Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Donacions

 

El temps passa volant i,  aquest fet  fa que  en un moment o altre  ens posem davant de la nostra pròpia  condició  humana, la  fungibilitat, tot que de vegades actuem com si haguessin de viure sempre.

Degut a la meva afecció d’ escriure  cròniques de caire històric, he hagut de freqüentar diversos arxius municipals i comarcals  on en ells hi he  trobar documents de gran vàlua  que et permetien donar un  testimoniar documental  de fets  succeïts  anys enrere.

 Duran  l’exercici de la meva  professió d´infermera algunes persones  m’havien obsequiat poesies, dibuixos, fotografies i fins i tot unes  memòries personals. Per això  ara amb  sento responsable de que aquest material pugui ser preservat en el temps,  i la millor sortida es la de cedir-lo als respectius arxius històrics del territori on va viure la persona que els va cedir.

També he donat uns objectes relacionats amb la construcció de la xemeneia industrial Almirall de Terrassa que va ser Rècord Guinness l’any 1991.

Les donacions

* Donació d´un nivell de bombolla d’aigua i un metro d’acer inoxidable de l’any 1955 aproximadament al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya que  pertanyia a Marià Masana Ribas , mestre d’obres de la xemeneia de la Bòbila Almirall de Terrassa., que va ser Rècord Guinness  com la més alta del mon amb escala de cargol, l’any 1991. Donació feta el mes de juliol de 2012.

Certifica del Arxiu Municipal de Begur
Certifica del Arxiu Municipal de Begur

 * Donació d’un recull de poesies fetes per la senyora Maria Marí i Marí de Begur al Arxiu Municipal  d’aquesta població. El seu estil de fer poesia, com ella mateixa el definia,  era de tipus espontani. Vivia a una casa situada a la platja de Sa Riera, on des d’una finestra de casa seva, gairebé podia tocar amb la ma el mar.

 Vaig tenir ocasió de conèixer-la  perquè anava a lliurar-li cures infermeria al seu domicili.

Donació feta el dia 6 de maig de l’any 2015.

 

Certificat Arxiu Històric Comarcal Baix Empordà
Certificat Arxiu Històric Comarcal Baix Empordà

* Donació de set dibuixos fets per en Joan Coromina “ Koro” , empresari de la Bisbal , al Arxiu Comarcal del Baix Empordà, acompanyat ‘un article publicat a Totbisbal el dia 5 de maig de 2015.

 

En Florenci Mont de Pals que duran bastant de temps va ser president del Sindicat de l’arròs, en una ocasió mentre anava a casa seva a lliurar-li cures d’infermeria em va regalar uns documents, tot dient, te se que tu en faràs alguna cosa. De fet, l’he feta perquè he considerat  que allà on podrien estar millor era al Arxiu Municipal de Pals i vaig procedir a  fer la donació. Adjunto el certificat.

 

 

 

L’escalier de l’usine Almirall, le deuxième le plus beau du monde

Imatge de la xemeneia Almirall feta pel fotògraf Antoni Arch, publicada al diari El País.
Imatge de la xemeneia Almirall feta pel fotògraf Antoni Arch, publicada al diari El País.

 

Dans le journal El País, le 10 mai 2016, Andrea Nogueira a publié une liste des escaliers singuliers et dans la page El Viajero a proposé une enquête parmi les lecteurs à fin de choisir l’escalier le plus beau du monde.

Il fut choisi en premier lieu l’escalier du temple Chand Baori à Abhaneri, au Rajhastan (Inde), qui entoure les murs d’un puits ou d’une structure ouverte en forme d’entonnoir. Ses 3500 marches plongent jusqu’au réservoir qui sert à recueillir l’eau de pluie pour l’utiliser pendant les périodes de sécheresse. Cet escalier est millénaire.

Le deuxième escalier le plus voté fut la cheminée de la Bòbila (en catalan, ‘briqueterie’) Almirall de Terrassa, près de Barcelone, dont la structure fut construite en 1956. Il a 63,25 mètres d’hauteur et un escalier en colimaçon de 217 marches qui mènent vers une plate-forme supérieure avec une magnifique vue panoramique sur la ville.

En 1991, la cheminée fut inscrite sur le Livre Guinness des Records comme la cheminée industrielle avec des escaliers en colimaçon la plus haute du monde. Ils ont pris part à la construction de cette structure le maître d’œuvre Marià Masana Ribas et son équipe de maçons formé par Lucas Pérez Molina, José Fauquet Cons, Paulino Carbajal García et Francisco Gálvez Quesada. Consultez ces infos et les images sur:  El viajero. Aussi trouverez ci-joint une photo de la page avec les infos parus au Diari de Terrassa le 31 Août 2016.

On veut aussi mettre à l’honneur le photographe et artiste aux multiples facettes Antoni Arch, qui a fixé et répandu une image très belle de la cheminée Almirall. Ce sont des gens artistiques comme lui qui nous montrent souvent la beauté cachée des choses qui parfois nous passent inaperçues, probablement car c’est le regard de l’artiste qui les a améliorées.  Aussi dans la page Behance, et  la brochure Rosa M. Masana

La escalera de la chimenea Almirall, la segunda más bonita del mundo

Imatge de la chimenea Almirall del fotografo Antoni Arch, publicada al periodico El País.
Imatge de la chimenea Almirall del fotografo Antoni Arch, publicada al periodico El País.

 

En el diario El País del día 10 de mayo de 2016, Andrea Nogueira publicó un compendio arquitectónico de escaleras singulares y en la sección El Viajero del mismo medio se propuso una votación entre los lectores para escoger las escaleras que consideraran más bonitas del mundo.

La más votada fue la escalera del templo de Chand Baori de Abhaneri, en el estado de Rajhastan (India), que circunda los muros de un pozo o estructura abierta con forma de embudo. Los 3.500 escalones de que dispone permiten bajar hasta la cisterna de agua que hace la función de recoger el agua de la lluvia para su uso durante los períodos de sequía. La obra tiene mil años de antigüedad.

En segundo lugar, los lectores eligieron la de la chimenea de la Bòbila Almirall de Terrassa, estructura edificada en 1956. Tiene 63,25 metros de alto y la rodea una escalera de caracol de 217 escalones que suben hasta una plataforma superior con vistas panorámicas sobre la ciudad.

En 1991 la chimenea fue inscrita en el Libro Guinness de los Récords como la chimenea industrial con escaleras de caracol más alta del mundo. Intervinieron en la construcción de esta estructura el maestro de obras Mariano Masana Ribas y su equipo de paletas formado por Lucas Pérez Molina, José Fauquet Cons, Paulino Carbajal García y Francisco Gálvez Quesada. Podemos consultar la noticia y ver las imágenes en: El viajero

También en el Diario de Terrassa del día 31 de agosto de 2016. Adjuntamos una fotografía de la página donde apareció la noticia.

Desde esta página queremos otorgar el mérito y nuestra consideración al polifacético artista y excelente fotógrafo Antoni Arch  por haber captado y hecho pública una imagen tan bonita de la chimenea Almirall. Son las personas artísticas como él las que a menudo nos muestran la belleza escondida de cosas que a veces nos pasan desapercibidas, seguramente porque es la mirada del artista la que las ha mejorado.

Tambien pueden verse imagenes bonitas de la chimenea a Behance  y leer el opúsculo de Rosa M. Masana

Fer una xemeneia industrial de terracota en ple segle XXI

Article fet per Rosa M. Masana publicat al diari digital Totbisbal del dia 14 de juliol del 201.

Sinopsi
Construir un xemeneia industrial fent ús de maons de terracota pensàvem que era una tècnica només usada al segle XIX i fins a mitjans del segle XX, però no, encara avui en alguns països se segueixen construint.

 

L’empresa terrassenca Beralmar Tecnològic S.A., especialitzada en enginyeria i construcció de maquinària per a ceràmica estructural, va construir l’any 2012 a Argèlia una bòbila on va incorporar una xemeneia industrial feta amb maons. La persona encarregada de dirigir aquesta obra va ser l’enginyer tècnic industrial Javier Pasamontes.

El senyor Pasamontes, abans d’emprendre l’obra, es va voler assessorar envers alguns aspectes tècnics en la construcció d’aquestes històriques estructures. A l’oficina de turisme de Terrassa li van suggerir que es posés en contacte amb mi, no perquè personalment hagués construït cap xemeneia, sinó perquè eren coneixedors que havia fet algun article on parlava de les xemeneies industrials, i també perquè disposava d’informació rebuda d’alguns mestres d’obres. [i]

Despaix Joan Rasós
Despaix Joan Rasós
Esquemes de la xemeneia (imatge Rosa M. Masana)
Esquemes de la xemeneia (imatge Rosa M. Masana)

Vaig considerar que el dia que vingués a la Bisbal per parlar d’aquest tema ho podríem fer conjuntament amb el mestre d’obres Joan Rasós Casamiquela, constructor que pertany a una de les nissagues de mestres d’obres bisbalencs que daten del segle XVIII. [ii]

Trobada Rasós-Pasamontes-Masana

Ens vam reunir al despatx de Joan Rasós, on disposàvem d’una taula de dibuix tècnic, llapis, regles i tot el que fos necessari per esquematitzar els conceptes i idees que ens anaven sorgint a mida que ens endinsàvem en el tema.

Pasamontes va desplegar els plànols del seu projecte, que Rasós mirava amb atenció. Vam quedar sorpresos quan en Javier va dir que volia assentar la base de la xemeneia a sobre d’una plataforma de formigó; no havíem vist mai un disseny com aquell, però tot té una explicació, i era que s’havia d’adaptar a un desnivell del terreny, on també, per aquella zona, havia de passar el conducte de tiratge de fums.

Joan Rasós i Javier Pasamontes (imatge cedida Pasamontes)
Joan Rasós i Javier Pasamontes (imatge cedida Pasamontes)
Joan Rasós i Rosa M. Masana (cedida J. Pasamontes)
Joan Rasós i Rosa M. Masana (cedida J. Pasamontes)

El diàleg entre nosaltres tres generava diverses preguntes i també respostes. Podríem dir que vam fer un intercanvi de conceptes tècnics entre gairebé tres generacions, que donà un resultat enriquidor per a tots. Vam parlar de temes com el fonament, la bastida, els maons aplantillats, la camisa de la xemeneia, la coronació, el tal·lús, i la forma de mesurar la seva  conicitat mitjançant l’ús del taulaplom (en Joan en  va dibuixar un perquè fos més entenedor).

  L’obra va ser realitzada satisfactòriament

Va anar passant el temps i, sense gairebé recordar-nos d’aquell projecte d’obra, un dia en Joan Rasós em va preguntar: “saps quelcom de la construcció d’aquella xemeneia a Argèlia?”. Li vaig dir que no, però que em podia informar a internet i també parlar amb l’ enginyer Javier Pasamontes.

Com totes les empreses, l’empresa Beralmar disposa d’una pàgina on presenta les seves activitats, que daten de més de 50 anys, i també treballa per clients d’una cinquantena de països.

Beralmar, l’any 2012, va rebre el seu cinquè encàrrec de construcció al país africà d’Argèlia. Es tractava de posar en marxa una fàbrica de maons i revoltons que rebria el nom de Briqueterie Amraoua, situada prop de Tizi Ouzou, al centre nord d’Argèlia, a 100 kms a l’est de la capital, Alger (coordenades 36° 43′ 00″ Nord et 4° 03′ 00″ Est.). La fàbrica havia d’aconseguir dur a terme una producció de fins a 330 Tn/dia de blocs de material i, tant pel que fa a l’assecador, com el forn de cocció de totxos, que funciona amb gas natural, estan controlats mitjançant sistemes automatitzats.

Després de contactar amb Pasamontes, molt amablement ens va lliurar informació i material gràfic de l’obra finalitzada, i també del dia que ens vam trobar a casa d’en Joan Rasós, per la qual cosa li restem molt agraïts.

Segons les imatges cedides, veiem com el fust de la xemeneia arrenca per sobre d’una plataforma de formigó, i que disposa d’un espai on hi va incorporat un ventilador centrífug recolzat tangencialment en l’estructura, que compleix la funció de succionar els fums, element que esta protegit per una coberta  de formigó. La peça finalitza sense la presencia de la coronació de reforç.

Tall de la xemeneia finalitzada (Imatge cedida per Javier Pasamontes)
Tall de la xemeneia finalitzada (Imatge cedida per Javier Pasamontes)
La xemeneia finalitzada (Imatge cedida per Javier Pasamontes)
La xemeneia finalitzada (Imatge cedida per Javier Pasamontes)

Javier ens comenta que, a la xemeneia li van donar una alçada de 16 metres, i els diàmetres inferior i el superior fan 2,80 metres i 2 metres respectivament. El seu cos o fust està fet emprant els clàssics maons rectangulars, que tenen una mida de 23 x 11,5 x 5 cms. No van fer us de maons trapezoïdals com la majoria de xemeneies d’èpoques passades.

Des de La Bisbal, tant en Joan Rasós com la Rosa M. Masana volem felicitar Javier Pasamontes i els paletes que van participar en la construcció d’ aquesta obra, que observem sòlida i d’unes mides molt adequades.

També li volem manifestar que tenim en consideració el seu tarannà, pel fet que abans d’emprendre un projecte poc freqüent en èpoques modernes, estigués motivat per rebre informació d’altres persones, coneixedores d’aquest tipus d’obres. Per a nosaltres ha estat motiu de  satisfacció.


Notes


[i] - Masana Ribas, Rosa M. (1999). Els constructors de la xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa. Algunes consideracions tècniques. Terme, núm. 14, pp.75-84.

[ii]  Masana Ribas, Rosa M. (2009). Els constructors de les xemeneies de la Bisbal.  DABA núm. 5, editat per l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà ,Terracotta Museu  i Consell Comarcal  BE de La Bisbal.