Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

La xemeneia industrial de la fàbrica de suro Jaume Llenas Mercader (1893 fins a l’actualitat)

 La Bisbal d’Empordà ha preservat diverses (21) de les xemeneies industrials que acomplien la funció de succionar els fums dels forns ceràmics, que sovint eren d’estructura circular; per dins s’hi movia la flama primer en sentit ascendent i després descendia envers l’interior del forn per coure les peces de ceràmica. D’aquí que els anomenessin forns de flama invertida. En els articles fets fins ara relacionats amb les xemeneies industrials de la Bisbal no havíem parlat de Llenas perquè en estar situada en una part bastant interna d’una nau feia que fos poc visible. La  particularitat d’aquesta xemeneia respecte de les altres és que pertanyia a una indústria del suro.

 

Conversa amb Jaume Llenas

Una tradició surera familiar

En Jaume ens explica que són quatre les generacions familiars que s’han dedicat a l’elaboració d’objectes de suro, en especial taps. El seu besavi Lluís Llenas Font ja feia aquesta tasca artesanal al seu propi domicili i des de l’any 1893 l’empresa consta inscrita al llibre de la matrícula industrial i de comerç de la Bisbal i domiciliada al carrer del Pedró número 55, finca que comunica amb l’actual avinguda Prat de la Riba.

Imatge al despatx de l’empresa (Museu del Suro de Palafrugell)
Imatge al despatx de l’empresa (Museu del Suro de Palafrugell)

En Jaume, el seu besnét, guarda una fotocòpia del document que dóna fe de l’activitat empresarial familiar mantinguda al llarg de 122 anys.

El seu besavi va tenir la desgràcia de morir jove, als 54 anys, i arran d’aquesta inesperada situació la seva muller, Paula Carbó Puignau, va haver d’agafar les regnes del negoci i segons ens diu el seu besnét Jaume, Paula era considerada una autèntica dona emprenedora.

Quan un fill d’aquest matrimoni, Jaume Llenas Carbó, va tenir l’edat, va emprendre el relleu empresarial que duia a terme la seva mare i va procedir a fer algunes reformes a la fàbrica per aconseguir millorar la qualitat dels elements que fabricaven. Jaume es va casar amb Francesca Duran i un fill d’ells, Lluís Llenas Duran, junt amb el seu germà Francesc  van continuar  desenvolupant les tasques fabrils sureres .Quan  el pare i l’oncle de  Jaume Llenas Mercader van  morir, va ser ell qui  a partir de l’any 1990 continuà gestionant la activitat empresarial, sempre amb objectiu de procurar elaborar taps d’una excel·lent qualitat.

L’any 2008 va traslladar l’empresa al polígon industrial de Vulpellac.

Suro de qualitat

Planxa de suro exposada al despatx de la fàbrica
Planxa de suro exposada al despatx de la fàbrica

En Jaume explica que per aconseguir un bon producte s’havia de començar emprant una bona  matèria primera, o sigui, procurant que el suro fos autòcton mediterrani perquè aquest posseeix les propietats idònies i buscades, que el fan un dels millors dins els territoris surers. La singularitat del suro català és que el seu creixement és lent, més que no pas els que creixen en terrenys humits, que ho fan amb rapidesa. El factor de creixement lent fa que el suro adquireixi més densitat i consistència, propietats que li atorguen una idoneïtat buscada, que és la de tapar les ampolles de bons vins de reserva o de guardar amb la garantia que el pas dels anys no els faci perdre el segellat original.

Afirma que ell mateix durant els mesos d’abril i maig va a visitar diverses finques boscoses per triar els suros que considera més adequats per després dir als operaris a quins arbres han de llevar l’escorça. Aquesta activitat va precedida del previ pacte amb els corresponents propietaris del bosc. Per tant, podríem dir que Jaume continua realitzant des d’un bon principi la tasca artesanal de donar forma a la matèria primera del suro tal com ho feia el seu besavi.

Exporta a països com França, Itàlia, Anglaterra i Eslovènia, i fins i tot té un client a Nigèria.

Descripció de la xemeneia

Aquesta xemeneia la va construir el mestre d’obres Joan Rasos i el seu equip de paletes l’any 1954, segons consta en una inscripció que hi ha en un lateral de la base. Està situada tocant a una paret mitjanera corresponent al cantó sud de la nau, emplaçament que permet deixar lliure l’antic espai fabril que actualment s’utilitza de magatzem.

Base de la xemeneia amb l’any 1954 grabat sobre ciment (Rosa M. Masana)
Base de la xemeneia amb l’any 1954 grabat sobre ciment (Rosa M. Masana)

La base arranca de dins un recinte semicobert que fa uns tres metres d’alt i continua cap a l’exterior amb una altura aproximada de sis metres i en total calculem a simple vista que deu fer uns nou metres d’alt.

El fust és de morfologia quadrada i presenta un lleuger talús del fust d’aproximadament un 1,5%. Per edificar-la van emprar els clàssics maons de terra cuita vermella que se utilitzen per a la construcció d’edificis; per tant no van haver de ser elaborats  exprés com s’hauria hagut de fer si la xemeneia hagués estat dissenyada de forma troncònica.

Quan no existia la tracció mecànica de succió dels fums produïts pels forns o per les calderes de vapor, com era el cas, era important que la xemeneia fos d’estructura circular per d’aquesta manera facilitar més la fluïdesa dels gasos de la combustió.

La corona, també i en consonància, és d’estructura quadrada i és feta formant un lleuger voladís on per sobre hi ha incorporades dues passades més de maons que sobresurten uns centímetres del primer reforç. Per sobre d’aquest continua el darrer tram de la xemeneia fet per quatre rengleres de maons, estructures que tenen la funció de donar més solidesa a aquesta zona susceptible d’esberlar-se a causa de la dissociació tèrmica entre la temperatura interior de la peça i l’exterior, així com també dels gasos corrosius generats per la combustió. La corona també ajuda a repel·lir l’aigua de la pluja o si més no evita que s’infiltri entre els materials. La xemeneia va deixar de funcionar l’any 2007.

Actualment la sortida de fums de la xemeneia està tapada amb formigó i protegida per una placa metàl·lica d’acer que vista des de sobre presenta una morfologia còncava i està sostinguda per quatre peus metàl·lics. Anteriorment aquesta placa era de ferro i la van idear amb curvatura cap amunt per evitar que el fum trobés resistència a la sortida i també per preservar-la de l’entrada d’aigua de la pluja.

La xemeneia Llenas (Rosa M. Masana)
La xemeneia Llenas (Rosa M. Masana)

La xemeneia de la bòbila de Jafra

Article de Rosa M. Masana publicat  a la revista El Padró de Jafra -Girona- número 8 de desembre 2014- gener 2015.

La xemeneia de Jafra amb una boira espontània (Rosa M. Masana)
La xemeneia de Jafra amb una boira espontània (Rosa M. Masana)

L’interès per les xemeneies industrials em ve perquè el meu germà Marià Masana (epd), en va construir una a Terrassa que actualment esta considerada la xemeneia amb escala de cargol més alta del món. I el fet de dedicar unes línies a dir quelcom de la xemeneia de Jafre és perquè en Jordi Badia, persona que coneix el municipi, me’n va parlar i al temps va despertar la meva curiositat. Tenia dificultats en localitzar-la, però en Carlos Garcia, veí de Jafre, em va acompanyar a la bòbila i en aquella visi­ta també vam poder conversar amb la senyora Antonia Ramos, casada amb Antoni Carmona, actuals propietaris de la finca.

Anem als orígens i parlem amb Sebastià Alabau

Bon dia Sebastiá. ens han dit que ens podria explicar quelcom de la bóbíla.

Sí és veritat, mira, dins la nostra família el tema d’elaborar material per la construcció ve de lluny, perquè ens podem remetre al meu besavi Roc Alabau Vidal que va ser qui posa en marxa una rajoleria al municipi de Jafre. Pel que fa a la bòbila també esta vinculada a la família.

Com és?

A principis del segle XX el meu avi matern, en Jaume Teixidor junt amb en Birulés, conegut pel de les bicicletes de Girona, donades les necessitats de construcció que hi havia en aquell moment i també per la disponibilitat de terra argilosa pròpia de la zona, van posar en funcionament una bòbila de totxos. Per aquest motiu van arrendar uns terrenys als germans Batlle propietaris del mas Benito.

Vista general de la bòbila als any seixanta (cedida per Sebastià Alabau)
Vista general de la bòbila als any seixanta (cedida per Sebastià Alabau)

Va funcionar durant molts anys?

La bòbila amb els socis Teixidor i Birulés va estar activa fins l’any 1952, any que van traspassar el negoci a Roc Alabau Caixàs, o sigui al meu pare, i a Miquel Costa Serra que era de Ventalló, ambdós van formar una societat.

En aquell moment van fer algunes reformes a l’empresa i a la xemeneia per tal d’aconseguir donar-li més potencia de tiratge hi van incorporar un extractor de fums mecànic.

El negoci va funcionar fins l’any 1984 o 1985 que va ser quan van decidir plegar i desmantellar la fabrica, deixant només el forn i la xemeneia.

Parlant del forn, com era?

La xemeneia (Rosa M. Masana)
La xemeneia (Rosa M. Masana)

Recordo que el forn disposava d’uns forats petits d’aproximadament 35 cm. de diàmetre que en dèiern “polls”, i era per on s’hi tirava el carbó i les serradures, però també en tenia uns altres de quadrats i més espaiats que feien un metre de diàmetre i per allà s’hi feien entrar les feixines de pi i troncs d’arbres, aquests forats rebien el nom de “lloques”.

Com és que l’empresa va tancar?

Com deus saber, va arribar un punt que les indústries ceramistes es van anar mecanitzant i també existia molta competència de preus, per altra banda l’argila va cornençar a escassejar fins a l’extrem que nosaltres l’havíem d’anar a comprar i transportar des de Sant Marti Vell. A la dècada dels noranta van ser diverses les empreses ceramistes que van haver de plegar.

Quan el meu pare i en Miquel Costa van deixar el negoci, els germans Batlle van vendre la finca a Antoni Carmona, que la volia utilitzar per a construir-hi el seu habitatge.

La base de la xemeneia ( R.Masana)
La base de la xemeneia ( R.Masana)

És interessant tot plegat. L’hi estic molt agraïda per aquesta informació.

Ja ho saps, per si necessites alguna cosa més.

Descripció de la xemeneia

La xemeneia Teixidor-Birulés o de la bòbila de Jafre, estructuralment és de forma tron cònica d’una alçada de 25 metres aproximadament i amb un talús o conicitat del cos d’ entre 1 a 1,5%. Esta construïda amb els clàssics maons de terra cuita vermella, que en el seu temps eren peces fetes a mà emprant terra argilosa que es posava dins d’uns motlles o plantilles trapezoïdals de fusta. Els maons podien ser de diferent mida segons fos el tram de la xemeneia que estaven construint i la circumferència que els donava.

Presenta una base quadrada de 1,40 metres d’alçada aproximadament i finalitza amb un escalonat de totxos estil sanefa que a més d’atorgar-li un bon acabat, contribuïa a repel·lir l’aigua de la pluja. Sobre aquesta peanya s’inicia el fust o tronc de la xemeneia.

Com podem observar a la fotografia en blanc i negre, d’origen la zona de la sortida de fums o corona estava reforçada per un collaret de maons, havia de ser així perquè en aquesta zona s’acumulaven les substancies corrosives produïdes per La combustió del  material  i també perquè existia una diferencia  a considerar entre les temperatures  l’exterior i les de l’interior.

EL túnel de tiratge o conducte de fums que passa soterrat des del forn fins a la base de la xemeneia, havia de ser bastant llarg, tenint en compte la distancia vista des de l’exterior.

Desconeixem si inicialment la xemeneia posseïa parallamps, sembla que no, segons veiem a l’antiga imatge en blanc i negre.

Hem pogut presenciar i tenir a mans un maó descollat de la xemeneia que ens va cedir la senyora Antonia Ramos. També ens va explicar que s’havia intentat enderrocar la xemeneia fent ús d’una grua, però que no els hi va ser possible. Anteriorment hi havia caigut un llamp.

Maó original (R.Masana)
Maó original (R.Masana)

Després de mesurar el totxo trapezoïdal. hem obtingut les següents dades: la cara corresponent a la part interna de la xemeneia fa 14 centímetres i el de la cara externa o cara vista en fa 20, el cos té una longitud de 18 cm. i un gruix de 6 cm. La característica més sorprenent de la peca és que una vegada han sigut extretes les restes del morter que encara preservava compost de cals, sorra i ciment, el pes del totxo és de 3,66 quilos. Si ens entretinguéssim a calcular les passades de maons i els junts de morter emprats, de segur que ens donaria un valor total de la peca molt considerable en tones de pes.

Patologies

Una de les patologies (R.Masana)
Una de les patologies (R.Masana)

Per descriure les parts de la xemeneia que estan malmeses s’utilitza la paraula patologia, terme  emprat en medicina. Aquesta xemeneia com hem esmentat ha sofert dues agressions importants, l’impacte d’un llamp i un intent intencionat d’enderroc, motius que poden ser les causes de la seva depauperació.

Al llarg del fust presenta diverses fissures en sentit vertical i pèrdua d’alguns maons. La part distal esta esberlada i sense presencia de corona i just al punt d’arrencada del fust s’observa una obertura artificial de grans dimensions, com també una forcadura a una cara del pedestal que podria correspondre al lloc on varen instal·lar-hi l’extractor.

Actualment diversos ocells pertanyents a especies autòctones, han sabut introduir-se per les escletxes amb l’objectiu de procedir a la seva nidificació anual, perquè especialment es tracta d’un lloc segur i calent que cada primavera esta molt sol·licitat.

Josep Canals, escultor

Josep Canals
Josep Canals

 L’escultor Josep Canals Miquel ha presentat aquest estiu una mostra de les seves obres a Torre Maria i al Castell de la Bisbal. Dins del seu taller, situat a Casavells, aconsegueix transformar un bloc de marbre i crear una peculiar obra escultòrica que, com diu, es basa o fonamenta en els estudis matemàtics (1858) fets simultàniament en el temps per A.F. Möbius i J.B. Listing. Ell, però, ha de fer un treball previ d’investigació i d’assaig de torsions de graus diferents, aplicats a una cinta de material flexible, unida pels extrems, convertint-la d’aquesta manera en un element d’una sola cara i contorn. L’artista és barceloní, però fa gairebé 40 anys que viu al Baix Empordà.

Per continuar llegint cliqueu a Josep Canals

La xemeneia Almirall de Terrassa, 25 anys a Guinness (1990-2015)

 

Un castell dels Minyons de Terrassa (imatge parcial corresponet a una fotografia lliurada pels Minjons de Terrassa)
Un castell dels Minyons de Terrassa (imatge parcial corresponet a una fotografia lliurada pels Minjons de Terrassa)

Com aquell que no vol la cosa, el dia 18 d’aquest mes de setembre del 2015 es van complir 25 anys que  la  xemeneia de la bòbila Almirall va ser inscrita al Llibre de Rècords Mundials Guinness. Per commemorar aquesta data tant rodona, he volgut adjuntat en aquest bloc el certificat d’inscripció datat el 18 de setembre de l’any 1990 que va ser lliurat per la Delegació de Guinness de Madrid.  L’esmentat certificat el vaig rebre mentre treballava d’ infermera a la vila de Llagostera -Girona-  i amb va fer moltíssima il·lusió que arribes aquell document a les meves mans, desprès del esforç que va significar fer les gestions.

 També he inclòs el text d’ un article que va ser publicat al “Diario” de Terrassa fet pel periodista  Joan Rovira al qui vaig agrair-li molt les seves paraules i la seva sensibilitat envers aquesta temàtica.

Certificat lliurat per ediciones Jordan (prop. Rosa M. Masana)
Certificat lliurat per ediciones Jordan (prop. Rosa M. Masana)

                            Per fi, el Guinness

Article de Joan Rovira  publicat al Diario de Terrassa del dia 7 de novembre de 1990. Deia:

Ves per on, resulta que sortirem en el Llibre Guinness deis Rècords. La xe­meneia de la bòbila Almirall, per iniciativa de la germana del mestre d’obres que la construí en els anys cinquanta, apareixerà en el llibre on es recullen els rècords més importants i també els més estrafolaris. Aquesta serà la xemeneia amb escala exterior més alta del món. La qual cosa, per a una ciutat com Ter­rassa, no esta gens malament. Significa un pe­tit honor, tot i que de dimensió forca univer­sal i d’abast popular. A més a més, que això s’hagi aconseguit per la constància i insistència d’una dona que es va entestar a obtenir un reconeixement per a l’obra anònima del seu germà, és quelcom bell i lloable. Vull dir que no es tracta d’un record aconseguit com a di­vertiment d’una colla d’amics, sinó de la re­cuperació d’una obra personal que ha deixat la seva petjada inesborrable en la geografia de la ciutat.

Que Terrassa surti en el Guinness és un petit episodi més en la lluita d’aquesta ciutat per sortir de les fronteres del seu terme munici­pal.

La xemeneia Almirall (imatge Rosa M. Masana)
La xemeneia Almirall (imatge Rosa M. Masana)

Una lluita en la qual prenen part molts terrassencs a títol individual i algunes insti­tucions terrassenques, i que dóna fruits len­tament. Alguns més importants, d’altres més anecdòtics, Tanmateix, jo em prendria la inscripció en el Guinness com quelcom simbòlic i fins i tot encoratjador. Des de la pura anècdota a inscriure en l’anecdotari de la ciutat, cal passar a considerar molts i diversos símptomes de projecció exterior de Terrassa que ens donen una imatge de nosaltres mateixos com a ciutat. Diria més: ens donen -o ens poden arribar a donar- la talla de la ciutat, una promesa dels horitzons a que podem aspirar. Crec que ens ajuden a valorar una mica més el que tenim com a terrassencs: una ciutat que no és res de l’altre món, però que no és tampoc un poblet de mala mort perdut en l’últim racó del món .

Podem veure fotografies artístiques de la xemeneia a:

 Industrial moderniseim Beance

També un video de Terrassa on hi surt la xemeneia  Almirall  promocionat  per la agencia de viatges Nautalia , maig 2016. Publicat al diari La Torre , Terrassa

Imatge per satélit a Google Placa A. Catalunya 

Jornades sobre xemeneies industrials (1997)

MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA

LES XEMENEIES INDUSTRIALS  8 i 9 de maig de 1997

 

He considerat adient recuperar el programa de les Jornades que referent a xemeneies industrials es va fer a Terrassa l’any 1997,  perquè ens permet recordar el temes que es van tractar i les persones que hi van intervenir.

 

El cicle del vapor s’iniciava a les calderes, on s’escalfava aigua mitjançant la combustió de carbó. Les xemeneies de gran alçada, símbols dels vapors, afavorien el tiratge i facilitaven l’extracció de fums.

Amb l’intent de continuar presentant diferents aspectes temàtics relacionats amb el Patrimoni Industrial i Tècnic, tant de Catalunya com d’arreu del món, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, juntament amb els Amics de les Xemeneies, organitza aquestes jornades dedicades a l’estudi i anàlisi d’un dels elements físics i visuals més emblemàtics de la nova societat sorgida a partir de l’anomenada Revolució Industrial. L’objectiu d’aquestes Jornades és, doncs, el de poder agrupar els diferents estudiosos i grups de treball que investiguen i s’interessen per qualsevol dels aspectes relacionats amb aquestes simbòliques i efectives construccions conegudes com a xemeneies industrials. Conèixer els diferents sistemes i tècniques constructives, la seva importància com a element d ‘estudi del patrimoni industrial, quantificar-ne les existents, fer-ne una valoració del seu estat de conservació i estudiar-ne els sistemes de protecció, són elements a tenir en compte de cara a futures intervencions i investigacions que, esperem, puguin començar-se a plantejar des d’ara a partir d’aquesta primera trobada d’estudiosos.

Xemeneia Almirall abans de restaurar. Imatge del programa i feta per Teresa Llordés
Xemeneia Almirall abans de restaurar. Imatge del programa i feta per Teresa Llordés

                                         Programa

 

                           Dijous, 8 de maig de 1997

Benvinguda i presentació de les Jornades Sr. Eusebi Casanelles i Rahola, Director del mNACTEC

Lectura de les comunicacions del BLOC I

Història i evolució de les construccions de xemeneies.

Síntesi històrica de les xemeneies industrials. Sr. Carles Pereira Castro

Situació de la xemeneia i la seva relació amb les industries tèxtils del segle XIX. Sr. Ramon Gumà

Les bastides de fusta, una estructura singular. Sr. Domingo Carreras – Sr. Anàstasi Pérez

La monumentalización de los restos fabriles en Barcelona. Sr Manuel Delgado Ruiz

 Lectura de les comunicacions del BLOC 2

Catalogació de les xemeneies. Inventari                                                    

Xemeneia Aymerich, Amat i Jove, feta de metall que estava inclosa al programa.
Xemeneia Aymerich, Amat i Jove, feta de metall que estava inclosa al programa.

La fabrià de Louça “massarelos”. Porto. Sr. José Manuel López Cordeiro.

Les xemeneies de Sabadell en imatges. Sr. José Antonio Carmona – Sr Simón Saura

Els constructors de la xemeneia Almirall.  Sra. Rosa M Masana.

Les xemeneies de l’ ‘Hospitalet. Sr. Josep Bonastre i Bacardit.

Presentació publica i constitució dels Amics de les Xemeneies.

Itinerari i visita per diferents xemeneies industrials

Divendres 9 de maig de 1997

Lectura i comunicacions del BLOC 3.

Rehabilitació i conservació.

Taula rodona: Legislació i protecció de les xemeneies industrials. Sr. Pere Montaña (Ajuntament de Terrassa),  Sr. Jordi Rogent (Ajuntament de Barcelona) i Sr. James Douet (Historiador del patrimoni anglès).

Visita i clausura de l’exposició “Xemeneies de Terrassa”

Lectura i comunicació del BLOC 4

Les xemeneies com a mostres d’art i d’imatge.

Clausura.