Només per parlar-ne
Aquest mes de juliol d’enguany, la xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa ha complert 70 anys de la seva inauguració, amb força ressò als mitjans de comunicació.
Recordava que l’any 2006, quan la xemeneia va fer 50 anys, havia confeccionat un dossier amb diversos documents i retalls de diari relacionats amb el pre i post procés d’inscripció de la xemeneia en el Llibre dels Rècords Guinness.
Ara, vist de nou aquest dossier, li he donat un valor que quan el vaig fer no vaig saber veure. Ara sí, perquè recopila molt material que, sol, hagués estat fàcil de perdre. Amb tot, n’havia fet una còpia per lliurar-la a l’Arxiu Històric Comarcal del Vallès Occidental, on està disponible per a qui el vulgui consultar.
La curiositat que avui ens ha sorgit, encara que alguna vegada ja hi havia pensat, ha estat relacionar la xemeneia amb el número set, calculant-ho de manera que, quan una xifra té més d’un dígit, la reduïm a un sol número.
Per exemple, Marià Masana Ribas, el mestre d’obres encarregat de l’edificació de la xemeneia, va néixer el dia 15-1-1927. Tota la xifra no acaba de coincidir, però si sumem 15 + 1 = 16, i 1 + 6 = 7. Després hi ha l’any 1927, que ja conté un 7.
Va morir d’accident el dia 7-7-1960 i, reduint l’any, 1 + 9 + 6 + 0 = 16, i 1 + 6 = 7.
Es diu que van edificar la xemeneia durant aproximadament set mesos, inaugurant-se el dia 18-7-1956; en aquest cas només coincideix el mes.
La xemeneia fa 63,25 metres d’altura. Si sumem els números i els reduïm a una sola xifra, també ens dona 7.
Disposa de 217 esglaons de pedra artificial que circumden la xemeneia i d’altres escales, dites de gat, adossades a la paret, sense saber amb seguretat quin és el nombre total.
L’escala que envolta la xemeneia, iniciada en sentit levogir, configura sis voltes. Si afegíssim a aquest conjunt la plataforma circular superior, ens donaria 7.
Potser tot plegat no és més que una coincidència, però és una d’aquelles curiositats que, quan les descobreixes, et fan mirar els documents d’una altra manera.
