Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Marcel·lí Massana i Maria Calvó

En una ocasió mentre estava revisant un documents  al Arxiu Municipal de Palafrugell, vaig  conèixer a la senyora Rosa Laviña  que cedia documentació a l’esmentat Arxiu. Varem conversar i en  saber que em deia Masana de cognom em va  preguntar si era de família  amb Marcel·li, li vaig respondre que no.

Rosa Laviña va explicar que anys enrere havia  allotjat a casa seva uns dies a Marcel·li Massana i Maria Calvó quan feia dos anys que no s’havien vist i va explicar anècdotes d’aquest encontre,  no les explicarem, només  dir que estaven relacionades amb la vitalitat d’ en Massana i va ser curiós perquè  per definir-ho va emprar les mateixes paraules que emprava la meva mare quan es referia a la vitalitat del meu pare.

D’aquest contacte amb la Rosa Laviña a més de tenir la oportunitat de fer una visita a la Maria Calvó que vivia a Tolouse, van poder ser publicats  dos articles a la Revista de Palafrugell  que  ara adjuntem  en  aquesta pàgina en format PDF.

Per llegir els articles  clicar a : marcel-i-maria

Maria Calvó i Rosa M. Masana
Maria Calvó i Rosa M. Masana

 

Maria Calvó a la cuina de casa seva
Maria Calvó a la cuina de casa seva

 

Notes relacionades amb el contingut.

Miquel Fleta, tenor liric, Osca 1897-La Corunya 1938

Maria Rosa Espinal i Font,  soprano Barcelona 1910-1981

Marcel·li va ser un dels coneguts  maquis catalàns 

La societat humana  de sempre s’ha mogut entre dues o més  vessants ideològiques, polítiques, religioses o d’interessos personals, afavorint la confrontació continua  o en termes elèctrics cor-circuits que mitiguen el benestar social.  L’article ‘Partido político’ a Wiquipedia ens aporta informació  envers aquest fet.

La xemeneia de l’empresa ceramista Enric Segú -Sant Climent de Peralta-

Enric Segú pare a la dreta junt amb el seu fill Enric Segú
Enric Segú pare a la dreta junt amb el seu fill Enric Segú

L’any 2012 varem fer una entrevista a Enric Segú  que ens explica quelcom de la empresa i de la xemeneia  que succionava els fums del forn de coure la ceràmica. Va ser publicada a la revista digital Totbisbal,  per la seva lectura adjuntem un enllaç que cal clicar a : Enric Segú 

Hem adjuntat un PDF amb alguns retalls de diari que contenent noticies relacionades amb el treball del  seu pare Enric Segú Estrada que es pot llegir clicant a;   enric-segu-estrada

També podem llegir quelcom de Joan Riera Marull que és qui veia els forns de coure  ceràmica a la Bisbal.

 

 

Situació de l'empresa, ara A Projects
Situació de l'empresa, ara A Projects

 

 

Mural a la façana de la empresa
Mural a la façana de la empresa
Ceràmica Segú, adaptada de forma decorativa pel nou propietari de la finca
Ceràmica Segú, adaptada de forma decorativa pel nou propietari de la finca

La xemeneia al 2020, està en projecte  rehabilitar-la estèticament
La xemeneia al 2020, està en projecte rehabilitar-la estèticament
Xemeneia  E. Segú  , 2004 

La xemeneia industrial de la Pera -Baix Empordà-

Vista del complex fabril (imatge obtinguda de Google 9-7-2020)
Vista del complex fabril (imatge obtinguda de Google 9-7-2020)

La extingida xemeneia industrial coneguda com la xemeneia de la Pera, formava part del complex fabril d’una bòbila situada a a la cruïlla entre la carretera Palamós-Girona (C-66)  i la ( GIV-6426 que comunica amb la vila de la Pera. Durant diversos anys la xemeneia va formar part del paisatge empordanès i visible des de diferents llocs.

En una ocasió quan la empresa havia tancat, vaig pregunta als responsable de la empresa Ceràmica del Ter que estava a tocar de la antiga bòbila i van dir-me que la empresa es deia CERAMSA però que no tenien informació de la xemeneia.

Configuració de la xemeneia i arranjament del fust

Vista des de fora veiem que es tractava d’una xemeneia d’estructura tronc-cònica feta de maons aplantillats de terra cuita vermella.

 La part proximal del fust, la que arrenca just a sobre de sobre el pedestal, estava  protegida per anelles, però a partir d’uns vuit metres d’alçada el fust s’observava lliure d’argolles fins que novament a la seva meitat de aproximadament tornava estar subjectada pels cercles d ferro i fins a la sortida de fums. Amb seguretat no ho sabem però podia arribat a tenir una alçada de gairebé trenta metres.

Esquema fet per Font
Esquema fet per Font

Més endavant el senyor Font que tenia una empresa a Vulpellac va explicar i a la vegada feia un esquema que adjuntem, com aquesta xemeneia havia sofert una important deformació del fust restant desalineada en referència al pla del terra.

L’empresari a fi de pal·liar aquesta anomalia va contractar a uns experts perquè intentessin corregir la deformitat estructural. Font explicava que els tècnics enfilats al fust van posar anar posant diversos ascons al costat de la flexió, no li vaig preguntar però possiblement les cunyes eren de ferro. També comentava que va ser tot un espectacle veure aquells homes enfilats a la paret de la xemeneia i les persones que els veien a treballar a aquelles alçades exclamaven ¡es mataran !

La xemeneia CERAMSA, vista des de  la carretera (R.Masana)
La xemeneia CERAMSA, vista des de la carretera (R.Masana)

Causes de les  possibles patologies de la xemeneia.

La xemeneia desprès de ésser arranjada (R.Masana)
La xemeneia desprès de ésser arranjada (R.Masana)

No és fàcil fer un diagnòstic del perquè la xemeneia s’havia torçat d’aquella manera que ens mostrava el senyor Font i ara és dificil d’averiguar degut que està enderrocada, si que poden esmentar algunes hipòtesis envers els seus problemes estructurals.

  1. Aparentment el fust de la xemeneia a partir de la seva meitat aproximadament dona la impressió que el talús  va ser modificat en graus, o sigui que potser la van elevar donant-li un pas bastant estret de diametre interior, és una suposició.
  2. Cap la possibilitat que hagués estat allargada per aconseguir més tiratge de fums, un empresari va optar per aquesta possibilitat. Veiem que aquesta meitat superior de la xemeneia esta protegida amb argolles de ferro fet que correspondria al tram que van reparar o adreçar mitjançant l’ajut d’ascons .
  3. Un mestre d’obres explicava que per evitar deformitats del fust era preferible collar les escales de gat interiors de manera que la càrrega  fos repartida  per diferents cares de la paret interna.  Si aquesta xemeneia estava prevista de escales de gat, desconeixem si estaven colocades seguin el criteri esmentat.

AL’objectiu d’aquesta presentació nomès ha estat motivat per donar a coneixer una estructura industrial de mitjançs dels segle XX que havia de fabricar molt del totxos que formen part de les diverses edificacions  del Baix Empordà i d’altres llocs i al temps presentar algunes imatges.