De bastant jove a vegades escoltava per la ràdio el programa ‘Queridas amigues’ del consultori d’Elena Francis, era l’emissora que la meva mare tenia costum de sintonitzar mentre treballava junt amb una de les meves cunyades retallant els sobrants de teixit d’una peça de roba interior femenina que sovinr bisos, material que confeccionava una empresa de Terrassa.
Aquestes peçes les anàvem a buscar al magatzem que hi havia a un carrer que confluia amb el de Sant Marian i la carreta de Moncada, material que havia de ser retornat al cap d’una setmana, la mare sempre deia que s’havien de treballar moltes hores per guanyar poc. En ocasions l’havia ajudat per poder lliurar la feina a temps.
Quan la Elena Francis parlava per la ràdio les persones que l’escoltaven posàvem atenció perquè tractava temes relacionats amb l’amor i els desamors i estic segura . que hi havia dones joves que es sentien identificades amb el relat i consells. Però per la mare penso que la Francis era un tema superat ,havia tingut sis fills i no li feien falta els consells, l’agradaba també escoltar opères i sarsueles.
El record d’aquest episodi de joveneta m’ha vingut perquè fa poc vaig trobar un vídeo fet el dia 9 de març del 2011 Diada de la Dona durant un dinar fet al cafè-restaurant del Fraternal organitzat per l’Associació de Suport a la Dona de Palafrugell i, En ell una de les companyes de taula va dir-me:
– Estàs asseguda casi al costat de l’ Elena Francis, no veia a ningú que pogués ser ella, me l’havia imaginat alta rosa i despampenant com la meva cosina Elena Masana que vivia a France.
La dita Elena Francis va resultar ser, d’entre d’altres persones que escrivient les respostes de les cartes rebudes, la Pietat Estany, una senyora que vivia o passava temperades a l’Empordà.
Els consells que l’emisora donava, vistos amb ulls d’ara sonen carrinclons, fets a la mida per aquell moment politic i social d’una dictadura quan la dona , encara que no totes, vivien bastant subordinades, la reconstrució d’un país desprès d’una guerra demanava família, fills, paciència i poc marge d’actuació.
Actualment si existis una altra Elena Francis, el seu discurs seria completament l’altra cara de la moneda, perquè la demografia es masa alta i el treball humà no és tant necessari.
El fet d’estar encara que ficticiament davant de l’ Elena Francis vaig expermentar una sensació una mica semblant al experimentat quan vaig atendre a un hospital de Suïssa a la reina d’Itàlia Maria José de Savoià,
Es diu que el treball més rellevant d’ aquest programa radiofònic el va dur a terme el periodista Juan Soto Viñola amb la col·laboració d’altres persones que presentem en un esquema, i també un retall de l’article fet per Lluís Molinnas
Ves per on una imatge amb Pietat Estany
Despres de dinar la Pietat va fer una conferència a una sala del mateix centre Fraternal de la que en podem veure un fragment en el vídeo Dia de la Dona.
El que més em va agradar d’ella va ser quan signava els libres per els lectors, una dedicatòria deia:
– ‘A Marcela, desitjant que no necessiti mai ajuda de cap Francis’
Notes
Per saber quelcom més de la senyora Piedad Estany llegiu l’ article de Lluís Molinas. Las dones silenciades. Conversa amb Pietat Estany, col·laboradora del Consultori de la senyora Elena Francis. Revista del Baix Empordà, núm. 38, pàg.8, 2012. També a Wikipedia. Veure: Jose Soto https://www.rtve.es/noticias/20170212/muere-escritor-juan-soto-vinolo-verdadera-elena-francis/1489724.shtml
