Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

El cirurgià sense instruments

Un cap de setmana que era a Terrassa, uns amics, la Mar i en Ti, van explicar que havien anat a Barcelona a veure una demostració d’un cirurgià nadiu de les Filipines. Es veu que l’home emprava només les mans, sense l’ajut de cap instrumental, extreia de dins del cos allò dolent que l’afectava i en acabat feia la sutura només passant les mans, tot sense sang.

En Ti va comentar que, des de primera fila, havia vist la intervenció d’abdomen i encara estava perplex d’aquella experiència. Convençuts, van demanar hora perquè la Mar el dissabte a la tarda pogués ser intervinguda, per aquell mateix especialista, d’unes molèsties abdominals que feia molt temps que tenia.

En demanar-me si els hi volia acompanyar, abans no havia acabat de pronunciar la frase ja havia dit que sí. Conversant dins el cotxe, no em vaig fixar en quin lloc de Barcelona vam anar, només que era un edifici modernista que era la seu d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Ens va atendre una recepcionista que ens va fer esperar en una sala molt gran on hi havia força persones. Algunes mostraven una expressió que deixava veure clarament que es trobaven malament i també hi havia dos nens de potser set i deu anys, pàl·lids i sense cabells.

Vaig anar a veure la recepcionista per demanar-li si podia entrar a la consulta amb la meva amiga, però va dir que no estava permès. Vaig insistir i per fer-ho vaig exposar part del meu currículum professional, cosa que no havia fet mai, per veure si la’n persuadia. Finalment va dir que ho preguntaria al doctor. Quan va sortir de la consulta entre visites l’estava esperant i vaig tornar a fer el mateix: explicar la meva experiència sanitària. A ell, a més, fins i tot li vaig explicar que el meu avi havia desenvolupat grans capacitats psíquiques, cosa que era veritat.

Potser en pensar que estava davant d’una persona especial va avenir-se a deixar-me entrar. Això sí, em va indicar on m’havia de posar i que no em mogués d’allà, en un angle de l’habitació. Van fer estirar la Mar a la taula d’operacions i li van enretirar la roba per deixar l’abdomen al descobert. A l’altre costat de taula hi havia una infermera. Jo en aquella cantonada estava completament immòbil i gairebé sense respirar.

Simulació del cirurgià sense instrument
Simulació del cirurgià sense instrument

L’home, amb els dits sobre l’abdomen de la Mar, feia un gest com si volgués penetrar amb les seves mans a l’interior del seu cos, que formava una concavitat. L’ajudant quirúrgica tenia una compresa a les mans, semblava que hagués d’eixugar algun fluid, però no en sortia res, ni sang, que seria el més lògic. El cirurgià va estar un moment burxant fins que finalment en treu una tira llarga i negra. Va aixecar la mà, me la va mostrar i de seguida la va llençar al cubell. Vaig haver de fer un esforç per no anar corrent a veure què era aquell tros de material orgànic que hauria hagut d’anar al laboratori.

Va tornar a fer el mateix i extirpà novament un tall morfològic negre com el carbó i semblant al primer. Era evident que la Mar havia de tenir quelcom greu a dins; allò tan negre i desconegut no podia ser bo de cap manera.

Vam donar les gracies i vam sortir totes dues de la sala d’operacions. En Ti estava nerviós, semblava com si la seva dona hagués tingut un part. Vam preguntar a la Mar com es trobava i va dir que bé, només una mica marejada.

En Ti va anar a pagar la intervenció a una oficina improvisada que hi havia al fons de la sala d’espera i en tornar va exclamar: “Carai, aquests! No s’hi posen pas per poc, a l’hora de cobrar!”

La meva obsessió des d’aquell moment era comprovar què hi havia dins d’aquell cubell, què era aquell fragment biològic. Em venien ganes de quedar-me a Barcelona i esperar al carrer que traguessin la brossa, però era dissabte i no passaven. A més, anava amb el seu cotxe.

En Ti va comentar: “Això que fa aquest home ha de ser real i terapèutic, perquè d’altra manera seria el criminal més criminal que mai s’hagués vist. Com podria una persona estafar aquestes criatures malaltes i la seva família?” Tenia tota la raó.

El dilluns a la feina i a l’hora de dinar, quan ens trobàvem metges i infermeres, vaig perdre la meva credibilitat, vaig explicar el que havia vist aquell cap de setmana i es van pensar que m’ho havia inventat. Això m’ha succeït més d’una vegada. No sé si és degut al fet que em passen coses especials o perquè les persones que conec porten una vida més tranquil·la.

Quant a la Mar, va anar fent. No es pot dir que de cop estigués sana del tot, però tampoc estava malalta. És una persona de petites dolències fàcils de solucionar, perquè d’aquest fet han transcorregut potser uns 25 anys i ella sempre ha fet una vida normal.

Alguna vegada he pensat que potser allò es tractava d’un experiment social: investigar si un fet màximament fora de la realitat que coneixem que s’escapa de la nostra lògica podia resultar creïble, incloent-hi els costos elevats, conclusions aquestes que podrien ser aplicades, per exemple, al camp de la política.

Dones emprenedores, presentació llibres

Entrevista ràdioPalafrugell
Entrevista ràdioPalafrugell

El passat dijous dia 10 de febrer del 2022, a la Biblioteca Municipal de Palafrugell a les sis de la tarda, la autora Rosa M. Masana Ribas va presenta dos llibres titulats: Dones emprenedores (1856-1914) volum I i Dones Emprenedores (1856-1914) volum II.

La primera edició està  en format paper que va ser presentat junt amb la visió en pantalla d’un  PowerPoint, llibre que després va ser obsequiat als assistents, el segon exemplar fet amb format digital està incorporat a xarxa i se’n vàrem  observar també algunes pàgines a la pantalla de la sala d’actes de la biblioteca i  comentar el seu contingut.

Cartell Biblioteca Palafrugell
Cartell Biblioteca Palafrugell

Es va comentar que aquest segon llibre posat a xarxa, hi ha qui l’afegit al seu bloc, encara que sense imatges i al temps va procedir a posar veu al text,  possiblement perquè el puguin escoltar algunes persones sense o amb poca visió per la lectura.

L’acte va tenir bona acceptació i públic, Joan Soler director de la Biblioteca va presentar un breu currículum de l’autora, Paquita Téllez de l’Arxiu Municipal de Palafrugell va dirigir unes paraules de reconeixent i va comentar el temps que l’autora havia dedicat a la recollida de dades al Arxiu ide Palafrugell  a diversos  mitjans, Josep Salvatella tercer Tinent d’Alcalde del municipi va lliurar també paraules de reconeixement i de suport a l’autora, es va obrir un col·loqui fent que l’acte finalitzes a les vuit del vespre.

Pasqui Téllez ens va comunicar que a la direcció de Revista de Palafrugell l’havia demanat  que  esmentes quelcom de l’acte de  presentació dels llibres esmentats, va col·laborar presentant el text del seu parlament que va  ser publicat  a la Revista de Palafrugell número 339 del mes de març del 2022. També va demanar si  autorització per poder-lo  adjuntar  en aquesta pàgina, fet que els estem molt agraïts.

Presentem el text en format PDF  article-parlament-pasqui-tellez

Durant la presentació
Durant la presentació
Difusió Revista Baix Empordà
Difusió Revista Baix Empordà