Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Soldats gironins morts en la guerra de la independència cubana (1895-1898)

En el conflicte bèl·lic entre Espanya i les seves colònies d’ultramar —Cuba, Puerto Rico i Filipines—, en el qual també es van implicar els Estats Units, iniciat l’any 1895 i finalitzat el desembre del 1898, hem pogut comprovar al llibre de Raúl Izquierdo[que només procedents de la província de Girona, hi van perdre la vida 779 soldats.

A partir d’aquest fet ens vàrem interessar per esbrinar el nom dels soldats que residien al Baix Empordà, tasca gens fàcil perquè l’esmentat autor no cita d’on eren nadius. Les indagacions pretenien treure de l’anonimat el màxim de combatents morts bé fos per ferides de guerra o malalties. L’interès a fer-ho venia pel fet que servís de referent en honor de tots els soldats gironins morts, indistintament d’on haguessin nascut.

Vam iniciar la recerca revisant documents del municipi de Palafrugell,[2] i en vam poder publicar una crònica a la Revista del Baix Empordà.[3] També vam tenir accés a la correspondència municipal de la vila de Begur, però sense obtenir-ne dades referents als soldats. Va ser la lectura d’un estudi de Lluís Costa que ens va permetre conèixer tres soldats begurencs que no van sobreviure a la contesa: Josep Carreras Ferrer (3/6/1897), Joan Bataller Carreras i Josep Pi Busquets (1897).[4] En breu apareixerà una publicació a la revista Es Pedrís Llarg que tractarà d’aquest tema.

Amb motiu d’un altre estudi destinat a col·laborar amb el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí vaig trobar que d’aquesta població havien mort els soldats Ramon Gispert Reixach i Josep Frigola Riera. Es pot veure el Power Point de la conferència.

 

 Soldats palafrugellencs morts entre 1897 i 1898

Nom Destí, càrrec Data circular, lloc i causa de la mort (en cas d’estar indicat al document)
Pere Coll Roure Regiment infanteriade Guipúscoa, núm. 53, secció 117 23-6-1897
Damià E. Turró

(Damià Herrera Torros ?)

1897Fill de Francesc i MariaCaquèxia significativa.
Manel Contemps Camp Artiller segon, 5è Regiment d’Artilleria 28-2-1898Hospital Militar de ManzanilloEnteritis crònica
Joan Cortes Planas Corneta  del  Batalló de la Lealtad 24-6-1897Natural de Llofriu, fill de Pere i Pura
Lluís Forterts Yirtchs  6-9-1897Al marge de la circular hi consta Lluís Gelabert Cuch
Pere Coll Roura Guàrdia civil 9-7-1897
Josep Llamas Ridau Guàrdia civil 30-11-1897
Camil Pruneda Rocas 1898Malaltia comuna
Josep Cervera Bosch 26-10-1897Fill de mare vídua
Juan Claverol Pujol 1897,  i el certificat té data 8-8-1900.
Dalmau Roig Jofra 30-10-1897
Josep Molla Asemar Caporal 21-9-1897
Gonçal Martí Vergés Regiment  infanteria 14-10-1897Hospital Militar de Morón , Cuba. Amb data 13-3-1903 el coronel lliura un comunicat a l’Ajuntament.
Ernesto San Juan Luque   10-11-1897Hospital Militar de Cadis“Capitania General de Andalucia” amb data 17-7-1899 dóna testimoni de la seva mort.
Josep Tauler Quintana Batalló de caçadors de Llevena 22-8-1898
Juan Roure Carreras Ingressat a l’Hospital Militar de CubaFalta informació, però sembla que va ser èxitus.

 

Si bé la guerra va finalitzar el desembre de l’any 1898, posteriorment al lligall de correspondència de l’Ajuntament de Palafrugell hi continuem trobant circulars procedents de la Comisión liquidadora notificant als pares d’alguns soldats difunts que rebrien un pensió.

Portada del llibre de Raúl Izquierdo
Portada del llibre de Raúl Izquierdo
Llibres de reclutes de l’Arxiu de la Diputació de Girona
Llibres de reclutes de l’Arxiu de la Diputació de Girona

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

No ho podem confirmar, però hi ha la possibilitat que els soldats que no haguessin finalitzat els tres anys de servei militar i haguessin tornat de Cuba ferits o malalts, haguessin estat ingressats als diversos hospitals militars espanyols, presumpció feta pel fet que entre els anys 1899 i 1902 continuava havent-hi correspondència entre les autoritats militars i els ajuntaments confirmant noves defuncions.

 

Soldats palafrugellencs morts entre 1899 i 1902                      

Nom Destí, càrrec Data circular, lloc i causa de la mort (en cas d’estar indicat al document)
Juan Carné Deulofeu Batallón de ferrocarriles 14-7-1899, podria haver mort a la península
Josep Tauler Quintana Batallon de Cazadores de Lerena (La Habana) 9-8-1901
Marcos Costey Laviña Artiller 12º Batallón de Plaza, núm. 861 27-8-1901.El seu pare Eusebio havia de rebre 82 pessetes.
Domènec Subirà Tomàs Regiment Infanteria. Capitania General del Norte 27-8-1901.Era fill de Catalina Tomàs Pey, que havia de rebre 192,50 ptes.
Jaume Ricard Cusí Regiment Artilleria Circular 4-9-1901 dirigida al pare Josep Ricard
Joan Teixidor Morera Coronel  1º, jefe, Batallon de Cazadores deLerena  num. 11 núm. 2480 12-9-1901.Era fill de Pere i Maria
Joaquim Carreras Andrés Infanteria 14-9-1901Els familiars havien de rebre 175,5 pessetes
Manel Cantruy Camps Artilleria regiment de muntanya 27-9-1901
Emili Colomer Perich Regiment infanteria Bailen, núm. 24 (2451) 27-7-1901.El pare era Agustí Colomer Bofill. Va rebre 371,39 ptes. Nou comunicat amb data 15-12-1902
Joan Sardó Pagés Dissolt Batallón de CazadoresExpedicionari a Filipines núm. 1Número negociat 2.081 9-10-1901
Martí Coll Roca 14-10-1901
Pere Pruneda Rocas Dissolt Bon Baza Peninsular, 6Regiment San Fernando, 11 núm. 4736 2-10-1901
Dalmau Reig Jofra Regiment Infanteria de Extremadura peninsular 4-10-1901
Joan Pifarré Planas Batalló del Regiment Infanteria Almansa núm. 18 (5120) 12-11-1901
Salvador Juan Duran Batalló de Calavera (2290) El Govern Militar sol·licita certificat de defunció al batlle, data 19-7-1901
Joan Cortey Planas      Corneta Isla de Cuba Primer batallóLa Lealtad 16-12-1902El seu pare es deia Pere.
Pere Llenas Carreras Dissolt Batallón de Cazadores Expedicionaris a Filipines núm. 12 Comisión Liquidadora des de Leganés  13-10-1902
Ramon Moner Sagués Regiment de Cuba Mort a Cuba per febre tifoïdalCircular adreçada a la seva mare Rita Sagués Noguer el 12-12-1903 per rebre pensió.

 

En definitiva, aquest article podria ser un punt de partida d’altres recerques, però si més no també podria servir per fer palesa la nostra consideració envers els soldats que van morir abans que poguessin procrear i que per tant resten en l’anonimat.

S’ha parlat bastant del factor econòmic durant el període colonial espanyol, quan les activitats d’importació i exportació de productes va permetre fer fortuna a diversos ciutadans, però cal considerar que en aquell continent americà  també va existir una altra realitat més punyent, la que van patir els joves soldats que no tenien la manera d’alliberar-se d’anar a la guerra si no era pagant una quantitat elevada de diners. En donem un testimoni de la premsa.[5]

Pensem que seria del tot adient col·locar una placa als respectius cementiris, amb l’escriptura d’un epitafi que ressaltés el coratge i l’honor dels soldats morts a Cuba, mereixedors de tota consideració. Seria una manera senzilla de recordar-los i honorar-los i per a nosaltres significaria haver tingut un gest d’especial sensibilitat.



[1] Izquierdo Canosa, Raúl. Días de guerra. Cronología sobre los principales acontecimientos de la guerra de Independencia de Cuba 1895-1898. L’Havana: Editora Política, 1994. Si bé en aquest estudi hi consta el nom dels soldats, no així el lloc de naixement.
[2] Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP), lligall correspondència de l’Ajuntament, 1897-1902.
[3] Masana, Rosa M. “Soldats morts a  Cuba”. Revista del Baix Empordà, número 44, 2014.
[4] Costa, Lluís. L’illa dels somnis: l’emigració de Begur a Cuba al segle XIX. Begur: Ajuntament de Begur, 2004, p. 240.
[5] “El de redempció en metàlich”, article publicat al diari Llibertat, 5 de setembre de 1903. En reproduïm el contingut: “Pares honrats que tenen llurs fills treballadors, y son de classe modesta, pateixen de ràbia al veure que no tenell tres cents duros per lliurar als joves de sa casa, del servey que’l Gobern els imposa; tots ells ho veuen ab indignació, empro no hi podeu res, puig es la lley de la farsa haver de legislar y entretant, els fills pobres han de dur el tusell y anar vestits de cromo per una  temporada, al ensemps que no haber de menjar el suculent ranxo. Els senyors, els que tenen diners per redimirse de la quinta, las persones que tenen mil cinch centas pessetas, las pagan, els hi fan el rebut y quedan excloses  de anar a patir, poden anar seguint menjant ab bona taula y dormir en llit  tou. La societat, en aixó no hi veu res de pèrdua; tot  sembla està bé, solament las llars de molts treballadors, es troban á faltar l’ànima que alegrava la casa.”

Entrevista a Amàlia Tarradas Ros, una de les artesanes de la costura a la Bisbal

 

Entrevista  feta per Rosa M. Masana i publicada a Totbisbal  el dia 4 de novembre de 2011

L’Amàlia és modista de professió i especialista en tot tipus de labors. Va néixer l’any 1915 i el pròxim 17 de març farà 97 anys. Durant l’entrevista explica diversos fets de la seva vida, alguns molt punyents, però ho ha superat gràcies al seu caràcter animat. La seva afecció i grans qualitats en el maneig del fil i l’agulla de segur que l’han ajudat a ser una mica més feliç, sobretot en veure l’obra acabada i poder-la ensenyar a les seves col·legues. El punt que domina és el Hardanger, que ara tothom sap fer i que fins i tot s’anomena “el punt de l’Amàlia”. Surt al número 17 de la revistaGavarres en un article amb motiu dels seus 95 anys.

Per continuar llegint clica a : Amàlia

Dues artistes emergents i emprenedores creen Carpaccio Magazine

Publicat al diari digital Totbisbal del dia 15 de març de 2010

Les joves Emma Llensa Fita i la Maria Cerezo Somera són dues bisbalenques expertes en fotografia i il·lustració que, després d’haver realitzar els seus estudis, van optar per crear una revista en línia i impresa en paper, sobre art contemporani. Es diu Carpaccio Magazine.

Per continuar llegint clicar a Carpaccio Magazine

També es pot consultar la seva pàgina a Internet Photography

Entrevista a Francesc Jordan, àlies ‘el suec´

Article de Rosa M. Masana publicat al diari digital Totbisbal en dia 26 de gener de 2010

El bisbalenc Francesc Jordan Figueras ha guanyat diversos premis fotogràfics. El més significat va ser el concurs Su mejor foto del magazín digital de La Vanguardia. La fotografia que hi va presentar,Dos sonrisas, contraposa dos somriures, un que suposadament seria el d’un cotxe i l’altre, real, gesticulat per un nen. Aquest concurs és considerat un dels més importants i populars d’Espanya. Els qui coneixem en Francesc sabem que va guanyar el concurs i que va obtenir un cotxe com a premi, però el fet va tenir poc ressò mediàtic, i per això hem volgut que ens expliqui personalment aquesta seva afecció.   Per continuar llegin clica a `el suec´.

Es el Pont Vell de la Bisbal durant la gran nevada empordanesa del març del 2010. Autor : Francesc Jordan.
Es el Pont Vell de la Bisbal durant la gran nevada empordanesa del març del 2010. Autor : Francesc Jordan.

Presentem  com a obertura de la pàgina de la entrevista, una nova fotografia  feta per l´ autor i amb el seguent comentari:  La imatge em porta molts records  perquè la vaig fer  al pic de la tormenta  amb una forta  ventisca, les mans glaçades, les gotes a  l´objectiu  i sense parar …, sort de la protecció de la font del Pont . La imatge va ser presentada  al telenotícies de  TV3 .

Llevadores de Palafrugell, 165 anys d’història

Un estudi recupera més d’un segle d’història de les llevadores de Palafrugell

La primera referència documental de les llevadores de Palafrugell data del 25 de setembre de 1584: aquell dia, la partera va infantar una criatura agònica i la mateixa dona que l’havia ajudat a néixer va haver d’administrar-li a corre-cuita el baptisme. Seguir llegint…