Interessant-nos per fer una crònica sobre la torrentina Teresa Bruguera, vam iniciar una recerca que ens va portar a contactar amb Josep M. Barris i Pol Messeguer (B i M), arxivers de l’Arxiu Municipal de Roses. Sabíem que, temps enrere, havien iniciat una investigació sobre Teresa en descobrir que era farmacèutica i també regidora de l’Ajuntament de Roses.
Molt amablement, B i M ens van facilitar uns apunts que explicaven que Teresa Bruguera era torrentina i la tercera de set filles del matrimoni format per Teobalda Sàbat i Sampol, natural de Torrent, i Martí Bruguera Sastre, natural de Regencós (tot i que la seva neta indica que era de Begur). Els seus avis paterns eren Josep Bruguera Pont, propietari de Regencós, i Maria Sastre Pagès, nascuda a Bordils. El pare de Teresa era procurador dels tribunals i, cap als anys 1903 o 1904, la família es traslladà a Girona, al carrer del Progrés número 21.
Teresa va néixer el 13 de juliol de 1901 a Torrent i, poc després, els seus pares es van establir a Girona, probablement per facilitar una millor formació acadèmica a les seves filles. Segons B i M, Teresa va cursar el batxillerat a l’Institut de Girona i, posteriorment, es va matricular a l’Escola Normal de Girona per estudiar Magisteri. Aquests estudis li van permetre accedir a la Universitat de Barcelona, on va estudiar Farmàcia. Segons el seu expedient acadèmic, conservat a l’Arxiu de la Universitat, va iniciar els estudis de farmàcia el curs 1922-23 i es va llicenciar l’any 1926.
A principis del segle XX, era poc habitual que una dona cursés estudis superiors, i encara menys la carrera de Farmàcia. Potser per aquest motiu, i també per amistat amb la seva família, el diari Avisos y Noticias de Gerona va destacar la seva graduació el 28 de desembre de 1926.
Per exercir lliurement la professió, Teresa es va inscriure al Col·legi de Farmacèutics de Girona. Ramon Piera de Ciurana, expresident del Col·legi, ens ha confirmat la seva inscripció i la seva assistència a les reunions col·legials, sent la primera dona de la província de Girona a participar-hi. A més, segons B i M, entre 1927 i 1929 apareix inscrita a la Matricula Industrial de Roses, pagant impostos per la seva farmàcia. També entre 1928 i 1930 va exercir el càrrec de regidora de l’Ajuntament de Roses, convertint-se en la primera dona política de la vila. El 26 de setembre de 1929 es va casar amb Pere Ferrer.
Amb aquestes dades, vam voler aprofundir més en la seva història i, gràcies a Josep M. Ros, batlle de Torrent, vam contactar amb Carles Plagiribert, vinculat a la família Bruguera, qui ens va facilitar el contacte de Neus Falcó, neta de Teresa. A través d’ella i de la seva mare, Neus Ferrer, filla de Teresa, hem pogut obtenir informació més detallada sobre la seva vida.
Segons la seva neta, Teresa es va casar a Barcelona el 1929 amb Pere Ferrer Cortada, natural de Begur. Van tenir tres fills: Martí, nascut a Begur, i Teresina i Neus, nascudes al Prat de Llobregat. Pere, comptable de professió, va començar a treballar el 1928 a la fàbrica tèxtil de la Seda al Prat de Llobregat. La seva farmàcia de Roses no es va poder traslladar al Prat fins a mitjans de 1930, la qual cosa els va obligar a mantenir dues residències durant un temps. Al Prat, Teresa va instal·lar inicialment la farmàcia en un local de lloguer, però poc després va adquirir un edifici de nova construcció per ubicar-hi definitivament l’establiment i la seva llar.
Després d’anys de dedicació a la professió, Teresa va enviudar el desembre de 1961. Va continuar treballant a la farmàcia amb l’ajuda de la seva filla Neus, fins que una caiguda li va provocar la fractura del fèmur. Això va fer que la seva vida passés a dependre dels seus fills. Cap a 1985, la farmàcia es va vendre, i Teresa es va traslladar a viure amb la seva filla Neus fins a la seva mort l’11 d’agost de 1988.
Teresa no va perdre mai el contacte amb Girona, ja que estiuejava a Llafranc. Segons el diari Los Sitios Avisos y Noticias, l’any 1970 va assistir a les Noces d’Or de la seva promoció de l’Escola Normal de Girona.
Pel que fa als seus fills, Martí va estudiar medicina i va obrir una consulta de pediatria a casa seva. Es va casar amb Ursula Keysers i van tenir cinc fills, un d’ells metge i dos dels van morir en tràgics accidents. La seva filla Teresina, també farmacèutica, es va casar amb Àngel Rivero i va obrir una farmàcia a Vilanova i la Geltrú, on va criar sis fills, dos dels quals són farmacèutics. Neus, la seva filla petita, es va casar amb Vicenç Falcó Pujol, també farmacèutic, i es va quedar a viure al Prat. La seva farmàcia encara està en funcionament i n’és titular la seva filla.
Les germanes de Teresa
Segons informació facilitada per B i M, les filles del matrimoni Bruguera Sàbat van destacar en diferents camps. M. del Carme i Pilar van estudiar medicina. M. del Carme (1906-1996) va obrir una consulta de pediatria a Girona i va treballar a l’Hospital Provincial, convertint-se en la primera dona inscrita al Col·legi de Metges de Girona. Pilar (1909-1994), per la seva banda, va exercir com a metgessa i es va fer religiosa a la congregació de les Carmelites Vedrunes.
Agraïments
Agraeixo l’ajut ofert per Josep M. Barris, Pol Messeguer, Ramon Piera, Jordi Cama, Josep M. Ros, Carles Plagiribert, Neus Ferrer i Neus Falcó, així com la col·laboració de l’Arxiu de la Facultat de Medicina de Barcelona.
Rosa M. Masana Ribas
Aquesta crònica, ara resumida, va ser publicada al Butlletí El Llentiscle de Torrent -Baix Empordà- número 16 del desembre de l’any 2024. La filla de la Teresa i la seva neta han estat contentes de poder tenir una imatge de la mare i àvia de quan era estudiant.
