Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
En motiu de una conferencia que es va fer a Cala Pruna de Pals i una altre al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, em vaig preparar una Power Point, que ara he considerat incorporar-lo en aquest bloc.
A dossier de la revista Gavarres número 10 de la tardor-hivern de l’any 2006 a dossier era
desenvolupat el tema: Metges i menestrals amb una extensió de 52 pàgines. He vaig col·laborar aportant una breu article titulat: A Pals , remeis de foc i dolces. Tècnicament les dolces reben el nom de Notonecta gluca.
Aquest article va ser publicat a la Revista del Baix Empordà número 39, Any X del desembre de l’any 2012 , per llegir el seu contingut clicar a: clinica-alianca-bisbal
Per llegir l’article que va ser publicat al Drac de La Bisbal l’any 1998, clicar a : Llevadores portada-2
Algunes de les imatges que estan adjuntades a l’article es poden veure en format vídeo llevadores-i-inferm-bisbal
Emília Hortal i Prat
A la pàgina 21 d’aquest PDF tracta de la llevadora Emília Hortal on s’esmenta que disposava d’un carnet de afiliació al cos de Funcionaris Municipals de la província de Girona que em va ser lliurat per la seva filla Carme Masgrau i en ell hi consten els Estatuts de la Associació. Carnet que li va ser expedit durant la República el dia 1 de setembre de l’any 1936.
He considerat lliurar aquest document al Arxiu Comarcal del Baix Empordà, perquè es tracta d’una normativa de funcionaris municipals de 84 anys d’antiguitat i es possible que en un futur tingui interès o rellevància històrica per alguna persona estudiosa del tema.
A títol de resum de quelcom del seu contingut dir que els Estatuts estant compostos per nou capítols que ocupen setze pàgines, tot que aquestes son de mida 7,5 per 10,5 centímetres.
Consta que els socis de la entitat pagaven quinze pessetes anuals i l’Associació admetia donacions, els seus membres havien de ser persones contractades pels ajuntaments i tenien com a objectius:
La mútua cooperació i la millora moral, material i social dels associats i també el foment i la creació de tota classe d’institucions que vetllessin per la realització dels fins indicats i contribuir en el seu benestar.
Els socis s’ agrupaven en les següents seccions :
- Funcionaris de la administració local, format per personal d’oficina.-
- Funcionaris tècnics i facultatius, format per enginyers, arquitectes, metges, veterinaris farmacèutics, químics i practicant etc.
- Empleats subalterns , format per agutzils, porters, ordenances, corredors, vigilants i recaptadors d’arbitris i impostos municipals, guàrdies municipals o urbans diürns i nocturns i serveis especials similars als anteriors -detectius -
- Obrers municipals, el formaran els empleats que prestin serveis mecànics i els integrants de la brigada municipal, jardins, escorxadors etc.
Llençar coses no és el meu fort i ara he vist que tenia una fotografia que possiblement era de principis ho mitjans del segle XX que m’havia donar una senyora. Quan la vaig veure recordo que em va impactar perquè la majoria de les persones fotografiades presentaven els ulls punxats, semblava, amb una agulla.
La imatge era adequada per posar-la a un text que estava redactant, però no ho vaig fer a causa d’aquella anomalia que presentaven les persones fotografiades.
Fa poc que junt amb d’altres documents a sortit aquella imatge que m’havia semblant tant intrigant perquè donava a entendre que havia estat utilitzada per fer un acte malèfic a un col·lectiu familiar i en especial adreçat a les dones. Vaig pensar en llençar-la. però tot te el seu valor i pot formar part de la cultura en general o més específicament del mon de les supersticions.
Desconeixem qui va ser l’autor d’aquella pràctica feta sobre d’una fotografia commemorativa d’un bateig que lògicament havia de ser un moment d’alegria i d’unió dels assistents. Tampoc sabem si qui va punxar la imatge havia sigut un home que tingués mania a les dones o si va ser una dona que fos envejosa de les altres dones, persones que serien de poc fiar.
Envers el tema dels maleficis en conec poques coses, no és del meu interès, però si que ara considero que seria interessant saber quantes persones d’aquest col·lectiu van necessitar o no les atencions d’un oftalmòleg i quantes per casualitat van restar cegues de per vida. Encara que cap la possibilitat que fos l’autor o l’autora del delicte a distància qui per rebot l’ hagués arribat a ella la desitjada ceguesa per els altres.
El més curiós es que del total de 39 persones, 18 homes, 14 dones, quatre nens i tres nenes, només hi ha dos homes que s’escapen d’aquesta acció, per contra en el cas de les dones és del cent per cent. També van estar accents de la agressió cinc nens, una nena de mesos i el nadó acabat de nàixer. Aquesta vegada he adjuntar la imatge perquè ha esta modificada.
Hi ha un article de Anton Erkoreka titulat ‘Mal de ojo’ que encara que possiblement no sigui el mateix ens pot servir per conèixer algunes connotacions relacionades amb la vista.
