Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Espionatge, subversió i confusió

Aquest text estava destinat a una revista però l’espai no donava per a més i com que el tema ja el tenia treballat, l’adjunto en aquest blog.

El tema anava d’espionatge i només sabíem d’un fet que havia succeït en una vila del Baix Empordà vers els anys quaranta del segle passat. Explicaven que hi havia un fotògraf natural d’un altre país europeu que era molt culte i parlava diversos idiomes. Al llarg de la seva vida havia fet nombrosos retrats tant individuals com de grups i d’esdeveniments socials. Algú ens havia comentat que de tant en tant corria per la vila el rumor que era un espia.

Quan el fotògraf va morir, la sospitada condició d’espia va agafar força en desaparèixer el material que tenia guardat a casa seva, en especial les plaques de vidre i els negatius més moderns. Conversant sobre el tema un antiquari ara traspassat, comentava que ell sabria dir-nos, molt probablement, on havia anat a parar tot aquell material de què disposava. No ho va dir, però.

Aquest fet ens constata que tot i tractar-se d’un poble relativament petit, la percepció sobre l’existència d’espies era ben viva. Motivats pel tema, vam escriure a Google la paraula espies i ens va aparèixer bastanta informació. Estirant el fil ens portava a l’espionatge entre països i a la subversió,[1] i com que aquesta conduïa a la confusió, un programa del tot complet. D’aquestes qüestions en fem una breu pinzellada.

Els espies, depenent dels objectius que es proposaven i fent ús de la seva professionalitat si volen obtenir informació de persones poden recórrer als llibres eclesiàstics i civils, estudis genealògics, registres acadèmics, laborals, sanitaris, judicials, esportius, negocis, hipoteques, compravendes, dades de la renda, afiliacions socials i corporatives, pagament amb targeta, locomoció, dades d’ús de l’ordinador, mòbil, tauleta, polseres electròniques, càmeres de vigilància pública i privada, radars, registre de llocs visitats, consum energètic, electrodomèstics amb sensors, ofimàtica, etc.

A nivell de països l’espionatge és una tasca més vinculada a les activitats militars. Es diu que després de la Segona Guerra Mundial es va tractar i desenvolupar el concepte de pau i juntament amb ell s’establí el concepte Guerra Freda, basada en el fet que no estava permès fer ús de mètodes bèl·lics letals, sí, però, que podien ser usades les armes anomenades més educades, entre les quals s’incloïa l’espionatge i no restava exclosa la pràctica de la subversió.

D’aquesta manera entre els dos blocs polítics, Rússia i els Estats Units d’Amèrica juntament amb els corresponents països aliats, es va anar implantat legalment l’espionatge, amb la conseqüent possibilitat d’infiltració d’agents en sectors clau de la societat investigada. L’espionatge podia adquirir informació a tots els nivells, un dels quals era l’àmbit social i cultural d’un país. Obtingudes i analitzades les dades, s’obtenia la manera d’influir ideològicament a les persones, especialment als joves i en especial mitjançant el desenvolupament de programes culturals. L’objectiu era desestabilitzar i soscavar les idees i costums més arrelades del país on es feia l’acció.

Es considera que la guerra clàssica va passar de dirimir-se per terra, mar i aire a fer ús de l’electromagnetisme, la utilització de l’espai i del ciberespai, els mitjans d’informació i desinformació, amb la difusió de notícies falses que generen confusió,[2] i creant també noves narratives que suplantin les preexistents.[3] Entra en joc el mite, les creences i els valors que es posen en qüestió i d’aquesta manera s’aplana el terreny per crear noves estructures estratègiques.

Pel que fa a l’ús del ciberespai han aparegut programes espies informàtics que capten informació d’una computadora i l’envien a una unitat externa i, sense el consentiment del propietari, actuen com si fossin virus, però en aquest cas per l’obtenció d’informació i a la vegada redueix el rendiment del sistema. Els dispositius també es poden infectar per paràsits però aquests no tenen la capacitat de replicar-se en altres ordinadors.

Espionatge, subversió, confusió (RM)
Espionatge, subversió, confusió (RM)

D’aquests programes espia existia l’anomenat Gator, que més tard va passar a dir-se Claria, actiu del 1998 al 2008. L’any 2000 estava vigent el Bonzi Buddy, que s’introduïa a l’obrir pàgines que no duien ‘http’ i ‘https’ i monitorava dades, gravava llocs visitats i el més greu, podia captar contrasenyes. Un altre programa encara vigent és el Pegasus, que pot llegir missatges de text, rastrejar les trucades, saber la ubicació del telèfon, obtenir informació dels llocs visitats i també les contrasenyes. La premsa de tant en tant publica notícies de polítics que han estat espiats per Pegasus.

Per finalitzar, no es pot deixar de considerar el que diu Yuri Bezmenov (1939-1993) sobre la conspiració. Bezmenov havia estat periodista i agent rus del KGB i es diu que l’any 1970 va desertar del seu país degut a la seva tendència anticomunista i es traslladà a viure al Canadà amb el nom de Thomas Schuman. Va escriure sobre les accions subversives que es poden dur a terme per desestabilitzar un país i implantar una nova ideologia. Deia que s’havia d’aconseguir que persones joves ocupessin llocs de responsabilitat al govern, en negocis i oci perquè com a líders sabrien transmetre la ideologia a les següents generacions.

La primera acció que s’havia de fer era provocar la desmoralització dels joves actuant sobre les idees, les bases sociopolítiques de la nació i aspectes de la vida com la família, les relacions interpersonals, els serveis de salut pública, en l’àmbit laboral i les formes relacionades amb l’existència material de la nació, procurant sempre la presència del factor emocional, que és el que soscava la lleialtat a la nació. Aquest procés considerava que podia trigar a implantar-se entre 15 a 20 anys, i una vegada aconseguit la desmoralització és irreversible.

La segona acció era la desestabilització que actua en els fonaments essencials de la nació, l’economia i les relacions internacionals. Per a aquest procés són necessaris entre dos i cinc anys.

La tercera és la crisi causada per l’estat insuportable d’agitació i inestabilitat amb què es viu, moment aprofitable per assaltar el poder amb el suport dels cooperadors domèstics i sota l’auspici de l’agent subversor. Els ciutadans agraeixen l’arribada de líders que els ofereixin poders d’emergència per restaurar la pau social. Aquesta situació, però, té el risc que pot derivar en una guerra civil o en un procés revolucionari.

La quarta acció és la normalització amb ocupació del poder polític per part del subversor i eliminació o empresonament dels cooperadors domèstics que ho havien fet possible.

Actualment hi ha un videojoc anomenat Call of Duty 2022 que diuen tracta del tema de la subversió ideològica basat en Yuri Bezmenov. Es considera que aquests tipus de jocs tenen la funció de presentar fets reals envoltats d’elements de ficció a fi que no siguin creïbles, però en realitat són un element de confusió que actua de manera semblant a la por, caracteritzada per la paràlisi, per la no acció. Ves per on el tema de l’espionatge ens ha portat fins aquí; no ens ho pensàvem.

Publicat 5-4-2023

Bibliografia

Quiñones de la Iglesia, Francisco Javier. Desinformación y subversión (2.0): las técnicas de la Guerra Fría reaparecen en el dominio informativo del siglo XXI.

Documento Marco IEEE

12/2021. https://www.ieee.es/Galerias/fichero/docs_marco/2021/DIEEEM12_2021_FRAQUI_Desinforma cion.pdf y/o enlace bie3 (consultado día/mes/año)

Instituto Español de Estudios Estratégicos.

https://www.ieee.es/Galerias/fichero/docs_marco/2021/DIEEEM12_2021_FRAQUI_Desinformacion.pdf


[1] Subversió consisteix a trastocar, capgirar un ordre establert, bé sigui polític, social o moral.

[2] La psicologia considera la confusió mental com una disminució de la consciència, reducció de la capacitat d’observació i la pèrdua de l’orientació personal i espacial.

[3] Abans de la Guerra Freda estaven vigents conceptes ideològics de caràcter capitalista tractats per Adam Smith (1776) John Keynes (1936) i David Hume (1739) entre d’altres. I en contraposició F. Engels i K. Marx, autors de llibres com La situació de la classe obrera a Anglaterra (1845) i El Capital (1867). Lenin considerava que havien estat els creadors de la ciència social moderna. Va ser influent també el pensament de F. Nietzsche i S. Freud. Veiem, doncs, la importància que han tingut les ideologies en confrontació.

Una gata tigre i blanca d’ulls blaus. La Gilda.

a Gilda al pati de casa
a Gilda al pati de casa

Fa uns tres anys van arribar a casa dos gats de carrer, un d’ells  m’havien dit  que dormia a la porta de casa i l’altre va venir al darrera seu sense saber d’on havia sortit.

 La Núria, unade les meves veïnes coneixia a en Garfi o al Marrau  com ella li deia i també a la Gilda, encara que ella llavors  no tenia cap nom.

La Núria molt amant dels gats i de tots els animals es va  cuidar d’alimentar-los durant la  llarga temporada que van fer vida al carrer i encara ho fa portant-los alguna llaminadura. Un dia va explicar que en Garfi vivia a casa  d’ una altre veina també de nom Núria i que l’havia dit que tenia uns vuit anys i que el fet que estés  al carrer era degut que havien  adoptar a un gos i aquest va fer fora  de casa al Garfi, tot que  en Garfi havia estat  el primer de viure en aquella casa.

 La Gilda era una gata bastant jove, però només es deixava tocar quan ella volia, l’agradava pujar als arbres i recórrer teulats, tenia un caminar pausat, de no tenir presa  i  sempre duia la cua enlaire, te l’havies de mirar per força, d’aquí que li possesim el nom de Gilda.

Degut que els gats  estaven habituats  al carrer,  vaig encarregar al ferrer  fer una gatera a la porta del garatge, element  que els permetia entrar i sortir quan ells volessin,  tot que deseguida es van habituar estar-se bastant  de temps a dins a casa i especialment al pati on hi prenien el sol.

 La nit del divendres dia 29 d’octubre els hi vaig donar el menjar de la nit, en Marrau va quedar-se a casa però, la Gilda va sortit al carrer, passats uns minuts la Carmen, la veïna de l’altre costat va trucar  a la porta  dient que la Gilda estava estirada al mig del carrer .

La Gilda esmolant-se les ongles
La Gilda esmolant-se les ongles

Vaig baixar corrents i vaig veure que la Gilda estava morta, terrible!  no m’ho podia creure feia res que l’havia acariciat mentre menjava. Vàrem pensar que havia estat un cotxe que l’havia atropellat però no tenia sang enlloc, la vaig estar observan una estona sense tocar-la del lloc, volia creure  que només estava estabornina però, no, era evident que la vida havia fugit del seu cos.

 Vaig agrair a la Núria protectora que m’hagués donat soport i entrat a la Gilda a casa en aquell moment d’impacte emocional, perquè tot que soc una dona amb anys d’experiencia de vida, en aquell moment no sabia que fer.

En Garfi aquella nit es va amagar dins d’un armari i jo no podia dormir, no se com va ser que em vingué la idea de preguntar-li al Rei dels felins, sense  saber si existien , que em digués on era la ànima de la meva estimada Gilda.

M’aparegué una imatge borrosa que configurava  la cara d’un esplendit  lleó d’una  gran cabellera i nas amplíssim. No deia res  i jo tampoc li feia cap pregunta, vaig interpretar que  ens havíem de comunicar per telepatia i jo no en soc gaire experta, la imatge va desaparèixer.

Les lletres de la samarreta
Les lletres de la samarreta

L’endemà vaig rentar la roba amb que havia abrigar el cos de la Gilda quan estava morta, era un retall  de samarreta  que usaba pel seu  jas, abans no em fixava amb les lletres  que  duia aquell troç de roba però, al recollir-la del estenedor m’adono que estava escrit: Una I i al costat un cor i a continuació el nom HUGS.

Com a fet gairebe impensable feia poc que havia vist la imatge d’un antic vaixell espanyol  que duia una bandera  amb una H i a sobre d’ella una corona, em van explicar que la H volia dir Regne  o sigui  Corona  del Regne d’Espanya.

Doncs bé, com són les coses, de seguida de veure la samarreta vaig llegir: T’estimo molt. El Regne (H) Unit amb Gilda Sempre. Serà que el Regne dels felins em comunicava  que la Gilda estava unida amb ells? No ho se.

Baixant del arbre
Baixant del arbre

No vaig tardar  gens amb fer-me  d’altres preguntes que no cal explicar,  però una cosa sí que restava  clara, que els animals són molt semblants a nosaltres i que de vegades fan coses dignes d’admirar, per exemple, no jutgen, mostren estima, no són rancuniosos encara que recorden si algú els ha maltractat i el que fant és fugir.  Hem de valorar  l’esforç  que alguns han de fer per  adaptar-s’he al taranna dels seus amos.

 Sigui com sigui, dir que aquesta correlació d’esdeveniments i volent buscar una explicació als fets, penso que d’alguna manera la Gilda fos a on fos va tenir accès  en mostrar als que encara estem aquí,  un seu darrer acte  amoròs  que tant la caracteritzava.

Penso que al barri va desaparèixer i per expresar-ho en termes mecanicistes, potser més entendibles,   en aquests temps que estem, la Gilda era com una pila orgànica fotovoltaica dispensadora de benestar per les persones que  es guardessin un temps per mirar-la.

Un altre fet que dubtava en explicar-lo, va succeï aquella nit quan la Gilda va sortir al carrer, d’immediat vaig  rebre un Whattssap de la Marisa, una amiga que ens comuniquen de bastantant en tant  en tant, el missatge el vaig captar com a molt contundent , sec , com un crit d’ esglai  que  preguntava: Rosa, estas bé ?  Li vaig respondre que sí, que estava molt bé !  La Marisa mai m’havia escrit només per fer-me una pregunta i sense res més. Passats cinc minuts de rebre aquesta correu estava plorant molt desconsoladament.

La pregunta que em vaig fer sobre aquest fet va ser: S’haguès pogut donar la circunstància que la meva persona havia de sofrir  un ensurt irreversible, com posem que m’haguès caigut una teula trencada al cap a causa de la pedregada que va afectar  a casa  a La Bisbal ? i que la amorosa Gilda, s’avinguès a  sacrificar-se en el meu  lloc ? No ho sé, però el fet de pensar-hi m’entendreix de quina manera !

Dormint amb els ulls tapats
Dormint amb els ulls tapats

Ahir dia 6 de desembre del 2022 vaig veure a la presentació d’un vídeo la cara d’ un lleó  que era semblant al  que vaig veure el dia que mentalment preguntava al Rei del felins a on era la alma de la Gilda, era curiòs també que el vídeo  portés el nom  ¿ Podemos comunicarnos telepáticamente con los animales?

La imatge que presentem del lleó, per a mi, és espectacular, està signada però no llegim bé  el nom de l’autor  amb tot li agraim  que sense  permís l’ haguem incorporat en aquest mitjà. També mostrar el nostra agraiment al autot del vídeo  ‘Misterios Ocultos’  per haver-nos compartit  un tema d’alta sensibilitat com és el de  la comunicació amb els animals.  Hem retirat l’imatge.

Llevadores de Palafrugell

Per llegir el llibre clicar a:

llevadores-de-palafrugell

Cartell informatiu
Cartell informatiu

Hem afegit un petit vídeo del dia de la presentació del llibre a Palafrugell el 10 de novembre de l’any 2006. La Associació de Suport a la Dona va organitzar un acte molt entranyable, ple de sensibilitat.

Presentem un breu vídeo  filmat per Maria del Carme Cabo Tellez (epd),  li estic plenament agraïda que hagués  retingut aquells moments tant bonics  i emotius  per tots nosaltres,  es va  generar un càlid ambient  especialment afavorit per les poétiques paraules  de Eulàlia Hortal  i pel cant  de Neus Mar junt amb la seva acompanya artística al piano.

Vídeo:

present-llevadores-palaf-2006-mitjana

 

La Associació de Suport a la Dona de Palafrugell (ASDP) va ser fundada l’any 1996 i va desenvolupar les seves activitats fins l’any 2018. Quan em van proposar fer una edició dels articles que de les llevadores havia publicar a la Revista de Palafrugell mentre era director en Santi Messeguer. La persona que hem va suggerir fer una edició dels capítols presentats va ser Maria Salvadó Calzada , mentre i responsable de les publicacions de llibre de (ASDP) en concret de la col·lecció que van anomenar Dones amb nom propi.

Ens vàrem avenir a la proposta i els hi oferí el treball perquè es tractava d’una associació sense ànim de lucre i donava suport a les dones que ho necessitàvem. La Associació es va ocupar de l’edició i en va fer una tirada de 500 volums.

Mesa de presentació. Maria Salvadó, Cloti Martínez, Juli Fernández, Rosa M. Masana i Carme Puigvert (MCC)
Mesa de presentació. Maria Salvadó, Cloti Martínez, Juli Fernández, Rosa M. Masana i Carme Puigvert (MCC)

La directora i la vocal de (ASDP) Clotilde Martínez i Maria Salvadó respectivament, van presidir la mesa juntament amb el batlle de Palafrugell Juli Fernández i la presidenta del Col·legi de Diplomats en Infermeria de Girona Carme Puigvert i jo mateixa.

Clotilde Martínez va fer entrega d´un obsequi en reconeixements a la tasca feta a les llevadores que van poder assistir al acte, que van ser Assumpció Feliu de que es va traslladar de Bescano, Maria Noguer de Palafrugell i pel que fa a Maria Gràcia Pi, va recollir l’obsequi la seva filla, presidenta de la Creu Roja de Palafrugell, degut que feia poc la seva mare ens havia deixat.

Obsequi: Filla M.Gràcia Pi, Assumpció Feliu  i Maria Noguer
Obsequi: Filla M.Gràcia Pi, Assumpció Feliu i Maria Noguer

L’acte va ser amenitzat en primer lloc per la poetessa de Palafrugell Carme Hostalet que llegí una obra poètica dedicada a la mare. Tot seguit la cantant Neus Mar junt amb la pianista que l’acompanyava van interpretar una de les clàssiques cançons catalanes, de la mare que li parla al seu fill, cançó molt entranyable , més encara quant tots veiem que Neus Mar estava embarcada, que aviat seria també una futura mare.

El públic va gaudir d’aquest càlid esdeveniment que havia estat acuradament organitzat, a la sortida ens trobàvem amb alguns pastes i els clàssics confits del bateig que no hi podien mancar. A més dels  fotògrafs Paco Dalmau i Lluís Maimí, Mari Carmen Cabo Téllez (epd) va  fer una breu filmació  que hem adjuntat més amunt i també  n’hem obtingut  algunes  imatges d’aquest text.

Carme Hostalet, Neus Mar i la pianista ....
Carme Hostalet, Neus Mar i la pianista ....

Hem localitzat dues imatges de la llevadora Asumpció Feliu dels dos dies que  vàrem anar  a casa seva  a Bescanó , de primer per a fer-li una entrevista i desprès portar-li  a  que la llegirs per si tot estava correcte,  a  Maria Gràcia Pi no n’hi varem fer  perquè ens en va donar una de quan era jove per posar-la al llibre  i  a  Maria Noguer sí que li vàrem fer una fotografia  però de moment no ha sortit .

Asumpció Feliu a casa seva junt amb la seva màquina d'escriure i a l'entrada
Asumpció Feliu a casa seva junt amb la seva màquina d'escriure i a l'entrada

 

Àngela Graupera Geli (1890-1936) Activista contra la guerra

 Passa sovint que quant busquem informació sobre algun tema en localitzem un altre que ens motiva a indagar-lo, això  ens va succeir amb la Àngela Graupera Geli, una  infermera que havia  donat conferencies a Palafrugell i a d’altres viles del Baix Empordà enmarcades el tema de no a la guerra. La Àngela tenia l’autoritat  amb parlar d’aquesta questió perquè tenia la  experiencia d’haver viscut en persona  el sofriment humà generat per la  Primera Guerra Mundial.

 Degut que el cognom  Graupera és bastant  freqüent a Girona  i també perquè havia donar conferéncies a Palafrugell, vàrem pensar que era filla d’aquesta vila, però no, hem sabut que va  nèixer a Barcelona, tot que es coneixen pots detalls  de la seva vida. Si que sabem que l’agradava escriure i va aconseguir fer un bon treball literari i en un moment no massa llunyà a que esclatés  la Guerra Civil Espanyola.

El diari Ara del dia 30 de setembre de l’any 1933 comunicava que al Centre Fraternal de Palafrugell s’havia de fer un acte pacifista organitzat pel Comitè Català contra la guerra i en ell hi  havien de participar :  Albert Carsí, Pere Geli, Àngela Graupera i Bertrán de Quintana que era el president del Comite Català contra la guerra i regidor d’Esquerra Republicana de l’Ajuntament de Barcelona.

D’actes similars se’n vàren fer a Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Calonge, Begur i La Bisbal, la premsa també informava que estava previst fer-ne un a Torroella de Montgrí i a la vegada opinava  que les esmentades conferencies habien  fomentat  una bona adhesió  a la causa que les movia.

A Sant Feliu de Guíxols una conferencia es va fer  el dia 19 de juny del 1933 en el Saló Novetats on hi va assistit també Àngel Pestaña (L’autonomista , 27-6-1933). A La Bisbal  la concentració es va fer el dia 2 de juliol al saló d’espectacles de l’Ateneu Pi i Margall i va estar presidit per Bonaventura Casedevall acompanyat d’un un bon nombre de forçes polítiques. (L’Autonomista, 3-7-1933). El mateix diari del dia  11 de juliol del 1934 feia saber que a Barcelona  s’havia constituit la delegació catalana del Comite Femení Internacional contra la Guerra i el Feixisme i  donava  els noms de les  dones implicades, entre elles hi havia la Àngela.

Degut a un acte que s’havia de fer a Lleida que finalment va ser anulat hem sabut que la  Àngela se l’ anomenava  com  a la coneguda propagantista llibertària.

Més endavat el  mateix diari  Ara del  dia 7  de juliol del 1933 informava que Àngela Graupera havia participar novament a un altre acte pacifista  al Centre Fraternal de Palafrugell i esmentava que les seves paraules relacionades amb els fets viscuts per ella mateixa  van commoure  l’auditor i  va ser sorollosament aplaudida.

 Es diu que Àngela s’havia  allistar a la Creu Roja per atendre ferits de guerra i  que havia estat a Nis, Servia i  també a Melilla,   mentre feia d’infermera acomplia també les funcions de corresponsal de guerra, essent  la primera dona espanyola en desenvolupar aquesta tasca. Com a escriptora va obtenir força èxit la obra titulada. ‘El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra’

Per saber quelcom més de la Àngela com a infermera vàrem sol·licitar informació  al Centre d’Informació de la Creu Roja però, dissortadament  no disposen de registres  d’ella,  sí que molt amablement ens  vàren  lliurar alguns  enllaços d’ articles  amb els que podem conèixer diversos aspectes de la seva activitat, gest que els vàrem agrair  i hem  afegit aquest material a notes junt amb un treball més recent de Desirée Oñate  i Xavier  Pla.

Un dels  lemes  de la Àngela va ser : “Amad vuestra bandera, pero amad más la bandera de la Humanidad”
Dues portades de diferents edicions del seu llibre
Dues portades de diferents edicions del seu llibre

De fet és poc freqüent que una persona nascuda a finals del segle XIX  reuneixi  quatre atribucions personals com les de la Àngela  lque eren: infermera, corresponsal de guerra, escriptora i oradora. Comentar que ens ha provocat una certa estranyesa  el fent que no s’hagin publicat imatges d’ella i que desconeguem la causa de la seva  mort, algú ha escrit que va desapareixer.

El llibre de Àngela titulat ‘El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra’ va ser comentat per Desirée Ortega i Jose M. Reyes a la llibreria Altell de Banyoles el mes de maig del 2019  fet que ens mostra que es un tema que continua essent d’interès. (El Punt, Comarques gironines, 30-5-2019)

Si els fets esmentats ens suggereix alguna cosa és que la decició belicista sembla que sovint està prevista, estudiada i pactada, però per fer-la possible  és necessari que la societat estigui dividida per blocs ideologics, d’altre manera una guerra civil no seria possible i l’experiencia ha demostrat que si  bé alguna cosa es regenera  sorgeix altre forma no esperada de constricció.

Notes

Biblioteca Nacional

https://escritores.bne.es/authors/angela-graupera-1876-1940/

 Centro de Información Documental de Archivos (CIDA)

https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/archivos/mc/centros/cida/4-difusion-cooperacion/4-2-guias-de-lectura/homenaje-personal-sanitario/angela-graupera.html

 RTVE

https://www.rtve.es/play/audios/serveis-informatius-radio-4/angela-graupera-primera-corresponsal-guerra-catalana/6677156/

 Revista de la Real Academia de Medicina de Cataluña

https://raco.cat/index.php/RevistaRAMC/article/view/344103

Treball de Màster
Desirée Oñate Ortega Màster de Recerca en Humanitats 2016-2017 Treball Final de Màster Xavier Pla Barbero