Francesc, Cisco, com tots l’anomenaven, menys la seva germana petita, jo, que li deia padrí, perquè havia obtingut aquesta condició quan em va acompanyar a ser batejada a l’actual catedral de Terrassa.

Una de les seves ocupacions va ser responsable d’un equip d’empleats de l’empresa Veyga de Terrassa que tenien la tasca de pujar encavallades i jàsseres de grans dimensions que servien de base per cobrir els teulats de naus industrials  de grans extensions de superfície fabril.

Potser per condicions innates i alhora per la seva feina, tenia un gran sentit de l’equilibri, destresa necessària per moure amb una grua grans estructures de formigó i situar-les a diversos metres d’altura.

Era afeccionat a fer sostenir objectes uns sobre els altres, quasi impossible que succeís. Un tema que també li interessava era el moviment continu. Jo mateixa sota la seva influència vaig arribar a pensar que era possible fer-lo real, idea que vaig abandonar quan vaig rebre les primeres lliçons elementals de física que ens donaven a l’escola.

El padrí també disposava d’un natural sentit de l’humor i es qüestionava fets de la vida. Això potser li venia de casa, perquè el pare sabia moltes coses i tenia una dita per a cada circumstància de la vida que resumia amb profunditat el fet i a la vegada semblava que li treia importància. També era un gran observador de la natura. La mare… Seria llarg de explicar. Només diré que va néixer l’any 1906, era molt activa i va tenir sis fills. En una ocasió em va explicar un concepte que tenia de l’univers que em va deixar sorpresa. Cada vegada estic més convençuda que no anava errada.

Tornant al tema, els dissabtes que en un sistema rotatori venien a casa a sopar tres parelles d’amics, sovint parlaven de la Xina. El Cisco tenia la mania de dir-los que no tardarien a veure com la Xina es faria l’amo del món. Personalment pensava que exagerava, potser perquè a la dècada dels seixanta feien publicitat del flam Chino Mandarín. La seva germana —jo, perquè en tenia una altra— un any per carnaval se li va disfressar de xinesa, però la influència també podia ser deguda a la sèrie Kung Fu, que sempre miràvem per la televisió, en què David Carradine interpretava el paper de Pequeño Saltamontes.

Feta aquesta introducció, voldria dir també quelcom de la Xina, un tema en què gairebé no hi havia pensat més i tot per reconèixer molts anys després que el meu germà anava força encertat en les seves opinions. Ho dic perquè casualment dies enrere vaig quedar sorpresa veient un vídeo de Youtube fet per ‘Caja de Pandora’ que tractava sobre l’actual influència xinesa sobre Catalunya i de com aquest país finança entitats catalanes. Més que fer-ne un comentari, intentaré cercar novament el vídeo i adjuntar l’enllaç per si algú està interessat a veure’l. El conferenciant es diu Juanjo, a sota del vídeo hi consta Magic’17 Internacional que és  clicant aquí on es pot veure.

Tot i estar intranquil·la per la direcció que prenen les xarxes socials i la tecnologia 5G, estic mínimament satisfeta d’haver pogut parlar del meu germà i donar-li la raó, encara que tard, sobre el seu pensament.

Amb tot, considero que tant pot ser aquesta potència  xinesa que hem esmentat, com d’altres que hi ha o totes juntes fent-ne una de sola, siguin els qui acabin esdevenint els amos del món, el temps ens ho dirà.

Seguint amb el que deia el meu germà.

Avui dia 5 de maig del 2020 he llegit a un diari digital anomenat Okdiario, adjunto l’encapçalament, que ens presenta un gràfic encara que pot llegible una vegada ha estat copiat  que ens mostra quelcom del comerç que España fa amb Xina i només en l’àmbit de material sanitari. La empresa que més inverteix es Ingesan