Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

La escalera de la chimenea Almirall, la segunda más bonita del mundo

Imatge de la chimenea Almirall del fotografo Antoni Arch, publicada al periodico El País.
Imatge de la chimenea Almirall del fotografo Antoni Arch, publicada al periodico El País.

 

En el diario El País del día 10 de mayo de 2016, Andrea Nogueira publicó un compendio arquitectónico de escaleras singulares y en la sección El Viajero del mismo medio se propuso una votación entre los lectores para escoger las escaleras que consideraran más bonitas del mundo.

La más votada fue la escalera del templo de Chand Baori de Abhaneri, en el estado de Rajhastan (India), que circunda los muros de un pozo o estructura abierta con forma de embudo. Los 3.500 escalones de que dispone permiten bajar hasta la cisterna de agua que hace la función de recoger el agua de la lluvia para su uso durante los períodos de sequía. La obra tiene mil años de antigüedad.

En segundo lugar, los lectores eligieron la de la chimenea de la Bòbila Almirall de Terrassa, estructura edificada en 1956. Tiene 63,25 metros de alto y la rodea una escalera de caracol de 217 escalones que suben hasta una plataforma superior con vistas panorámicas sobre la ciudad.

En 1991 la chimenea fue inscrita en el Libro Guinness de los Récords como la chimenea industrial con escaleras de caracol más alta del mundo. Intervinieron en la construcción de esta estructura el maestro de obras Mariano Masana Ribas y su equipo de paletas formado por Lucas Pérez Molina, José Fauquet Cons, Paulino Carbajal García y Francisco Gálvez Quesada. Podemos consultar la noticia y ver las imágenes en: El viajero

También en el Diario de Terrassa del día 31 de agosto de 2016. Adjuntamos una fotografía de la página donde apareció la noticia.

Desde esta página queremos otorgar el mérito y nuestra consideración al polifacético artista y excelente fotógrafo Antoni Arch  por haber captado y hecho pública una imagen tan bonita de la chimenea Almirall. Son las personas artísticas como él las que a menudo nos muestran la belleza escondida de cosas que a veces nos pasan desapercibidas, seguramente porque es la mirada del artista la que las ha mejorado.

Tambien pueden verse imagenes bonitas de la chimenea a Behance  y leer el opúsculo de Rosa M. Masana

Les xemeneies industrials de Corçà

 

Presentem en format Pdf les Xemeneies industrials de Corçà i de Monells,  agrupades en un sol article.

Agraïments:

Vull agrair als responsables de la edició de la revista el Mercadal, al doctor C. Pongiluppi per animar-me a  que col·labores aportant algun article i a la Marta Pongiluppi  pel seu assessorament, correcció lingüística i entusiasme envers el coneixement històric de la vila de Corçà.

Xemeneies que no fumejen
Xemeneies que no fumejen

Jornades sobre xemeneies industrials (1997)

MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA

LES XEMENEIES INDUSTRIALS  8 i 9 de maig de 1997

 

He considerat adient recuperar el programa de les Jornades que referent a xemeneies industrials es va fer a Terrassa l’any 1997,  perquè ens permet recordar el temes que es van tractar i les persones que hi van intervenir.

 

El cicle del vapor s’iniciava a les calderes, on s’escalfava aigua mitjançant la combustió de carbó. Les xemeneies de gran alçada, símbols dels vapors, afavorien el tiratge i facilitaven l’extracció de fums.

Amb l’intent de continuar presentant diferents aspectes temàtics relacionats amb el Patrimoni Industrial i Tècnic, tant de Catalunya com d’arreu del món, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, juntament amb els Amics de les Xemeneies, organitza aquestes jornades dedicades a l’estudi i anàlisi d’un dels elements físics i visuals més emblemàtics de la nova societat sorgida a partir de l’anomenada Revolució Industrial. L’objectiu d’aquestes Jornades és, doncs, el de poder agrupar els diferents estudiosos i grups de treball que investiguen i s’interessen per qualsevol dels aspectes relacionats amb aquestes simbòliques i efectives construccions conegudes com a xemeneies industrials. Conèixer els diferents sistemes i tècniques constructives, la seva importància com a element d ‘estudi del patrimoni industrial, quantificar-ne les existents, fer-ne una valoració del seu estat de conservació i estudiar-ne els sistemes de protecció, són elements a tenir en compte de cara a futures intervencions i investigacions que, esperem, puguin començar-se a plantejar des d’ara a partir d’aquesta primera trobada d’estudiosos.

Xemeneia Almirall abans de restaurar. Imatge del programa i feta per Teresa Llordés
Xemeneia Almirall abans de restaurar. Imatge del programa i feta per Teresa Llordés

                                         Programa

 

                           Dijous, 8 de maig de 1997

Benvinguda i presentació de les Jornades Sr. Eusebi Casanelles i Rahola, Director del mNACTEC

Lectura de les comunicacions del BLOC I

Història i evolució de les construccions de xemeneies.

Síntesi històrica de les xemeneies industrials. Sr. Carles Pereira Castro

Situació de la xemeneia i la seva relació amb les industries tèxtils del segle XIX. Sr. Ramon Gumà

Les bastides de fusta, una estructura singular. Sr. Domingo Carreras – Sr. Anàstasi Pérez

La monumentalización de los restos fabriles en Barcelona. Sr Manuel Delgado Ruiz

 Lectura de les comunicacions del BLOC 2

Catalogació de les xemeneies. Inventari                                                    

Xemeneia Aymerich, Amat i Jove, feta de metall que estava inclosa al programa.
Xemeneia Aymerich, Amat i Jove, feta de metall que estava inclosa al programa.

La fabrià de Louça “massarelos”. Porto. Sr. José Manuel López Cordeiro.

Les xemeneies de Sabadell en imatges. Sr. José Antonio Carmona – Sr Simón Saura

Els constructors de la xemeneia Almirall.  Sra. Rosa M Masana.

Les xemeneies de l’ ‘Hospitalet. Sr. Josep Bonastre i Bacardit.

Presentació publica i constitució dels Amics de les Xemeneies.

Itinerari i visita per diferents xemeneies industrials

Divendres 9 de maig de 1997

Lectura i comunicacions del BLOC 3.

Rehabilitació i conservació.

Taula rodona: Legislació i protecció de les xemeneies industrials. Sr. Pere Montaña (Ajuntament de Terrassa),  Sr. Jordi Rogent (Ajuntament de Barcelona) i Sr. James Douet (Historiador del patrimoni anglès).

Visita i clausura de l’exposició “Xemeneies de Terrassa”

Lectura i comunicació del BLOC 4

Les xemeneies com a mostres d’art i d’imatge.

Clausura.

 

Els dibuixos de Ramon Pagès Gimó, mestre d’obres terrassenc

Ramon Pagès. Imatge cedida per Dolors Figueres.
Ramon Pagès. Imatge cedida per Dolors Figueres.

                                                      

L’any 1989, arran de la decisió d’inscriure la xemeneia de la bòbila Almirall al llibre Guinness dels rècords, vaig voler saber quelcom del contractista d’obres Ramon Pagès, que havia estat l’empresari de la constructora on va treballar i aprendre l’ofici de paleta el meu germà Marià Masana (Igualada, 1927-Terrassa, 1960). Marià més endavant es va consolidar com a mestre d’obres i es va responsabilitzar de dur a terme l’edificació de la xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa, encarregada per l’empresari Francesc Almirall i posada en funcionament el mes de juliol de l’any 1956.

La fàbrica de la Magdalena en construcció.
La fàbrica de la Magdalena en construcció.

                             

Per aquest motiu vaig parlar amb la senyora Dolors Figueres, vídua de Ramon Pagès, i em va comentar que el seu marit havia edificat molt a Terrassa, recordava l’obra de la fàbrica de la Magdalena, situada a la carretera de Martorell davant de la nova plaça de Baltasar Ragon, també les reformes de la fàbrica Aymerich Amat, actual Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, i d’aquesta obra me’n va lliurar un parell d’imatges. Una de les coses que no li vaig demanar, però que va tenir la deferència de proposar-me, és que si volia podia fer unes fotocòpies d’una col·lecció de dibuixos que havia fet el seu marit, i així ho vaig fer. Aquestes fotocòpies fins ara les he tingut guardades en una carpeta i gairebé oblidades, fa poc les vaig retrobar i en veure-les vaig descobrir en aquells dibuixos un valor afegit, ja que ens mostren alguns costums socials i professions dels anys trenta i quaranta, que ara podríem dir que han passat a formar part de la història de Terrassa.

Obres a la fàbrica Aymeric i Amat (imatges cedides per Dolors Figueres).
Obres a la fàbrica Aymeric i Amat (imatges cedides per Dolors Figueres).

       

Atès el risc que amb el pas del temps els esmentats dibuixos es poguessin extraviar, he considerat el fet de cedir-los a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVO), a Terrassa, perquè és la manera que també altres persones hi puguin tenir accés.

Val a dir que he fet gestions per intentar localitzar algun familiar de Ramon Pagès, però de moment no he trobat qui ens en pogués lliurar informació. Penso que potser a partir d’aquesta presentació ara podrem contactar amb algun familiar que ens permetrà ampliar la informació sobre ell.

Per endinsar-nos una mica en la biografia del senyor Ramon, exposem  la hipòtesi que ell, com altres mestres d’obres, hauria assistit a les classes de l’Escola Industrial de Terrassa, on s’impartien ensenyances dels diversos oficis, entre els quals el de paleta, tot i que caldria saber la data de naixement del senyor Pagès per veure si coincideix. Els alumnes havien de preparar-se en els següents blocs de coneixements: dibuix industrial, coneixement dels materials, construcció i pràctiques.

Obres a la fàbrica Aymeric i Amat (imatges cedides per Dolors Figueres).
Obres a la fàbrica Aymeric i Amat (imatges cedides per Dolors Figueres).

Era costum que les pràctiques fossin convalidades amb la feina que l’estudiant feia en qualitat d’aprenent en una empresa. L’any 1945 alguns dels professors que impartien classes als futurs mestres d’obres eren J. Baca, C. Cabanes, F. Muñido i T. Viver. Aquestes matèries estaven incloses en el pla general d’ensenyament de l’Ajuntament de Terrassa, del 1945.

Relació alfabètica dels dibuixos de Ramon Pagès

- Assortidor de gasolina

- Ball al carrer amb piano de maneta

- Candela i recordatori

- Caramelles: colla de cantaires que per Pasqua surten a cantar per les cases del poble i fan recapte d’ous, diners… Actualment són alguns comerços qui els obsequien amb coses de menjar per després celebrar-ho.

- Carro de bota per regar carrers

- Carro i portadora

- Casa anglesa “secció”

- Cèrcol

- Cub

- El fanaler

- El pellaire: persona que passava per les cases a recollir les pells de conill

- El vigilant

- Enterrament

- Escombraries

- Esmolet

- Funeral

- Gelats al carrer

- Jaumet de can Boada (feia 90 cm d’alt)

- L’agafagossos: també li dèiem el llacer perquè capturava els gossos mitjançant un llaç i amb un carretó els portava al parc de desinfecció.

- Misteris (pas de Setmana Santa)

- Monges

- Paleta i manobre

- Pantalons de golf

- Patinet

- Penitents

- Premsa i bótes

- Repartidor (cafès Debray)

- Safareig i picador

- Salpàs: cerimonia catòlica en què un sacerdot anava per les cases aspergint aigua beneïda i tirant sal als portals.

- Sant Crist

- Tartana i metge de capçalera

- Viàtic: sagrament de l’eucaristia que s’administra als malalts que estan en perill de mort.

Adjunto una mostra de tres dibuixos cedits per la senyora Dolors Figueres, la col·lecció sencera esta al dossier destinat a l’ACVO  de Terrassa.

Casa anglesa ( Ramon Pagès)
Casa anglesa ( Ramon Pagès)

 

Repartidor ( Ramon Pagès)
Repartidor ( Ramon Pagès)
Tartana i metge de capçalera (Ramon Pagés)
Tartana i metge de capçalera (Ramon Pagés)