El dia 6 de març del 2023  hi havia publicat a Youtuve  un vídeo d’ Eliseo López Benito  que mostrava com havia localitzar a Girona una macro estructura subterrània on on a una roca granitica hi havia una inscripció forman  amb un tipus de lletra fins ara no conoguda a Catalunya, l’interès de la troballa  es que no es tracta diu, d’un signe aïllat sinó que conforma una línia qpigràfica. El tema l’hem trobat prou interessant com per  esmentar-lo i adjuntar un enllaç al  vídeo esmentat.

Explica que l’escriptura paleohispànica de l’època megalítica que inclou la escriptura cuneïforme data d’ entre el 5000-4000  a.C  i  d’abans d’aquesta època se’n te poc coneixement sobre  l’existencia d’altres formes de grafisme.  No ens diu el lloc de Girona on hi ha la macro estructura , potser vol preservar el lloc fins que es facin els estudis corresponents.

Vist doncs el descobriment i de confirmar-se l’antiguitat  d’aquest grafisme potser comenta E. López haurem de reculat la història uns 2.000 anys perquè la epigrafia  podria estar datada entre els segles 10.000 – 5.000 a C , tot que considera que  més probablement pertanyi al  7.000 a.C.

El vídeo es pot veure a : Eliseo López Benito. El origen de la escriptura. Girona. Catalunya, 6-3-2023.

Hem extret  un parell d’imatges  del vídeo, esperem que l’autor ho trobi bé.

Més informació d’ Eliseo

El periodista Josep Baella al diari el Punt avui, del dia 28 d’agost del 2020 va publicar una crónica titulada La porta dels déus,  on comentava que Eliseo López Benito opinava que Montserrat és una producció megalítica feta pels homes, que es tracta d’unes construccions tectòniques ciclòpies d’ordre orgànic degut que  està ausent de línies rectes, són temples.  Baella acaba el text amb dues cites del llibre d’Henoc potser com a punt de mira vers lespossibles construccions ciclòpies.

Un nou comentari

Els treballs de Eliseo López com a autor alternatiu que és, no estan inclosos a les investigades dites a terme per la arqueologia académica, l’estranya que els experts en arqueologia no acceptin les evidencies que sovint presenta. Darrerament però hem vist un vídeo fet a principis d’aquest any 2023 titulat: El legado incomprendido de Montjuïc, on el veiem va  acompanyat del Dr. Octavi Piulats i Riu, professor d’antropologia i filosofia de la cultura  de  la Universitat de Barcelona i estudiòs també de les estructures megalítiques.

A més de la presentació que fa al vídeo E. López referent a aquesta nova localització  megalítica de Montjuïc amb elements  zoomòrfics , un d’ells amb presencia d’ una cresta dorsal així com els sòcols entròpics per l’assentament de les roques i les cassoletes per les libacions, el Dr. Piulats  complementa el conjunt del recinte dient que:

 És possible que pròxim a la zona hi hagi una altra estructura que  complementaria  que formarien un conjunt de quatre altars megalítics de manera que  crearien  una barrera simbòlica de pedres en forma de perímetre radial, que també podrien coincidir  amb una conjunció de línies llei , sistema que ayuda a la protecció física i energètica de la zona.

Considera també que si els antics van  escollit aquest lloc és perquè prèviament havien mantingut una connexió amb els essers sagrats de l’indret, d’altra manera no haguessin destinat aquest lloc per aquesta funció.  També diu que  seria un bon complement que en  aquest santuari s’hi  veigués la  presencia d’ aigua que sacralitzaria la zona, fet bastant probable degut que pels voltants hi ha canyes  que necessiten aigua per viure i també caldria saber , trovar, si hi ha un túmul funerari pròxim,  seria complert.

Finalment el professor repte a Benito  a què pensi un nomenclàtor, diguem-ne en aquest cas una paraula que adjunti els dos conceptes, el de zoomorf i el d’ època megalítica, en base a com Eliseo Benito presenta a alguns antics monuments.

Adjuntem  el muntatge de dues imatges, la primera treta del vídeo d’Eliseo on a la roca que  ens presenta amb les vuit cassoletes ens ha estat suggerit que podria tractar-se del darrrer ós de l’espinada, del sacre, i a continuació li segueix un cap, preguntem, podrien tractar-se d’ un ouróboros o sigui a  la naturaleza cíclica , el dal i  el baix i d’altres , qui sap ?