Les estudiants d’infermeria que vàrem cursar el tercer curs de la carrera a l’escola d’infermeria de l’Hospital de Bellvitge, curs 1973-74 en condició d’internat, vàrem sortir-ne graduades el mes de juny de l’any 1974 essent la Primera Promoció de la esmentada escola.
El primer i segon curs de la carrera (1971-72 i 1972-73) l’havíem realitzat a l’escola d’infermeria de l’Hospital de la Vall d’Hebron, mentre restàvem a l’espera que fossin finalitzades les obres de la escola d’infermeres de l’hospital de Bellvitge.
En aquell temps els estudis d’infermeria rebien el nom d’Ajudant Tècnic Sanitari (ATS) atès que seguien el programa de l’any 1952 que desprès de l’obtenció del títol contemplava poder estudiar algunes de les especialitats establertes. La Seguretat Social disposava d’un barem de puntuació dels mèrits acadèmics obtingut que permetia poder optar a una plaça a l’esmentada entitat.
Canvis sanitaris i socials viscuts durant la nostra etapa professional 1971 a 2011.
Per conèixer com ha estat desenvolupada la nostra activitat d’atenció als malalts hem considerat presentar una breu síntesi referent a les atencions lliurades als malats, també vers la evolució de la professió durant gairebé aquests darrers cinquanta anys bé hagi estat dins l’àmbit hospitalari com a la assistència primària i també la docència..
Comentar que durant el període 1971-2011 la sanitat pública va experimentar una transformació profunda, tant a nivell tecnològic com en el model assistencial. L’augment de l’esperança de vida, els avenços en diagnòstic i tractament, així com la universalització de l’accés a la sanitat amb la creació del Sistema Nacional de Salut (1986), van redefinir el rol de la infermeria dins del sistema de salut.
Dins d’aquest marc, la infermeria va passar d’un model essencialment tècnic i auxiliar a un d’integració plena en l’equip sanitari. L’aplicació de nous protocols, la incorporació de l’evidència científica a la pràctica diària i el desenvolupament de models assistencials centrats en el pacient van ser elements clau en aquesta evolució.
Va ser l’any 1977 que marcà un punt d’inflexió, amb la integració dels estudis d’infermeria a la universitat, cosa que va permetre homologar la professió a escala internacional i obrir la porta a la recerca pròpia dins l’àmbit infermer. Així mateix, l’especialització en àmbits com les cures intensives, la salut mental o la infermeria comunitària va consolidar la figura de la infermera com a professional amb capacitat de decisió i lideratge assistencial.
A més de l’aspecte tècnic, la infermeria va posar un èmfasi creixent en l’atenció holística del pacient, amb una visió que incloïa no només la cura física, sinó també el suport emocional i educatiu per fomentar l’autocura i la prevenció de malalties. Aquest enfocament es va consolidar en l’atenció primària i hospitalària, i es va reflectir en el desenvolupament de rols avançats com les infermeres gestores de casos o les especialistes en cronicitat i dependència.
Així, entre 1971 i 2011, la infermeria va evolucionar des d’un paper auxiliar fins a esdevenir una professió amb autonomia pròpia, basada en el coneixement científic, l’expertesa tècnica i el compromís amb la qualitat de vida dels pacients.
Vàrem formar un grup molt cohesionat
Des del primer dia, el nostre grup, inicialment format per 50 alumnes, va destacar per un fort esperit de companyonia, un vincle que s’ha mantingut al llarg dels anys. Ho hem demostrat no només en la nostra trajectòria professional, sinó també en els moments de retrobament, celebrant amb orgull el 25è aniversari de la fi dels nostres estudis i, més recentment, el 50è.
Potser no ens toca a nosaltres dir-ho, però és una realitat: hem estat professionals compromeses, dedicades tant a l’assistència bàsica com a tasques de responsabilitat en l’atenció als pacients, la gestió sanitària i la docència. Ha estat una gran satisfacció tancar la nostra etapa professional amb la certesa d’haver exercit la nostra tasca amb responsabilitat, entrega i empatia, acompanyant persones en moments fonamentals de la seva vida.
