L’any 1999 vàrem escriure un article a la revista Terme número 14 que edita l’ Arxiu Històric Comarcal del Vallès Occidental (AHCVO) titulat: Els constructors de la xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa.
Passats divuit anys d’aquesta publicació, l’any 2019 novament vàrem editat un article a la mateixa revista número 34 titulat: La xemeneia de la bòbila Almirall. Noves aportacions.
Hem considerat adjuntar-los en aquesta pàgina amb l’objectiu de facilitar la coneixença d’aquesta peça donat que rememoren per persones que van fer possible la existència d’aquesta singulat xemenei industrial. Dins aquest bloc hi ha més informació relacionada amb la xemeneia Almirall, posant aquests non sortirà.
Incorporem una imatge de les sis persones que van fer possible aquesta obra, van ser: l’empresari de la bòbila Francesc Almirall Lupi, el mestre d’obres Marià Masana Ribas, l’oficial paleta Lucas Pérez Molina, l’altre oficial paleta José Fauquet Cons i els manobres Paulino Carbajal García i Francisco Gálvez Quesada.
L’any 1991 per la Festa Mayor de Terrassa i al barri de la Maurina on està ubicada la xemenia de la bóbila Almirall, l’Ajuntament va voler fer un homenatge a les sis persones protagonistes de la obra donat també que havia estat considerada internacionalment com la xemeneia amb escales de cargol més alta del mon. -63 metres-
No totes les persones van poder recollir personalment el premi degut que la majoria ens havia deixat , si que el va acceptar personalment José Fauquet, dels altres participant de la obra que no hi van ser presents, va ser a un familiar al qui se l’va fer entrega. L’obsequi va consistir en un llibre que parla del Patrimoni estructural de la ciutat i una peça de ceràmica de disseny exclussiu feta per… del comerç Pont del Gall de Terrassa.
Hem localitzat una imatge de la Xemeneia Almirall feta per Miquel Calvet publicada al Diari de Terrassa del dia 27 de desembre de l’any 2022 en motiu de ser la guanyadora de la primera edició del Concurs Fotogràfic de la Delegació de Vallès dels Inginiers Industrials de Catalunya.
Una nova imatge de la Xemeneia Almirall feta per Santi Alonso que ha estat seleccionada aquest més de juliol del 2023 per la Oficina de Turisme de Terrassa com a imatge delmes, ha estat publicada a la pàgina de la Oficina.
Vigilar ! El guanyador d’un premi per una fotografia que no hem incorporat en aquesta pàgina, s’atribuïa l’autoria de la construcció de la xemeneia, dient amb singular que l’havia fet el seu avi, el cognom del fotògraf no correspon a cap dels constructors que van treballar per edificar la xemeneia. Abans de ser inscrita al llibre de Rècords Guinness, vàrem fer exhaustives investigacions per evitar deixar-nos a algun dels constructors que van intervenir en aquesta obra.
Santi Alonso, juliol 2023
Descripció de la peanya original .
La peanya o pedestal d’assentament de la xemeneia situada sobre un previ i sòlid fonament pensat per suportar el pes d’una colossal estructura com és la xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa.
Desprès que aquesta peça fos inscrita en el Llibre de Rècords Mundials Guinnes l’any 1991 la xemeneia va ser restaurada fent-li una nova peanya de sustentació pensem sense tocar la inicial que ara possiblement esta envoltada per la nova peanya en forma de faldilla.
Observant de nou unes fotografies que tenia de la zona de la bòbila Almirall quan encara era un descampat i junt amb les definicions que consten al Catàleg d’elements d’interès històric-artístic del terme municipal de Terrassa , veiem que la base o peanya és poligonal, mig quadrada i mig hexagonal. A simple vista sembla hi ha sis cares d’igual mida i dues de mes amples i d’una altura d’uns nou metres.
En un plànol fet pels serveis tècnics de l’ Ajuntament de Terrassa fet per ser incorporar a l’expedient d’homologació lliurat a Guinness veiem què:
La llum de la xemeneia, espai interior per on circulaven els fums, és de 2,40 metres de diàmetre, disminuint suaument fins als 63 metres d’altura fet que li dona la configuració d’ un fust lleugerament tron-cònic.
A cadascuna de les vuit interseccions de les vuit cares del pedestal esmentat, s’observa un ressalt d’obra posat en vertical i sobresurt del parament, potser com funció de reforç o solidesa del sopor de base.
Comentar que a la base de la xemeneia, zona de la peanya i conflueix el conducte de tiratge soterrat que s’inicia a la sortida del forn, construcció fonamental per un bon tiratge de la xemeneia, els càlculs d’amplada i longitud d’aquesta obra estan basats amb el cubicatge del o dels forns i la altura que se li vol donar a la xemeneia, així ens ho varen dir alguns mestres d’obres. La xemeneia Almirall segons deia en Cisco Masana, el meu tercer germà, la xemeneia Almirall no calia que fos tant alta però, també deia una frase que alguna vegada havia dit en Marià : ‘Burro grande ande o no ande’ o sigui que opinava que les coses havien de ser grans.
Tenia coses curioses perquè una vegada va encarrerar a un seu amic carnisser que quan tingués un porc suficientment gran, fes una botifarra d’una sola peça el més llarga que pogués.
En Cisco explicava que van estendre la botifarra a la carretera de Rellinars per ser mesurada, no recordava els metres que feia, pensem que possiblement anàvem al ‘merendero’ de Rellinars a celebrar alguna cosa.
Un fet que no havia comentat en d’altres escrits, és que la xemeneia Almirall va ser construïda l’any del fred, el 1956, quan a Barcelona van arribar als – 10º, aquesta glaçada va fer que un tram recent fet de la xemeneia es glaces, van haver d’enderrocar aquesta part i tornar-la a construir. En Marià mentre feia la xemeneia li van sortir penellons a les orelles, la mare li posava un remei fet per ella.
Desconec com els va afectat el fred a la resta de l’equip de paletes en José Fauquet, Lucas Pérez, Paulino Carvajal i Francisco Gálvez, perquè a més treballant en altura on hi bufaven els quatre vents. No hi ha res que no tingui el seu esforç i nosaltres el reconeixem.
