Fer de la necessitat una virtut Massana Ribas, Rosa Maria. Llevadores de Palafrugell. 165 anys d’història.
Associació de Suport a la Dona Palafrugell, 2006.
Crònica de Rosa M. Gil i Tort publicada a la Revista de Girona 2007 (1)
«La construcció històrica es consagra a la memòria dels que no tenen nom». Amb aquesta frase de Walter Benjamin l’autora d’aquest llibre encapçala la seva monografia dedicada a les llevadores de Palafrugell.
Aquesta petita frase ens serveix per calibrar el valor del treball realitzat per Rosa Maria Massana, infermera de professió i amb vocació d’investigadora històrica, tal com es demostra en la seva obra, fruit de la recerca documental i la recollida de testimonis orals.
Llevadores de Palafrugell és un homenatge ben merescut a aquelles dones que van saber fer de la necessitat una virtut i, superant les barreres ancestrals que les mantenien allunyades de la vida pública i de l’accés a la cultura, varen esdevenir
imprescindibles justament en el camp on podien ser protagonistes de forma natural i inalienable: el part i la vetlla per la supervivència dels nadons. Aquesta exclusivitat atorgada per la mare naturalesa ha fet que les dones, des de sempre, hagin estat les encarregades d’ajudar a parir les seves companyes de gènere, amb uns coneixements adquirits de mares a filles, i sense una validació acadèmica fins fa poc més d’un segle.
Repassant les biografies que l’autora ha recollit de documents d’arxiu i testimonis orals, ara podem conèixer la trajectòria professional i humana de disset llevadores que han exercit la professió a Palafrugell entre 1833 i 1998.
La lectura del llibre permet veure desfilar noms i dates d’unes biografies amb molts punts de contacte: dones sovint unides per relacions de parentiu, que havien nascut en el si de famílies del poble, que havien cursat la formació destinada a les noies de la seva edat, que s’havien casat i havien format la seva pròpia família i tot seguit s’havien proposat homologar els seus coneixements pràctics i teòrics mitjançant els exàmens de revàlida oficials de la Universitat de Barcelona.
Una història que cavalca paral·lela a l’evolució de l’assistència sanitària del país i a la necessària modernització que aquest ha anat experimentant durant els darrers 165 anys.
Aquesta recerca i la seva publicació, gràcies als auspicis de l’Associació Suport a la Dona de Palafrugell, com a segon volum dins la col·lecció Dones amb Nom Propi, han fet entrar a la història totes aquestes vides, i també un petit i fonamental fragment de la de tots aquells nadons que van veure la llum en mans de les llevadores estudiades. Ens trobem
així davant d’un exemple d’història local que, estudiant vides particulars, aconsegueix il·luminar una mica més el passat comú de tota una comunitat, recuperant el vincle que els defineix col·lectivament pel fet d’haver nascut de mans de les mateixes dones. Unes dones que varen saber exercir una professió ancestral, en condicions sovint molt precàries, però amb un reconeixement social a nivell local digne de l’alta tasca que varen desenvolupar.
Nota
Rosa Maria Gil Tort. Revista de Girona F num. 242 maig – juny 2007 E [333] 101 http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/73754/86892
Les imatges que hi ha en aquest article han estat afegides.
