Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Fàbrica la Coromina, mostra de rajols

Article fet per Rosa M. Masana publicat a Totbisbal el dia 8 de juny de 2016.

El gener sortia publicat  al mitja digita Totbisbal  un reportatge de Roger Font i Ignasi Corney titulat “La Coromina, un element del patrimoni bisbalenc pendent de protecció”. Amb aquest article hi vull aportar informació complementària consisten amb una mostra de rajols  de la empresa   que  tenia guardats a casa.

Per llegir l’article cliqueu a Rajols 

També es poden consultar articles anteriors relacionats amb La Coromina, com son: La Sirena de La Coromina  i  Mostra de dibuixos d’en “Coro

La fàbrica de filats La Magdalena de Terrassa

Amb motiu d’una trobada familiar a Terrassa, mentre m’esperava al lloc de convocatòria, a la plaça de Baltasar Ragón, observava amb atenció l’antiga fàbrica de La Magdalena i vaig recordar com el meu germà Marià explicava que havia fet el seu aprenentatge de paleta en la construcció d’aquesta empresa.

En la dècada dels anys cinquanta, quan Terrassa vivia encara l’apogeu de la indústria tèxtil, l’empresari Joan Mach  Gutsens va decidir emprendre l’edificació d’una fàbrica de filats de gran dimensions. Va encarregar el disseny de l’edifici a l’arquitecte terrassenc Ignasi Escudé i l’obra de construcció la van dur a terme el mestre d’obres Ramon Pagès Gimó[1] i els seus treballadors, entre els quals hi havia l’aprenent Marià Masana Ribas. Uns anys més tard Masana es consolidaria com a mestre d’obres duent a terme el projecte de la xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa.

La Magdalena en concret es va construir entre els anys 1941 i 1942 i a més d’aquest nom, la fàbrica també era coneguda per Can Mach.

La fàbrica vista pel carrer Watt (R.M)
La fàbrica vista pel carrer Watt (R.M)

L’edifici està situat al barri de Ca n’Aurell i ocupa una illa formada pels carrers Galvani, Faraday, Watt i per la part de la façana principal llinda amb la plaça de Baltasar Ragón, tocant a la carretera de Martorell.

Es considera que l’estructura compleix els cànons de l’estil monumental, academicista i racionalista de l’escola alemanya i està feta d’obra vista amb obertures rectangulars. Disposa de planta baixa amb pis i a la part del davant té un pis de més.

Tot i la sobrietat que transmet l’estructura, observem que també la van  dotar d’elements decoratius, com l’escultura en relleu de la façana principal tocant a la placeta i a la carretera de Martorell. Va ser creada per l’artista Carlos Armiño Gómez (1906-1989) i representava una al·legoria del món del tèxtil, amb elements com una dona filant, un xai i l’engranatge d’una maquinària. Es diu que a l’interior de la fàbrica hi ha mosaics decoratius obra del rajoler Santiago Padrós, àlias Sant Yago.

L’edifici consta inscrit en el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya identificat amb el registre IPAC 28227. L’any 2009  Sandra Isande va presentar un projecte per la reforma i canvi d’us de la fàbrica.

Detalls de la  construcció.

Detall de la fàbrica (R.M.)
Detall de la fàbrica (R.M.)
Finestres de l’edifici, possiblement modificades (R.M.)
Finestres de l’edifici, possiblement modificades (R.M.)
Mentre observava l’estructura vaig quedar sorpresa pel fet que, tot i haver transcorregut 65 anys de l’edificació, es mantingués en tan bon estat, però també per la perfecció amb què havien estat col·locats els maons, en una perfecta alineació que configurava una pauta estructural determinada i sense que a més s’observés cap rastre de material entre les juntes.
Vaig procedir a fer algunes fotografies que ara he considerat adient incloure en aquest resum, en part perquè d’aquesta manera a més de  recordar els orígens de l’aprenentatge de paleta del meu germà Marià, també serveixen per ressaltar el mèrit artístic de l’escultor Carlos Armiño, perquè quan vaig consultar el catàleg de les seves obres artístiques, no vaig saber localitzar l’escultura de la filadora de La Magdalena de Terrassa. Potser aquesta escultura els va passar desapercebuda, ja que està situada en una part elevada de la façana principal.

Fa goig veure les excel·lents obres d’art d’un temps passat en què veiem que a més de donar la corresponent funcionalitat a les naus fabrils, tampoc es dubtava a incorporar-hi complements artístics que ara ens segueixen recordant el passat industrial egarenc.

 

La filadora de La Magdalena, obra de l’escultor C. Armiño (R.M.)
La filadora de La Magdalena, obra de l’escultor C. Armiño (R.M.)

 

 


[1]  La senyora Dolors Figueres, muller de Ramon Pagès, va ser qui em va informar que l’obra l’havia dut a terme el seu marit, i també em va explicar que havia realitzat obres a  l’empresa Aymerich Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya,  i em va proporcionar tres imatges d’aquestes dues obres.