Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Les altres vides i la casa Vayreda de Girona

L’any 1980 vaig assistir a un taller de tècniques d’anàlisi transaccional útil per al coneixement d’una mateixa i també per a la docència en infermeria.

Els professors del curs ens van comentar que quan acabessin el nostre taller anirien a Bèlgica per fer un seminari titulat Les altres vides. La curiositat va ser gran entre nosaltres i l’endemà vam demanar-los si ens en podien fer una pràctica.

Estirats a terra, acompanyats de música i força relaxats, els professors ens van fer el que en deien sondatges. La tècnica consistia a imaginar que ens elevàvem cap a l’espai veient que la terra donava voltes, després d’una estona tornàvem a baixar i el primer que havíem de mirar eren els peus al tocar el terra i tot seguit el cos per saber si érem una dona o un home.

Una vegada sortits d’aquell estat espacial, els professors van dir-nos que expliquéssim la nostra experiència. La majoria de nosaltres vam considerar que havia estat satisfactòria, excepte una noia que es va veure com a un guerrer prehistòric que havia de manar executar a unes persones però, sentia que no ho podia fer.

Ens van demanar si trobàvem bé que treballessin per resoldre aquell estat d’angoixa de la nostra companya. Val a dir que veure com van desenvolupar aquella teràpia va ser una experiència que sempre he recordat.

Respecte als meus sondatges, en tocar de peus a terra la sorpresa va ser veure que duia espardenyes de pagès bastant plenes de terra i les meves cames eren molsudes i amb presència de pells de descamació. Era una dona bastant madura i vestia de negre amb un mocador al cap, el clima era molt agradable i em vaig imaginar que estàvem a la província de Tarragona, en una vinya on els ceps tenien un verd exuberant, a pocs metres hi havia el meu marit treballant i al fons una casa de pagès que vaig pensar era la nostra. En aquell moment sentia una gran calma i també satisfacció, curiosament provocada pel fet de saber que tenia la feina feta.

 En el segon sondatge, i aquest és el que em porta a explicar-lo, duia unes sabates blanques impecables i anava vestida de comunió, sortia d’una casa en què les escales donaven a un pati o entrada interior i hi havia un test de fulles verdes que reben el nom d’aspidistra.

Foto actual del pati d'una de les  cases Vayreda amb la planta d'aspidistra afegida perquè actualment no hi és
Foto actual del pati d'una de les cases Vayreda amb la planta d'aspidistra afegida perquè actualment no hi és

Caminava agafada de les mans dels qui suposava eren els meus pares per un carrer de llambordes i en aquell moment tocaven les campanes. En aquesta situació no tenia cap sensació anímica, només sabia que anava a fer la primera comunió.

Si bé no havia pensat mai més en aquells exercicis, passats bastants anys i un dia que vaig anar a Girona i baixava pel carrer de la Força, em vaig aturar a l’entrada d’una casa que tenia una gran portalada feta de dovelles.

Immediatament em va venir la imatge d’aquella visió de l’esmentat exercici sobre les altres vides. No m’ho podia creure! Era tot igual, fins i tot el test d’aspidistra; només mancaven els meus pares i el so de les campanes.

El que no coincidia era que per anar a l’església anéssim carrer de la Força avall, ja que la catedral era en sentit contrari. Dies més tard vaig pensar que potser anàvem al temple expiatori del Sagrat Cor, que està situat al carrer Albereda.

Actualment aquestes dues cases, de configuració semblant, del carrer de la Força tenen els números 13 i 15 i ens centra la nostra atenció les portalades fetes de grans dovelles. Una d’aquestes cases disposa d’una doble entrada que no deixa veure l’interior i l’altra es preserva igual com devia ser en principi. Al defora hi ha una placa que diu allà hi nasqué Joaquim Vayreda i Vila (1843-1894) pintor, fundador de l’escola d’Olot.

Insòlit, tot plegat!

La placa que hi ha a la façana
La placa que hi ha a la façana

 

Llevadores de Palafrugell

Per llegir el llibre clicar a:

llevadores-de-palafrugell

Cartell informatiu
Cartell informatiu

Hem afegit un petit vídeo del dia de la presentació del llibre a Palafrugell el 10 de novembre de l’any 2006. La Associació de Suport a la Dona va organitzar un acte molt entranyable, ple de sensibilitat.

Presentem un breu vídeo  filmat per Maria del Carme Cabo Tellez (epd),  li estic plenament agraïda que hagués  retingut aquells moments tant bonics  i emotius  per tots nosaltres,  es va  generar un càlid ambient  especialment afavorit per les poétiques paraules  de Eulàlia Hortal  i pel cant  de Neus Mar junt amb la seva acompanya artística al piano.

Vídeo:

present-llevadores-palaf-2006-mitjana

 

La Associació de Suport a la Dona de Palafrugell (ASDP) va ser fundada l’any 1996 i va desenvolupar les seves activitats fins l’any 2018. Quan em van proposar fer una edició dels articles que de les llevadores havia publicar a la Revista de Palafrugell mentre era director en Santi Messeguer. La persona que hem va suggerir fer una edició dels capítols presentats va ser Maria Salvadó Calzada , mentre i responsable de les publicacions de llibre de (ASDP) en concret de la col·lecció que van anomenar Dones amb nom propi.

Ens vàrem avenir a la proposta i els hi oferí el treball perquè es tractava d’una associació sense ànim de lucre i donava suport a les dones que ho necessitàvem. La Associació es va ocupar de l’edició i en va fer una tirada de 500 volums.

Mesa de presentació. Maria Salvadó, Cloti Martínez, Juli Fernández, Rosa M. Masana i Carme Puigvert (MCC)
Mesa de presentació. Maria Salvadó, Cloti Martínez, Juli Fernández, Rosa M. Masana i Carme Puigvert (MCC)

La directora i la vocal de (ASDP) Clotilde Martínez i Maria Salvadó respectivament, van presidir la mesa juntament amb el batlle de Palafrugell Juli Fernández i la presidenta del Col·legi de Diplomats en Infermeria de Girona Carme Puigvert i jo mateixa.

Clotilde Martínez va fer entrega d´un obsequi en reconeixements a la tasca feta a les llevadores que van poder assistir al acte, que van ser Assumpció Feliu de que es va traslladar de Bescano, Maria Noguer de Palafrugell i pel que fa a Maria Gràcia Pi, va recollir l’obsequi la seva filla, presidenta de la Creu Roja de Palafrugell, degut que feia poc la seva mare ens havia deixat.

Obsequi: Filla M.Gràcia Pi, Assumpció Feliu  i Maria Noguer
Obsequi: Filla M.Gràcia Pi, Assumpció Feliu i Maria Noguer

L’acte va ser amenitzat en primer lloc per la poetessa de Palafrugell Carme Hostalet que llegí una obra poètica dedicada a la mare. Tot seguit la cantant Neus Mar junt amb la pianista que l’acompanyava van interpretar una de les clàssiques cançons catalanes, de la mare que li parla al seu fill, cançó molt entranyable , més encara quant tots veiem que Neus Mar estava embarcada, que aviat seria també una futura mare.

El públic va gaudir d’aquest càlid esdeveniment que havia estat acuradament organitzat, a la sortida ens trobàvem amb alguns pastes i els clàssics confits del bateig que no hi podien mancar. A més dels  fotògrafs Paco Dalmau i Lluís Maimí, Mari Carmen Cabo Téllez (epd) va  fer una breu filmació  que hem adjuntat més amunt i també  n’hem obtingut  algunes  imatges d’aquest text.

Carme Hostalet, Neus Mar i la pianista ....
Carme Hostalet, Neus Mar i la pianista ....

Hem localitzat dues imatges de la llevadora Asumpció Feliu dels dos dies que  vàrem anar  a casa seva  a Bescanó , de primer per a fer-li una entrevista i desprès portar-li  a  que la llegirs per si tot estava correcte,  a  Maria Gràcia Pi no n’hi varem fer  perquè ens en va donar una de quan era jove per posar-la al llibre  i  a  Maria Noguer sí que li vàrem fer una fotografia  però de moment no ha sortit .

Asumpció Feliu a casa seva junt amb la seva màquina d'escriure i a l'entrada
Asumpció Feliu a casa seva junt amb la seva màquina d'escriure i a l'entrada