Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Conceptes envers la infecció

A causa de no estar, sortosament, familiaritzats amb alguns conceptes que apareixen als mitjans, farem un petit resum d’alguns:

Un brot epidèmic consisteix en l’aparició sobtada en un lloc concret i un moment determinat d’una malaltia deguda a una infecció. En el cas del SARS Covid-19 es diu que el focus va aparèixer a Wuhan (Xina).

Epidèmia és quan la malaltia es propaga activament perquè el brot es descontrola i es manté en el temps, cosa que fa que augmenti el nombre de casos en una part concreta de la geografia.

Pandèmia és quan una epidèmia compleix dos criteris: que el brot afecti més d’un continent i que els casos detectats en cada país no siguin importats, sinó que es vagin generant per transmissió dins la mateixa comunitat.

Immunitat, segons el Diccionario terminológico de ciencies médicas Salvat, és el conjunt de manifestacions que un organisme viu és capaç de desenvolupar amb el seu esforç per adquirir un estat refractari contra les infeccions. Citem només la immunitat innata o congènita, l’activa per haver passat una malaltia infecciosa i sortir-ne reeixit i l’adquirida mitjançant l’administració de vacunes o immunoglobulines.

El període d’incubació és el temps que tarda una persona des que ha estat infectada fins que se li manifesta la malaltia. Antoni Trilla, cap del servei d’epidemiologia i salut de l’hospital Clínic de Barcelona, comentava que la incubació de Covid-19 és d’un màxim de catorze dies i que els tests de control s’han de fer només a les persones que hagin viatjat a zones de risc o que hagin estat en contacte amb persones amb coronavirus confirmat.

Les immunoglobulines (Ig) són anticossos que es poden trobar en forma salubre a la sang o en altres fluids corporals, actuen com a receptors dels limfòcits B dels quals el sistema immunitari fa ús per identificar i neutralitzar els bacteris o virus que identifica com a elements estranys dins l’organisme.

Les vacunes estan formades per antígens, molècules que l’organisme detecta com a elements no desitjats i respon mitjançant l’acció immunitària de crear anticossos específics per a la malaltia que es vol combatre. El problema és que la vacuna va acompanyada d’altres components usats per a la preservació del material atenuat i d’acord amb alguns estudis les vacunes poden ser causants d’efectes no desitjats en especial també per la incorporació de Tiomersal com a coadjuvant. Per donar més garanties, seria adient potenciar la immunitat natural i en el supòsit d’immunodeficiències, tractar aquestes.

Com a dades generals comentar que el dia 27 de març a les 8.30 h al programa de televisió Arbuseros donaven la noticia que la Xina havia exportat 90 tones de plasma, sense concretar el país receptor, però suposem que Espanya, i tampoc deia el nom de l’empresa. Hem pensat que podia tractar-se de Shanghai RAAS. Segons les dades a internet l’empresa produeix derivats de la sang humana en quantitat de 900.000 litres anuals i també elabora, entre d’altres, albúmina i immunoglobulina humana i en l’actualitat està centrada en l’obtenció de plasma per a pacients afectats del coronavirus.

Una publicació apareguda a Expansión, 27 de març de 2020 presenta el titular: “Grifols cierra su alianza estratégica con China Shanghai RAAS y anuncia que en julio tendrá lista la inmunoglobina anti-Covid en EEUU”.

El Diario de Mallorca del 26 de març de 2020 publicava “El Consejo Superior de Investigaciones Cientifica (CSIC). Los investigadores trabajan en la vacuna a partir del virus que erradicó la viruela.” Mariano Esteban, que lidera aquesta investigació, comenta que estan estudiant la proteïna S (spire), que és la que utilitza el virus per unir-se a la cèl·lula candidata a ser infectada. Fan una cerca entre múltiples plaques de virus per trobar l’esmentada proteïna S i comprovar si aquesta seria capaç de generar anticossos que neutralitzin el virus. La proteïna S té relació amb la vitamina K.

Per garantir la seguretat dels investigadors durant les anàlisis, es comenta que utilitzen un sol component del virus i Estebe també concreta que al Centre Nacional de Biotecnologia tenen experiència en el desenvolupament de vacunes del VIH, l’Èbola, el zika o el chikungunya.

Considero que hem de seguir endavant, tot i que la inesperada pandèmia del segle XXI ens posa enfront de dues forces antagòniques, la vital, la de les ganes de viure, diguem-ne d’Eros, i la que ens vol estirar cap a Tanatos, un personatge fosc i astut que ha intentat vendre la idea perquè algú deixi aquest món com a acte heroic per deixar espai als seus nets. No podem permetre anar en aquesta línia; hem de sortir d’aquesta crisi més evolucionats humanament, no al revés, però hi hem de pensar.

Proposta per a un estudi ambiental

La ciutadania, conscient del problema sanitari que travessem, es manté resguardada en espera que passi el temporal. El fet d’estar-nos obligatòriament a casa ens pot fer sentir malament i tolerar-ho relativament bé segons les pròpies circumstàncies personals i els recursos disponibles tant econòmics com psicològics, sabent que en un moment o altre posarem a prova la nostra resiliència respecte a situacions noves i inesperades. Una de les necessitats que he tingut durant aquests deu dies  d’estar a casa ha estat saber el perquè, el què i el com del coronavirus.

Sabem que ininterrompudament es realitzen estudis per esbrinar les causes que influeixen en la malaltia i salut de les persones, però pel que fa a aquesta malaltia que s’enduu tantes vides, sembla que no en sabem res, o gairebé res, o que hi ha poca cosa a fer per revertir la lesió pulmonar que ocasiona. Per això proposaria que algú fes un estudi seriós que ens pogués donar a conèixer els resultats i tota la informació necessària per prevenir altres possibles brots com aquest, a fi de valorar si volem viure amb menys coses i més qualitat en salut o continuar com sempre.

Proposo per a l’estudi dues hipòtesis que s’hauran de refutar, tot que serien els mateixos investigadors qui les haurien de formular, però penso en aquesta línia expressada i evidentment, en el disseny i la recollida i processament de dades.

Hipòtesis:

1-      La varietat de partícules en suspensió a l’atmosfera al ser inspirades actuen de barrera per a l’intercanvi fisiològic dels gasos O2 i CO2 a nivell alveolar i pulmonar.

2-      Existeix una relació entre les partícules aèries inorgàniques que són aspirades i l’agent patogen amb tendència a envair l’aparell respiratori i multiplicar el dany de la membrana alveolar pulmonar.

Les hipòtesis presentades estan basades en algunes de les referències que donem tot seguit.

El focus de la síndrome respiratòria aguda severa (SARS), sigles que ara també emprem per anomenar el coronavirus actual Sars-Cov-2019 (SARS-2), va ser declarat a Wuhan (Xina), ciutat de més d’onze milions d’habitants que disposa de fàbriques d’òptica, electrònica, automòbils, siderúrgia, laboratoris farmacèutics, enginyeria i biotecnologia. Segons algunes notícies oficioses, aquesta ciutat estava relativament preparada per afrontar una crisi com la que vivim.

El diario.es del dia 25-2-2020 publica ‘El coronavirus limpia la atmosfera China’, ja que els nivells de contaminació per partícules ambientals eren força elevats si tenim en compte el que diu l’Agencia EFE de Xina, referència que ens ha estat proporcionada per ‘Las provincias’ del dia 2 de març del 2020 amb el títol ’La foto de la NASA que desvela la relación entre coronavirus y contaminación en China’.

El Periódico d’Extremadura del dia 23 de març de 2020 assegura que l’Agència Espacial Europea (ESA) ha localitzat metalls pesants a l’espai, electrons de càrrega (-) i ions (+) que intervenen en processos electromagnètics. També que ha estat trobat ferro ionitzat múltiple desproveït dels seus electrons, elements que consideren podrien venir del vent solar de la magnetosfera o de meteorits que a l’arribar a la Terra es fragmenten i ocasionen pertorbacions del camp magnètic. Actualment s’està valorant així mateix la possible influència de les radiacions ionitzants a la matèria orgànica.

En aquesta línia l’anomenada Missió Cluster s’ocupa d’estudiar la magnetosfera amb ús de sondes o missions espacials no tripulades.

J. Alcano i col·laboradors l’any 1992 van desenvolupar un model que els ajudés a fer un estudi de les concentracions d’aire tòxiques a Europa (TRACE): van calcular un gran ventall de metalls pesants en el període de 1978 a 1985, van analitzar la deposició en humit i en sec i el temps mitjà de residència de la massa d’alguns elements a l’atmosfera. Deien que podíem tenir permanència entre 64 a 96 hores. El treball va ser publicat a la revista El Server, volum 26, número 18.

La troballa d’un darrer estudi que he localitzat tira enrere el que deia de la investigació, ja que el treball està fet i els resultats confirmen les hipòtesis formulades al començament, si existeix relació amb el nivell de contaminació i la malaltia alveolar bronquial. Presentem un breu resum i un enllaç per anar a la pàgina dels investigadors, parlen del coronavirus de manera genèrica però no d’aquest actual que és nou. Presentem un breu resum i l’enllaç del treball.

J. Ciencewicki i Ll. Jaspers a la revista Inhalation toxicology de l’any 2007 van publicar el treball d’investigació “Contaminació de l’aire i infecció viral respiratòria”. Es tracta d’un estudi basat en algunes dades prèvies donades per l’Agència de Protecció Ambiental (EPA) dels EUA, com poden ser els elements d’importància en la contaminació atmosfèrica que estan regulats com monòxid de carboni (CO), plom, diòxid de nitrogen (NO 2 ), partícules (PM), ozó (O3) i òxids de sofre (SOx). Els seus estudis els van portar a concloure que “les evidències actuals involucren possibles interaccions entre contaminants atmosfèrics i infeccions virals respiratòries, discutint els efectes dels contaminants dels criteris de la EPA dels Estats Units, així com els contaminants de l’aire interior en les infeccions per virus respiratoris”.

Les sigles (PM) indiquen la matèria particulada o partícules en suspensió, que consisteix en una barreja de partícules i gotetes a l’aire, formada per compostos orgànics, metalls, àcids, sòl i pols. Aquesta matèria està classificada segons la forma, que pot ser gruixuda, fina i ultrafina. Es té en compte el vincle existent entre la PM i la infecció respiratòria, com també les partícules de fase gasosa que intervé el monòxid de carboni, formaldehid, diòxid de sofre, òxids nítrics, hidrocarburs i metalls.

Actualment hi ha investigadors que estant treballant en aquesta línia

Caos cel·lular (R.M.)
Caos cel·lular (R.M.)

En resposta a la inquietud d’uns amics

És possible que per la meva professió d’infermera, un amic i després d’altres m’han preguntat com veia la situació de la pandèmia del Covid-19 que estem vivint. Ho van preguntar perquè sabien que tenia anys d’experiència en la professió i en àrees com salut pública, promoció de la salut, salut mental i aspectes socials relacionats amb la malaltia. El que vaig fer va ser donar-los alguns consells de mesures higièniques i recomanar-los que no s’espantesin.

Partícules estel·lars
Partícules estel·lars

Com que en aquell moment no sabia respondre’ls amb coneixement de causa sobre aquesta patologia amb què els mitjans de comunicació —amb imatges incloses— ens espanten fent-nos la impressió que es tracta d’una guerra, d’una “influenza de les estrelles” com va dir un papa, he intentat obtenir informació, si bé l’interès no ha estat estrictament sanitari, perquè penso que en ser quelcom de global hi ha implicats altres factors que s’escapen del meu coneixement, però quelcom podrem aportar al llarg de la recerca superficial.

Primer de tot és adient remetre’ns al discurs que va fer el president del govern espanyol el dia 22 de març del 2020 i ara aquí només citaré una de les seves frases: “El pitjor encara ha d’arribar”. El president, com han de fer els dels altres països, ha de facilitar informació d’acord amb les orientacions donades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i procurar fer complir els objectius que s’hagin establert.

Per altra banda els diversos governs de cada país també estan sota el mandat de la Organització de les Nacions Unides (ONU), que marca les directrius polítiques a seguir i tenir-les en compte a l’hora de prendre decisions. En concret cal esmentar que aquest organisme internacional ha elaborat l’Agenda pel desenvolupament sostenible 2020-2030,(ODS) redactat en un document en què consten 17 objectius que han de ser assolits en el decurs d’aquesta dècada que ara encetem, marcada, entre d’altres aspectes, per la crisi econòmica, el deute i l’envelliment de la població.

Els objectius per a un major comprensió estan representats en caselles de diferents colors i podem revisar-los al lloc web oficial de l’ONU. En transcric un fragment que mostra resumidament la filosofia de l’Agenda: “Estamos resueltos a poner fin a la pobreza y al hambre en todo el mundo de aquí a 2030, a combatir las desigualdades dentro de los países y entre ellos, a construir sociedades pacíficas, justas e inclusivas, a proteger los derechos humanos y promover la igualdad entre géneros y el empoderamiento de las mujeres y las niñas y a garantizar una protección duradera del planeta y sus recursos naturales”.

Objectius de l'ONU, Agenda 2020-2030
Objectius de l'ONU, Agenda 2020-2030
El text dona una idea de cap on ha d’anar la humanitat i que cada governant ha de treballar per fer possible aspectes, entre d’altres posar fi a la pobresa i procurar la sostenibilitat, que sembla van de bracet, tot i que el desenvolupament sostenible és un aspecte contraposat al progrés econòmic, de manera que és una incògnita si hi haurà progrés social.

Una altra font que he volgut consultar ha estat el setmanari The Economist, que a finals de cada d’any presenta una sèrie de fets polítics i socials que es preveu s’esdevinguin l’any següent. Ho fa emprant gràfics difícils d’interpretar pels inexperts, però en qualsevol cas és una manera de donar informació selectiva a persones de negocis i d’un cert nivell social i degut que sovint ha fet prediccions que desprès han posades a la pràctica, gaudeix  de fiabilitat.

Les prediccions que va posar en portada l’any 2019 sobre el que podria succeir l’any 2020 algunes sembla que s’estan complint. Aquesta vegada va presentar una pantalla optomètrica amb lletres que formen missatges i també una rodona formada per cinc cercles i un nucli amb els colors negre, blanc i carabassa, els dos primers fàcils d’interpretar i el carabassa algun entès l’assimila a l’“agente naranja”, el cercle central és la nineta de l’ull que tot ho veu, al darrere hi ha un cap robòtic suggeridor de la intel·ligència artificial, els bastonets configuren els bacteris causants de malalties, les cares de polítics que tindran rellevància derant aquest periode de temps, l’estrella de cinc puntes i els avions fumigadors. Adjuntem l’enllaç d’un vídeo titulat 2020 año clave en la Agenda mundial de acuerdo con ‘The Economist’, publicat el 14 de desembre de 2019.

Imatge del setmanari The Economist, 2019
Imatge del setmanari The Economist, 2019

 Quant a la informació relacionada amb la salut podem visitar el web de ’Organització Mundial de la Salut (OMS) com també la secció de premsa que conte dades d’interès com que el 16 de març del 2020 l’OMS i la Cambra de Comerç Internacional (ICC) es van unir per sumar esforços de coordinació. També el comunicat en què es diu que els països han de fer accions més audaces per aturar el Covid-19 considerant que Europa és l’epicentre de la primera pandèmia del coronavirus. Observació que dona a entendre en vindran d’altres.

Vistes les polítiques a escala mundial direm quelcom d’aquesta malaltia tan especial pel rebombori social que ha causat i causa. Hi ha diverses persones que diuen no entendre res. Estarem amb aquest ai a cos i amb falta d’informació fins que es facin estudis epidemiològics seriosos i fiables, sense comptabilitzar falsos positius que estiguin afectats per una síndrome de grip estacional coneguda. Es diu que el coronavirus, Covid-19, va aparèixer el dia 31 de desembre de l’any 2019 a Wuhan (Xina), ciutat on hi ha un centre de recerca bacteriològica.

Revisant el llibre de G. Piedrola i col·laboradors a Medicina Preventiva y Salud Pública (9a edició 1991. Edit. Masson-Salvat) informen que la malaltia gripal es coneix des d’Hipòcrates i la primera pandèmia greu que es va produir va ser l’any 1580, que va afectar Europa i s’expandí a l’Àsia i Àfrica. Al mateix llibre els autors Hirsch i Thomson diuen que entre els anys 1173 i 1875 havien comptabilitzat la presència de 229 epidèmies. O sigui, que la humanitat ha estat gairebé sempre convivint amb éssers diminuts que entren al nostre organisme i per això està preparat per activar les defenses immunitàries. És interessant conèixer la base de dades Gisaid EpiFlu, que promou l’intercanvi internacional de totes les seqüències de virus de la grip, dades clíniques i epidemiològiques.

Actualment veient que hi ha diverses seqüències del coronavirus, hi ha qui diu que si afecta les vies respiratòries altes no ha de revestir cap gravetat, ja que les pròpies defenses orgàniques faran la seva feina reparadora i si tenim febre, tos seca i malestar en qüestió de setanta-dues hores poden remetre. Si el problema es manifesta als alvèols pulmonars, o sigui, dins els pulmons, és quan la síndrome requereix més atencions perquè costa de fer l’intercanvi gasós o funció pròpiament pulmonar.

Un punt de vista diferent és qui considera que el problema cel·lular és a causa dels elements de rebuig formats a l’interior de la cèl·lula i plasma efecte també considerat a la grip de l’any 1918 que esmentaven el problema de la descàrrega de citocines. Però encara disposem d’hipòtesis noves expressades per persones preparades com Lluís Botinas, que afirma que el causant del problema pulmonar podria ser la tecnologia 5G, veient que a més de considerar l’existència d’un virus s’hi afegeix un component isoelèctric (el vídeo ara és inexistent).

Del mateix parer és un altre autor expert en telecomunicacions que diu que el suposat virus s’alimentaria de la càrrega elèctrica de la cèl·lula. Potser si realment és com diu, haurien d’estudiar aquests tipus de problemes de salut amb perspectiva multidisciplinària.

Per finalitzar cal dir que el fet d’estar a casa ens l’hauríem de prendre com a experiència de vida que pot posar al límit la nostra manca de moviment i de convivència amb altres persones o bé sentir la solitud desconeguda per un aïllament, fet que provocarà haver de mobilitzar els nostres recursos psicològics per sortir-ne reforçats.

Per altra banda no ens hauríem d’espantar perquè encara que algú digui que és una guerra —i sí que ho ha estat per a les persones que no ho han pogut superar-ho— si ho mirem fredament i segons va dir Santiago Niño Becerra, durant la campanya gripal de l’any 2017/18 van passar la grip 752.000 persones i en van morir 15.000. Pel fet que els mitjans en parlessin poc ens va passar desapercebut, però ara aquestes dades ens poden servir per treure’ns una part de la por que puguem experimentar. Ànims, vitamina C, fer el que ens agradi i esperar que passi la tempesta i el cel s’aclareixi. Tot que a nivell de la base social la sotragada econòmica serà costosa de superar ho farem, perquè no hi ha ningú més creatiu que l’ésser humà.

El logotip de la reunió que es va fer a Alemanya el maig de l’any 2017 amb el lema Junts Avui per un Demà Saludable, el logotip de l’acte era la imatge d’un nus gordià  que ens  pot recordar la frase de ‘Fernando el Católico’ de que ‘Tanto monta cortar como desatar’ en referència a que  un nus gordià si no es pot desfer se’l pot val tallar, que seria el mateix.

Gisaid
Gisaid

Un especial moment social

Al llarg de la vida vivim ensurts,

que sovint experimentem en solitari,

potser perquè són fets coneguts.

Encetem quelcom
Encetem quelcom

No els donem importància

ni tampoc especial crèdit,

perquè afecten poca gent,

i són invisibles a la mirada,

fent-nos sentir l’absència de delit

i una solitud estranya.

 

Hem de travessar aquesta etapa

sense el batec d’un gest comprensiu,

ja que qui el podria donar s’absenta

i el buit de l’estimat resta viu

sense ressonar a la ment dels altres.

Ara la por groga que plana en l’ambient

ha provocat un insòlit i sublim miracle:

ens ha fet solidaris i comprensius,

entenedors del patiment de l’altre.

 

 

Paraula

Sovint emprem paraules sense parar-nos a pensar el seu significat més intrínsec, més primigeni de la parla humana o de la derivació llatina o  grega, però la paraula es interpretada a dins nostra amb la seva verdadera connotació encara que sigui inconscientment.

Aquests trets de la fonètica de les paraules els coneixem des de mitjans del segle XX  quan Richard Bandler i Jonh Grinder van fer estudis del llenguatge verbal i no verbal i l’anàlisi en la forma de ser usat per relacionar-nos amb els demès i amb nosaltres mateixos. Aportacions que van crear la ciència de la neurolingüística i també la programació neurolingüística (PNL).

Dit això, volia comentar que en aquests moments que vivim una situació social tant insòlita  a causa d’un inesperat  problema de salut de caràcter víric-infecció , quan truquem a un familiar o als  amics per veure que fan, solen dir : Si ja ho veus, a casa confinats sense poder sortir. 

Personalment i sense saber el perquè no m’agradava emprar la paraula confinada, més aviat explicava el que estava fent. Ara he vist que confinat vol dir ‘ que estem amb la mort’ perquè ‘con’ és ‘amb’ i finat mort. Si  és això el que vol dir es qüestió de no fer servir  aquests terme perquè ens estem programant, inconscientment  estem dient que convivim amb tànatos i la verbalització cala.

Quan ens preguntem podríem explicar el que fem a casa com  escoltar musica, treballar, escriure, pintar, ballar, cosir, fer creacions, o simplement no fer res, dormir, pensar, somia i d’altres,  tot per evitar verbalitzar la no positiva paraula. Adjunto un retall del Diccionari de A.M. Alcover on hi ha el concepte de la paraula.

Proposta feta per la Isabel, podrien  usar la paraula  Reclòs

Reclòs segon Alcover es refereix a tancat, apartat dels altres, sense comunicació, penso que tampoc seria convenient repetir-la sovint.  Val més que diguem:

No em sona el despertador a les set del matí, no accelero per anar a la dutxa, em vesteixo  sense presa amb roba còmoda, plantofes i mitjons de llana, esmorzo amb pausa  i converso amb qui desitjo  perquè se que els trobaré a casa i parlar deu minuts o més, segons les ganes i després fer  aquelles coses que gairebé teniem oblidades.

Estic a casa desfent el bloqueig amb una balada

Finat
Finat