Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Trobada una escriptura que podria ser de l’any 7.000 a.C.

El dia 6 de març del 2023  hi havia publicat a Youtuve  un vídeo d’ Eliseo López Benito  que mostrava com havia localitzar a Girona una macro estructura subterrània on on a una roca granitica hi havia una inscripció forman  amb un tipus de lletra fins ara no conoguda a Catalunya, l’interès de la troballa  es que no es tracta diu, d’un signe aïllat sinó que conforma una línia qpigràfica. El tema l’hem trobat prou interessant com per  esmentar-lo i adjuntar un enllaç al  vídeo esmentat.

Explica que l’escriptura paleohispànica de l’època megalítica que inclou la escriptura cuneïforme data d’ entre el 5000-4000  a.C  i  d’abans d’aquesta època se’n te poc coneixement sobre  l’existencia d’altres formes de grafisme.  No ens diu el lloc de Girona on hi ha la macro estructura , potser vol preservar el lloc fins que es facin els estudis corresponents.

Vist doncs el descobriment i de confirmar-se l’antiguitat  d’aquest grafisme potser comenta E. López haurem de reculat la història uns 2.000 anys perquè la epigrafia  podria estar datada entre els segles 10.000 – 5.000 a C , tot que considera que  més probablement pertanyi al  7.000 a.C.

El vídeo es pot veure a : Eliseo López Benito. El origen de la escriptura. Girona. Catalunya, 6-3-2023.

Hem extret  un parell d’imatges  del vídeo, esperem que l’autor ho trobi bé.

Portada del vídeo
Portada del vídeo
Interior de la macro estructura. Eliseo López Benito
Interior de la macro estructura. Eliseo López Benito

 

 

 

 

 

 

 

Més informació d’ Eliseo

El periodista Josep Baella al diari el Punt avui, del dia 28 d’agost del 2020 va publicar una crónica titulada La porta dels déus,  on comentava que Eliseo López Benito opinava que Montserrat és una producció megalítica feta pels homes, que es tracta d’unes construccions tectòniques ciclòpies d’ordre orgànic degut que  està ausent de línies rectes, són temples.  Baella acaba el text amb dues cites del llibre d’Henoc potser com a punt de mira vers lespossibles construccions ciclòpies.

Un nou comentari

Els treballs de Eliseo López com a autor alternatiu que és, no estan inclosos a les investigades dites a terme per la arqueologia académica, l’estranya que els experts en arqueologia no acceptin les evidencies que sovint presenta. Darrerament però hem vist un vídeo fet a principis d’aquest any 2023 titulat: El legado incomprendido de Montjuïc, on el veiem va  acompanyat del Dr. Octavi Piulats i Riu, professor d’antropologia i filosofia de la cultura  de  la Universitat de Barcelona i estudiòs també de les estructures megalítiques.

A més de la presentació que fa al vídeo E. López referent a aquesta nova localització  megalítica de Montjuïc amb elements  zoomòrfics , un d’ells amb presencia d’ una cresta dorsal així com els sòcols entròpics per l’assentament de les roques i les cassoletes per les libacions, el Dr. Piulats  complementa el conjunt del recinte dient que:

 És possible que pròxim a la zona hi hagi una altra estructura que  complementaria  que formarien un conjunt de quatre altars megalítics de manera que  crearien  una barrera simbòlica de pedres en forma de perímetre radial, que també podrien coincidir  amb una conjunció de línies llei , sistema que ayuda a la protecció física i energètica de la zona.

Considera també que si els antics van  escollit aquest lloc és perquè prèviament havien mantingut una connexió amb els essers sagrats de l’indret, d’altra manera no haguessin destinat aquest lloc per aquesta funció.  També diu que  seria un bon complement que en  aquest santuari s’hi  veigués la  presencia d’ aigua que sacralitzaria la zona, fet bastant probable degut que pels voltants hi ha canyes  que necessiten aigua per viure i també caldria saber , trovar, si hi ha un túmul funerari pròxim,  seria complert.

Finalment el professor repte a Benito  a què pensi un nomenclàtor, diguem-ne en aquest cas una paraula que adjunti els dos conceptes, el de zoomorf i el d’ època megalítica, en base a com Eliseo Benito presenta a alguns antics monuments.

Adjuntem  el muntatge de dues imatges, la primera treta del vídeo d’Eliseo on a la roca que  ens presenta amb les vuit cassoletes ens ha estat suggerit que podria tractar-se del darrrer ós de l’espinada, del sacre, i a continuació li segueix un cap, preguntem, podrien tractar-se d’ un ouróboros o sigui a  la naturaleza cíclica , el dal i  el baix i d’altres , qui sap ?

El hueso sacro y la cabeza -ourobóros-
El hueso sacro y la cabeza -ourobóros-

 

Uns dibuixos del doctor Pompeu Pascual Coris (Llagostera 1929-2016)

El doctor Pompeo Pascual Coris -en Peio-  per algunes amistats, hi vaig treballar d’infermera al dispensari municipal de

El Dr. Pascual a terrat de casa dels seus pares a Llagostera( Imatge Rosa M. Masana)
El Dr. Pascual a terrat de casa dels seus pares a Llagostera( Imatge Rosa M. Masana)

Llagostera junt també amb el doctor Carlos Soto Blanco, metge  titular de la vila del cos d’ Assistencia Pública Domiciliaria (APD). En aquesta població hi vaig  estar  des de l’any 1989 fins el 1991, veure l’ índex de les  Memòries d’infermeria de Llagostera.

El consultori era un edifici que havia estat inaugurat de feia poc i era situat a una zona separada del centre. La distribució de les consultes era lineal de manera que la infermera ocupava la consulta del mig que es comunicava amb cada una del dos metges, era un sistema  funcional pràctic per treballar.

Rosa M. al balcó del Casino de Llagostera (Imatge Dr. P.Pascual)
Rosa M. al balcó del Casino de Llagostera (Imatge Dr. P.Pascual)

La demanda assistència sanitària era important degut que Llagostera en aquell moment disposava de més de 5.000 habitants empadronats i nosaltres com a sanitaris desenvolupavem, a més del treball fet al dispensari,  ateniem als pacients enllitats o bé amb dificultats de locomoció al seu propi domicili  i també ateníem les emergències que es poguessin generar al llarg de les 24 hores del dia,  els malalts en situació de gravetat  amb l’ambulància eren traslladats  al hospital Trueta de Girona.

 Abans d’iniciar la consulta o desprès, a més de comentar quelcom referent als pacients amb el doctor Pascual, sempre demanava allargar  la conversar que sovint estava  relacionada amb l’art i , de vegades l’havia de recordar que tenia diversos domicilis a fer i se’n feia tard.

Tenia la facilitat de fer dues coses a la vegada, parlar i dibuixar, dibuixos que  podia fer  a qualsevol dels papers que tenia a l’abast, alguns duien encapçalat el seu nom, especialitat i domicili,  una vegada fets  me’ls regalava, en tenia molts de guardat tots que també n’havia regalat a algunes amistats.

Podria explicar diverses coses i anècdotes viscudes amb el doctor Pascual però, ara només volia comentar que m’han sortit de dins una carpeta de l’estanteria de dalt de tot  un seguit de dibuixos que m’havia regalat, tots fets espontanis i en un moment a la mateixa consulta i també els el ‘Reglamento de la sociedad Casino llagosterense, 1929.  De les imatges parlem de fa 34 anys.

Va exercir de metge a Llagostera des de l’any 1963 fins l’any 1999 que es va jubilar, estava casat amb Maria Grifé amb qui va tenir sis fills,  a més de la seva dedicació al dibuix , també havia fet poesia, activitats de caràcter social i era col.leccionista.

Portada del vídeo
Portada del vídeo

La troballa del seus dibuixos, sabia que els tenia però feia molts anys que no me’ls havia mirat i ara  m’han fet  pensat amb quina sortida els hi podria donar, estaria bé que algú els pogués seguir preservant  perquè encara que els segueixo guardant, els anys passen.

Per aquest motiu he pensat fer-ne una breu presentació filmada d’una part d’aquesta seva producció  artística  i adjuntar-la  en aquesta pàgina.

       alguns-dibuixos-dr-pascual-comprimit

Comentar també un fet curiós que va succeïr el día 9 de febrer del 2023, buscava informació a internet sobre el doctor Pascual i casualment va apareixer una noticia dient que la família Pascual-Gifre l’any 2011 havia donat tres plànols corresponents a les mines de sal de Cardona al Arxiu Històric de la ciutat.

La sincronització d’aquest fet el podem trobar amb que fa temps vaig escriure una crónica  que tracta de la nostra experiència de l’estada a les mines de sal de Cardona, en concret al Forat Micó de jove m’hi havia introduït junt amb el grup espeleològic del Centre Excursionista de Terrassa al que pertanyia. Ha estat una simpàtica coincidència. Veure Forat Micó. Cardona

 11-2-2023

 

 

 

 

Esgrafiats i baixos relleus a les façanes de la Bisbal

Des de feia temps tenia guardades unes fotografies d’ elements decoratius d’esgrafiats i baixos relleus que formen part d’algunes de les façanes de la Bisbal. Degut que vaig modificar les imatges no pensava utilitzar-les, però ara ha estat reconsiderat i les presentem al final del text.

Un dels esfrafiats de La Bisbal
Un dels esfrafiats de La Bisbal

Per fer els esgrafiats primer de tot es necessari preparar acuradament la paret amb un remolinat especial format per dues capes de material i de diferent color a excepció que desprès el dibuix es volgués pintar. Es d’aquesta manera perquè quan es retira la primera capa de material es veu la de sota i contrasta amb el color. Sovint per fer aquest treball són utilitzades plantilles.

Els relleus són dissenys que es fan a sobre un suport bidimensional i se’n diuen negatius quan aquests s’endinsen formant una cavitat i positius quan sobresurt la meitat de la figura, se’ls anomena baixos relleus i si la imatges és tota ella visible rebem el nom d’alt relleu.

Edifici nou de la plaça de la Llibertat de la Bisbal
Edifici nou de la plaça de la Llibertat de la Bisbal

Aquestes sanefes a més de esser decoratives donaven un punt de distinció al immoble, darrerament a la Bisbal s’ha fet un edifici a la plaça Llibertat on seguint la tradició ha estat incorporada una pintura que segueix el model de l’esgrafiat element que ha millorat altament la seva estètica.

Per veure les imatges clicar a: esgrafiats-a-facanes-de-la-bisbal-baixa

Quelcom més sobre el cafè d’en Tòfol de Palafrugell.

El cafè restaurant can Tòfol de Palafrugell era propietat de  Cristòbal Vilella Riera. D’abans de l’any 1897 no en sabem res del seu anterior negoci, només  el fet que en Vilella feia saber a la premsa que havia obert el seu nou establiment, cafè restaurant al edifici on  abans hi havia el ‘Centro Obrero’. El Distrito 28-2-1897. Segons Enric Bagué i Vilà (1995) aquest  cafè restaurant d’en Tòfol estava a la Plaça Nova i esmenta que l’any 1899 l’ havien detingut  perquè en el seu local s’hi jugava al Set i mig.

Jocs de los 'Dados'
Jocs de los 'Dados'

Més tard, l’any 1905 C. Vilella el van tornar a amonestar i aquesta vegada amb una multa de 500 pessetes, tot a causa que  en el  seu  local s’hi jugaven jocs  que estaven prohibits per la llei com eren  ‘Dados’ i ‘Monte’. Correspondència Municipal de Palafrugell, 27-11-1905.

Per jugar al joc ‘Monte’ requeria que una persona actués com a banquer que era qui  donava o repartia  el joc, sembla  que aquesta forma de jugar a les cartes era poc favorable pels jugadors participants, d’aquí que en sortís  el refrany: De gener a gener, el diner és del banquer. 

Quelcom de més havia de haver succeït, perquè el Governador Civil de Girona amb data 1 de maig del 1906 comunica al batlle l’ordenament de tancament de l’establiment  café Tòful, propietat de Cristòbal Vilella Riera.

Vilella també tenia lligams amb l’Escola pública elemental de nois que constava al carrer de les Botines número, 14, és sabut perquè el Baix Empordà del dia 7 de maig del 1910 diu que formava part de la Junta de la escola.

El bar restaurant d’ en Tòfol de la Plaça Nova va estar actiu durant bastants d’anys, es sabut perquè la premsa deia  que davant del establiment hi havia la tarima del piano preparat per les sessions de varietés i la plaça estava  plena de cadires de balca. Revista de Palafrugell 1-6-1962

Un article escrit per Frigolet del Brugar deia que  la casa de cambreres  d’en Tòfol  era anomenada  Petit cafè  i estava situada al carrer de la Caritat. Revista de Palafrugell 1-10-1998, pag.22.

En Cristòfol va morir a una edat avançada, així ho comunicava la edició del  Baix Empordà del dia 20 d’octubre del 1934, esmentant  també  que Cristòfol era el pare d’ Emili Vilella, amic dels cronistes i conserge del Centre Fraternal.

 

Apuntes sobre la actividad de los Bomberos de Empresa

Los pasados días 15 y 16 de octubre del 2022 en Salou-Tarragona- se celebró el IV Congreso de Bomberos de Empresa, hicimos una entrevista al presidente de la corporación Mariano Masana Torres para que nos informara sobre el Congreso y el  motivo de la existencia de la Asociación Profesional de Bomberos de Empresa (APBE)

Le pedimos si nos podía ofrecer el Power Point de una de las clases formativas que había impartido, conocíamos su contenido que vimos era muy didáctico. Con su permiso lo adjuntamos en esta página i el enlace que nos remite a la entrevista.

                 presentacion-apbe-maria-masana

 

Algunos detalles
Algunos detalles