Els humans, no sé si pel fet de saber que vivim damunt d’una esfera, la Terra, que gira en dos sentits i a gran velocitat, o potser perquè ens imaginem també que vivim dins d’una concavitat, tal vegada podem estar influïts per una certa fascinació pels objectes rodons.
Per què podem pensar d’aquesta manera?
Si ens hi fixem, aquests mesos de juliol i agost, que estan essent calorosos com pocs, els mitjans de comunicació, a més de les notícies polítiques i dels focs, han parlat força de dues coses.
Una és la celebració del Mundial de futbol que, com sabem, a més dels destacats jugadors, ha tingut com a protagonista la pilota, una esfera on sovint hi trobem dibuixats pentàgons.
L’altre esdeveniment del qual també he vist que se’n parla força és l’eclipsi solar del 12 d’agost, que nosaltres veurem al vespre. Serà aquell moment en què l’esfera de la Lluna taparà gairebé per complet l’esfera del Sol, un efecte astronòmic que es produeix cada cert temps i que aquest sembla especialment esperat.
Aquests dos esdeveniments, vistos amb senzillesa, no sembla que hagin de tenir res d’extraordinari, tret de la mobilització de públic que provoquen i de la gran publicitat que se’n fa.
Potser no és casual que, quan mirem al cel, allò que més fàcilment reconeixem sigui també rodó. El Sol, la Lluna, la Terra… I aquí baix, una pilota pot aconseguir que milions de persones mirin al mateix punt alhora.
Però podria ser possible que l’èxit d’aquests esdeveniments, a més de tota la publicitat que els acompanya, tingués alguna relació amb el nostre amor per les figures rodones?
Potser és només una casualitat.
O potser no.
