Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Ramon Pagès Gimó, mestre d’obres

En una ocasió vam parlar del mestre d’obres terrassenc Ramon Pagès Gimó ja que Marià Masana Ribas havia fet d’aprenent de paleta a l’empresa de construcció Pagès. Aquests coneixements més tard li van permetre establir-se també com a mestre d’obres i edificar la xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa, catalogada per Guinness com la xemeneia amb escales de cargol més alta del món.

Ramon Pagès, el primer a la dreta i el tercer és Josep Arnau
Ramon Pagès, el primer a la dreta i el tercer és Josep Arnau

Darrerament he localitzat en un arxiu particular dos fulls amb notes escrites a mà amb les respostes a algunes preguntes que havia fet a Dolors Figueres Carreres, vídua de Ramon Pagès, sobre l’activitat de mestre d’obres del seu marit. Hi explicava que el pare d’en Ramon, Joan Pagès Oliveres, era fill de Celrà (Gironès), que tenia una germana religiosa del convent de Sant Josep de Terrassa, al carrer Concili Egarenc, conegut per les Germanes Josefines.  La institució va decidir ampliar les dependències i potser per referències de la religiosa van contractar per fer les obres Joan Pagès.

Joan mentre residia a Terrassa festejava amb una noia amb qui més tard es va casar i van tenir quatre fills, el més petit dels quals era Ramon, nat el dia 23 d’octubre del 1914, a qui van posar el nom del pare.

Dolors Figueres recordava que el pare del seu marit havia edificat el quarter de la Guàrdia Civil de Terrassa, al carrer Sant Leopold, també la caseta dels peons de camins de la Mata, ara convertit amb Centre de informació Col d’Estenalles,  i en companyia de Pere Ferran també havia edificat el cinema Recreo.

Sobre el seu marit la Dolors va escriure: “Ell volia fer de policia, però un encarregat del seu pare li ho va treure del cap.” Desdit d’aquest ofici, es va matricular a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, en què entre les assignatures hi havia dibuix lineal i dibuix industrial, matèries que en Ramon dominava. (3) Els estudis els va fer durant els anys 1933 i 1934, i va coincidir amb Josep Arnau, Tarzan de malnom, que també es va establir com a mestre d’obres i va gaudir de popularitat.

L’any 1936 en Ramon va ser cridat per anar al front i quan va tornar el seu pare feia un any que havia mort, als 52 anys. Ramon llavors es va posar al capdavant de l’empresa del seu pare perquè a més a Terrassa hi havia una forta demanda de construcció.

Dolors en referència a l’empresa comenta que la va portar “junt amb uns homes que havien sigut de la confiança del seu pare” i amb un d’ells, Ferran Pagès, que no eren de família, van formar societat. Encara recordava el nom d’un dels treballadors d’aquella època: Antonio Villena.

Nota manuscrita de Dolors Figueres Carreres
Nota manuscrita de Dolors Figueres Carreres

 Dolors Figueres era cinc anys més jove que en Ramon, vivia al carrer dels Àngels, 28, i era molt amant de la música, motiu pel qual va cursar la carrera de piano. Quan es van casar van viure al carrer Watt, 32-33, i van tenir tres fills. Amb nostàlgia, Dolors explica que eren un matrimoni molt avingut i que la seva mort li havia deixat un buit molt gran. Ramon va morir el dia 23 de gener de l’any 1993.

Entre les diverses construccions que havia fet a Terrassa, Dolors recorda la remodelació del vapor Terrassa Industrial, construcció de la fàbrica Freixa situada a la carretera de Montcada; la fàbrica Sanllehí, dissenyada per l’arquitecte Joan Baca coneguda popularment per la Anònima; la fàbrica La Magdalena —el propietari era Joan Mach— l’any 1944, (2) obra en què van treballar Marià Masana i el seu amic Adolf Orta;[1] la reconstrucció de l’Asil Busquets (1951 aprox.), el magatzem de Can Fornell i la llar d’infants del carrer Pla de l’Ametllera (1954-1955).

 Notes


[1] Adolf Orta Ribera va néixer a Terrassa el 27-5-1925 i vivia al carrer Blasco de Garay. Va treballar uns dies en la construcció de la xemeneia Almirall suplint José Fauquet, que estava de viatge a Saragossa.

(2) Informació complementària de la fàbrica La Magdalena 

(3) Per veure  imatges i dibuixos d’en Ramon Pagès

Les xemeneies industrials del Baix Empordà

Xemeneies industrials del Baix Empordà i d'altres
Xemeneies industrials del Baix Empordà i d'altres

Recentment m’han preguntat per una de les xemeneies sobre la qual vaig fer un article. No recordant amb quin nom l’havia publicat al meu blog, no era fàcil localitzar-la, motiu pel qual he considerat agrupar-les en un mateix text adjuntant un enllaç a la publicació.

Ara, pel fet de posar ordre hem vist que hi ha abundant informació, i ara entenc que Ernest Costa, que potser s’ha mirat el blog, em conegui per “la dona de les xemeneies”; sempre he pensat que exagerava. També alguna vegada m’ha preguntat: “Com és que parles de xemeneies si ets infermera?” I sempre contesto el mateix: perquè el meu germà Marià era mestre d’obres i amb els seus treballadors l’any 1956 van acabar d’edificar la xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa, que disposava d’uns forns que havien de cremar deu tones de carbó diàries. La xemeneia fa 63 metres d’alçària i està envoltada per una escala de cargol de 207 graons.[1]

Un article publicat al Diari de Terrassa assegurava que les xemeneies industrials de la ciutat les havien fet arquitectes o mestres d’obres desconeguts. Com que el meu germà no podia donar testimoni de la seva obra —amb només 33 anys, va morir en un accident de moto— vaig fer gestions per localitzar els paletes que van intervenir en la construcció i també preparar un acurat expedient que vaig enviar a Guinness. Després de fer valoracions in situ l’any 1991 Guinness va confirmar que la xemeneia de la Bòbila Almirall era la més alta del món amb escala de cargol. Ara aquesta estructura forma part dels emblemes de la ciutat.

Explico aquest fet perquè es van donar les circumstancies que aquell mateix any vaig venir a exercir d’infermera al consultori municipal de Torre Maria de la Bisbal, i com que també anava a atendre persones malaltes al seu domicili era un bon moment per observar el gran nombre de xemeneies d’indústries ceramistes que sobresortien entremig del paisatge urbà. Com que aquest tema el tenia poc treballat em vaig sentir motivada a fer alguns articles.

Cal dir que vam estar de sort de poder parlar amb alguns mestres d’obres que havien fet obra fabril amb els seus excepcionals forns de flama invertida que podem considerar un tipus de model d’art. Gràcies als mestres d’obres, dit també del taulaplom, disposem d’una interessant informació que omple una parcel·la històrica de la Bisbal i a la vegada li configura personalitat.

Referències bibliogràfiques

“Els constructors de les xemeneies de la Bisbal”. Revista Daba, núm. 5 (2009), p. 13. http://www.rosammasana.com/?p=243

Joan Rasos, xemeneia industrial del segle XXI”. http://www.rosammasana.com/?p=4946

L’arranjament de les sis xemeneies industrials de la Bisbal d’Empordà”. Totbisbal, 15 de juny de 2009. http://www.rosammasana.com/?p=3580

“La xemeneia de Can Valls i Llenas “El Rissec””. Revista El Mercadal (Corçà), núm. 15 (2003). http://www.rosammasana.com/?p=319

“La xemeneia de la bòbila de Jafra”. Revista El Padró (Jafre), núm. 8 (desembre 2014-gener 2015). http://www.rosammasana.com/?p=4316

“La xemeneia de la fàbrica ceràmiques Ferrés“. Revista El Mercadal (Corça) núm. 11 (2001)

“La xemeneia de l’empresa ceramista Enric Segú Estrada, Sant Climent de Peralta”. http://www.rosammasana.com/?p=9350

“La xemeneia industrial de Cerámica La Pineda de Regencós (1966-1988)”. Totbisbal, 10-12-2011. http://www.rosammasana.com/?p=6907

“La xemeneia industrial de la Bòbila Mató”. Revista Garbell (Regencós), núm. 8 (2010).http://www.rosammasana.com/?p=176

“La xemeneia industrial de la fàbrica de suro Jaume Llenas Mercader (1893 fins a l’actualitat)”.     http://www.rosammasana.com/?p=4453

“La xemeneia industrial de la Fàbrica Llensa de Canapost”. Revista digital El Portàtil (la Bisbal d’Empordà), 5-2-2007. http://www.rosammasana.com/?p=313

“La xemeneia industrial de la Pera, Baix Empordà”. http://www.rosammasana.com/?p=9322

“La xemeneia industrial Nadal Ribó de Banyoles”. Revista de Banyoles, núm. 974 (desembre de 2014). http://www.rosammasana.com/?p=1011

“Les 20 xemeneies industrials de la Bisbal (1911-1974)”. http://www.rosammasana.com/?p=4038

“Les dues xemeneies de la Fàbrica de Ceràmica La Ponderosa de Corçà”. Article publicat a la revista el Mercadal núm. 11 del any 2001. http://www.rosammasana.com/?p=307

“Les dues xemeneies industrials de Caramany, Corçà”. Revista El Mercadal (Corçà), núm. 10 (març 2001).

Les tretze xemeneies industrials palafrugellenques (1900 i 1920)”.

“Les xemeneies industrials de Corçà i de Monells”. Revista El Mercadal (Corçà), núm. 10, 11, 12, 14 i 15. http://www.rosammasana.com/?p=4660

“Les xemeneies industrials de la Bisbal”. Revista Drac (2000). http://www.rosammasana.com/?p=4376

“Llista de xemeneies de la Bisbal”. Viquipèdia.

Una xemeneia industrial a una casa de pagès”. Revista del Baix Empordà, núm. 46 (setembre 2014).

 

Notes referents a la xemeneia Almirall de Terrassa.


[1] Adjunto alguns enllaços que ens porten a conèixer aspectes evolutius de la xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa i també qüestions relacionades amb altres xemeneies de la ciutat. Cita no publicada:  L’any 1953 Jaume Almirall Poch  tenia enregistra la seva empresa situada a Can Aurell com a fàbrica de totxos ordinaris i disposava d’un forn de moviment automatic de  500 m3.

Els constructors de la xemeneia de la Bòbila Almirall de Terrassa,  publicat a la revista Terme número  14  desembre any 1999, pag. 75-84.

Noves aportacions a la xemeneia de la Bòbila Almirall de Terrassa,

Publicat a la revista Terme  número 34 any 2019 , pag. 229-238, editada pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa. Arxiu Històric de Terrassa i Arxiu Comarcal del Vallès Occidental.  L’article està en format PDF

La xemeneia Almirall a vista d’ocell, VIDEO.

“Les 24 xemeneies industrials de Terrassa sumen 751,16 metres d’edificació”.

“La escalera de la chimenea Almirall, la segunda más bonita del mundo”.

“Final d’obres de dues xemeneies industrials de Terrassa (1908 i 1956)”.

 

La xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa

La Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya va publicar l’article que li varem lliurar al Butlletí de l’entitat número 73 del juliol del 2012 l’ article titulat: La xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa en base a la donació que els hi havien fet del nivell de bombolla d’alcohol i el centímetre metàl·lic enrotllable que pertanyia a Marià Masana Ribas, el mestre d’obres que junts amb els seus treballadors havia edificat la xemeneia industrial de la bòbila  Almirall  que havia estat Rècord Guinnes l’any 1991.

Vàrem cedir aquests elements perquè en Marià sempre els portava amb ell, fins i tot el dia que va tenir l’accident de moto que li va costar la vida, va ser el seu germà Francesc que anava al darrera seu amb una altre moto qui els va recollir i va guardar fins també el seu traspàs. Va ser la seva muller Jùlia, la neva cunyada, qui me’ls va donar i també vaig tenir guardats durant molt de temps, fins que finalment van ser cedits al Museu de la Ciència de Terrassa.

Per llegir l’article de dues pàgines clicar a:  maria-masana-museu

Al final de l’article, a notes, citem a Francisco Gálvez  i el seu heroic gest  per intentar salvar a una noia, en tenim una crònica feta que es pot llegir a:  Un heroico albañil ….

Butlletí Museu de Ciència i Tècnica
Butlletí Museu de Ciència i Tècnica

La posada de bandera a dues emblemàtiques xemeneies industrials de Terrassa

Terrassa te inclòs en el patrimoni històric-arquitectònic-industrial diversos edificis modernistes i d’altres de singulars  característiques  així com les xemeneies industrials que  han estat preservades. Durant l’ apogeu industrial  Terrassa va arribar a tenir fins a 200 vapors majoritàriament d’ empreses  tèxtils i també algunes bòbiles de totxos.

En aquesta ocasió volem presentar unes imatges del dia que van  finalitzar  les obres  de  dues  xemeneies terrassenques  que  a la vegada son considerades emblemàtiques  de la ciutat, també  esmentar quelcom d’elles.  Una de les  xemeneies es  de la empresa tèxtil modernista  Aymerich, Amat i Jové  (1908) i l’altra  la de la bòbila Almirall  edificada l’any 1956 o sigui que les separen 48 anys de diferencia.

Vista general del vapor Aymerich, Amat i Jové
Vista general del vapor Aymerich, Amat i Jové
Vista general de la bòbila Almirall
Vista general de la bòbila Almirall

Posada de bandera  

Pel fet que parlen de l’acte de final de les obres, comentar que el costum de posar una bandera al cap de munt d’una obra quan aquesta es donava per finalitzada,  te  el seu origen a la Edat Mitjana degut que quan es feien grans edificacions com podien ser esglésies o catedrals posaven un drap a la part més alta de l’obra perquè els servis d’orientació envers la intensitat de les  ràfegues  i direcció del vent.  Hem de considerar que les  bastides  i els sistemes de protecció personal  no havien, potser, de tenir la seguretat  d’avui dia.

Aquest costum es va  mantenir en el temps i  quan una obra es donava per finalitzada  al cap de munt s’hi posava una bandera, però  sempre amb la premissa  que cap dels treballadors hagués  sofert un accident o perdut la vida i a la vegada era un indicatiu d’obra finalitzada.

També hi havia el costum que quan la obra es donava per acabada  feien  un  dia de mitja festa i el constructor invitava al treballadors a fer un esmorzar o dinar. A les fotografies que presentarem veurem els treballadors de l’Aymerich i de l’Almirall enfilats a dalt la corona de la xemeneia en motiu de la posada de bandera. Desconec com van celebrar l’acabament  de les obres de l’Aymerich però,  de la xemeneia de la bòbila Almirall si que sabem  van fer un esmorzar a dalt la plataforma.

Dia de la posada de la bandera a l'Aymerich, sembla que a dalt hi ha quatre persones
Dia de la posada de la bandera a l'Aymerich, sembla que a dalt hi ha quatre persones

La empresa disposava d’un superfície fabril  de 11.000 metres quadrats i de lluny es veu sobresortir la xemeneia  encarregada de succionar  els fums de dues caldera  generadores de vapor de la marca  Babcock & Wilcox  disposa d’una peanya  octogonal d’uns set metres d’alçada i  un fust tron cònic  de trenta vuit metres , en total  la peça s’eleva  fins a 42 metres. Disposa d’un túnel de tiratge de gran envergadura que  uneix la caldera amb la xemeneia i per on hi pot passat una persona dreta.

Aquest vapor  acomplia tots els processos industrials necessaris des de que entrava a la fàbrica  la matèria primera  fins aconseguir els diversos teixits de llana acabats , només els hi era necessari  passar per les cosidores d’errades que revisaven les peces per si hi havia alguna imperfecció  i solucionar-la, feina que feien les dones a casa seva sovint formant un petit taller de noies aprenents. Roser López va fer un article titulat L’ofici de Cosidora d’errades.[ii]

Detall de la part distal o corona de la xemeneia Aymerich,Amat i Jover
Detall de la part distal o corona de la xemeneia Aymerich,Amat i Jover

Vista una fotografies feta des de la base de la xemeneia per la seva part interior veien que les  escales de gat que pugen fins a la corona estan totes collades a una mateixa cara de la paret .[iii]

La bòbila Almirall

La bòbila Almirall data de l’any 1910 fundada per l’empresari  Jaume Almirall i Poch situada a  la Gran Via,  avinguda Àngel Sallent actual  i com el seu nom diu elaboraven totxos per la construcció. Més endavant es va ocupar del negoci un fill d’en Jaume, Francesc Almirall que entrada la dècada dels anys seixanta degut  a la arribada de la  immigració i la forta demanda de material per la construcció va haver que incrementar la capacitat de coure el material posant en funcionament un altre forn.

Posada de bandera a la xemeneia Almirall
Posada de bandera a la xemeneia Almirall

Per la qual cosa també s’havia de construir una xemeneia més gran que la que tenien que garantís  el  correcte tiratge  dels forns que havien de cremar 10,9 tones de carbó al dia.  Va demanar que li fes l’obra a Marià Masana, contractista d’obres que feia treballs a per la empresa.

Les obres van començar a finals de l’any 1955 amb el mestre d’obres Marià Masana, els dos paletes  Lucas Pérez i José Fauquet i els dos manobres Paulino Carbajal i Francisco Gálvez, finalitzant  la edificació el mes de juliol de l’any 1956.

Les característiques de la xemeneia són:  Fust troncònic de 63,25 metres d’alçada i equipada  d’una escala exterior helicoïdal de 207 graons que pugem fins a dalt d’una plataforma des de on es pot contemplar tot Terrassa. Per més detalls tècnics i de les persones que la construir es pot  consultar la publicació a Terme núm. 14 de l’any 1999.

Detall de la part distal o coronació de l’Almirall

L’any 1991 desprès de presentar un complert expedient al Llibre Guinness dels rècords mundials, la xemeneia Almirall va  ser mereixedora  del record mundial en esser  considerada la xemeneia industrial  feta de maons de terra cuita vermella  amb la escala de cargol més alta del mon.

L’any   van fer una enquesta als lectors del diari el País per saber quines eren les escales que consideraven més boniques de qualsevol lloc del mon, l’escala de xemeneia  Almirall va obtenir el segon lloc de la puntuació.

 

 

 

 

Notes


[i] Terrassa, Patrimoni Industrial, pàgina núm.30. Ajuntament de Terrassa,1999,
[ii] Roser López Monsò. L’ofici de Cosidora d’errades. Terme 2010, es pot localitzar l’ article  enllaçat a Sargir mitjons i pilotar avions de Rosa M. Masana. http://www.rosammasana.com/?p=4240  i clicar sobre  Roser López.
[iii] Un contractista d’obres va comentat que les escales de gat era millor col·locar-les  intercalades  entre un costat i l’ altre del fust intern de la xemeneia  per evitar la sobre carga  a un sol costat i possibles deformacions de la estructura.  L’Aymerich  les te col·locades a una sola cara  del fust  intern i es preserva amb bones condicions.