En base al interès que tinc per les xemeneies industrials, sempre que vaig en tren de Barcelona a Girona quan som Sant Celoni no deixo de donar una ullada a les dues xemeneies que es veuen des de l’estació com despuntaven per entremig de matolls, sempre pensava, un dia les aniré a veure de prop.

Aquest dia va arribar i tot perque vaig tenir ocasió de parlar amb Josep M. Abril  que molt amabñement em  va lliurar uns articles que havia publicat  que parlavem de la història de l’industria tèxtil de Sant Celoni una de les publicacions està emmarcat dins el Patrimoni Històric de Sant Celoni i l’altra està al llibre L’Abans de Sant Celoni dels quals en donem les referencies a notes de final del text (1)

Josep M. Abril  entre d’altres també explica que l’any 1907 a Sant Celoni hi havia la fabrica tèxtil ‘Sociedad Gramunt e Hijo y Cia’ empresa que va ser construïda per Rafael Berenguer i era coneguda pel Vapor, degut que en aquella època eren emprades les calderes de vapor que funcionaven amb carbó i era la font d’energia que activava els sistemes s’ embarrats, politges i corretges encarregats de fer anar els telers, tot que més tard la empresa també va emprar la electricitat.

Les dues xemeneies, Gramunt al fons i Pàmies

El fet que l’empresa estès situada a tocar del riu Tordera l’ aigua tant necessària per la industria tèxtil no els havia de mancar, J.M. Abril diu també que la activitat industrial d’aquesta empresa es va prolongar fins l’any 1933 quan va tancar i desprès d’aquest tancament les naus van restar uns anus en dessús.

Va ser l’any 1947 quan Francesc Pàmies Corrons va comprar les antigues naus de Can Gramunt amb l’objectiu de traslladar la industria de tints i estampació de teixits que tenia a un altre lloc anomenat Batllòria.

Motivat per aconseguir ampliar el sistema generador de vapor, F. Pàmies l’any 1952 va fer construir una nova xemeneia, que evidentment havia de fer funcionar una nova caldera de vapor i aquesta la va de majors proporcions que les que tenia la primitiva xemeneia Gramunt.

Desprès d’un llarg període industrial d’innovació i també social Abril comenta que la empresa l’any 2001 va deixar de funcionar i transcorreguts uns cinc anys, en concret l’any 2006 el complex fabril va ser enderrocat deixant com a penyora les dues xemeneies Gramunt i Pàmies.

El fust de la xemeneia Gramunt edificada l’any 1907

Algunes consideracions  estructurals de les xemeneies Gramunt i Pàmies

Segons l’observació ‘in situ’ d’aquestes xemeneies però, sense prendre mesures, podem dir que la que està més propera al riu Tordera que es la més petita presenta una morfologia del fust tron cònic i està feta amb el sistema tradicional consistent amb emprar maons macisos aplantillats d’obra cuita vermella.

D’aquesta peça destaca el reforç extern mitjançant l’aplicació d’argolles metàl·liques, actualment aquestes per la seva lluentor tenen l’ aparença de haver estat reemplaçades potser durant un procés de restauració.

El fust o cos de la xemeneia s’observa ben assentat sobre d’una peanya que te forma quadrangular i amb un disseny bastant artístic on destaca el voladís que ajuda a espargir l’aigua cap enfora de les parets de la base.

Presenta una bona alineació vertical a excepció d’ una lleugera inclinació a partir de la mitat superior, res d’importància si considerem que te més de cent anys.

La corona o sortida de fums d’aquesta xemeneia  dona la impressió d’haver estat allargada degut que els tres sardinells de reforç fets de maons estant un a una distància més avall d’allà on li correspondria, sembla con si s’hagués allargat aquesta part de la corona per motiu de voler posar una caputxa metàl·lica que evités l’entrada de l’aigua de la pluja al interior de la xemeneia. No és segur però potser fa uns 25 metres.

La segona xemeneia industrial de la vila de Sant Celoni la va fer construir Francesc Pàmies l’any 1952 d’aquí que és coneguda per la Pàmies, esta feta  amb el mateix procediment d’obra  que va ser feta la Gramunt amb maons aplantillats trapezoidals de terra cuita vermella però de majors dimensions tant de diàmetre del fust com d’altura que considerem que potser fa més de 30 metres.

Muntatge amb imatges de la xemeneia, peanya i coronació

Disposa d’una base o peanya de forma quadrangular i d’aquesta n’hem pres les mides aproximades emprant el sistema passos d’un peu del 37 i en dona la xifra de  5 X 5 metres i suposem que d’altura també ha de fer uns cinc metres. Pel que fa a la seva configuració estètica segueix el mateix model de la Gramunt.

Una particularitat d’aquesta xemeneia, a diferència de l’anterior, és  no tenir argolles al exterior del fust però, les podri tenir disposades al interior, com també s’acostumava a fer, en concret posades a la camisa espai entre les dues parets del fust.

A la zona de la sortida dels fums o dita també coronació, s’observa que està reforçada per quatre argolles  d’obra o sardinells de maons de petita mida que tenen la funció constrenyir o d’anellar aquest tram distal del fust, lloc on sovinti ha més risc de deteriorament.

Quelcom vers l’edificació de les xemeneies industrials

Les xemeneies industrials construïdes des de mitjans del segle XIX i fins a ben entrar el segle XX van ser fetes amb totxos macisos aplantillats de terra cuita vermella i es feien emprant motlles de fusta sovint de formació trapezoidal i de diferents mides segons fos el grau de conicitat que volguéssim donar als respectius trams d’edificació del fust. 

Aquestes obres les feien els mestres d’obres coneguts també per mestres del taulaplom degut que usaven una taula de fusta prevista d’una plomada que els indicava el grau de conicitat que havien de seguir. Per edificar les xemeneies no era necessari sol·licitar cap permís d’obres, el motiu era perquè  es considerava que aquestes éren un annex a l’interior de la nau fabril.  

Esquema d’un model de taulaplom

Prèviament a la realització del’ obra els paletes havien de valorar la capacitat de combustió del forn, la longitud del túnel de tiratge estructura que anava des del forn fins la entrada de la xemeneia així també com l’alçada que havia de tenir el túnel d’aquesta. Aquestes diferents parts havien d’estar numèricament en concordança a fi de garantir l’adequada combustió i tiratge de fums.

Una altra qüestió era la d’encarregar fer els totxos de diferents mides en relació al tram que havien d’edificar per donar-li el diàmetre adequat 

Motlle de fusta de dos totxos per una xemeneia industrial

Sovint veiem que les xemeneies tenen un fust tron cònic però també n’hi han de rodones i algunes tenen argolles de reforç vistes i d’altres  amagades, hi ha xemeneies que presenten un fust amb contorsions fetes amb criteris més estètics que funcionals i algunes disposen  d’ escales de gat adossades i també amb escales de cargol i plataformes. (2)

Per aconseguir un adequant assentament vertical de la xemeneia era essencial que el fonament estes fet a consciencia fins a trobar terra ferma, en especial quan es tractava d’ edificar una xemeneia de grans dimensions i també proveir-la d’una bona base de sustentació.

La zona de la coronació o sortida de fums era també un lloc d’especial atenció atès que era el lloc on s’acumulaven més substancies corrosives produïdes per la combustió i també aquesta part  estava condicionada pel factor dissociació tèrmica o diferencia de temperatura entre la paret externa i l’interna de la xemeneia, d’aquí que veiem a les xemeneies reforçada la seva part distal amb sardinells de maons.

 

Notes

(1) ABRIL LÓPEZ, JOSEP Mª Patrimoni Històric Arquitectònic de Sant Celoni. Catàleg. Sant Celoni, 1992. Revisió i ampliació 1997. Del mateix autor veure L’Abans de Sant Celoni. Recull Gràfic 1880-1965. Editorial Efedós setembre 2009. Ajuntament de Sant Celoni. pag. 134 a 140.

(2) MASANA RIBAS, ROSA M. Els constructors de la xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa,Terme núm 14, Centre d’Estudis Històrics. Arxiu Comarcal de Terrassa, 1999 pas.75 a 84.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *