Tanmateix, de les menys afortunades n’estic molt agraïda, han tingut un bon desenllaç.

Per acabar, vull compartir un petit tret paradoxal sobre mi: mai m’ha agradat estudiar gramàtica però sempre he gaudit escrivint per expressar el que sentia. Així som els humans, plens de contradiccions, i tant de bo que ho poguem seguir essent per molts anys!