Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
Antoni i Dolors, fent una composició al seu despaig (Rosa M. Masana)
El dia 7 de juny d’aquest 2024 en motiu de la Setmana Internacional dels Arxius, l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Empordà va organitzar un acte consistent amb presentar la producció cinematografia feta durant un període de 55 anys per Antoni Martí i la Dolors Sabater, la seva muller que feia els treballs interns que requeria la productora Videoplay de la Bisbal d’Empordà.
Antoni Martí, al arxiu de les seves produccions cinematogràfiques, 2023( Rosa M. Masana)
L’acte es va celebrar al cinema-teatre del Mundial amb força concurrència de públic, una centenar aproximat de persones que algunes d’elles estàvem molt relacionades amb la producció d’audiovisual de tot arreu de Catalunya i també hi vàrem assistir una bona quantitat d’amics.
Van ser projectats a la pantalla del cinema petits fragments de moltes de les produccions fetes en el decurs d’aquests anys, alguns d’aquests documentals estaven estretament vinculats al paisatge, fets i a la vida de persones del Baix Empordà. Dolors Sabater va adreçar unes paraules al públic i per finalitzar l’acte va ser projectat el documentat en record del cineasta afeccionat Pere Comellas de Corçà de manera que van intercalar part de les seves filmacions amb cinta de 35 mm amb blanc i negre, amb entrevistes a persones que el recordaven, entre ells la seva filla.
Antoni publicada a la Revista Baix Empordà número 83 del desembre de l’any 2023, pag. 19, també hi ha publicada una entrevista feta a Antoni Martí que de moment encara no esta inclosa a la xarxa, però si que la podem trobar amb format paper. Podem veure a Antoni a un breu vídeo fet en motiu de la carbonera de Sant Climent -Vulpellac- del que ell n’ha estat també propulsor de la tasca de voler recuperar la tècnica de com es feien abans les carboneres i fer-ne una representació anual.
Cartell d'un dels curmetratges fets per A.Martí, La Trobada guió de Núria EsponellàSetmana Internacional dels Arxius. Produccions de Antoni Martí i Dolors Fuster
Aquest text estava destinat a una revista però l’espai no donava per a més i com que el tema ja el tenia treballat, l’adjunto en aquest blog.
El tema anava d’espionatge i només sabíem d’un fet que havia succeït en una vila del Baix Empordà vers els anys quaranta del segle passat. Explicaven que hi havia un fotògraf natural d’un altre país europeu que era molt culte i parlava diversos idiomes. Al llarg de la seva vida havia fet nombrosos retrats tant individuals com de grups i d’esdeveniments socials. Algú ens havia comentat que de tant en tant corria per la vila el rumor que era un espia.
Quan el fotògraf va morir, la sospitada condició d’espia va agafar força en desaparèixer el material que tenia guardat a casa seva, en especial les plaques de vidre i els negatius més moderns. Conversant sobre el tema un antiquari ara traspassat, comentava que ell sabria dir-nos, molt probablement, on havia anat a parar tot aquell material de què disposava. No ho va dir, però.
Aquest fet ens constata que tot i tractar-se d’un poble relativament petit, la percepció sobre l’existència d’espies era ben viva. Motivats pel tema, vam escriure a Google la paraula espies i ens va aparèixer bastanta informació. Estirant el fil ens portava a l’espionatge entre països i a la subversió,[1] i com que aquesta conduïa a la confusió, un programa del tot complet. D’aquestes qüestions en fem una breu pinzellada.
Els espies, depenent dels objectius que es proposaven i fent ús de la seva professionalitat si volen obtenir informació de persones poden recórrer als llibres eclesiàstics i civils, estudis genealògics, registres acadèmics, laborals, sanitaris, judicials, esportius, negocis, hipoteques, compravendes, dades de la renda, afiliacions socials i corporatives, pagament amb targeta, locomoció, dades d’ús de l’ordinador, mòbil, tauleta, polseres electròniques, càmeres de vigilància pública i privada, radars, registre de llocs visitats, consum energètic, electrodomèstics amb sensors, ofimàtica, etc.
A nivell de països l’espionatge és una tasca més vinculada a les activitats militars. Es diu que després de la Segona Guerra Mundial es va tractar i desenvolupar el concepte de pau i juntament amb ell s’establí el concepte Guerra Freda, basada en el fet que no estava permès fer ús de mètodes bèl·lics letals, sí, però, que podien ser usades les armes anomenades més educades, entre les quals s’incloïa l’espionatge i no restava exclosa la pràctica de la subversió.
D’aquesta manera entre els dos blocs polítics, Rússia i els Estats Units d’Amèrica juntament amb els corresponents països aliats, es va anar implantat legalment l’espionatge, amb la conseqüent possibilitat d’infiltració d’agents en sectors clau de la societat investigada. L’espionatge podia adquirir informació a tots els nivells, un dels quals era l’àmbit social i cultural d’un país. Obtingudes i analitzades les dades, s’obtenia la manera d’influir ideològicament a les persones, especialment als joves i en especial mitjançant el desenvolupament de programes culturals. L’objectiu era desestabilitzar i soscavar les idees i costums més arrelades del país on es feia l’acció.
Es considera que la guerra clàssica va passar de dirimir-se per terra, mar i aire a fer ús de l’electromagnetisme, la utilització de l’espai i del ciberespai, els mitjans d’informació i desinformació, amb la difusió de notícies falses que generen confusió,[2] i creant també noves narratives que suplantin les preexistents.[3] Entra en joc el mite, les creences i els valors que es posen en qüestió i d’aquesta manera s’aplana el terreny per crear noves estructures estratègiques.
Pel que fa a l’ús del ciberespai han aparegut programes espies informàtics que capten informació d’una computadora i l’envien a una unitat externa i, sense el consentiment del propietari, actuen com si fossin virus, però en aquest cas per l’obtenció d’informació i a la vegada redueix el rendiment del sistema. Els dispositius també es poden infectar per paràsits però aquests no tenen la capacitat de replicar-se en altres ordinadors.
Espionatge, subversió, confusió (RM)
D’aquests programes espia existia l’anomenat Gator, que més tard va passar a dir-se Claria, actiu del 1998 al 2008. L’any 2000 estava vigent el Bonzi Buddy, que s’introduïa a l’obrir pàgines que no duien ‘http’ i ‘https’ i monitorava dades, gravava llocs visitats i el més greu, podia captar contrasenyes. Un altre programa encara vigent és el Pegasus, que pot llegir missatges de text, rastrejar les trucades, saber la ubicació del telèfon, obtenir informació dels llocs visitats i també les contrasenyes. La premsa de tant en tant publica notícies de polítics que han estat espiats per Pegasus.
Per finalitzar, no es pot deixar de considerar el que diu Yuri Bezmenov (1939-1993) sobre la conspiració. Bezmenov havia estat periodista i agent rus del KGB i es diu que l’any 1970 va desertar del seu país degut a la seva tendència anticomunista i es traslladà a viure al Canadà amb el nom de Thomas Schuman. Va escriure sobre les accions subversives que es poden dur a terme per desestabilitzar un país i implantar una nova ideologia. Deia que s’havia d’aconseguir que persones joves ocupessin llocs de responsabilitat al govern, en negocis i oci perquè com a líders sabrien transmetre la ideologia a les següents generacions.
La primera acció que s’havia de fer era provocar la desmoralització dels joves actuant sobre les idees, les bases sociopolítiques de la nació i aspectes de la vida com la família, les relacions interpersonals, els serveis de salut pública, en l’àmbit laboral i les formes relacionades amb l’existència material de la nació, procurant sempre la presència del factor emocional, que és el que soscava la lleialtat a la nació. Aquest procés considerava que podia trigar a implantar-se entre 15 a 20 anys, i una vegada aconseguit la desmoralització és irreversible.
La segona acció era la desestabilització que actua en els fonaments essencials de la nació, l’economia i les relacions internacionals. Per a aquest procés són necessaris entre dos i cinc anys.
La tercera és la crisi causada per l’estat insuportable d’agitació i inestabilitat amb què es viu, moment aprofitable per assaltar el poder amb el suport dels cooperadors domèstics i sota l’auspici de l’agent subversor. Els ciutadans agraeixen l’arribada de líders que els ofereixin poders d’emergència per restaurar la pau social. Aquesta situació, però, té el risc que pot derivar en una guerra civil o en un procés revolucionari.
La quarta acció és la normalització amb ocupació del poder polític per part del subversor i eliminació o empresonament dels cooperadors domèstics que ho havien fet possible.
Actualment hi ha un videojoc anomenat Call of Duty 2022 que diuen tracta del tema de la subversió ideològica basat en Yuri Bezmenov. Es considera que aquests tipus de jocs tenen la funció de presentar fets reals envoltats d’elements de ficció a fi que no siguin creïbles, però en realitat són un element de confusió que actua de manera semblant a la por, caracteritzada per la paràlisi, per la no acció. Ves per on el tema de l’espionatge ens ha portat fins aquí; no ens ho pensàvem.
Publicat 5-4-2023
Bibliografia
Quiñones de la Iglesia, Francisco Javier. Desinformación y subversión (2.0): las técnicas de la Guerra Fría reaparecen en el dominio informativo del siglo XXI.
[1] Subversió consisteix a trastocar, capgirar un ordre establert, bé sigui polític, social o moral.
[2] La psicologia considera la confusió mental com una disminució de la consciència, reducció de la capacitat d’observació i la pèrdua de l’orientació personal i espacial.
[3] Abans de la Guerra Freda estaven vigents conceptes ideològics de caràcter capitalista tractats per Adam Smith (1776) John Keynes (1936) i David Hume (1739) entre d’altres. I en contraposició F. Engels i K. Marx, autors de llibres com La situació de la classe obrera a Anglaterra (1845) i El Capital (1867). Lenin considerava que havien estat els creadors de la ciència social moderna. Va ser influent també el pensament de F. Nietzsche i S. Freud. Veiem, doncs, la importància que han tingut les ideologies en confrontació.
Fa uns tres anys van arribar a casa dos gats de carrer, un d’ells m’havien dit que dormia a la porta de casa i l’altre va venir al darrera seu sense saber d’on havia sortit.
La Núria, unade les meves veïnes coneixia a en Garfi o al Marrau com ella li deia i també a la Gilda, encara que ella llavors no tenia cap nom.
La Núria molt amant dels gats i de tots els animals es va cuidar d’alimentar-los durant la llarga temporada que van fer vida al carrer i encara ho fa portant-los alguna llaminadura. Un dia va explicar que en Garfi vivia a casa d’ una altre veina també de nom Núria i que l’havia dit que tenia uns vuit anys i que el fet que estés al carrer era degut que havien adoptar a un gos i aquest va fer fora de casa al Garfi, tot que en Garfi havia estat el primer de viure en aquella casa.
La Gilda era una gata bastant jove, però només es deixava tocar quan ella volia, l’agradava pujar als arbres i recórrer teulats, tenia un caminar pausat, de no tenir presa i sempre duia la cua enlaire, te l’havies de mirar per força, d’aquí que li possesim el nom de Gilda.
Degut que els gats estaven habituats al carrer, vaig encarregar al ferrer fer una gatera a la porta del garatge, element que els permetia entrar i sortir quan ells volessin, tot que deseguida es van habituar estar-se bastant de temps a dins a casa i especialment al pati on hi prenien el sol.
La nit del divendres dia 29 d’octubre els hi vaig donar el menjar de la nit, en Marrau va quedar-se a casa però, la Gilda va sortit al carrer, passats uns minuts la Carmen, la veïna de l’altre costat va trucar a la porta dient que la Gilda estava estirada al mig del carrer .
La Gilda esmolant-se les ongles
Vaig baixar corrents i vaig veure que la Gilda estava morta, terrible! no m’ho podia creure feia res que l’havia acariciat mentre menjava. Vàrem pensar que havia estat un cotxe que l’havia atropellat però no tenia sang enlloc, la vaig estar observan una estona sense tocar-la del lloc, volia creure que només estava estabornina però, no, era evident que la vida havia fugit del seu cos.
Vaig agrair a la Núria protectora que m’hagués donat soport i entrat a la Gilda a casa en aquell moment d’impacte emocional, perquè tot que soc una dona amb anys d’experiencia de vida, en aquell moment no sabia que fer.
En Garfi aquella nit es va amagar dins d’un armari i jo no podia dormir, no se com va ser que em vingué la idea de preguntar-li al Rei dels felins, sense saber si existien , que em digués on era la ànima de la meva estimada Gilda.
M’aparegué una imatge borrosa que configurava la cara d’un esplendit lleó d’una gran cabellera i nas amplíssim. No deia res i jo tampoc li feia cap pregunta, vaig interpretar que ens havíem de comunicar per telepatia i jo no en soc gaire experta, la imatge va desaparèixer.
Les lletres de la samarreta
L’endemà vaig rentar la roba amb que havia abrigar el cos de la Gilda quan estava morta, era un retall de samarreta que usaba pel seu jas, abans no em fixava amb les lletres que duia aquell troç de roba però, al recollir-la del estenedor m’adono que estava escrit: Una I i al costat un cor i a continuació el nom HUGS.
Com a fet gairebe impensable feia poc que havia vist la imatge d’un antic vaixell espanyol que duia una bandera amb una H i a sobre d’ella una corona, em van explicar que la H volia dir Regne o sigui Corona del Regne d’Espanya.
Doncs bé, com són les coses, de seguida de veure la samarreta vaig llegir: T’estimo molt. El Regne (H) Unit amb Gilda Sempre. Serà que el Regne dels felins em comunicava que la Gilda estava unida amb ells? No ho se.
Baixant del arbre
No vaig tardar gens amb fer-me d’altres preguntes que no cal explicar, però una cosa sí que restava clara, que els animals són molt semblants a nosaltres i que de vegades fan coses dignes d’admirar, per exemple, no jutgen, mostren estima, no són rancuniosos encara que recorden si algú els ha maltractat i el que fant és fugir. Hem de valorar l’esforç que alguns han de fer per adaptar-s’he al taranna dels seus amos.
Sigui com sigui, dir que aquesta correlació d’esdeveniments i volent buscar una explicació als fets, penso que d’alguna manera la Gilda fos a on fos va tenir accès en mostrar als que encara estem aquí, un seu darrer acte amoròs que tant la caracteritzava.
Penso que al barri va desaparèixer i per expresar-ho en termes mecanicistes, potser més entendibles, en aquests temps que estem, la Gilda era com una pila orgànica fotovoltaica dispensadora de benestar per les persones que es guardessin un temps per mirar-la.
Un altre fet que dubtava en explicar-lo, va succeï aquella nit quan la Gilda va sortir al carrer, d’immediat vaig rebre un Whattssap de la Marisa, una amiga que ens comuniquen de bastantant en tant en tant, el missatge el vaig captar com a molt contundent , sec , com un crit d’ esglai que preguntava: Rosa, estas bé ? Li vaig respondre que sí, que estava molt bé ! La Marisa mai m’havia escrit només per fer-me una pregunta i sense res més. Passats cinc minuts de rebre aquesta correu estava plorant molt desconsoladament.
La pregunta que em vaig fer sobre aquest fet va ser: S’haguès pogut donar la circunstància que la meva persona havia de sofrir un ensurt irreversible, com posem que m’haguès caigut una teula trencada al cap a causa de la pedregada que va afectar a casa a La Bisbal ? i que la amorosa Gilda, s’avinguès a sacrificar-se en el meu lloc ? No ho sé, però el fet de pensar-hi m’entendreix de quina manera !
Dormint amb els ulls tapats
Ahir dia 6 de desembre del 2022 vaig veure a la presentació d’un vídeo la cara d’ un lleó que era semblant al que vaig veure el dia que mentalment preguntava al Rei del felins a on era la alma de la Gilda, era curiòs també que el vídeo portés el nom ¿ Podemos comunicarnos telepáticamente con los animales?
La imatge que presentem del lleó, per a mi, és espectacular, està signada però no llegim bé el nom de l’autor amb tot li agraim que sense permís l’ haguem incorporat en aquest mitjà. També mostrar el nostra agraiment al autot del vídeo ‘Misterios Ocultos’ per haver-nos compartit un tema d’alta sensibilitat com és el de la comunicació amb els animals. Hem retirat l’imatge.
Hemos añadido un pequeño vídeo del día de la presentación del libro en Palafrugell el 10 de noviembre del 2006. La Asociación de Apoyo a la Mujer organizó un acto muy entrañable, lleno de sensibilidad.
Presentamos un breve vídeo filmado por Maria del Carme Cabo Tellez (epd), le estoy plenamente agradecida de que hubiera retenido aquellos momentos tan bonitos y emotivos por todos nosotros, se generó un cálido ambiente especialmente favorecido por las poéticas palabras de Eulàlia Hortal y por el canto de Neus Mar junto a su acompaña artística al piano Marina Pagès.
La Asociación de Apoyo a la Mujer de Palafrugell (ASDP) fue fundada en 1996 y desarrolló sus actividades hasta el año 2018. Cuando me propusieron hacer una edición de los artículos que de las comadronas había publicado en la Revista de Palafrugell mientras era director en Santi Messeguer. La persona que me sugirió realizar una edición de los capítulos presentados fue Maria Salvadó Calzada , mientras y responsable de las publicaciones de libro de (ASDP) en concreto de la colección que llamaron Mujeres con nombre propio.
Nos avinimos a la propuesta y les ofreció el trabajo porque se trataba de una asociación sin ánimo de lucro y apoyaba a las mujeres que lo necesitábamos. La Asociación se ocupó de la edición y realizó una tirada de 500 volúmenes.
Mesa de presentación. Maria Salvadó, Cloti Martínez, Juli Fernández, Rosa M. Masana y Carme Puigvert (MCC)
La directora y la vocal de (ASDP) Clotilde Martínez y Maria Salvadó respectivamente, presidieron la mesa junto al alcalde de Palafrugell Juli Fernández y la presidenta del Colegio de Diplomados en Enfermería de Girona Carme Puigvert y yo misma.
Clotilde Martínez hizo entrega de un obsequio en reconocimientos a la labor realizada en las comadronas que pudieron asistir al acto, que fueron Assumpció Feliu de que se trasladó de Bescano, Maria Noguer de Palafrugell y en cuanto a Maria Gràcia Pi , recogió el obsequio su hija, presidenta de la Cruz Roja de Palafrugell, debido a que hacía poco su madre nos había dejado.
Obsequio: Hija M.Gràcia Pi, Assumpció Feliu y Maria Noguer
El acto fue amenizado en primer lugar por la poetisa de Palafrugell Carme Hostalet que leyó una obra poética dedicada a la madre. A continuación la cantante Neus Mar junto a la pianista que le acompañaba interpretaron una de las clásicas canciones catalanas, de la madre que le habla a su hijo, canción muy entrañable, más aún cuanto todos vemos que Neus Mar estaba embarcada, que pronto sería también una futura madre.
El público disfrutó de este cálido evento que había sido cuidadosamente organizado, en la salida nos encontrábamos con algunos pastas y los clásicos peladillas del bautizo que no podían faltar. Además de los fotógrafos Paco Dalmau y Lluís Maimí, Mari Carmen Cabo Téllez (epd) realizó una breve filmación que hemos adjuntado más arriba y también hemos obtenido algunas imágenes de este texto.
Carme Hostalet, Neus Mar y la pianista.
Hemos localizado dos imágenes de la matrona Asunción Feliu de los dos días que fuimos a su casa en Bescanó , primero para hacerle una entrevista y después llevarle a que la leieras por si todo estaba correcto, a Maria Gràcia Pi no lo hicimos porque nos dio una de cuando era joven para ponerla en el libro y a Maria Noguer sí le hicimos una fotografía pero de momento no ha salido.
Asunción Feliu en su casa junto con su máquina de escribir ya la entrada
Passa sovint que quant busquem informació sobre algun tema en localitzem un altre que ens motiva a indagar-lo, això ens va succeir amb la Àngela Graupera Geli, una infermera que havia donat conferencies a Palafrugell i a d’altres viles del Baix Empordà enmarcades el tema de no a la guerra. La Àngela tenia l’autoritat amb parlar d’aquesta questió perquè tenia la experiencia d’haver viscut en persona el sofriment humà generat per la Primera Guerra Mundial.
Degut que el cognom Graupera és bastant freqüent a Girona i també perquè havia donar conferéncies a Palafrugell, vàrem pensar que era filla d’aquesta vila, però no, hem sabut que va nèixer a Barcelona, tot que es coneixen pots detalls de la seva vida. Si que sabem que l’agradava escriure i va aconseguir fer un bon treball literari i en un moment no massa llunyà a que esclatés la Guerra Civil Espanyola.
El diari Ara del dia 30 de setembre de l’any 1933 comunicava que al Centre Fraternal de Palafrugell s’havia de fer un acte pacifista organitzat pel Comitè Català contra la guerra i en ell hi havien de participar : Albert Carsí, Pere Geli, Àngela Graupera i Bertrán de Quintana que era el president del Comite Català contra la guerra i regidor d’Esquerra Republicana de l’Ajuntament de Barcelona.
D’actes similars se’n vàren fer a Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Calonge, Begur i La Bisbal, la premsa també informava que estava previst fer-ne un a Torroella de Montgrí i a la vegada opinava que les esmentades conferencies habien fomentat una bona adhesió a la causa que les movia.
A Sant Feliu de Guíxols una conferencia es va fer el dia 19 de juny del 1933 en el Saló Novetats on hi va assistit també Àngel Pestaña (L’autonomista , 27-6-1933). A La Bisbal la concentració es va fer el dia 2 de juliol al saló d’espectacles de l’Ateneu Pi i Margall i va estar presidit per Bonaventura Casedevall acompanyat d’un un bon nombre de forçes polítiques. (L’Autonomista, 3-7-1933). El mateix diari del dia 11 de juliol del 1934 feia saber que a Barcelona s’havia constituit la delegació catalana del Comite Femení Internacional contra la Guerra i el Feixisme i donava els noms de les dones implicades, entre elles hi havia la Àngela.
Degut a un acte que s’havia de fer a Lleida que finalment va ser anulat hem sabut que la Àngela se l’ anomenava com a la coneguda propagantista llibertària.
Més endavat el mateix diari Ara del dia 7 de juliol del 1933 informava que Àngela Graupera havia participar novament a un altre acte pacifista al Centre Fraternal de Palafrugell i esmentava que les seves paraules relacionades amb els fets viscuts per ella mateixa van commoure l’auditor i va ser sorollosament aplaudida.
Es diu que Àngela s’havia allistar a la Creu Roja per atendre ferits de guerra i que havia estat a Nis, Servia i també a Melilla, mentre feia d’infermera acomplia també les funcions de corresponsal de guerra, essent la primera dona espanyola en desenvolupar aquesta tasca. Com a escriptora va obtenir força èxit la obra titulada. ‘El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra’
Per saber quelcom més de la Àngela com a infermera vàrem sol·licitar informació al Centre d’Informació de la Creu Roja però, dissortadament no disposen de registres d’ella, sí que molt amablement ens vàren lliurar alguns enllaços d’ articles amb els que podem conèixer diversos aspectes de la seva activitat, gest que els vàrem agrair i hem afegit aquest material a notes junt amb un treball més recent de Desirée Oñate i Xavier Pla.
Un dels lemes de la Àngela va ser : “Amad vuestra bandera, pero amad más la bandera de la Humanidad”
Dues portades de diferents edicions del seu llibre
De fet és poc freqüent que una persona nascuda a finals del segle XIX reuneixi quatre atribucions personals com les de la Àngela lque eren: infermera, corresponsal de guerra, escriptora i oradora. Comentar que ens ha provocat una certa estranyesa el fent que no s’hagin publicat imatges d’ella i que desconeguem la causa de la seva mort, algú ha escrit que va desapareixer.
El llibre de Àngela titulat ‘El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra’ va ser comentat per Desirée Ortega i Jose M. Reyes a la llibreria Altell de Banyoles el mes de maig del 2019 fet que ens mostra que es un tema que continua essent d’interès. (El Punt, Comarques gironines, 30-5-2019)
Si els fets esmentats ens suggereix alguna cosa és que la decició belicista sembla que sovint està prevista, estudiada i pactada, però per fer-la possible és necessari que la societat estigui dividida per blocs ideologics, d’altre manera una guerra civil no seria possible i l’experiencia ha demostrat que si bé alguna cosa es regenera sorgeix altre forma no esperada de constricció.
