Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

La sirena de can Coromina toca ara des de Can Mir.

La sirena de can Coromina ara toca des de can Mir
La sirena de can Coromina ara toca des de can Mir

Article publicat per Rosa M. Masana  el dia 15 d´octubre de 2009.

L’empresa ceramista Coromina i Cia. de la Bisbal és considerada una de les que va tenir major solera i producció industrial. Va funcionar durant 96 anys, des del 1911 i fins al 31 de març del 2007, quan va tancar definitivament. L’empresa se situa al carrer de l’Aigüeta núm. 126, al costat d’un supermercat els terrenys del qual havien estat part de la fàbrica. A l’exterior de les naus encara es poden observar les dues xemeneies industrials en un estat força conservat. Com que l’empresa va tenir un nombre important de treballadors durant el seu apogue, van instal·lar una sirena a la torre més alta per comunicar l’hora d’entrada i de sortida de la feina. El seu brunzit agut s’escoltava arreu de la vila sis vegades al dia, fet que va atorgar una identitat i un to familiar als bisbalencs. Després d’un temps sense funcionar pel tancament de la fàbrica, ara torna a sonar des de la nau industrial d’Àngel Mir situada a la carretera de Cruïlles. A més d’indicar l’horari laboral serveix per continuar mantenint una centenària tradició local.

Per continuar llegint clica a sirena.

Narcís Terrats Cané, encarregat de fet tocar la sirena
Narcís Terrats Cané, encarregat de fet tocar la sirena

Els grafits de la Bisbal

Un grafit a la Bisbal (Rosa M. Masana)
Un grafit a la Bisbal (Rosa M. Masana)

La paraula grafit deriva de la italiana grafitti, i consisteix en fer dibuixos i pintades en espais urbans, especialment en murs o en altres elements del mobiliari. L’origen d’aquesta tècnica pictòrica s’emmarca en la cultura hip hop que es va desenvolupar a la dècada dels anys setanta en barris neoiorquins com el Bronx, Brooklyn o Oueens. Hi vivien comunitats afroamericanes i llatinoamericanes. En altres ciutats europees també va quallar el moviment, concretament a França, durant els fets del maig del 1968, amb el lema: “La imaginació al poder”.

El grafit i la curiositat (la imatge no és de la Bisbal , Rosa M. Masana)
El grafit i la curiositat (la imatge no és de la Bisbal , Rosa M. Masana)

Per continuar llegint clica aquí

Article: Rosa M. Masana, publicat a Totbisbal, 24-8-2011

Dues bisbalenques, excursionistes d’alta muntanya

Carme i Paquita (cedida ellas)
Carme i Paquita (cedida ellas)

Article : Rosa M. Masana, editat a Totbisbal el 14-5-2010

Les bisbalenques Carme Pla Tossas i Paqui Doblado Artacho, per estar en forma, corren gairebé cada dia durant aproximadament una hora i mitja per la zona de les Gavarres. Aquest és el seu lloc preferit d’entrenament de sempre i, on diuen, descobreixen camins i indrets de gran bellesa natural. Ho fan perquè, a més de sentir-se molt bé practicant exercici, adquireixen les condicions físiques necessàries per poder pujar cims de muntanya d’una alçada fins a més de 5.000 metres.

Per continuar llegint clica aquí

Salvo Saglietto, àlias ‘Lux’ (1892-1968)

Salvo Saglietti
Salvo Saglietti

Més de quaranta anys fent de fotògraf a la Bisbal

d´Empordà.

Logo d´en "Lux"
Logo d´en "Lux"

Son molts els bisbalencs que tenen a casa seva alguna fotografia feta per S. Saglieto, era una persona força peculiar que tothom recorda, motiu pel que vàrem intentar reconstruir part de la seva biografia i donar-la a conèixer.

La crònica va ser publicada a la  Revista Baix Empordà,número. 32 , Any VIII del març de l´any 2011  amb el títol: Domenico Salvo Saglietto, àlies ‘Lux’, més de quranta anys fent de retratista a la Bisbla d’Empordà. Per llegir-lo clicar a : domenico-salvo

 

 

Desprès de haver  estat publicat l´article, em va arribar a mans aquest retall de diari que tot seguit presentem,  sense però  que hi consti la data. Possiblement sigui del mes de setembre o octubre de l´any 1968, perquè parla de la seva mort.

Publicació al diari "Los Sitios", data 1968
Publicació al diari "Los Sitios", data 1968

Albert Roldós Brancós (La Bisbal 1926-1996)

Albert Roldós i Teresa Valls (cedida T. Valls)
Albert Roldós i Teresa Valls (cedida T. Valls)

Rosa M. Masana, publicat a Totbisbal el dia 30-4-2009

Bisbalenc polifacètic i autodidacte que tot el que es proposava fer , encara que no ho hagués fet mai, ho aconseguia. Quan parlem amb  la seva muller Teresa Valls, veiem que el va saber comprendre molt bé i potser per aixó, també, l’ Albert  va aconseguir ser  tant creatiu.

Per continuar llegint  l’article clicar aquí

Ampliació de dades

Sovint succeeix que després d’haver publicat un article ens assabentem de més fets relacionats amb el tema, i així ha passat amb l’Albert Roldós. Robert Vilà Farreny ens parla de l’Albert anomenant-lo Betus, hipocorístic d’Albertus, i comenta que s’ocupava de fer les tramoies del teatre, o sigui els decorats, els efectes sonors i els especials. Quant a efectes singulars n’esmenta un de molt original que emprava per representar algunes escenes dels Pastorets. Utilitzava un pot connectat a un tub llarg d’aram i a dins hi posava pega grega picada i una espelma encesa. Des de darrere de l’escenari bufava per la part distal del tub i en sortia una fogonada de flames espectacular. D’aquest mecanisme en deien les pipes.

Marc Vilà, el fill d’en Robert, explica després que en Betus els va ensenyar la tècnica de fer les pipes, es van disposar a fer-ne un parell per a la coreografia dels Pastorets i just en el moment que estaven remenant els estris va entrar al teatre un parell de guardes municipals de la Bisbal. En veure el que estaven fent van quedar paralitzats i, blancs de l’espant, van dir-los que s’havien pensat que estaven fabricant una bomba casolana en estat molt avançat.

Joan Rasós i la seva muller Núria Lloberes un dia mentre conversàvem va sortir pel mig l’Albert i van dir que a en Betus també li deien el Maestro i que entre ell, Joan Coromines, conegut per Koro, i Narcís Martinell  n’havien fet de l’alçada d’un campanar. També van explicar que s’havia construït un zoòtrop.[i] Jordi Frigola i Sefa Ponsatí corroboren aquesta creació i també que s’havia fet un foliscopi.

Betus, futbolista

Pere Plaja Girona ens lliura unes imatges d’en Betus que considera que van ser fetes entre els anys 1945 i 1947, al camp de futbol dels Capellans, on s’hi poden veure dotze futbolistes que formaven l’equip del Frente de Juventudes.

Al dors de la fotografia hi ha els noms dels jugadors. D’esquerra a dreta començant per dalt hi veiem Joan Pi, Joan Cabruja, Pere Plaja, Josep Vidal, Francesc Campillo, Narcís Ponsatí i Josep Ros; a baix, Miquel Colls, Gabriel Janoher, Jordi Mercader, Cinto Masgrau i Albert Roldós.

Pere Plaja ens comenta que en Betus sempre jugava amb borseguins, espardenyes de roba que arribaven fins al turmell, perquè deia que d’aquesta manera dominava millor la pilota. El motiu de Maestro em comenta que li va venir perquè la forma de moure la pilota  els recordava  la del futbolista Escolà, del Futbol Club Barcelona, a qui també apel·laven el Maestro. En Plaja destaca d’ell el fet que tenia un tarannà de persona elegant i amb personalitat.


[i] Zoòtrop és un aparell que consisteix en un cilindre giratori previst d’ascletes que en fer-lo girar es van projectant figures sovint d’animals i es veuen en moviment. El foliscopi disposa d’un mecanisme semblant.