Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Margarita Adroher Burgas, llevadora.

Breu resum d’un entrevista feta a la Margarita Adroher que va ser publicada a la Revista del Baix Empordà número 16, pagina 47 del mes de març de l’any 2007, pàgina 47. Es pot llegir complerta clicant a l’enllaç de la revista.

Margarita va néixer a Besalú l’any 1935, va estudiar infermeria a l’Hospital Clínic de Barcelona i posteriorment motivada per l’admiració professional  que li va saber transmetre la Dolors Mateu, llevadora de Besalú, va decidir estudiar la especialitat d’obstetrícia a la Maternitat de Barcelona, obtenint el títol l’any 1956.

El primer poble que va exercir de llevadora titular va ser de Calonge i quan  la Rosa Moliner  es va jubilar va sol·licitar  el trasllat a Palamós. Havia conegut a Josep M. Ribas Poch, fill del veterinari de Pals i el mes de novembre de l’any 1959 es casaven a Besalú.

Fins el dia  de la seva jubilació va exercir de llevadora a la  Seguretat Social atenen a les parteres del municipi de Palamós, però també disposava de consulta privada. La Margarita ha estat una  professional molt volguda i considerada per a tothom i han sigut moltíssims els palamosins que han nascut a les seves mans.

Margarita amb una companya d'estudis a la Maternitat de Barcelona, any 1956
Margarita amb una companya d'estudis a la Maternitat de Barcelona, any 1956

El ninotaire Miquel Llenas Janoher.

Presentem un breu resum de la entrevista  que varem  publicar a la Revista del Baix Empordà, número 49, pagina  111  del mes de setembre. Palamós  2015 . Adjuntem l’enllaç que ens remet a la entrevista complerta.

M. Llenas va nàixer a Torrent  (Baix Empordà) i la seva màxima afecció es dibuixar acudits. El fet de poder representar gràficament qualsevol aspecte de la vida quotidiana i amb sentit  crític,  és una tasca que enganxa. Però clar, sempre que es tinguin les habilitats, la gràcia  i la fluïdesa  en l’art de crear ninots com te ell. Sigui a on sigui i si te temps i un paper al davant, de segur que hi deixa la seva empremta gràfica.

Aquesta especial habilitat li ve de petit i en part també reforçada per la seva mare, perquè sovint quan llegia un dels  acudits publicats per Joamim Muntanyola a la Vanguardia, deia “!Ostres que bo!” i tampoc  escatimava diners per compra-li a l Miquel el TBO, Mortadelos, Pulgarcitos, DDT’s, Tintins , però per a ell un dels  millors referents que ha tingut ha estat  Josep Coll i d’ adolescent amb els seus estalvis es comprava ‘La Codorniz’ i també va tenir ocasió de llegir ‘Le Canard enchaìné’.

Miquell Llenas i Genoher al seu estudi

Llocs on publica

Al llarg dels anys ha fet diverses publicacions i en el moment de la entrevista publicava a la secció que anomena ‘Es Nàufrag de L’illa” a la revista de Palafrugell, també a Crònica, revista del Baix Empordà i d’altres col·laboracions  a més revistes i també a l’altra banda de l’oceà, concretament a Mèxic.

En preguntar-li si alguna vegada s’havia hagut de tallar, diu que poques,  considera  que  pot tenir el llistó alt, força independència  d’expressió.

Acudit M. LLenas
Acudit M. LLenas
Acudit de M. LLenas
Acudit de M. LLenas
Acudit. M. Llenas
Acudit. M. Llenas

El naufragi del vapor ‘Alger’ a les illes Formigues l’any 1899.

Presentem un breu resum de l’accident que va sofrir vaixell francès Alger,[1]  mentre navegava des d’ Alacant a Marsella i en passar per la zona de les illes Formigues degut al mal temps i a la poca visibilitat va xocar amb un dels setze illots que conformen l’escull de les illes Formigues.[2]  Hem conegut els fets  per un document localitzat al Arxiu Municipal de Palafrugell, la col·lisió va succeir a dos quarts de cinc del matí del divendres  dia 8 abril del 1899.  La tripulació estava formada pel capità Antoni Felippe, els oficials Juan Antonio Pierre i Juan Bautista Viano i 23 passatges més,  sortosament  tots van poder rebre els socors dels pescadors de la zona, del cabo de mar Juan González i el sergent de la Guàrdia Civil Àngel Bendaño, sense que ningú hi hagués perdut la vida.

Característiques del vaixell

El vaixell Alger, que va rebre el nom de la capital d’Argèlia quan era territori francès, va ser construït a unes drassanes de Marsella l’any 1865 i el propietari era Forges & C. de la Mediterranné La Seyne compangnie Mixte i va estar  autoritzat per fer la línia marítima  de Marsella-Nord d’Àfrica. Després d’haver consultar el llibre Lloyd’s Register of Shipping de assegurances de vaixell  dipositat a la biblioteca del Museu Marítim de Barcelona, n’hem pogut obtenir les  següents dades tècniques:

Eslora, 230,9 peus, mànega 26.4 peus,  puntal: 17,5 metres, calat des de la línia de flotació, aproximadament. 2 metres, nombre de pals 3, tonatge brut 840 tones, volum intern en tones Moorson 1.680, cavalls de vapor del motor (CV) 144, només tenia cinc anys de vida .

Subhasta de les mercaderies

El Consol de France amb data 4 de juliol de 1899 comunicava que de productes que havien pogut recuperar del naufragi serien posats a subhasta per les persones que volguessin comprar-los. Una circular del dia 20 d’abril de l’any 1899 -dipo­sitada a l’AMP- hi consta l’inventari dels productes.

Logotip de la companyia  anglesa asseguradora de vaixells. Font: Museu Marítim de Barcelona
Logotip de la companyia anglesa asseguradora de vaixells. Font: Museu Marítim de Barcelona

[1] L’ article complert es pot llegir a:  Rosa M. Masana. El naufragi del vapor francès ‘Alger’ a les illes Formigues l’any 1899. Revista del Baix Empordà número 48, pàgina 116, any 2015. També hi ha  una  còpia de l’article a la Biblioteca del Museu Marítim de Barcelona 

[2] Informació obtinguda d’un document dipositat a la correspondència de l’ajuntament de Palafrugell de l’any 1899. Arxiu municipal de Palafrugell (AMP)

El meu agraïment a Rafael Algarra, capità de vaixell mercant per la interpretació de les dades de la companyia asseguradora del buc.

 

 

La salubritat de la aigua de consum domèstic.

 

Plou poc, el consum  d’aigua augmenta, com també l’ús de productes  químics que utilitzem en   la  agricultura, per altra banda la biodiversitat  dels insectes i d’altres animals benefactors també  es veu compromesa, fet  que repercuteix també en la pol·linització  de les plantes, funció  que actualment  s’ està  suplint per mitjans mecànics.

Haurien de considerar que els plaguicides són una arma de doble tall, perquè tots els productes químics que espargeixen per sobre dels camps, són absorbits i passen als aqüífers  d’aigua subterrània  que desprès haurem de veure. S’ha disposat un dia per cada cosa, el del aigua és del 22 de març  i  per aquest motiu  a la pàgina Aigua és vida, va ser publicat un article titulat : Creix l’interes social per l’aigua, li donem cita per la  informació que ens aporta.

El control dels aliments i de la aigua a Catalunya

El dia 31 de desembre de l’any 1998  es va posar en marxa  la  Agència Catalana del Aigua (ACA) que vetlla per la qualitat  de la aigua i la seva  distribució. Podem consultar les  activitats desenvolupades per la Agencia. Aquest mateix centre el mes de març de l’any 2016 va publicar un informe tècnic sobre el nivell de nitrats absorbits al subsòl.

La aigua i els aliments estan directament vinculats a la  salut de les persones i de tots els essers vius,  motiu pel que  l’any 2007 també  va  ser creat  el Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2007-2010. En aquesta línia s’està treballant per trobar marcadors o sistemes d’anàlisi que mostrin la presencia de  carbendazim  i també d’altres fungicides que  poden persistir  a les fruites i verdures.

El Dipsalut es un Organisme de Salut Publica de la Diputació de Girona  i  també vetlla per la salut ambiental i assessora als ajuntaments de la província envers les mesures  que convé  prendre perquè les instal·lacions de aigua  dels  llocs públics tinguin  les corresponents  garanties de salubritat,  també imparteix  cursos de formació.

Estudis dels contaminats i efectes sobre la salut

La Agencia de Salut Publica de Barcelona va editar l’any 2006 un llibre  consultable a Internet titulat Plaguicides en els aliments  que parla del tipus de plaguicides i la seva  possible toxicitat.

Un article interessant és el  publicar al  diari de Girona  sobre  l’herbicida Carbendazim,  duvulgació que  ajuda a conèixer  quelcom més  aquest producte tant usat a la agricultura.

Un  altra estudi de caràcter més tècnic , tracta sobre la influencia del Carbendazin en la funció espermàtica,  observant que el contacte amb aquest  producte redueix  la qualitat i la quantitat dels espermatozous.[1]  Les autores Rodriges, Aline  i Cristina Ferreira  també analitza els canvis morfològics i bioquímics  que es poden produir en organismes  per  l’ús de carbamats i  organofosforats,  la detecció  d’aquestes  substancies són  un biomarcador de contaminació ambiental. [4]

En la línia de la disfunció espermàtica,  la Vanguardia del dia 5 d’abril del 2013. Sevilla (Efe), va publicar un article titulat: ‘ La tasa de infertilidad a España llega al 17% de la población y va en aumento’. També constatava que  segons les dades donades  per la ‘Sociedad Española de Infertilidad’, cada any es fan en el  país 50.000 tractaments de fecundació in vitro y casi 30.000 de inseminació artificial.

Segons un estudi fet a Costa Rica  recomanen vigilar l’ús de bromur de metil, metam sodi, terbufos, etoprofos, endosulfan, MCPA i carbofuran degut al grau de toxicitat aguda que provoca  i,  el mancozeb, paraquat, 2,4-D i carbofuran pels  seus efectes crònics en la salut.

El carbofuran és un dels pesticides més tòxics. La marca registrada és Furadan de la casa  FMC Corporation i Curater i també el fabriquen d’altres. S’aplica per matar els insectes  dels  diversos tipus de cultius, per exemple la patata, blat de moro i la soja. El mancoceb és un fungicida també  força emprat en els  cultius. Podem consultat el Vademecum de productes.

Presentem la referència d’un altre article basat amb  la  necessitat de monitoritzar  els productes plaguicides . [2]

Estudis enfocats a  aconseguir la biodegradació del Carbendazim.

Per sort, paral·lelament a la incorporació de nous productes  químics que malmenen  els ecosistemes, també hi ha  estudiosos i investigadors acadèmics que treballen per intentar reduir les conseqüències nocives dels esmentats productes. Presentem la cita i localització a Internet d’un treball titulat ‘Utilización de aislamientos microbianos para biodegradar el fungicida sistémico Carbendazim’[3]

Notes


[1] MASAAKI NAKAI, Dr. REX A. HESS , BILLY J. MOORE ,ROBERT F. GUTTROFF , LILLIAN F. STRADER i RALPH E. LINDER . Acute and Long‐term Effects of a Single Dose of the Fungicide Carbendazim (Methyl 2 Benzimidazole Carbamate) on the Male Reproductive System in the Rat. Journal of Andrology, nov. dec.1992. American Society of Andrology . https://doi.org/10.1002/j.1939-4640.1992.tb00345.x  https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/j.1939-4640.1992.tb00345.x

2] Virya Bravo Durán, Elba de la Cruz Malavassi, Gustavo Herrera Ledezma, …http://www.redalyc.org/html/4759/475947762021/351. Uso de plaguicidas en cultivos agrícolas como herramienta para el monitoreo de peligros en salud. Uniciencia Vol. 27 [352-376] NISSN 1101-Enero-junio 2013. Instituto Regional de Estudios en Sustancias Tóxicas. Universidad Nacional. Heredia, Costa Rica. www.revistas.una.ac.cr/uniciencia

 [3] Álvaro Vásquez , Santiago Quiroz , Elizabeth Correa , Lina Arbeláez, Estudiante de Biotecnología . Semillero SIFACS. Facultad de Ciencias de la Salud. I.U. Colegio Mayor de Antioquia. 2. Estudiante de Bacteriología y Laboratorio Clínico. Semillero SIFACS. Facultad de Ciencias de la Salud. I.U. Colegio Mayor de Antioquia. 3. Docente de Biotecnología. Grupo Biociencias. Facultad de Ciencias de la Salud. I.U. Colegio Mayor de Antioquia.

[ 4 ] RODRIGUES, Aline Cristina Ferreira. Estudo de variações bioquímicas e morfológicas induzidas por peticidas orgnofosforado e carbamato em tilápia (oreochromis niloticus) e cascudo (Pterygoplichthys anisitsi), como biomarcadores de contamincação ambiental. 2009. 95 f. Dissertação (mestrado) – Universidade Estadual Paulista, Instituto de Biociências, Letras e Ciências Exatas, 2009. Disponível em: <http://hdl.handle.net/11449/87594>.

 Informació complementària  respecte a la història de la aigua de La Bisbal.

Venedores de mercat cobert a Palafrugell

El primer i segon volum del llibre  Dones emprenedores tracta breument de les venedores que posaven a la venda els seus productes a la zona  de la via publica que tenien assignada, que  sovint despatxaven productes com: verdures, conserves, ous i aviram.

 Fa poc, em localitzat un document signat per  venedores que disposaven d’una parada al interior del mercat municipal, a diferencia de les pageses  que feien mercat al carrer. El motiu de la circular era  sol·licitar al batlle que els hi fos instal·lada la llum elèctrica a les seves  respectives parades.[1]

 Argumentaven que la llum elèctrica era més sana que la que  estaven  utilitzan en aquell moment, no especificant el sistema que feien servir  però, podia ser que empressin llums d’oli, espelmes, llums de carburo o quinqués que funcionaven amb alcohol de cremar.

Signaven la petició Antonia Deulofeu, Catalina Forns, Lluïsa Piferer , Joana Costart i una altre venedora que va signar per ella en Joaquim Rubau. Palafrugell 23 de novembre de 1917

Models d&#39;imatge de llanternes  obtinguda de: entredosamores.es.
Models d'imatge de llanternes obtinguda de: entredosamores.es.

 La llum elèctrica va arribar per primera vegada a Palafrugell l’any 1900 procedent del molí de Pals i disset anys més tard, l’any 1917 va ser  quan les venedores del medrcat de Palafrugell van sol·licitar que els hi fos instal·lada la llum elèctrica a les seves respectives parades.  Coincidia que en aquell moment la empresa d’Energia Eléctrica de Catalunya s’havia donat d’alta  a la Matricula de contribució  Industrial de Palafrugell, fent constar que disposava de dos motors de gas de  175 i 350 HP.

Notes


[1] Correspondència municipal del  23 de novembre de 1917 (AMP)