Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
El dia 15 de novembre de l’any 2013, a Ca la Pruna de Pals es va celebrar el II Fòrum de Recerca del Baix Ter organitzat pel Centre de Documentació del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter ubicat al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí i també amb la col·laboració de l’Ajuntament de Pals i l’Associació cultural de Pals.
La trobada va reunir a diversos professionals que realitzen investigacions multidisciplinaris relacionades amb el territori del Baix Ter i es van presentar tretze treballs de temàtica històrica, etnològica, geològica, ambiental i de climatologia. També es va passar un video sobre la Comunitat d’arrossaires del marge dret del Baix Ter.
Els ponents vàrem ser: Diana Julià ,Laia Cardona, Mònica Borrell, Jana Font, Jordi Montaner, Rosa M. Masana, Xavier Parellada, Sofia Borrego, Andreu Porcar, Josep Lluís Barrasa, Albert Burgas, Marc Lemonche, Sergi Corral i Josep M. Compte.
Bisbalenca dissenyadora de models d’alta pelleteria
Rosa M. Masana
Carme Mir (cedida ella)
Per seguir llegin feu cli sobre Carme Mir i us portarà a la revista Baix Empoprdà Digital, possats sobre l’anunciat Edicions anteriors obriu el número 13 del novembre 2014, pags. 40 a 43.
El llibre parla de les dones de Palafrugell que disposaven de negocis i aquests estaven registrats al seu nom al llibre de la Contribució Industrial i de Comerç dipositat a l’Arxiu Municipal de Palafrugell. Quan vaig observar que el nombre de dones inscrites al capdavant d’un negoci o establiment comercial era prou important –en especial perquè es tractava de mitjans del segle XIX–, vaig considerar que podria ser d’interès fer-ne un buidatge de dades. En format de capítols es va fer una publicació mensual a la Revista de Palafrugell fins a arribar a publicar-ne una trentena.
L’edició consta de dues parts; la primera tracta de les dones que disposaven d’un negoci i la segona inclou una relació de tasques que realitzaven les dones per compte d’altri.
Coberta del llibre
Contraportada del llibre
Margarita Mauri a la esquerra mostrant la plantilla de recerca, Rosa M. Masana i Isabel Pernal.
Acte de presentació del llibre
Es va fer el dissabte dia 22 de maig a les 12 del migdia, a la biblioteca de Palafrugell. Els assistents ens vàrem divertir en especial quan l’autora va explicar la manera artesana que tenia a l’hora de fer la recerca i sistematització de dades, fet insòlit en l’era de la informàtica.
El llibre es pot consultar a les Biblioteques especialitzades de la Generalitat per més informació feu clic aquí
Al butlletí del mes d’abril-juny del 2014 que edita l”’Arxiu Municipal de Palafrugell hi constava els ingressos que s’havien fet per la biblioteca del centre, entre ells el primer volum de Dones emprenedores 1857-1914, 2013.
Maria Gotas Prats 1867-1933 (foto cedida: família Bruguera-Martí)
L’any 2014 vaig publicar un llibre titulat “Dones emprenedores (Palafrugell, 1857-1914)”, que tenia com a objectiu recuperar el nom i la trajectòria de les dones palafrugellenques que disposaven de negocis posats al seu nom, segons constava a la matricula industrial i de comerç de la vila (AMP). Durant aquest període, vàrem localitzar un total de 102 palafrugellenques que pagaven impostos per a la seva activitat empresarial, però en no trobar-hi la Maria vaig deixar de dir quelcom d’ella.
Article publicat per Rosa M. Masana a la Revista de Banyoles, núm. 974 del desembre de 2014.
Llac de Banyoles
La xemeneia Nadal Ribó es pot considerar una penyora arquitectònica que ens recorda l’apogeu industrial banyolí del segle XIX, i encara avui dia podem observar la seva esvelta figura conservada entre les antigues naus tèxtils on, actualment, hi ha la seu del Sindicat Agrícola de Banyoles.
El propòsit d’aquest article és el d’aportar una breu descripció de la estructura de la xemeneia, tot deixant de banda els aspectes històrics de l’empresa que han estat tractats per historiadors locals o, entre d’altres questions, ens han permès saber que l’empresa, l’any 1889, disposava de 134 talers i d una caldera de vapor de 75 CV que, de segur havia de necessitar disposar d’una xemeneia. L’any 1897 l’empresa va patir un incendi i el 1899 va tancar portes deixant al carrer a 300 empleats majoritàriament dones. Més endavant va tornar a emprendre la seva activitat .[1]
Referent a la xemeneia.
Les xemeneies industrials eren considerades com un annex a dins la empresa, i van ser construïdes per mestres d’obres experts en l’art del taulaplom, estri d´ús obligat que els permetia repartir circularment el talús (o percentatge de conicitat) que volien donar al fust de la xemeneia. De sempre, he estat interessada en conèixer les persones que van dur a terme aquestes edificacions, però saber-ho es fa difícil. Una forma genèrica d’esbrinar-ho es consultant els registres del “Subsidio de la Industria y de Comercio” dipositats al ACPE i per fer-nos una idea només entre els anys 1847 al 1856 a Banyoles hi havien els següents mestres d’obres : Martirià Soler, Joan Torroella, Joan Roquet, Gaudenci Banyoles, Martí Gironella, Felicià Torroella, Joan Torrent, Josep Casellas i Joan Font. Hauria d’haver continuat buidant les dades fins arribar l’any 1889, quan l’empresa feia funcionar una caldera de 75 CV, però tot i així, el nom en concret no el sabríem.
La xemeneia Nadal Ribó (imatge Rosa M. Masana)La xemeneia Nadal Ribó, vista des de la base (Rosa M. Masana)
La xemeneia està edificada amb els clàssics maons trapezoïdals aplantillats de terra cuita vermella, que en aquell temps es feien a ma emprant motlles de fusta de diferent mida segons fos la circumferència del tram que estaven edificant.
La base de l’estructura o pedestal on arranca i es sustenta el con de la xemeneia és de configuració quadrada amb una alçada aproximada de 3’5 metres i cada una de les quatre cares fa uns 2’70 metres. La part superior de la peanya finalitza amb una cornisa feta amb rengleres de maons formant sanefa que, a més d´atorgar-li un acabat estètic, a la pràctica serveix per evitar l’estancament de l’aigua de la pluja.
Plano amb l'esquema de dues xemeneies (Arxiu Municipal Banyoles)
El cos de la xemeneia és de estructura lleugerament troncocònica, amb un talús molt poc accentuat , potser d’ un 0’5 % que la fa gairebé circular. Quan a l’alçada comptant des de l’arrencada, per sobre de la peanya potser fa d’uns 25 metres. Observem que no presenta anelles metàl·liques de reforç, fet que li dona la garantia de ser una peça acuradament construïda. També la veiem ben alienada respecte al pla horitzontal del terra i, aparentment no presenta fissures ni patologies al cos excepte a la zona de la corona.
La sortida de fums o coronació de la xemeneia és poc elaborada i s’ha preservat en bones condicions al llarg dels anys, tot i que actualment li manquen algunes peces. Hem de considerar que, quan la xemeneia funcionava, en aquesta zona és on existia una dissociació tèrmica més accentuada, cosa que la feia especialment vulnerable. Reforcen aquest tram de la corona tres collarets formants per sardinells de maons, essent el superior o distal més ample que els altres dos.
Actualment, esta lliure de la seguretat que li donaria un parallamps, però podem observar encara els elements subjectadors del cable de transmissió elèctrica que havia de tenir inicialment. La persona que em va acompanyar a fer la visita al recinte on hi ha la xemeneia hem va comentar que en una ocasió li havia caigut un llamp.
Base de la xemeneia (Rosa M. Masana)
Una de les estructures no vistes i, al mateix temps, importants pel funcionament de les xemeneies era el disseny del túnel de tiratge, perquè d’aquest element en depenia la bona succió dels fums produïts per la combustió de la caldera. Els càlculs sobre el diàmetre i longitud que havia de fer el túnel es basaven amb el nombre de cavalls de vapor que tenia la caldera o la potencia de combustió dels forns ceràmics , així com també en l’alçada de la pròpia xemeneia.
Per finalitzar, dir que aquests monuments artesanals inclosos avui dia dins el context de la arqueologia industrial, en ocasions són les úniques peces testimonials d’un passat fabril. La xemeneia de can Rabassa la podem considerar una supervivent de més de 100 anys que va resistir fins i tot l’impacte d’un llamp. De segur que, de tenir vida pròpia li agradaria saber que actualment valorem la seva presencia.
[1] Josep Grabuleda. Els comerciants Nadal i Ribo del segle XIX: Mig segle de presencia (1). Revista de Banyoles abril del 2000 .També un segon article del mateix autor en aquest mitjà del mes de maig del 2000 (2).
Joan Anton Abellan Manonellas. Recull d’articles 2011-2012, volum III, Banyoles 2014.
[2] Si bé soc infermera, el meu interès per les xemeneies industrials és degut que el meu germà era contractista d’obres i va morir d’accident als 33 anys. Havia edificat una xemeneia industrial a Terrassa que posseeix una escala de cargol exterior que puja fins als 63 metres, l’any 1991 va ser considerada un Rècord Guinness mundial. Podem saber-ne més detalls consultat a la Viquipedia el nom de Marià o també Mariano Masana Ribas. També a:
