Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
A finals del segle XV a Espanya es va crear el Tribunal del Real Medicato, organisme encarregat de regular els estudis sanitaris, gairebé seixanta anys més tard, el dia 9 de setembre de l’any 1857 sortí publicada la Ley de Bases coneguda també per la Llei Moyano on entre d’altres van ser creats els estudis de Practicant que coexistien amb els d’Infermeria i el de Matrona.
Manifestació a la entrada del Hospital Clínic de Barcelona,. 25-1-1979
El dia 27 de juliol de l’any 1952 mitjançant un Decret van restar unificats els esmentats estudis de practicant, matrona i infermera sota una sola titulació anomenada Ajudant Tècnic Sanitari (ATS)
L’any 1977 un nou Decret datat el 23 de juliol establia que el estudis d’ATS podien passar a ser considerats Diplomats Universitaris en Infermera prèvia convalidació dels mateixos. L’equiparació era necessària degut que en aquell moment per accedir a la carrera d’infermeria es demanava posseir els estudis del batxillerat unificat polivalent (BUP) i també el curs d’orientació universitària (COU). A diferencia dels anteriors d’ATS que es podien cursar disposant de quart de batxiller i revàlida.
Durant aquest impàs de temps, els professionals de la infermeria que teniem anys d’experiència professional ens vàrem mobilitzar i també vàrem redactar les corresponents al·legacions al Ministerio de Educación y Ciencia i fer algunes manifestacions públiques per demanar que la convalidació dels estudis teòrics fos justa.
D’aquests esdeveniments en disposaven d’algunes imatges que ara les podem presentar, corresponent a un manifest i una marxa que les infermeres de Terrassa que en unió amb d’altres de barcelonines vàrem fer caminant des de l’hospital Clínic de Barcelona fins la delegació del Ministerio de Educación y Ciencia el día 25 de gener de l’any 1979.
Finalment una Ordre Ministerial del dia 15 de juliol de 1980, (BOE, 23-7-1980) publicava les bases que havien de regir el Pla de convalidació dels estudis d’ATS pels de Diplomat Universitari en Infermeria (DUI).
Va ser la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) la entitat responsable de desenvolupar els programes docents i dur a terme els exàmens, que especialment incloïen assignatures que en el seu moment no estaven presents al programa d’estudis d’ATS, però sí que algunes escoles d’infermeria les impartien sota el condicionant d’assignatures voluntàries com va ser l’escola de l’Hospital del Tòrax de Terrassa, pag. núm. 14 i 15.
Delegació del MEC, algunes infermeres de Terrassa amb una pancarta, 25-1-1979
Anna Masana és una aquarel·lista de Terrassa que es va dedicar a la creació artística de l’aquarel·la de bastant gran, quan les obligacions familiars i del treball li van permetre. Ha participat aportant obres a diverses exposicions, també ha assistit a fires del dibuix que es realitzen a diverses poblacions de Catalunya i ha obtingut alguns reconeixements per les seves obres, algunes han estat noticia a la premsa. L’Anna guarda aquesta informació i en demanar-li per fer una entrevista, va dir que de moment no.
Sí que ens ha permès incloure en aquesta pàgina alguns muntatges que vàrem fer de les aquarel·les obtingudes de Facebook on sovint les presenta. Comentar que hem hagut de reduir la resolució de la imatge perquè tingués cabuda en aquest bloc.
Fa temps, era l’any 2018, quan José Antonio Venteo i Miquel Borrego em van comentar que havien filmat la xemeneia de la Bòbila Almirall amb un dron. Recordo que vaig baixar expressament de Girona per trobar-nos un vespre en una cafeteria de la plaça Vella de Terrassa i he de dir que quan vaig veure aquelles imatges a l’ordinador portàtil em vaig emocionar. Era la primera vegada que observava a vista d’ocell i amb tots els detalls l’obra que havia fet Marià Masana, mestre d’obres i també germà meu, juntament amb els seus treballadors.
El vídeo no està posat a la xarxa, motiu pel qual he demanat permís als autors per adjuntar-lo en aquest blog personal, amb una resolució més baixa i el canvi de la música per una que fos lliure de drets, modificacions que li han fet perdre el component emotiu transmès per la música original.
Buscant per la xarxa he vist una fantàstica fotografia de la xemeneia de la Bòbila Almirall amb la muntanya de Montserrat al fons i a la seva dreta part de la xemeneia Almirall II, situada a la carretera de Martorell. La imatge va ser feta per Núria Serrano, guanyadora d’un concurs fotogràfic de la comunitat d’instagramers del Vallès Occidental i de Terrassa Turisme juntament amb un altre guanyador que va presentar la imatge d’un correfoc. No he sabut localitzar l’autora de la fotografia de la xemeneia, però m’he atrevit a posar-la en aquesta pàgina i a la vegada felicitar-la pel seu treball.
Fotografia de Núria Serrano, guanyadora d'un premi d'instagramers. Al fons la muntanya de Montserrat i a la dreta la xemeneia Almirrall II
Amb motiu d’aquesta crònica volem recordar que vàrem fer les gestions perquè la xemeneia de la Bòbila Almirall pogués formar part del llibre de rècords mundials Guinness, fet que va ser enregistrat a l’edició de l’any 1991. Adjuntem la imatge d’un retall de diari que aporta informació.
Retall del Diario de Terrassa
Adjuntem també uns enllaços a articles relatius a aquesta singular obra arquitectònica que és la xemeneia de la Bòbila Almirall.
Per finalitzar presentem una imatge de la part de la corona de la xemeneia on hi ha afegit el nivell i el metre que Marià Masana duia el dia que va tenir l’accident de moto. Va ser el seu germà Francesc que anava darrere seu amb una altra moto qui va guardar aquests objectes fins que un dia me’ls va traspassar. Després d’uns anys de tenir-los guardats vaig considerar cedir-los al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, perquè puguin formar part dels elements que empraven els constructors del segle XX que sovint han estat suplantats per mitjans electrònics.
Corona de la xemeneia Almirall i estris d'en Marià Almirall
Este libro fué incorporado en esta pàgina el dia 23 de abril del año 2o16 y poco después fué retirado para hacer alguna modificación.
El Colegio Oficial de Enfermeria de Canarias nos pidió permiso para incluirlo en su página web y le fué concedido, pero libremente y sin pedir permiso a la autora este libro no esta permitido copiarlo y en especial en paginas que contengan publicidad.
Escuela Enfermeria del Hospital del Tòrax de Terrassa
Incluimos en este espació un gráfico estadístico de los alumnos que finalizaron los estudios en la Escuela del ‘Hospital del Tòrax de Terrassa’ aunque este incluido en el libro lo adjuntamos externamente porque sintetiza la actividad formativa enfermera. grafic-alumnes-ats_color
Articulo donde hemos añadido un libro, fué publicado por M. Teresa Rojas en el Diario de Terrassa el dia 24-8-2017
Con el fin de ampliar la historia del hospital presentamos dos crónicas que había obviado debido que no consta registrado el medio donde fue publicado. Tratan de la inauguración de la Ciudad Sanatorial erigida por el Patronato Nacional Antituberculoso en la ciudad de Terrassa en un terreno que habia adquirido el ayuntamiento antes propiedad de Can Carbonell , el dia 22 de abril de 1944 cuya extensión era de 106.497 m2 ( Ana M. Luque i López)
El acto de inauguración fue celebrado el día 8 de junio del año 1952 en el que asistió el General Jefe del Gobierno español Francisco Franco y otras autoridades políticas y eclesiásticas. El Sanatorio como popularmente era conocido, transcurridos unos años en que coincidió que la enfermedad podía ser tratada ambulatoriamente, el sanatorio se transformó pasando a llamarse Hospital del Tòrax de Terrassa.
Durant la consulta de documents al Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, vaig tenir a mans ‘El cadastro de la vila de Terrassa 1723-1724’ on hi constava que 79 terrassencs eren propietaris de terrenys agrícoles, 63 eren homes i 16 dones .
El tema va ser del meu interès perquè al llibre Dones emprenedores, Palafrugell (1857-1914) volum I i II editats l’any 2013 i 2016, hi vaig escriure una breu ressenya de dones palafrugellenques que tenien propietats, per la qual cosa vaig registrar algunes dades d’aquell document que ara he considerat presentar-les en aquest bloc.
Abans d’ esmentar el nom de les dones propietàries comentarem alguns fets relacionats amb la recapta d’impostos. L’any 1713 van entrar a Terrassa les tropes borbòniques de Felip V, esdeveniments descrits a Comissió del 4 de setembre de 1713. Els fets. Terrassa a començament del segle XVIII, en base a aquesta lectura hem sabem que durant aquells anys va entrar en actiu la figura del agrimensor o geòmetra del reial tribut del cadastre, professional dedicat a mesurar els terrenys amb l’ajut d’un aparell anomenat groma, dels que en feia esquemes tipus mapes i descrivia les característiques morfològiques i funcionals del camp. Tasca molt necessària per desprès poder aplicar els corresponents tributs .
A Catalunya els Impostos van ser regulats pel ‘Real Decreto’ del 9 de desembre de l’any 1715 coneguts com a Cadastre de José Patiño per ser la persona que va activar aquest procediment. S’havien de pagar tributs per la possessió de cases, terres, boscos, molins, per tasques d’ artesanat, i també els menestrals i els jornalers.
El pagament del delme contributiu, el 10%, havia de ser proporcional al ‘importe ganancial’ derivat dels fruits del camp, del comerç, la industria, les activitats de banca i professions liberals. El responsable de la cobrança era el ‘Intendente del Ejercito y Principado de Cataluña’. L’any 1716, Catalunya va pagar 1.500.000 pesos i degut a les queixes que hi va haver, l’any 1720 va ser reduir a 741.404 pesos, la aportació que feia Catalunya al Estat era del 37’5% .
En temps més moderns Joaquim Nadal, polític, durant una ponència celebrada l’any 2014 esmentava a Agustí Alcoberro recondant que l’increment contributiu havia estat d’un 7,5 de més. Eduardo Escartin, 1981 persona també dedicada a la politica parlava dels gravamens que Catalunya havia de lliurar al Estat.
L’any 1735 van ser van ser incloses al pagament de tributs les terres de pertinença eclesiàstica i van continuar seguint lliures de pagament els grans propietaris que disposaven de terres foranes.
Relació de les terrassenques propietàries
Al cadastre de l’ any 1723 de Terrassa hi consta que hi havia setze dones propietàries de camps que disposaven de quarteres productives i eren :
Maria Aimós, Marianna Masmitjà, Criteria Coll, Marianna Briefens o Brichfeus, Marianna Font, Marianna Escoder o potser Escuder, Anna Escoder, Vídua de Coloma, Eulalia Comelles , Anna Rovira, Marianna Ferres, Madrona Bastart -consta que disposava d’un molí i aigua per regar- , Maria Ramon -consta que tenia quatre fills- , Anna Roure i Agnès Tiana.
Esquema de la demarcació de Terrassa
Referent a les possessions de camps o de terra campa, a més del nom del propietari també hi constaven el nombre de quarteres , la seva situació geogràfica que descrivien com a sol eixint, migdia , tramuntana, ponent o mestral, quins eren els seus veïns o si el camp feia llindar amb terres foranes.
També era quantificat el grau de productivitat de la terra campa, dels fruits que donava una quartera i mitja per cada quatre quarteres i la qualitat de la terra catalogada com alta, de primera, de segona o de tercera qualitat i si es tractava de bosc.
Consta que alguns camps donaven fruits a anys alterns i que les collites solien ser de blat, sègol, espelta, civada, oliveres i vinya i també topònims com: mas dels Cors, mas Pou, camp de en Roure, camp d’en Vinyals, camp d’en Colomer, casa Pou, moli d’en Bosch i camp de la riera posseïda per Reial segrest.
En quan el veïnatge hi ha descrits aspectes com: camp del convent, prop d’un marge, de terra plana , prop d’una casa, d’una riera, de la riera de la vila, prop a un corral , a un torrent, al torrent del batlle, al torrent de Vallparadís, del camp de la hera, el campet, amb el nom d’algun propietari, l’ hort de la Sebastiana, hortes velles, el torrent de migdia, a la clota de les basses, del barranc del pont, del barranc de la Rassa, del torrent o d’en Pou, prop d’un camí ral, del camí d’anar al Convent de Sant Francesc dels Pares Recolets a l’església de Sant Pere, del camí que anava de la vila a la església de Sant Pere, el camí de la Figuera, el que anaven a Sabadell o a Matadepera, Mura, Olesa, Montserrat, Martorell , Rubí , el camí que anava a Sant Feliu, el camí que anava a la part forana i en ocasions també hi constava al camí que anava a una sembradura muntanyosa.
Composició feta per Francesc Massana
La tinença d’ habitatges també havia de contribuir i constava si eren propis d’us particular o de lloguer i considerant que no estesin en estat ruïnós. Relacionant amb activitats econòmiques consta l’arrendament d’un hostal per un any, per disposar d’ un l’estanc d’aiguardent, per la primera i segona part de la pesca , per la fleca Morena i la fleca Blanca, per la carnisseria, la mesura, i per dues parts de la verema.
Vàrem observar que havien de pagar impostos sense concretar per quin motiu, Magdalena Pijoan, Catalina Martí, Marianna Bonvilar i Victòria Tapies. Consta també que hi havia cases de canallers i de gaudils. A les propietats que havien estat confiscades desprès de la Guerra de Successió rebien el nom de Reial Segrest.
Els documents revisats també hi constaven el següents carrers : Plaça, Font Vella, Cremat, Raval, Major, Vall, Rutlla i Rassa. Hem vist que residien a la Plaça, Maria Torroella, Madrona Bastart i Maria Amat. Al carrer del Vall, Mariana Brufens, Mariangela Bou i Esperança Marsal que era vídua, com la majoria de dones propietàries, tenia un fill anomenat Joan Marsal, o sigui que ella preservava el cognom del marit com també podria haver succeït en altres de les dones esmentades. Aquestes dades són interessants perquè ens mostren el nucli de la població de Terrassa a principis del segle XVIII.
El nombre total de fadrins que tenien els amos era de 11 i respecte al nombre de animals de carga i bovins consta que havia entre matxos i mules 32 caps , 21 burros, 2 bous i 6 vaques.
Degut que també vàrem recopilar els noms del homes que disposaven de propietats i pagaven tributs l’any 1723, s’ha considerat adjuntar un llistat en format PDF, es pot consultar a: homes propietaris
