El dia 19 d’abril d’aquest 2023, vaig anar a Torroella per veure si trobava informació per fer un article sobre la telefonia, vaig preguntar a una senyora que estava a la porta de casa seva conversant amb una altra, si ens podia dir on estava situada la centraleta de la telefònica d’anys enrere a Torroella. Em va dir que estava a la Plaça i que la telefonista era la Rosita.
La conversa ens va portar a parlar del seu pare que havia estat sastre de professió, donant-se la casualitat que el sastre era en Frou, persona força coneguda a Pals perquè algunes de les parelles que celebrar les seves noces a la decada dels anys cinquanta, al nuvi, els hi havia fet el vestit en Frou.
Coneixia aquest fet perquè havia estat d’infermera a Pals i també havia coloborat aportant algun article a la revista La Torre de les Hores editada per l’Ajuntament, a un d’ells esmentava al sastre Frou de Torroella.
La conversa amb la Pepita va anar adquirint interes, fins que em va dir: Entra, mira, veus aquí és on el pare hi tenia la sastreria on hi treballaven moltes persones, encara que llavors era més gran.
Em va continuar ensenyant la casa i les diverses pintures que ella mateixa havia fet, pintures de colors vius agradables a la vista. Personalment restava meravellada per les coses que explicava i per la seva cordialitat, més encara quan va dir que tenia 88 anys.
A la sala d’estar menjador hi entrava la claror fent-la acollidora perquè a més tenia la taula parada a l’espera d’ invitats, la moderna llar de foc estava apagada perquè feia bon temps però s’intuia el caliu que havia de desprendre els dies de fred, el gat estaba estirat comodament al sofà, en fí, tots els elements que conformaven un espai agradable.
La Pepita portave a un costat dels cabells dues petites pinces adornades amb floretes que en recollien una part, aquest detall li donava una aire especial, vistos els seus quadres, d’artista, diria.
Vaig preguntar-li si l’havien fet alguna entrevista, va dir que sí, que feia al voltant d’un any que Recer TV la va avisar per entrevistar-la pel programa dit “De prop”, la filmació es consultable a Youtube.
Així que vaig poder vaig intentar buscar el programa que m’havia dit i al mirar-lo vaig gaudir en escoltar algunes de les seves vivencies. El documental va permetre coneixer més aspectes de la vida dé Pepita, fascinant, veia que era ella mateixa, talment com la haviem vist i conegut només unes hores abans a Torroella de Montgrí.
Hem volgut fer aquesta breu explicació per donar perdurabilitat a aquell inesperat i casual encontre amb la Pepita, persona de gran vivesa i cordialitat.
