Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Ignasi Corney Oller, creador de treballs periodístics i audiovisuals

El tema central del número anterior d’aquesta revista tractava sobre els cineastes i creadors de vídeo empordanesos. Respecte a la Bisbal van ser presentats Antoni Martí, cineasta de llargmetratges, i Xevi Codolà, afeccionat al vídeo que grava els diversos esdeveniments socials que es celebren a la Bisbal. Ambdós ens han parlat també de les aportacions en la captació d’imatges generades per Ignasi Corney, motiu pel que hem volgut que ens expliqués també quelcom de la seva afecció.

- Rosa: Bon dia, Ignasi. D’on et va venir la teva afecció per filmar i editar diversos reportatges de la Bisbal?

En l'acte de reconeixement de la mestra Victòria Vigo, 2015 (R.Masana)
En l'acte de reconeixement de la mestra Victòria Vigo, 2015 (R.Masana)

 

– Ignasi: Bon dia, Rosa. Hauria de començar dient-te que el 1995 o 1996, ara no n’estic segur, feia una matèria a l’institut que impartia en Xevi Codolà Vilahur; vam fer un treball en grup, i també una pel·lícula en què una part de l’acció passava als Clots de Sant Julià. Em va agradar però editar era complicat, i ho vaig aparcar del meu cap fins l’any 2009.

R: Tu ets professor, veritat?

I: Sí, treballo com a docent a Secundària des de l’any 2008. Faig classes a l’institut Puig Cargol de Calonge i Sant Antoni. Vaig estudiar Filologia Catalana i Filologia Hispànica a la UdG, vaig fer un curs integral de ràdio de la UdG i la Cadena SER, i vaig començar el Grau de Comunicació a la UOC.

R- Però has treballat a més llocs…

I: Sí, és clar. Però la Comunicació, que és l’element pel que em preguntes, ha estat la meva vocació principal des que era jove i fins no fa tant, però mai m’ha donat per viure, tot al contrari. I com que ningú neix ensenyat, per arribar al 2009 al que fèiem referència, vaig passar per un camí de formació que va començar el 1996, amb 16 anys, començant a col·laborar en mitjans locals i comarcals. Em disculpareu si sóc poc exhaustiu. Vaig ser un dels primers col·laboradors externs de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) creada el 1999 per un llavors conegut, però, és clar, no pas a nivell de país, Carles Puigdemont Casamajó. També a La Proa, diari del Baix Empordà. I vaig ser durant set anys (de 2000 a 2007) corresponsal de Diari de Girona a la Bisbal. L’any 2004 es va gestar un projecte local que em va interessar, totbisbal, i com que no tindríem editora de notícies fins al cap d’un temps, vam gestionar l’edició local de Vilaweb i n’enllaçàvem les notícies al portal.

totbisbal tenia una voluntat d’incidir en la millora de la realitat des del món virtual. Els meus socis, als qui agraeixo tot l’aprenentatge, van ser en Pere Cuenca Sánchez i en Jaume Figa Sastregener. Era una plataforma d’esperit comunitari amb un diari al seu interior. Intentàvem posar en valor els actius que hi havia, situant-los en un mateix pla; aquest efecte igualador mai va agradar tothom en un espai com el nostre, però és el que corresponia fer. Mentre vam anar desenvolupant la plataforma, hi vam afegir una ràdio i una televisió digitals. I va ser l’any 2009 quan, amb un Nokia N96, que era un dels mòbils bons de l’època, vaig filmar i editar la cavalcada de reis. I aquí a l’ordinador la podem veure…

R:L’arribada al mercat dels aparells de filmació digital, va ser per a tu el punt de sortida artístic audiovisual?   

Ignasi Corney Oller, 2024 (cedida per ell mateix)
Ignasi Corney Oller, 2024 (cedida per ell mateix)
I: La qualitat, a diferència de 1995, ara era elevada, sense pèrdues pràcticament entre compilacions, i tot quedava en petits arxius manejables i editables. Alguna cosa havia canviat. Ara era el moment! Aquell cuc interior va tornar a brollar. Abans m’he saltat prop d’una dècada de ràdio municipal i un breu període a Ràdio Costa Brava, però el cas és que estava acostumat a editar àudio, de manera que un editor de vídeo no havia de ser gaire diferent. Vaig adonar-me aviat que faria falta invertir una mica i comprar-me una càmera, suplir les meves mancances i contactar amb en Xevi per veure si podria comptar amb els seus continguts. I així ho vaig fer.

 Una primera càmera que vaig tenir va ser una Aiptek que conservo arraconada en un armari perquè no oferia la qualitat esperada, una Panasonic domèstica que encara ara fa de càmera de suport, i una Sony NX-30 que oferia molt bona estabilització i que aguantava especialment bé en condicions de poca llum. Se’m va espatllar i ara porto alguns anys treballant amb una Sony RX10 III.

R: Has rebut classes de filmar i editar?

I: L’any 2009 no en sabia res de tot aquest món (riu), i encara ara quan veig aquells vídeos em poso les mans al cap! Però ei, el resultat pots veure que és digne. He estat autodidacta en força aspectes. Anava gravant i editant i rebia els vídeos d’en Xevi, que feien de model, i veia com els havia fet. Tot i que ho he estudiat després, el cervell, que és una eina extraordinària, va anar captant intuïtivament la mecànica: com treballar la narrativa, el so, els plans… L’any 2013 vam començar a fer treballs en comú, i sempre ens hem entès de forma natural. Allò que un feia es complementava amb el de l’altre. Era com màgia, hehe. Val a dir que en la majoria d’ocasions l’editatge corria a càrrec seu ja que disposava de més temps. Amb en Toni Martí també hem fet alguns projectes: L’autodeterminació depèn de nosaltres, el 2010, i encara l’any 2018 vam editar Marxes tu o marxo jo, que recull material de tots plegats i que explica com vam arribar al referèndum.

R: Aquest tipus de compenetracions artístiques deuen ser molt agradables d’experimentar. Tots aquests vídeos que hi ha a pantalla són fets teus? 

En la presentació del llibre'Dones d'aigua', de Núria Esponellà el 16.06.2006 (R. Masana)
En la presentació del llibre'Dones d'aigua', de Núria Esponellà el 16.06.2006 (R. Masana)

 

I: Totalment, però tampoc et sabria dir si es podria repetir amb algú altre amb qui treballéssim de forma regular. Potser sí. Amb en Xevi ens hem entès sempre bé crec que perquè part de la seva filosofia de vida és el «fem-ho fàcil» o, com ell l’anomenava a classe, el «sentit pràctic de la vida», que crec que va aconseguir inculcar-nos des de les aules a uns quants bisbalencs. Amb en Xevi hem gravat temàtiques del dia a dia, socials i culturals, però per deformació periodística, suposo que tinc un fons amb més percentatge de material «polític», per dir-ho d’alguna forma, i he tocat menys excursions o curses, que ell, en canvi, domina millor.

 

Selfie fet per Pau Fort Franch durat el Carnaval de la Bisbal de l'any 2023.
Selfie fet per Pau Fort Franch durat el Carnaval de la Bisbal de l'any 2023.

Tinc les gravacions per anys, i el 2013 és, amb diferència l’any del que conservo més material, amb una cinquantena llarga de vídeos, alguns en comú amb en Xevi, i altres propis com el concert dels 125 anys de La Principal de la Bisbal, les reivindicacions de la PAH, o el seguiment de la problemàtica de la biblioteca comarcal. De totes formes la meva feina principal és la docència, i la primavera de 2014 vaig ser destinar a Puigcerdà, on tornaria unes setmanes del curs següent i hi faria els cursos 2015-2016 com a substitut, i el 2016-2017 com a interí. La gestió de continguts de totbisbal la vaig fer a distància, però era una mica més difícil arribar a tot; no vam pas plegar per això.

L’any 2015 vaig moderar per segona vegada el debat de candidats a l’alcaldia, i els equips de les dues televisions digitals que llavors hi havia a la Bisbal vam col·laborar plegats en aquest acte. Ja veníem parlant feia mesos d’una fusió que es va començar a concretar en la filmació conjunta de bona part dels actes de la Festa Major, i en un Correfoc que em sembla que el vam gravar des de tots els angles possibles (riu). Aquesta unió ens hauria portat a crear una productora, però es va veure truncada per motius aliens, i totbisbal va plegar un temps més tard, l’any 2017.

R: Els vídeos publicats a totbisbal, ara on es poden trobar?

I: L’emmagatzematge dels arxius de vídeo, la possibilitat de personalitzar el reproductor, i que els vídeos fossin vistos només des del nostre domini i no des d’enlloc més ens van portar a escollir Vimeo com a servidor. I, és clar, ells volien seguir cobrant per tenir-hi els vídeos dipositats, però nosaltres ja no teníem activitat i, en conseqüència, no vam seguir pagant. Els vídeos ara no estan a l’abast de tothom a la xarxa, però encara els conservem.

R: I a Youtube,  he vist que hi tens un canal, veritat ?

I: Hi tinc uns pocs vídeos que es relacionen sobretot amb els instituts on he treballat o treballo, i ara no hi penjaré pas tot el material fet durant tots aquests anys… Posarem l’enllaç Ignasi Corney 

 

Moderació del debat de candidats a l'alcaldia de 16.05.2015 (Pere Mercader)
Moderació del debat de candidats a l'alcaldia de 16.05.2015 (Pere Mercader)

R: T’he vist diverses vegades presentant en directe l’Aplec de la Sardana que es fa al passeig Marimon de la Bisbal…     

Ignasi Corney entrevistant a Miquel Perxés Cano, confiter i expresident de l'associació Amics de la sardana de la Bisbal i comarca el dia 27-2-2011.  Va morir el 27 de desembre del 2021 amb 81 anys.
Ignasi Corney entrevistant a Miquel Perxés Cano, confiter i expresident de l'associació Amics de la sardana de la Bisbal i comarca el dia 27-2-2011. Va morir el 27 de desembre del 2021 amb 81 anys.

 

I: Mira, no conservo una memòria exacta de quan vaig començar a copresentar l’Aplec amb en Ramon Duran Candaler i, més endavant, a presentar-lo sol. Pels guions que conservo, i per algunes fotografies, crec que em devia incorporar a l’Aplec l’any 2005. Si els poses l’un rere l’altre, només fa 18 dies!

R: Tens algun projecte literari, radiofònic i d’audiovisuals en mans ?

I: Em va engrescar veure que cinc anys després del tancament de totbisbal, un noi que havia fet pràctiques amb nosaltres i que m’havia acompanyat els estius, en Roger Font Vilagran, volgués reprendre l’esperit de la nostra tasca. Va engegar L’aguait, que és una web d’informació de la Bisbal que gestiona amb la seva germana Victòria. Segurament seguiré donant-los un cop de mà en allò que pugui, i tinc algunes altres coses en previsió.

El més immediat ara és acabar un llibre de memòria històrica que vam començar fa quatre o cinc anys amb en Pitu Pla. Tracta l’abans, el durant i el després de la Guerra Civil a la Bisbal. La idea era fer des de 1939 en endavant any a any, però vam anar trobant coses, ens vam engrescar, i vam anar un pèl enrere per explicar bé què va passar, hem recuperat els judicis sumaríssims a persones de la Bisbal, les afectacions del bombardeig o les depuracions. No puc avançar-te res més.

R: Moltes gràcies Ignasi !

I: Gràcies a tu.

Leave a comment

name

email (not published)

website