Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Quelcom més sobre el cafè d’en Tòfol de Palafrugell.

El cafè restaurant can Tòfol de Palafrugell era propietat de  Cristòbal Vilella Riera. D’abans de l’any 1897 no en sabem res del seu anterior negoci, només  el fet que en Vilella feia saber a la premsa que havia obert el seu nou establiment, cafè restaurant al edifici on  abans hi havia el ‘Centro Obrero’. El Distrito 28-2-1897. Segons Enric Bagué i Vilà (1995) aquest  cafè restaurant d’en Tòfol estava a la Plaça Nova i esmenta que l’any 1899 l’ havien detingut  perquè en el seu local s’hi jugava al Set i mig.

Jocs de los 'Dados'
Jocs de los 'Dados'

Més tard, l’any 1905 C. Vilella el van tornar a amonestar i aquesta vegada amb una multa de 500 pessetes, tot a causa que  en el  seu  local s’hi jugaven jocs  que estaven prohibits per la llei com podien ser : ‘Dados’ i ‘Monte’. Correspondència Municipal de Palafrugell, 27-11-1905.

Per jugar al joc ‘Monte’ requeria que una persona actués com a banquer que era qui  donava o repartia  el joc, sembla  que aquesta forma de jugar a les cartes era poc favorable pels jugadors participants, d’aquí que en sortís  el refrany: De gener a gener, el diner és del banquer.

Cristòfol Vilella també tenia lligams amb l’Escola pública elemental de nois que estava situada al carrer de les Botines número, 14, és sabut perquè el Baix Empordà del dia 7 de maig del 1910 consta que formava part  de la Junta d’aquesta escola.

El bar restaurant d’ en Tòfol de la Plaça Nova va estar actiu durant bastants anys perquè la premsa esmentava que davant del establiment hi havia la tarima del piano preparat per les sessions de varietés que s’havia de fer i també esmentava  que la plaça estava  plena de cadires de balca. Revista de Palafrugell del dia 1-6-1962

Un article escrit per Frigolet del Brugar, esmenta que  la casa de cambreres  d’en Tòfol  era anomenada  Petit cafè  i estava situada al carrer de la Caritat. Revista de Palafrugell 1-10-1998, pag.22.

En Cristòfol va morir a una edat avançada, així ho comunicava la edició del  Baix Empordà del dia 20 d’octubre del 1934, esmentant  també  que Cristòfol era el pare d’ Emili Vilella, amic dels cronistes i conserge del Centre Fraternal.

 

Apuntes sobre la actividad de los Bomberos de Empresa

Los pasados días 15 y 16 de octubre del 2022 en Salou-Tarragona- se celebró el IV Congreso de Bomberos de Empresa, hicimos una entrevista al presidente de la corporación Mariano Masana Torres para que nos informara sobre el Congreso y el  motivo de la existencia de la Asociación Profesional de Bomberos de Empresa (APBE)

Le pedimos si nos podía ofrecer el Power Point de una de las clases formativas que había impartido, conocíamos su contenido que vimos era muy didáctico. Con su permiso lo adjuntamos en esta página i el enlace que nos remite a la entrevista.

                 presentacion-apbe-maria-masana

 

Algunos detalles
Algunos detalles

 

 

Les altres vides i la casa Vayreda de Girona

L’any 1980 vaig assistir a un taller de tècniques d’anàlisi transaccional útil per al coneixement d’una mateixa i també per a la docència en infermeria.

Els professors del curs ens van comentar que quan acabessin el nostre taller anirien a Bèlgica per fer un seminari titulat Les altres vides. La curiositat va ser gran entre nosaltres i l’endemà vam demanar-los si ens en podien fer una pràctica.

Estirats a terra, acompanyats de música i força relaxats, els professors ens van fer el que en deien sondatges. La tècnica consistia a imaginar que ens elevàvem cap a l’espai veient que la terra donava voltes, després d’una estona tornàvem a baixar i el primer que havíem de mirar eren els peus al tocar el terra i tot seguit el cos per saber si érem una dona o un home.

Una vegada sortits d’aquell estat espacial, els professors van dir-nos que expliquéssim la nostra experiència. La majoria de nosaltres vam considerar que havia estat satisfactòria, excepte una noia que, en la seva visió, era un guerrer prehistòric que havia de manar executar unes persones però que sentia que no ho podia fer.

Ens van demanar si trobàvem bé que treballessin per resoldre aquell estat d’angoixa de la nostra companya. Val a dir que veure com van desenvolupar aquella teràpia va ser una experiència que sempre he recordat.

Respecte als meus sondatges, en tocar de peus a terra la sorpresa va ser veure que duia espardenyes de pagès bastant plenes de terra i les meves cames eren molsudes i amb presència de pells de descamació. Era una dona bastant madura i vestia de negre amb un mocador al cap, el clima era molt agradable i em vaig imaginar que estàvem a la província de Tarragona, en una vinya on els ceps tenien un verd exuberant, a pocs metres hi havia el meu marit treballant i al fons una casa de pagès que vaig pensar era la nostra. En aquell moment sentia una gran calma i també satisfacció, curiosament provocada pel fet de saber que tenia la feina feta.

 En el segon sondatge, i aquest és el que em porta a explicar-lo, duia unes sabates blanques impecables i anava vestida de comunió, sortia d’una casa en què les escales donaven a un pati o entrada interior i hi havia un test de fulles verdes que reben el nom d’aspidistra.

Foto actual del pati d'una de les  cases Vayreda amb la planta d'aspidistra afegida perquè actualment no hi és
Foto actual del pati d'una de les cases Vayreda amb la planta d'aspidistra afegida perquè actualment no hi és

Caminava agafada de les mans dels qui suposava eren els meus pares per un carrer de llambordes i en aquell moment tocaven les campanes. En aquesta situació no tenia cap sensació anímica, només sabia que anava a fer la primera comunió.

Si bé no havia pensat mai més en aquells exercicis, passats bastants anys i un dia que vaig anar a Girona i baixava pel carrer de la Força, em vaig aturar a l’entrada d’una casa que tenia una gran portalada feta de dovelles.

Immediatament em va venir la imatge d’aquella visió de l’esmentat exercici sobre les altres vides. No m’ho podia creure! Era tot igual, fins i tot el test d’aspidistra; només mancaven els meus pares i el so de les campanes.

El que no coincidia era que per anar a l’església anéssim carrer de la Força avall, ja que la catedral era en sentit contrari. Dies més tard vaig pensar que potser anàvem al temple expiatori del Sagrat Cor, que està situat al carrer Albereda.

Actualment aquestes dues cases, de configuració semblant, del carrer de la Força tenen els números 13 i 15 i ens centra la nostra atenció les portalades fetes de grans dovelles. Una d’aquestes cases disposa d’una doble entrada que no deixa veure l’interior i l’altra es preserva igual com devia ser en principi. Al defora hi ha una placa que diu allà hi nasqué Joaquim Vayreda i Vila (1843-1894) pintor, fundador de l’escola d’Olot.

Insòlit, tot plegat!

La placa que hi ha a la façana
La placa que hi ha a la façana

 

Una cap d´estació del tren Petit a la vila de Corçà

Assumpta  Girona Jurado  és la unica dona  localitzada que acomplia les funcions de cap d’estació del ‘Tranvia del Bajo Ampurdan’ a  començaments del segle XX  a  la vila de Corçà,  Km 2’4,840, també anomenat Tren Petit. podem veure  en aquest enllaç un fragmen de vídeo fet per Videplay serveis  de la Bisbal.

Publicació a El Mercadal, 1998
Publicació a El Mercadal, 1998

Va ser gràcies a la publicació d’una reproducció de l’anuari del 1912 al número 4 d’ El Mercadal (febrer del 1998, pàg. 15), que hem pogut conèixer una particularitat d’aquest municipi, concretament que el cap d’estació del Tren Petit era una dona, la senyora Assumpta Girona. Ara aquest fet potser el consideraríem normal, però tractant-se d’una dona que va néixer l’any 1897 fa que ens sembli quelcom de molt especial.  D’altra banda, no és fàcil trobar documents de plantilles de personal de la companyia ferroviària que ens  diguin si a l’empresa hi havia contractades d’altres dones, només conec una relació de 61 treballadors  flaçanencs que consten en nòmina i tots ells són homes.

El carrilet va viure etapes administratives i laborals diferents. Inicialment funcionava com a empresa privada anys 1887 al 1936;  la segona, coincidint amb la Guerra Civil espanyola 1936-1939, era gestionada per la Societat Cooperativa Obrera. Després de la Guerra, entre 1939 i 1941, a causa dels estralls del bombardejos, la línia no va funcionar. Finalment l’empresa va passar a ser gestionada per l’Estat fins que el dia 23/2/1956 va finalitzar definitivament els seus serveis. Per més informació es poden consultar els autors: Carles Salmerón (1986), Francesc Xavier Tura (1987), Josep Clarà (1987), Miquel Riera (1987) i el vídeo i DVD, El Tren Petit elaborat per Vídeo Play Serveis de la Bisbal i actualment també a Viquipèdia.

Locomotora del Tren Petit a Sant Feliu de Guíxols
Locomotora del Tren Petit a Sant Feliu de Guíxols

Del Tren Petit se n’ha parlat molt, per la qual cosa aquí només esmentaré algunes dades a títol de pinzellada històrica i per recordar els autors que han escrit sobre aquest tema.   El promotor principal per a la construcció de la línia ferroviària l’any 1882 va ser en Agustí Pagès, aquest va passar la concessió a Carles Paradell i posteriorment a la societat anònima “Tranvia Bajo Ampurdam”. Es va constituir la junta per la construcció i explotació el dia 30 de novembre se l’any 1884 i, després d’uns dos anys, el dia 23 de març de l’any 1887 s’inaugura el tram Palamós-Flaçà que permetia enllaçar amb els trens que anaven a Barcelona i a França.  La comunicació entre estacions es feia per telègraf i a principis del segle XX es comença a utilitzar el telèfon.

Dades personals i familiars de la senyora Assumpta Girona

La senyora Assumpta era filla de Palafrugell, va néixer el dia 23 de juliol de l’any 1877, va venir a viure a Corçà l’any 1894, tenia llavors 17 anys. Es va casar amb en Josep Roger Perpinyà, natural de Vilaür; els seus pares, en Jaume i la Maria, eren de Torrent. En Josep, el seu marit, era tres anys més gran que ella. I consta que vivien al carrer Forana, núm. 18, possiblement referint­-se a les cases ubicades a les rodalies del nucli poblacional.

L’any 1906, amb el matrimoni hi vivia un germà de l’Assumpta,  el Ismael, d’onze anys. Segons dades del padró municipal, sabem que la senyora Assumpta sabia llegir i escriure, condició que  havia de ser necessària per desenvolupar la responsabilitat de cap d’estació.  Tot i que també era modista.

Si considerem que en aquesta època la gent es casava jove, la senyora Assumpta va tenir els fills a una edat bastant avançada. El primer, en Jaume, va néixer a Corçà el dia 4 de febrer de 1912 i la Rosa, el 21 de juny de 1914, quan ella tenia 35 i 37 anys respectivament.

Caricatura feta per Maria Martí, simbolitzant a Assumpta Girona
Caricatura feta per Maria Martí, simbolitzant a Assumpta Girona

Testimonis que ens ajuden a situar-nos en aquella època

La senyora Assumpció Teixidó, modista de tota la vida a Corçà, explica que on viu ara, davant mateix de l’estació del carrilet actualment consultori municipal, hi tenia el seu taller de costura i que hi anaven a aprendre de cosir diverses noies del poble. Sovint diu, aprofitant la parada que el tren feia en aquesta estació, els xicots joves baixaven per anar a veure-les com cosien i per conver­sar-hi una estona.

Ara, aquest fet també ens pot semblar insòlit, però hem de pensar que el carrilet anava a uns 13 km per hora i que tardava 2 hores 30 minuts, amb parades incloses per fer els 33,5 km que tenia el tram Palamós-Flaçà. Es per això que si en alguna ocasió el / la cap d’estació donava la sortida al tren i algun jove passatger encara conversava amb les modistes, tenia temps d’arrencar a córrer i atrapar-lo. De fet, si ho pensem, tenien l’avantatge que just a Corçà començava la forta pujada de Terra Negra, i per aquesta zona el tren encara corria menys.

Això mateix recorda el senyor Joan Jordi de Torrent, dient: Més d’una vegada, aprofitant la pujada, havia agafat el tren en marxa per la zona dels revolts de Torrent o per Sant Climent de Peralta.

El senyor Josep Ferrer de Torrent també fa l’observació dient que el tren portava una palanca que el maquinista activava per tirar sorra a sobre els rails i així evitar que les rodes patinessin a les pujades i molt especialment quan el tren anava carregat de mangra (terra grisosa) procedent de les pedreres de Regencós i que es portava a la Bisbal per fer els típics càntirs de color negre. Encara recorda la particular fressa que feia el contacte de la sorra trepitjada pel metall de les rodes.

La senyora Assumpció Teixidor, tot i que era molt joveneta,  diu que recorda la senyora Assumpta, però de qui té més present és de la seva filla Rosita, que es va casar amb un músic de la Principal de la Bisbal. Recordant aquells temps, comenta que al costat de l’estació hi havia un molí de menjar per als animals i que en una sala d’aquest mateix edifici hi feien ball i teatre. Ella hi havia ballat i fins i tot ens descriu el local dient que disposava de camarilles o allotges.

  Pel que fa a l’ estació i després de la senyora Assumpta, la senyora Teixidor ens explica que hi van haver dues expenedores de bitllets, la Quitèria i la Trini.

 Buscant els néts de la senyora Assumpta

Segons la revisió de documents eclesiàstics feta pel mossèn Joan Triadó de la parròquia de Corçà, sabem que la filla de la senyora Assumpta, la Rosa Roger, que ara tindria 90 anys, es va casar el dia 16 de febrer de l’any 1933 als 19 anys a l’església de Sant Fèlix de Girona amb Francisco Jiménez, natural de Burgo de Osma, província de Sòria, i que el dia  de novembre de l’any 1976, als 62 anys, es va casar per segona vegada amb Leandro Escutia Mora a Sant Feliu de Guíxols. Com veiem, doncs, només podríem trobar néts del seu primer matrimoni, els senyors/res Jiménez Roger, que ara tindrien uns 70 anys. Potser a partir d’aquesta publicació en sabrem quelcom més d’ella, per exemple on va morir i si  disposen d’ alguna fotografia.

 Hem volgut  imaginar-nos la tasca de cap d’estació  que feia la Assumció  tenin en compte algunes dades com  la plantilla d’horaris que l’autor C.Salmerón publica en el seu llibre El tramvia del Baix Empordà, pàg. 47, observem que entre les 4.49 i les 19.10 hores circulaven diàriament en sentit ascendent, o sigui de Palamós a Flaçà, set trens, i en sentit contrari cinc, tots amb parada a Corçà. Per això podem saber que la senyora  Assumpta havia de gestionar la sortida i entrada a tretze trens diaris durant una jornada laboral d’unes 13 hores  aproximadament, perquè no ens consta que hi haguessin d’altres persones que fessin de cap d’estació.

 Durant les investigacions em va venir una imatge mental de la senyora Assumpta, encara que no sabem si és certa o no, però  molt probablement portava faldilles fosques i llargues, la jaqueta de la companyia amb e característics botons daurats, la gorra, el xiulet a la ma disposada a xiular-lo per donar la sortida al tren i fanalet per a les hores nocturnes. Però el tret que havia de destacar més en ella era la silueta de dona embarassada, ja que com he esmentat, el seu fill Jaume va néixer el mes de febrer de l’any 1912, any que senyora Assumpta estava en plena activitat laboral. Podem observar aquest dibuix fet per Maria Martin.

No tenim constància que d’altres dones fossin cap d’estació

Com s’ha  esmentat al principi, no coneixem cap  més  dona que fes de Cap d’estació. Per una major informació, vaig parlar amb la senyora Rosa sabater, de 90 anys, que viu  actualment a Palafrugell i el  seu marit  havia  sigut el Cap de  l’estació de Torrent. Ella m’ho confirmar.

Amb tot, podem pensar que  al km 24,840 de la línia del Tren Petit o sigui a l’estació de Corçà, es donar la circumstància especial que va ser una dona la responsable del trànsit de combois, i que  va  aconseguir convertir-se en un dona pionera en demostrar que moltes de les professions poden  ser desenvolupades indistintament per un gènere o altre.

Un familiar, Carles Girona, va contactar amb nosaltres però, després d’haver transcorregut tants d’anys no disposàvem de més informació que pogués complementar la història de la Assumpta.

 Nota:

Aquest article de Rosa M. Masana  va ser publicat a la revista El Mercadal  de Corçà  núm. 16 del mes d’agost de l’any 2004

Un garabato espontáneo

 Ayer 29 de agosto intenté dibujar con ayuda de la tableta una profesora rodeada de escolares de seis y siete años de edad, el dibujo me salió fatal y para aliviar mi frustración con el bolígrafo especial para dibujar trace unas líneas irregulares de distintos colores, me auto sorprendí de que en lugar de hacer rasgos redondeados esta vez hice ángulos y tambien por primera vez puse algo como si fueran granos de arroz , terminado el esquema me pareció hecho por un niño con vocación de pintor abstracto, tuve la poca modestia de que  en lugar de pulsar  suprimir y eliminar el garabato  pulsé guardar.

 Esta mañana Teresa, una amiga de Terrassa me ha comunicado la defunción de su madre, le he respondido su  WhatsApp con  palabras de afecto y condoléncia,  pues con la Lourdes nos unía una gran amistad y también sin venir a cuento le he  adjuntado el dibujo del dia anterior, simplemente para darle un poco de color. Más tarde pudimos conversar por teléfono y  he podido saber que Lourdes falleció  mas o menos cuando  en aquell momento estava haciendo el dibujo, en este caso tendria una  cierta explicación  del porque le hice llegar  el dibujo a Teresa , però en aquel momento no le dí ninguna importáncia.

Montage, el dibujo y la base lunar extraida del  citado vídeo
Montage, el dibujo y la base lunar extraida del citado vídeo

Por la tarde decidí mirar un video en YouTube y de reojo vi la portada de otro vídeo donde habia una fotografia con una imagen que si bien era más oscura y estructurada me pareció que era algo parecida al inusual dibujo que habia hecho. Movida por la curiosidad vi el vídeo completo y como decimos popularmente, se me cruzaron los cables, pues la imagen  de la portada hacia referencia  a  un complejo militar existente en la luna.

Es cierto  que a veces me paro unos segundos a observar  la luna y otras como se dice,  estoy en ella textualment, pero que sepa y conscientemente nunca he visto una estructura  como  la que era presentada  en YouTuve , claro que informavan de que este complejo lunar  se halla en  el interior  de nuestro satélite.

 En el supuesto que el autor del vídeo nos haya proporcionado información veraz, hemos de considerar que se trata de algo impresionante, insólito y desconocido para  la mayoria de nosotros los humanos terrestres. No dejan de ser curiosas estas casualidades y ahora me viene  en mente la palabra concatenación de hechos. En fin, solo he tratado de contar una simple singularidad de la vida.

El vídeo está en: Actualización de corey goode at@que el comando de operaciones vídeo a Youtube publicado el día 30 de agosto del 2022. De ser cierto lo que dice el autor se trata de algo impactante. Revisado hoy 28-9-2022 he visto que el vídeo no aparece.  Hemos encontrado otro vídeo que trata de este tema ¿ serà todo esto cierto ?

 https://www.youtube.com/watch?v=6hJxUSlJHU0