Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
Desprès d’escriure el llibre ‘Escuela de enfermeria del Hospital del Tòrax. Datos históricos del Hospital, 1952-1986, editat l’any 2013, em van preguntar com era que vaig incloure una imatge de la inauguració del Sanatori l’any 952 per part del Cap de l’ Estat espanyol Francisco Franco, vaig respondre’ls que no disposava de cap imatge d’aquell esdeveniment
Darrerament hem escric un breu text referent als treballadors de l’Hospital del Tòrax que ens han deixat des de l’any 1985 i fins ara, en tornar a mirar les imatges que m’havia donat el doctor Ferran Lloveras Bel, he vist que no, que no n’hi havia cap de la inauguració del centre.
Si que n’ha havien d’altres d’una vista que havia fet tenia Camilo Alonso Vega al Sanatori, no ens consta l’any però al darrera d’una d’ellas hi ha el nom de C. Alonso. Consultada la Wiquipedia veiem que Camilo Alonso havia estat el Cap de la Guàrdia Civil i molt amic de Franco.
En aquesta ocasió el nostra propòsit és adjuntar en aquesta pàgina les imatges que ens va donar Ferran LLoveras d’aquesta visita, no hi afegirem comentaris perquè no disposem de la informació suficient d’aquella visita.
Amb tot les imatges sempre ens proporcionen informació i d’aquesta manera veiem la comitiva de persones que va visitar el Sanatori, el cotxe oficial amb el que van venir, alguns dels malalts que estaven a les tumbones que hi havia a les galeries per fer banys de sol i aire lliure, alguns metges, el propi mossèn Lloveras, algunes de les germanes de la congregació de les Carmelites i personal d’infermeria seglar que conjuntament feien la tasca de donar assistència als malalts.
Emblema de la Tercera Ordre Carmelita o Carmelites Laics de la Beatíssima Verge Maria del Mont del Carmel
EmblemaVisita al antic Sanatori de Terrassa, Camilo Alonso Vega
Visita al Sanatori de Terrassa, decada dels anys seixanta
Hace tiempo que en este mismo bloc mostraba algunas piezas de cerámica que habia elaborado María del Carmen Cabo Tellez, mi mejor amiga que falleció en el año 2007. Un enlace me llevo a leer nuevamente el texto que nos hizo recordar los 800 quilómetros o más que hicimos a pie por el Camino a Santiago de Compostela, des de Puente la Reina hasta Muxia. Camino del que se dice tiene similitudes con algunas de las representaciones que estant dibujadas en los trapecios del juego de La Oca, que dicen pueden ser representativas de circunstáncias que nos puden acontecer durante la vida.
Juego de la Oca, casilla 53
Al leer de nuevo la crónica, observé que la casilla número 53 correspondía a los Dados y curiosamente está imagen hizo que me interesara por la consulta de otra crónica titulada Siete vidas como los gatos y una de propina.
Recorde que vivíamos en la calle Galileo número 78 de Terrassa y mas tarde nos trasladamos a vivir en otra casa que estava situada a la carretera de Rubí número 53.
Mientras vivía en esta casa contraje la fiebre tifoidea síntomas que inicialmente fueron confundidos por gripe y esto me llevó a estar a punto de perder la vida. Fue mi hermano Mariano quien percibió la gravedad y quien de nuevo hablo con el medico pero, esta vez sujetándolo por las solapas de su jaqueta y diciendole : Doctor, por favor reaccione, haga algo, mi hermana se esta muriendo.
Supongo que para el doctor Serra era la primera vez que el familiar de un paciente le hablaba con tanta contundéncia. El farmacéutico no tardo en llegar para hacerme una extracción de sangre, pasadas unas horas él famaceutico vio que en la muesta aparecian los bacilos de K. J. Eberth, nombre del descubridor de la causa de de fiebre tifoidea. El medico prescribio cloranfenicol en comprimidos y advirtió a mis padres de la gravedad que sufria, dudaba de si podria sobrepasar aquella noche, mi madre estuvo sentada en una silla al lado de la cama toda la noche y la oia rezar y hacer algun pacto, estos acontecimientos sucedían entre diciembre del 1959 y enero del 1960
¡Sobreviví! y siempre he sabido que fue mi hermano Mariano quien me salvo la vida, después claro, los comprimidos de Chemicetina.
Modelo de una moto Montesa, muy parecida a la que tenia Mariano en el año 1960.
La paradoja de este hecho la encuentro en que seis meses después Mariano con tan solo 33 años fallecia a causa de un accidente de moto. Fue para toda la familia un hecho terrible, mas aún por haber sucedido en una ruta poco transitable que Mariano hacia cada día para ir a edificar la fábrica de vigas de cemento armado Veyga en la misma carretera de Rubí, era él quien tenia la responsabilidad de la obra.
El accidente sucedió debido a que antes de las ocho de la mañana del mismo día siete de julio del 1960, un carro que iba cargado de arena se le habia derramado todo el material que trasportaba en un extenso sector de la calzada que además coincidia en una suave curva que daba acceso a un camino rural, a Mariano no le dió tiempo de parar y paso por encima de la arena sin poder controlar la moto y cayó al suelo.
Detras de él iba tambien con otra moto su hermano Francisco que pudo frenar a tiempo. Francisco extremadamente conmocionado nos explico que Mariano se habia levantado del suelo por sí mismo, levanto también la moto, se sacudió la arena y exclamo: ¡Menos mal que no me he hecho nada! Al momento cayo desmayado. El diagnóstico que los medicos dieron respecto a su defunción fué una rotura de la arteria aorta abdominal.
Es curioso como un hecho te puede llevar a otro, la cerámica, el tifus, el camino de Santiago, el juego de la Oca y la casilla número 53 de los Dados, el mismo número de la casa donde vivíamos en aquel momento.
Pasamos ahora a un terreno menos concreto y menos comprensible que va mas allá del puro raciocinio, pués de la forma en que sucedieron los hechos citados y relacionados entre la vida y en la muerte de mi hermano y yo, me sujiere que ambos jugamos a los Dados y salió Mariano como perdedor, cuando jugabamos a las Damas era siempre él quien ganava .
Siempre he tenido la sensación, aunque no la haya verbalizado hasta este momento que mi hermano hizo un acto muy heroico a favor de la vida de su hermana , se puede interpretar así porque era muy poco habitual que alguien hablara con contundencia a un señor doctor. Por el contrario Mariano no pudo salir ileso de aquella, digamosle circunstancial emboscada, al contrario pago con su vida. La sensación que flota en el aire, es de como sí mi hermano hubiese dado su vida para salvar la mia. Ideas que a veces aparecen !
Aquest text estava destinat a una revista però l’espai no donava per a més i com que el tema ja el tenia treballat, l’adjunto en aquest blog.
El tema anava d’espionatge i només sabíem d’un fet que havia succeït en una vila del Baix Empordà vers els anys quaranta del segle passat. Explicaven que hi havia un fotògraf natural d’un altre país europeu que era molt culte i parlava diversos idiomes. Al llarg de la seva vida havia fet nombrosos retrats tant individuals com de grups i d’esdeveniments socials. Algú ens havia comentat que de tant en tant corria per la vila el rumor que era un espia.
Quan el fotògraf va morir, la sospitada condició d’espia va agafar força en desaparèixer el material que tenia guardat a casa seva, en especial les plaques de vidre i els negatius més moderns. Conversant sobre el tema un antiquari ara traspassat, comentava que ell sabria dir-nos, molt probablement, on havia anat a parar tot aquell material de què disposava. No ho va dir, però.
Aquest fet ens constata que tot i tractar-se d’un poble relativament petit, la percepció sobre l’existència d’espies era ben viva. Motivats pel tema, vam escriure a Google la paraula espies i ens va aparèixer bastanta informació. Estirant el fil ens portava a l’espionatge entre països i a la subversió,[1] i com que aquesta conduïa a la confusió, un programa del tot complet. D’aquestes qüestions en fem una breu pinzellada.
Els espies, depenent dels objectius que es proposaven i fent ús de la seva professionalitat si volen obtenir informació de persones poden recórrer als llibres eclesiàstics i civils, estudis genealògics, registres acadèmics, laborals, sanitaris, judicials, esportius, negocis, hipoteques, compravendes, dades de la renda, afiliacions socials i corporatives, pagament amb targeta, locomoció, dades d’ús de l’ordinador, mòbil, tauleta, polseres electròniques, càmeres de vigilància pública i privada, radars, registre de llocs visitats, consum energètic, electrodomèstics amb sensors, ofimàtica, etc.
A nivell de països l’espionatge és una tasca més vinculada a les activitats militars. Es diu que després de la Segona Guerra Mundial es va tractar i desenvolupar el concepte de pau i juntament amb ell s’establí el concepte Guerra Freda, basada en el fet que no estava permès fer ús de mètodes bèl·lics letals, sí, però, que podien ser usades les armes anomenades més educades, entre les quals s’incloïa l’espionatge i no restava exclosa la pràctica de la subversió.
D’aquesta manera entre els dos blocs polítics, Rússia i els Estats Units d’Amèrica juntament amb els corresponents països aliats, es va anar implantat legalment l’espionatge, amb la conseqüent possibilitat d’infiltració d’agents en sectors clau de la societat investigada. L’espionatge podia adquirir informació a tots els nivells, un dels quals era l’àmbit social i cultural d’un país. Obtingudes i analitzades les dades, s’obtenia la manera d’influir ideològicament a les persones, especialment als joves i en especial mitjançant el desenvolupament de programes culturals. L’objectiu era desestabilitzar i soscavar les idees i costums més arrelades del país on es feia l’acció.
Es considera que la guerra clàssica va passar de dirimir-se per terra, mar i aire a fer ús de l’electromagnetisme, la utilització de l’espai i del ciberespai, els mitjans d’informació i desinformació, amb la difusió de notícies falses que generen confusió,[2] i creant també noves narratives que suplantin les preexistents.[3] Entra en joc el mite, les creences i els valors que es posen en qüestió i d’aquesta manera s’aplana el terreny per crear noves estructures estratègiques.
Pel que fa a l’ús del ciberespai han aparegut programes espies informàtics que capten informació d’una computadora i l’envien a una unitat externa i, sense el consentiment del propietari, actuen com si fossin virus, però en aquest cas per l’obtenció d’informació i a la vegada redueix el rendiment del sistema. Els dispositius també es poden infectar per paràsits però aquests no tenen la capacitat de replicar-se en altres ordinadors.
Espionatge, subversió, confusió (RM)
D’aquests programes espia existia l’anomenat Gator, que més tard va passar a dir-se Claria, actiu del 1998 al 2008. L’any 2000 estava vigent el Bonzi Buddy, que s’introduïa a l’obrir pàgines que no duien ‘http’ i ‘https’ i monitorava dades, gravava llocs visitats i el més greu, podia captar contrasenyes. Un altre programa encara vigent és el Pegasus, que pot llegir missatges de text, rastrejar les trucades, saber la ubicació del telèfon, obtenir informació dels llocs visitats i també les contrasenyes. La premsa de tant en tant publica notícies de polítics que han estat espiats per Pegasus.
Per finalitzar, no es pot deixar de considerar el que diu Yuri Bezmenov (1939-1993) sobre la conspiració. Bezmenov havia estat periodista i agent rus del KGB i es diu que l’any 1970 va desertar del seu país degut a la seva tendència anticomunista i es traslladà a viure al Canadà amb el nom de Thomas Schuman. Va escriure sobre les accions subversives que es poden dur a terme per desestabilitzar un país i implantar una nova ideologia. Deia que s’havia d’aconseguir que persones joves ocupessin llocs de responsabilitat al govern, en negocis i oci perquè com a líders sabrien transmetre la ideologia a les següents generacions.
La primera acció que s’havia de fer era provocar la desmoralització dels joves actuant sobre les idees, les bases sociopolítiques de la nació i aspectes de la vida com la família, les relacions interpersonals, els serveis de salut pública, en l’àmbit laboral i les formes relacionades amb l’existència material de la nació, procurant sempre la presència del factor emocional, que és el que soscava la lleialtat a la nació. Aquest procés considerava que podia trigar a implantar-se entre 15 a 20 anys, i una vegada aconseguit la desmoralització és irreversible.
La segona acció era la desestabilització que actua en els fonaments essencials de la nació, l’economia i les relacions internacionals. Per a aquest procés són necessaris entre dos i cinc anys.
La tercera és la crisi causada per l’estat insuportable d’agitació i inestabilitat amb què es viu, moment aprofitable per assaltar el poder amb el suport dels cooperadors domèstics i sota l’auspici de l’agent subversor. Els ciutadans agraeixen l’arribada de líders que els ofereixin poders d’emergència per restaurar la pau social. Aquesta situació, però, té el risc que pot derivar en una guerra civil o en un procés revolucionari.
La quarta acció és la normalització amb ocupació del poder polític per part del subversor i eliminació o empresonament dels cooperadors domèstics que ho havien fet possible.
Actualment hi ha un videojoc anomenat Call of Duty 2022 que diuen tracta del tema de la subversió ideològica basat en Yuri Bezmenov. Es considera que aquests tipus de jocs tenen la funció de presentar fets reals envoltats d’elements de ficció a fi que no siguin creïbles, però en realitat són un element de confusió que actua de manera semblant a la por, caracteritzada per la paràlisi, per la no acció. Ves per on el tema de l’espionatge ens ha portat fins aquí; no ens ho pensàvem.
Publicat 5-4-2023
Bibliografia
Quiñones de la Iglesia, Francisco Javier. Desinformación y subversión (2.0): las técnicas de la Guerra Fría reaparecen en el dominio informativo del siglo XXI.
[1] Subversió consisteix a trastocar, capgirar un ordre establert, bé sigui polític, social o moral.
[2] La psicologia considera la confusió mental com una disminució de la consciència, reducció de la capacitat d’observació i la pèrdua de l’orientació personal i espacial.
[3] Abans de la Guerra Freda estaven vigents conceptes ideològics de caràcter capitalista tractats per Adam Smith (1776) John Keynes (1936) i David Hume (1739) entre d’altres. I en contraposició F. Engels i K. Marx, autors de llibres com La situació de la classe obrera a Anglaterra (1845) i El Capital (1867). Lenin considerava que havien estat els creadors de la ciència social moderna. Va ser influent també el pensament de F. Nietzsche i S. Freud. Veiem, doncs, la importància que han tingut les ideologies en confrontació.
El doctor Pompeo Pascual Coris -en Peio- per algunes amistats, hi vaig treballar d’infermera al dispensari municipal de
El Dr. Pascual a terrat de casa dels seus pares a Llagostera( Imatge Rosa M. Masana)
Llagostera junt també amb el doctor Carlos Soto Blanco, metge titular de la vila del cos d’ Assistencia Pública Domiciliaria (APD). En aquesta població hi vaig estar des de l’any 1989 fins el 1991, veure l’ índex de les Memòries d’infermeria de Llagostera.
El consultori era un edifici que havia estat inaugurat de feia poc i era situat a una zona separada del centre. La distribució de les consultes era lineal de manera que la infermera ocupava la consulta del mig que es comunicava amb cada una del dos metges, era un sistema funcional pràctic per treballar.
Rosa M. al balcó del Casino de Llagostera (Imatge Dr. P.Pascual)
La demanda assistència sanitària era important degut que Llagostera en aquell moment disposava de més de 5.000 habitants empadronats i nosaltres com a sanitaris desenvolupavem, a més del treball fet al dispensari, ateníem als pacients enllitats o bé amb dificultats de locomoció al seu propi domicili i també ateníem les emergències que es poguessin generar al llarg de les 24 hores del dia, els malalts en situació de gravetat amb l’ambulància eren traslladats al hospital Trueta de Girona.
Abans d’iniciar la consulta o desprès, a més de comentar quelcom referent als pacients amb el doctor Pascual, sempre demanava allargar la conversar que sovint estava relacionada amb l’art i , de vegades l’havia de recordar que tenia diversos domicilis a fer i se’n feia tard.
Tenia la facilitat de fer dues coses a la vegada, parlar i dibuixar, dibuixos que podia fer a qualsevol dels papers que tenia a l’abast, alguns duien encapçalat el seu nom, especialitat i domicili, una vegada fets me’ls regalava, en tenia molts de guardat tots que també n’havia regalat a algunes amistats.
Podria explicar diverses coses i anècdotes viscudes amb el doctor Pascual però, ara només volia comentar que m’han sortit de dins una carpeta de l’estanteria de dalt de tot un seguit de dibuixos que m’havia regalat, tots fets espontanis i en un moment a la mateixa consulta i també els el ‘Reglamento de la sociedad Casino llagosterense, 1929. De les imatges parlem de fa 34 anys.
Va exercir de metge a Llagostera des de l’any 1963 fins l’any 1999 que es va jubilar, estava casat amb Maria Grifé amb qui va tenir sis fills, a més de la seva dedicació al dibuix , també havia fet poesia, activitats de caràcter social i era col.leccionista.
Portada del vídeo
La troballa del seus dibuixos, sabia que els tenia però feia molts anys que no me’ls havia mirat i ara m’han fet pensat amb quina sortida els hi podria donar, estaria bé que algú els pogués seguir preservant perquè encara que els segueixo guardant, els anys passen.
Per aquest motiu he pensat fer-ne una breu presentació filmada d’una part d’aquesta seva producció artística i adjuntar-la en aquesta pàgina.
Comentar també un fet curiós que va succeïr el día 9 de febrer del 2023, buscava informació a internet sobre el doctor Pascual i casualment va apareixer una noticia dient que la família Pascual-Gifre l’any 2011 havia donat tres plànols corresponents a les mines de sal de Cardona al Arxiu Històric de la ciutat.
La sincronització d’aquest fet el podem trobar amb que fa temps vaig escriure una crónica que tracta de la nostra experiència de l’estada a les mines de sal de Cardona, en concret al Forat Micó de jove m’hi havia introduït junt amb el grup espeleològic del Centre Excursionista de Terrassa al que pertanyia. Ha estat una simpàtica coincidència. Veure Forat Micó. Cardona
11-2-2023
Presentat a Batik/graphic. Arte Fiera' 88- BolognaDibuix Dr. P. Pascual ,tamany 20x30 cm. Obsequi a MasanaSomni, 20x30 cm. Peio Pascual. Obsequi a Masana
Esteva va néixer a Llançà l’any 1935 i va morir a Llagostera l’any 1997, era persona autodidacta que va adquirir coneixements d’arqueologia mitjançant diverses lectures i especialment recorrent diversos boscos i, sempre mirant que li suggerient les pedres. Temps enrera havia localitzat uns documents que m’havia regalat en vaig fer un breu resum titulat El ferro dins la història de Llagostera, vaig esmentat també que Esteve havia fet una exposició de bolets a Llagostera però disposava en aquell moment de més referencies .
Esteva Fa a l'exposició de bolets a Llagostera, 1991 (Rosa M.Masana)
A estat ara que en un altre arxiu he trobat més informació de Esteve, de segur que me l’havia donat un d’aquells dies que vaig anar a casa seva per fer-li alguna cura d’infermeria.
He localitzat informació de les dues altres exposicions de bolets que havia fet anteriors a la de Llagostera i algun altre document que també presentarem.
La primera exposició que en tenim constància la va fer a Lloret de Mar l’octubre de l’any 1988 i l’altre a Puigcerdà el maig del 1991, la de Llagostera també la va fet el mateix any 1991.
Segons el cataleg de Puigcerdà consta que tenia feta una col·lecció de 92 classes de bolets, encara que he llegit que en total n’havia modelar molts més emprant la tècnica del guix que desprès pintava, la barreja de colors que li donava era molt escaient i aconseguia que semblessin naturals.
Aquest material que ara hem localitzat a més de fer-ne una breu crónica li volfriem donar el destí de portar-los a l’Arxiu Municipal de Llagostera, potser que alguns d’ells els tinguin, però ens en voldriem assegurar perquè Esteva quan me’ls va ofertir ho feia amb goix i s’intuia que ell possiblement pensava serien preservats.
Mostrem una pàgina del diari de Girona del 15 de maig de l’any 1991 que parlava de la Festa Major de Llagostera i dels bolets d’escaiola d’Esteve Fa.
Circular informativa de l'exposició a Lloret de Mar
Text del interior de la circular
Exposició: Els bolets de la
comarca
Lloret de Mar 1988
Exposició: Els nostres bolets,Puigcerdà, 1991
PinatellTriptic de la exposició a Puigcerdà
Text del triptic
Retall de diari
Tot seguit presentarem les imatges d’unes de les targetes postals que hem agrupat de tres en tres on hi han representats alguns dels bolets que havia fet l’ Esteva, desconeixem sí havia fet d’altres fotografies individuals de cada cada un d’ell, possiblemet sí. Com hem esmental, en total escultoricament en va arribar a representar un total 92 especies .
Un dels valors que també te aquest treball d’en Esteve Fa és va identificar, com es pot veure en el catàlec, cada un del bolets amb el seu nom popular i el cientific, descripció que hem de considerar de gran valua.
