La ciutat de Terrassa disposa de una xemeneia industrial feta d’obra vista de 63 metres d’alçada i una escala de cargol que l’envolta
prevista de 207 esglaons.
La xemeneia va ser edificada pel mestre d’obres Marià Masana Ribas i cinc dels seus treballadors havia de succionar els fums de dos forns de coure totxos de la bòbila Almirall de Terrassa amb prou tiratge per cremar 10.000 kg de carbó diaris donat que els forns funcionament les 24 hores al dia.
Va ser inaugurada el mes de juliol de l’any 1956 a Terrassa, Vallès Occidental -Barcelona- Espanya. La noticia del ‘Diario de Terrasa’ consta la segona xemeneia més alta del mon, degut que n’hi havia una a l’Argentina que feia dos metres més, però les gestions pel localitzar-la han estat infructuoses perquè de segur que va ser enderrocada i tampoc havia de tenir escales de cargol.
L’any 1991 la seva germana Rosa M. es va posar en contacte amb la central editora del Llibre de Rècords Mundials Guinness situada a Anglaterra per demanar-los informació sobre la documentació que era necessari presentar per fer que la Xemeneia industrial de l’antiga bòbila de material per la construcció Francesc Almirall de Terrassa, Barcelona, Espanya, poguès ser homologada nacional/internacional.
Ens varen donar resposta Ediciones Jordan amb seu a Madrid dient-nos que des de feia un any eren els editors del ‘Libro Guinness de los Records’ per Espanya i Sud-Amèrica i necessitaven que presentéssim al respecte la màxima informació disponible.
La recopilació de informació va ser una tasca que dugué forces hores de treball, de trobar contactes i fer recerca, especialment per poder localitzar als treballadors que van fer possible aquesta monumental obra, els dos diumenges l mes que tenia festa de la meva tasca d’infermeria, vivia a Llagostera, venia a Terrassa per localitzar als constructors que en total van ser cinc.
Uns dels documents de gran importància van ser el lliurat per Jaume Almirall, fill dl propietari de la bòbila Francesc Almirall que en va cedir una fotocòpia de la pàgina del diari de Terrassa que hem adjuntat un retall més amunt i l’altre és el plànol o esquema tècnic de la xemeneia donant testimoni de la mateixa fets pels serveis tècnics del departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa. L’expedient que finalment vàrem poder preparar era abastament ric amb informació. En vàrem fer còpies pels Arxius històrics de Terrassa.
La informació lliurada i segons ens van respondre havia de ser revisada per ‘Ediciones Jordan’ i desprès l’havien de remetre a les oficines de Guinness d’Anglaterra per fer les corresponents qualificacions i valoració en base a la darrera informació internacional obtinguda.
Transcorreguts cinc mesos des de la presentació dels documents, ‘Ediciones Jordan’ amb data 18 de setembre del 1990 ens comuniquen que la Xemeneia Almirall amb escales era un nou rècord mundial i rebíem d’ells la més sincera enhorabona que molt els vàrem agrair.
Passats uns dies rebien el Diploma de l’homologació de la xemeneia de 63, 25 metres prevista d’una escala de cargol de 234 esglaons, personalment n’havia fet constar 217, ens queda el dubte.
Un fet curiós es que al certificat no hi consta la data per, si sabem que va ser expedit a finals de l’any 1990. El tenim en un marc a casa. El nou rècord va sortir publicat en el llibre Guinness de l’any 1991.
