Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Històries de Pals, explicades pels palencs

Edició: agost del 2012

Coberta del llibre
Coberta del llibre

Aquesta edició es va fer a partir de la recopilació dels 29 articles que s’havien publicat a la revista Torre de les Hores de Pals de l’any 1994 al 2010. Dos dels articles van ser publicats a les revistes Pica Soques també de Pals i dos a la revista Gavarres editada al Baix Empordà.

L’objectiu de publicar les cròniques en un sol volum va ser perquè consideràvem que facilitaria la lectura i donaria una imatge de conjunt que no pas havent-les de buscar entre les diverses publicacions.

Presentem els títols dels articles que podem trobar al llibre:

Taula de presentació, de davant al fons, Anna Aynier, arxivera de Pals, Núria Aupí, presenta el llibre, Rosa M. Masana, autora i Diana Seguí, correctora.
Taula de presentació, de davant al fons, Anna Aynier, arxivera de Pals, Núria Aupí, presenta el llibre, Rosa M. Masana, autora i Diana Seguí, correctora.

Dolors Martinench, una llevadora de Pals; La grip, Llevadores i infermeres de Pals, Envellir amb salut, L’hospital de Pals, Les dides de Pals, Les febres de l’arròs, La vida lúdica i social dels palencs d’abans, Entrevista a Miquel Curanta, Masos amb palmeres, Com eren les noces dels palencs a la dècada dels anys cinquanta?, IV trobada de dones palenques, Conversa amb la professora bisbalenca Maria Estrella de Linares, L’antic rellotge de la torre de les Hores de Pals, Escriptors de Pals, La transhumància (de Pals als Pirineus), Els catalans als camps de concentració nazis, Coquesses i mocaderes palenques, Serafina Alemany -llevadora-, El bestiar cavallí que va treballar les terres de Pals, Entrevista a Maria Bancells, Els palencs també podem dir-nos palissencs o palsencs, Mercè Ametller, en Panda, Les primeres dones palenques amb carnet de conduir, Tarongers i llimoners, M’he jubilat, Pals, terra d’esportistes destacats, Teresa Puig, entrevista a Domingo Pi, Remeis de foc i dolces i De Pals al mercat de Begur a peu per anar a vendre.

L’acte de presentació del llibre es va realitzar a la Llar de Pals, amb una exposició de Núria Aupí i Gifre i Anna Aynier i Carreras sobre el contingut de l’edició.

[/caption]

 

Vista de Pals quan el sol s´apaga (r.m.)
Vista de Pals quan el sol s´apaga (r.m.)

Ampliació de histories de Pals 

Els mitjancs electrònics ens permeten continuar la tasca de recollida d´ informació de la vila de Pals, fins ara hi han incorporats  els següents temes:

. Entrevista a Anna Aynier, perquè ens expliqués la trajectòria de la desapareguda revista Torre de les Hores de Pals.

. Entrevista a Jùlia Ricard, referent a la recent creada Associació Cultural de Pals

. Entrevista a Joan Baró, referent al  projecta de obrir un Museu Rural a Pals.

 

 

Entrevista a Joan Baró i Ministral sobre el museu d’estris del camp de Pals

Hola Joan, ens podries parlar de la donació del museu  d’estris del camp que el senyor Fàbrega ha fet a l’Ajuntament de Pals?

Bé, primerament hauria d’explicar que el senyor Josep M. Fàbrega, casat amb la senyora Mercè Auguet, és fill de Torroella de Fluvià. Els seus pares eren una família dedicada a l’agricultura. Josep M. treballava de jardiner i va ser ell qui va anar recollint i col·leccionant diversos tipus d’estris relacionats amb l’activitat agrària. L’any 1992, amb tot aquest material que guardava, va obrir un museu permanent d’estris del camp a Lloret de Mar. L’edat avançada d’aquest senyor li impedia seguir obrint el museu i cuidar-se de la seva conservació. És per això que l’any 2013 mitjançant l’advocat Jaume Casas ens vam assabentar del futur tancament d’aquest museu de Lloret i vam iniciar contactes per veure si el senyor Fàbrega estaria disposat a cedir el seu material museístic a l’Ajuntament de Pals. Les gestions van ser positives i la tardor passada es va signar l’acord de donació.

Visita al magatzem (r. m.)
Visita al magatzem (r. m.)

Així per les bones, sense més?

Sí, perquè aquest senyor ara ja té més de vuitanta anys, amb una salut delicada, està ingressat en un centre geriàtric i no es podia ocupar de la feina del museu. Aquest Museu del Món Rural, situat a Lloret de Mar en un xalet, requeria una mínima conservació i personal per a l’obertura i manteniment, una tasca que el matrimoni no podia continuar exercint. Segons ens han expressat en diverses ocasions, aquesta col·lecció és un llegat que ells fan perquè sigui exposat i serveixi per conèixer la feina dels seus avantpassats al món rural. És gratificant per a ells.

A Lloret no els va interessar, aquest material?

Les converses i negociacions es van fer a través de l’advocat, en cap cas vaig parlar amb l’Ajuntament de Lloret. Em consta l’interès del consistori de Lloret, però, després de diverses negociacions finalment es va acordar cedir el material a Pals, tot gràcies a la voluntat del senyor Fàbregas i Auguet, la intermediació de l’advocat Casas i l’Associació Cultural de Pals, que va saber explotar la incomparable situació de Ca la Pruna i el poble de Pals per parlar del món rural.

Quina quantitat d’objectes heu rebut i en què consisteixen?

Més o menys la col·lecció consta d’uns 700 estris del camp que tenen diverses utilitats i també són de diferents dimensions. També hi ha estris de la llar i objectes de cuina en bon estat de conservació preparats per ser exposats. Tenim també diverses cuines de carbó i llenya, arades, eines per esclafar el blat de moro, carros i petites llànties d’oli. En definitiva, eines que ens parlen de la vida de pagès i de les activitats que s’hi desenvolupaven.

Estris del camp (R. Masana)
Estris del camp (R. Masana)

 

Estan inventariats?

El treball de classificació i descripció s’està realitzant com a treball previ que després prosseguirà fent un inventari i poder dur a terme l’exposició del material, feina que ara recau en l’Ajuntament de Pals.

Suposo que classificar-los amb el nom de cadascun deu portar molta feina, oi?

Considerant la situació actual que té l’Ajuntament amb problemes d’ajustos de personal, la feina podria ser lenta. Encara no ho hem gestionat oficialment, però una fórmula que podria facilitar la classificació dels objectes seria mitjançant la col·laboració del Museu Nacional de Catalunya o bé la Universitat de Girona en coordinació amb l’Ajuntament de Pals i la Diputació. La feina és gran i cal posar-hi mitjans, però el material el tenim, només caldria enllestir-ho i properament exposar-lo al públic.

L’objectiu seria tenir una exposició permanent?

Una exposició permanent amb un sistema rotatori d’objectes que s’anessin canviant periòdicament, per d’aquesta manera suscitar l’interès de les persones que volguessin visitar el museu més d’una vegada. També es podria crear un centre d’interpretació del món rural, en concret del món de l’arròs a Pals, que mitjançant aquesta col·lecció permetria explicar millor als visitants com era la vida al camp anys enrere en aquestes contrades, així com dotar de contingut permanent Ca la Pruna, porta d’entrada a la visita al poble medieval de Pals.

Ara el material es guarda al segon pis de Ca la Pruna. Serà aquí on s’instal·larà l’exposició?

De moment està guardat a Ca la Pruna, però esperem disposar  d’un altre espai més assequible, sense tantes barreres arquitectòniques.

Es crearà una secció  d’estris propis del treball agrari dels arrossers?

El centre d’interpretació de l’arròs, el museu d’eines del camp que estem comentant, el centre cultural Ca la Pruna i el punt d’informació turística són projectes a llarg termini que podrien confluir en l’espai conjuntament en el temps. Comencem per l’exposició d’aquests objectes i no deixem de somiar.

De fet tot el que es vol s’aconsegueix. Bé, Joan, moltes gràcies per aquesta informació. N’estarem al corrent.

Rosa M. Masana                              

 

Entrevista al president de l’Associació Cultural de Pals

L’Associació Cultural de Pals és una entitat sense ànim de lucre que ha estat impulsada per un grup de palsencs motivats per la cultura i la promoció de la vila. El fet d’organitzar-se com a associació ha estat per la necessitat de gestionarde manera estructurada diversos temes culturals, aconseguir la implicació de més col·laboradors per unir esforços i aportar noves idees i poder seguir treballant en activitats que des de fa anys el grup estava realitzant.

Llegiu-ne més.

Edifici Ca la Pruna de Pals (Rosa M. Masana)
Edifici Ca la Pruna de Pals (Rosa M. Masana)

Dolors Martinench, una llevadora de Pals

 

Introducció

De sempre m’ha agradat conèixer els professionals que m’han precedit en la realització de les tasques sanitàries, bé fossin infermeres com jo o llevadores. Quan parlo amb una col·lega que s’ha  jubilat i  ha exercit a la  mateixa vila, em mou la curiositat per saber quelcom més de la seva comesa dins el camp de la  salut.  Per tractar-se de persones que han desenvolupat una funció pública i que han tingut una relació ben directa amb molts palencs,  ara he considerat  que podria ser d’ interès explicar quelcom de la senyora Dolors.

Seguir llegint…