Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Carme Roig Gich, hortolana de la Bisbal.

La Carme amb un conegut seu i el cotxe al darrera
La Carme amb un conegut seu i el cotxe al darrera

La Carme era una hortolana de la Bisbal que sempre, fes el dia que fes, entrava a la plaça Nova amb la seva furgoneta Citroën, descarregava els productes de la pròpia collita, anava a aparcar el cotxe i quan tornava muntava la parada que consistia en un cadira per seure mentre despatxava, unes balances i les caixes i galledes amb les verdures i flors de temporada. El  lloc on posava la parada era a tocar a la Volta de la Mel. Tenia una forma de fer  que invitava a  que li compressis  alguns dels seu productes i desprès  et preguntava: I ara que vols que et regali ? i ens oferia alguna cosa de propina, com es feia antigament amb el pa que incloïa la torna.

La Carme era coneguda també per la ‘Carme de la horta‘. Recordo que feia dies parlava que  quan anaves a comprar  sovint comentava que pensava en  cedir les seves propietats de la zona de la Guardiola al Ajuntament de La Bisbal i, deia que volia que aquests terrenys fossin usats per a  construir-hi un hospital.

Aixó ho explicava  a algunes de les  persones que  més coneixia, tot que li donàvem  una importància relativa  perquè la veiem amb bona salut i ganes de viure i pensarem que aquest projecte aniria per llarg.

La Carme era  cosina del cineasta Antoni Martí Gich i ell mateix  ens explicava que de petit quan vivien a Barcelona  anava a passar les vacances d’estiu a casa seva. En Martí  de fa anys que viu a Fonteta i te l’estudi a La Bisbal

En una ocasió vaig fet una entrevista a la hortolana Dolors Bagué Lloveras  que també posava la  parada a la plaça Nova  just a tocar les escales de la església, aquesta entrevista va  ser publicada a l’edició digital  Totbisbal l’any 2007, aquest mitja que donava  noticies i publicava fets  de la ciutat va ser clausurat, fent que la vila quedés, al meu entendre, quelcom d’orfe pel que fa a noticies locals algunes basades amb experiències personals dels bisbalencs. Va succeir el mateix que a la revista el Drac que lliurava molta informació.

Havia pensat amb una altre hortolana per fer-li Hi una entrevista i aquesta era  la Carme Roig Gich, quan li vaig proposar de,  no  va dir pas que no, només va posar com a condició que abans  volia saber quines  preguntes  li volia fer i  les hi vaig donar per escrit.

Eren preguntes relacionades amb aspectes com:  des de quan  feia aquesta feina, quins productes de la horta conreava,  quants metres quadrats de  terreny disposava, qui la ajudava a treballar la terra  i alguns aspectes  relacionats  amb la venda. Vàrem quedar per trobar-nos  un dia a la cafeteria L’Escut per dinar i conversar una estona.

Alguns dels productes de temporada que duia a vendre
Alguns dels productes de temporada que duia a vendre

El dia que ens varem reunir  per dinar la Carme m’explicava episodis de la seva vida, en especial de quan anava a vendre a d’altres municipis i de com duia el cotxe de carregat i que  en ocasions d’altres hortolanes li demanava que la portes amb el seu cotxe, encara que a ella no l’agrada massa fer aquesta feina.  Donava la impressió que la Carme no tenia ganes de parlar sobre  les preguntes  que l’havia fet per escrit  i va ser veritat perquè finalment em diu: He fet la donació de les meves  propietats, però ara m’he repensat. Aquesta tarda tinc hora amb l’advocat per desfer el contracte.

No vaig saber que dir-li i ella tampoc va  fer res per donar alguna explicació més. Només va dir: Val més que marxi, que no faci tard amb l’advocat.  Em vaig sentir una mica confusa donat que l’entrevista va restar per fer, era evident que la Carme estava més per d’altres coses que havia de considerar eren importants i les volia solucionar i amb urgència, més que pas respondre a unes preguntes que li feia una afeccionada a escriure.

Malauradament passat un temps, no se quant,  vaig saber que la Carme havia mort i he de reconèixer la poca informació que en ocasions m’arriba, perquè és encara avui que  desconec  si la Carme va aconseguir desfer el contracte de donació que havia signat.

 Per finalitzar comentar que he volgut esmentar quelcom de la Carme perquè a dins d’una carpeta he trobat una còpia del foli on hi havia anotades  les preguntes que pensava fer-li  i  aquesta troballa  m’ha motivat a dir quelcom d’ella.

El seu cotxe a la plaça Major
El seu cotxe a la plaça Major

 Ho hem de reconèixer, Internet és una joia, perquè el que menys m’esperava és que quan he  escrit el nom de Carme Roig Gich a Google  per veure com havia quedat aquesta crònica, ha aparegut  publicat un document que porta per nom : Conveni urbanístic en relació al P.O.U.M. Sra Carmen Roig: Nou equipament públic de caràcter assistencial, datat el dia 20 de març de l’any 2014.  Es tracat del document que la Carme Roig  havia fet amb la Ajuntament en cedir-li les seves propietats, en un apartat deia  que aquell acord era irrevocable, per la qual cosa el dia que la Carme tenia hora amb l’advocat és evident  que no havia de poder canviar les  clàusules dictades en aquell document.

 Més amunt em inclòs un enllaç que ens porta a l’entrevista que vàrem fer a la Lola Bagué, ara també hem trobat  al àlbum una nova imatge d’ella que potser es veu millor i l’adjuntem. També una altra fotografia la de la Remei  Anguila que ajudava a la Montserrat Pagés que encara despatxa  productes de la seva horta a sota la Volta de la mel. També recordem que venia alguna cosa del camp, poques, però si moltes lors la Francisca.

Remei  Anguila,  2006
Remei Anguila, 2006
Dolors Bagué
Dolors Bagué

Soldats del Baix Empordà reclutats amb possibilitat d’anar a la Guerra de Cuba 1895-1898

En motiu de fer un article relacionat amb el soldats  de la comarca del Baix Empordà que van lluitar a la Guerra de Cuba  i alguns d’ells no van poder tornar a casa, bé fos perquè havien mort en  el camp de batalla  ho  per  alguna malaltia infecciosa com podia ser febre groga,  tenia   encara guardats  uns apunts on hi constava el nombre de joves de cada població de la comarca  del Baix Empordà que havien estat reclutats per l’exercit durant el periode 1895-1898.  Informació que havia obtingut dels llibres de reclutament de l’Arxiu de la Diputació de Girona.

He considerat que aquests apunts  amb el temps podrien convertir-se amb  paper reciclat  i que abans que això succeís  s’en podia fer un breu resum  com el que presentem.

Cada municipi disposava d’una Junta de sanitat encarregada  de citar als joves que tenien l’edat,  demanar-los que anessin  a fer una revisió del seu estat de salut amb el corresponent  registre de dades biomèdiques per poder-se incorporar al ejercit.

Tothom sabia que anar a  la guerra i a més haver de travessar l’atlàntic  amb vaixell i en condicions  poc favorables,  era  d’un  gran risc  per la vida, motiu pel que les families que s’ho podien permetre pagaven una suma elevada de diners  per evitar que el seu fill pases per aquest tràngol, no hagi ho podien fer les families pobres.  També succeia que no tots el reclutes d’aquest periode de guerra amb Cuba  hi anaven , alguns restaven a la península.

Per escapulir-se d’aquesta activitat bèlica hi havia qui fugia envers algun  lloc on no fos trobat, d’aquí que al registre de reclutes hi constaven : els redimits  perquè havien abonat l’import exigit del govern i eren alliberats , els pròfugs  que s’havien escapat però  eren buscats  per d’altres municipis  i  un tercer grup de no aptes  a causa de manifestar  algun problema físic o psíquic.

Mapa del Baix Empordà

  Tot seguit mostrem  dos llistats, un amb el nombre de soldats  que residien a un dels  cinc municipis més poblats de Baix Empordà com eren:  La Bisbal, Palamós, Palafrugell, Torroella de Montgrí i Sant Feliu de Guíxols,  d’equests municipis s’ha comptabilitzat un total de  922 reclutes.

Reclutes de les principal poblacions empordaneses
Reclutes de les principal poblacions empordaneses

En aquest altre llistar  s’inclou el  nombre de reclutes  que vivien a municipis adscrits als cinc anteriors que van ser un total de   664 , xifra que si la sumen als 922 de les poblacions més grans  abans esmentades ens dona la xifra de  1.586  reclutes amb possiblilitat d’anar a lluitar a Cuba.

Considerar que el  territori del Baix Empordà te 701,7 Km2 i amb aquests ens podem fer una idea dels joves espanyols que van ser movilitzats per aquesta causa.

Illa de Cuba
Illa de Cuba
Pobles 1895 1896 1897 1898 Total
Bagur 14 13 13 15  55
Calonge 29 24 30 36 119
Casavells  9  3  4  5   21
Castell d’Aro 20 15 13 19   67
Castell d’Empordà -  3  -  3    6
Corçà  6  7  5  9   27
Cruïlles  9 14  7 10   40
Fontanillas  2  3  4  -     9
Fonteta  7  7  7  5   26
Foixà  6  2  7 12   27
Gualta  9  7  6  6   28
La Pera  6  8  4  9   27
La Tallada  6  6  5  8   25
Monells  6  4  3  3   16
Mont-ras  6 11  7  3   27
Palau Sator  6  8  6  6   26
Pals 12 25 20 12   59
Parlavà   4  4  3  3   14
Peratallada  6  6  3  7   22
Regencós  3  2  2  1     8
Sant Joan Palamós 11 12 11 15   49
Sant S.de la Heura  3 12  7  8   30
Santa Cristina Aro 12 14  9 11   46
Serra  3  3  1  5   12
Rupià   5  5  1  6   17
Torrent  3  4  6  6   19
Ullà  5  10  6  3   24
Ullastret  4  4  5  3   16
Vallobrega  2  1  1  2     6
Vulpellac  6  4  2  3   15
Total 148 241 138 137 664

Podem obtenir més informació a: Gironins morts a la Guerra de Cuba

 

Mestres d’obres de la Bisbal d’Empordà segle XIX i XX

Presentem un llistat amb els noms del mestre d’obres que exercien a la Bisbal  durant els segles XIX i XX,  que van ser els responsables de la construcció d’un bon nombre de cases i edificis de la Bisbal i les fabriques ceramistes amb els seus respectius forns de flama invertida i les xemeneies industrials d’extracció dels fums de la combustió del material.  Sovint, pel fet de construir xemeneies  eren coneguts també com a  mestres del taulaplom.

Per la consulta clicar a:  mestres-d’obres-bisbal

El treball que van realitzar els mestres d’obres  en la construcció de xemeneies industrials a la Bisbal d’Empordà, està inclòs a  Viquipèdia i es pot consultar  a:  Daba núm. 5, 2009 i  a  Xemeneies industrials de la Bisbal.

Museu Terracotta de la Bisbal, imatge: Ràdio Bisbal
Museu Terracotta de la Bisbal, imatge: Ràdio Bisbal

El Hospital y la Escuela de Enfermería del Tòrax de Terrassa, imagenes y nuevos datos

Referente al Hospital del Tòrax y la Escuela de Enfermería en este mismo medio adjuntamos un libro que exponen algunas de las actividades de este centro que se puede consultar en este enlace Escuela de Enfermería y datos históricos del hospital.

Sucedió que después de haber transcurrido unos años de la edición del citado libro y al revisar de nuevo algunos documentos, encontramos información que no habíamos presentado y en este momento hacemos un pequeño resumen a la vez que incluimos algunas fotografias.

Grupo de compañeros del hospital
Grupo de compañeros del hospital

1- Presentamos en formato VIDEO algunas imagenes de las dependencias de la Escuela de Enfermeras y de servicios asistenciales del hospital.   hospital-i-escola-media

2- Facultativos del hospital posiblemente entre los años sesenta i setenta del siglo pasado. La imagen fué cedida por el médico Ferran Lloveras. Hemos incluido en la imagen los nombres de los doctores que estan en nuestro recuerdo, entre ellos hay especilistas  neumologia, cirugia del tórax, otorrinolaringologia, radiologia, nefrologia.

Fiesta escola en una terraza del hospital, izquierda Rosa M. Masana
Fiesta escola en una terraza del hospital, izquierda Rosa M. Masana
Facultativos del hospital
Facultativos del hospital

3- Despedida  de la Rvda. Mare Superiora Asunción en el mes de  setiembre del año 1969 segun consta en el dorso de una de las  fotografias ofrecidas por el reverendo y médico Ferran Lloveras .

En la imagen del grupo de 35  hermanas que estan indicadas cada una de ellas con un número, al dorso de esta misma fotografia hay escritos los nombres de: 3-Piscila, 4-Juvés, 5-Asunción, 6- Ángela, 7- Maria, 9- Ana, 10- Mónica y 11- la letra es poco entendible

Parte del personal del centro
Parte del personal del centro
Comunidad
Comunidad
La hermana Asunción dirigiéndose al coche
La hermana Asunción dirigiéndose al coche
Despedida
Despedida
4- Quirófano
4- Quirófano

  4- Imagenes del equipo quirurgico de la Ciudad Sanatorial de Terrassa  durante la década de los años sesenta que me fueron entregadas  por Ferran Lloveras Bel, sacerdote del centro  y posteriormente tambiem  médico del hospital.  Decir que para mi sorpresa el doctor Lloveras vino un dia al despacho y me  dijo: Toma estas fotos me gustaria que la guardaras tu. Así lo hice y algunas  de ellas  utilizadas para ilustrar  el libro antes mencionado. El doctor Lloveras múrió cuando  tenia sesenta años (Barcelona 1925-Terrassa 1985)  momento en el que coincida  con el proceso de cierre del hospital que que a la vez era su hogar.

En las imagenes que presentamos s’ observa  una intervención de tórax en que  el cirujano principal és el doctor Antoni Caralps i Massó (Barcelona 1904 – Alella 1991) trabajando en equipo con la doctora …., el anestesista doctor Bruguera, la instrumentista …, un posible aprendiz de cirugia y dos hermanas carmelitas auxiliares de quirófano.  El doctor A. Caralps  en el año 1953, un año después de ser inaugurado el sanatorio,  obtuvo mediante  oposiciones una plaça de cirugia del tórax  del Patronato Nacional Antituberculoso  y  fué  destinado a la Ciudad Sanatorial de Terrassa. En este centro se realizava cirugia experimental con animales del  que el doctor  Caralps disponia  de experiencia .

1- Quirofano Sanatorio Terrassa
1- Quirofano Sanatorio Terrassa
3- Quirófano
3- Quirófano
2- Quirófano
2- Quirófano

Historia de la Escuela de Enfermeria del Hospital del Tórax de Terrassa

Este libro fué incorporado en esta pàgina el dia 23 de abril del año 2o16 y poco después fué retirado para hacer alguna modificación.

El Colegio Oficial de Enfermeria de Canarias nos pidió permiso para incluirlo en su página web y le fué concedido, pero libremente y sin pedir permiso a la autora  este libro no esta permitido copiarlo y en especial en paginas que contengan publicidad.

Escuela Enfermeria del Hospital del Tòrax de Terrassa
Escuela Enfermeria del Hospital del Tòrax de Terrassa

Para su lectura clicar a: toraxhospital Escola infermeria

Incluimos en este espació un gráfico estadístico de los alumnos que finalizaron los estudios en la Escuela del ‘Hospital del Tòrax de Terrassa’ aunque este incluido en el libro  lo  adjuntamos externamente  porque  sintetiza la actividad formativa enfermera.   grafic-alumnes-ats_color

Con el fin de ampliar la historia del hospital presentamos dos crónicas que había obviado debido que no consta registrado el medio donde fue publicado. Tratan de la inauguración de la Ciudad Sanatorial erigida por el Patronato Nacional Antituberculoso en la ciudad de Terrassa en un terreno que habia adquirido  el ayuntamiento  antes propiedad de Can Carbonell , el dia 22 de abril de 1944 cuya extensión era de 106.497 m2 ( Ana M. Luque i López)

El acto de inauguración fue celebrado el día 8 de junio del año 1952 en el que asistió el General Jefe del Gobierno español Francisco Franco y otras autoridades políticas y eclesiásticas. El Sanatorio como popularmente era conocido, transcurridos unos años en que coincidió que la enfermedad podía ser tratada ambulatoriamente, el sanatorio  se transformó pasando a  llamarse Hospital del Tòrax de Terrassa.

 Incluimos  más información y  algunas imagenes  ver  en : Datos complementarios   

Crónica inauguración Sanatorio
Crónica inauguración Sanatorio
Inauguración del Sanatorio 8-6-1952
Inauguración del Sanatorio 8-6-1952