Remei Oliva, rep l’admiració dels  bisbalencs.  

La Remei durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va tenir que marxar junt amb la seva família a France passant totes les vicissituds que comportava arribar fins a la frontera francesa. Un cop  allà, als exiliats els...

Llegir més
Les 25 xemeneies industrials de Terrassa -Barcelona-

Terrassa disposa d’una xemeneia industrial que tenia la funció d’extreure els fums de dos forns de coure totxos de la bòbila Almirall de Terrassa. Ha estat considerada  la xemeneia més alta de món amb escala de  cargol...

Llegir més
El flaix d’un lleó.

Fa uns set anys amb una amiga vàrem anar a Itàlia, a Milà i a Venècia, als dos llocs personalment hi havia estat però, no em  feia res tornar a veure aquests llocs. Vàrem visitar la catedral...

Llegir més
LLevadores de Palamós (del s. XVI al XX)

  En altres edicions de la Revista del Baix Empordà vam parlar de tres llevadores contemporànies.(1) Ara reculem en el temps i fem una pinzellada sobre algunes llevadores que hem trobat registrades en documents del municipi.(2) Antigament,...

Llegir més
La Maria del Carme, el colom i el gessamí

A casa tenia un colom de ceràmica que m’havia regalat la Maria del Carme fet i per ella mateixa.La base de l’escultura era petita en comparació al cos,va bascular i se li trencà una de les ales....

Llegir més

Rosa Maria Masana

Benvinguts a aquesta pàgina

Vaig crear aquest espai amb la intenció de compartir vivències personals i històries que, situades en el seu context, poden complementar aspectes de la història general d’un país. De vegades, aquests relats poden semblar extrets d’una novel·la o d’una pel·lícula, però us asseguro que el que explico ha succeït realment.

La meva professió ha estat la d’infermera, una vocació que mai m’ha suposat un esforç, sinó una font constant d’aprenentatge i satisfacció. He treballat en hospitals generals de Barcelona i de Girona així com en l’àmbit de l’assistència primària i rural, desenvolupant tasques de gestió i docència. Al llarg dels anys, m’he especialitzat en diverses àrees, incloent-hi un Grau en Salut Comunitària i un Màster en Promoció de la Salut.

De jove, vaig practicar esport de manera lúdica, sense esperit competitiu, però sempre m’ha interessat conèixer aquest món. Al llarg de la vida, he tingut la sort de viure una gran diversitat d’experiències, algunes favorables i d’altres no tant. Tanmateix, de les menys afortunades n’estic molt agraïda, han tingut un bon desenllaç.

Per acabar, vull compartir un petit tret paradoxal sobre mi: mai m’ha agradat estudiar gramàtica però sempre he gaudit escrivint per expressar el que sentia. Així som els humans, plens de contradiccions, i tant de bo que ho poguem seguir essent per molts anys!