La Carme era una hortolana de la Bisbal que sempre, fes el dia que fes, entrava a la plaça de la església amb la seva furgoneta Citroën, descarregava els productes de la pròpia collita, anava a aparcar el cotxe i quan tornava muntava la parada que consistia en un cadira per seure mentre despatxava, unes balances i les caixes i galledes amb les verdures i flors de temporada. El  lloc on posava la parada era a tocar a la Volta de la Mel. Tenia una forma de fer  que invitava a  que li compressis  alguns dels seu productes i i quant t’havia despatxat et preguntava: I ara que vols que et regali ? i ens oferia alguna cosa de propina, com es feia antigament amb el pa que incloïa la torna.

La Carme era coneguda també per la ‘Carme de la horta‘. Recordo que darrerament quan anaves a comprar-li alguna cosa sovint comentava que havia pensat amb cedir les seves propietats de la zona de la Guardiola al Ajuntament de La Bisbal i, deia que volia que aquests terrenys fossin usats per a  construir-hi un hospital.

Aixó ho explicava  a algunes de les  persones que  més coneixia, tot que li donàvem  una importància relativa  perquè la veiem amb bona salut i ganes de viure i pensarem que aquest projecte aniria per llarg.

La Carme era  cosina del cineasta Antoni Martí Gich i ell mateix  ens explicava que de petit quan vivien a Barcelona  anava a passar les vacances d’estiu a casa seva. En Martí  de fa anys que viu a Fonteta i te l’estudi  de producció Videoplay al carrer Ampla de  la Bisbal

En una ocasió vaig fet una entrevista a la hortolana Dolors Bagué Lloveras  que també posava la  parada a la plaça  just a tocar les escales de la església, aquesta entrevista va  ser publicada a l’edició digital  Totbisbal l’any 2007,  però, aquest mitja que donava  noticies i publicava  alguns fets  succeïts a la ciutat va ser clausurat, ocasionant que la vila quedés, al meu entendre, orfe pel que fa a noticies locals, algunes d’elles versades en experiències personals dels bisbalencs. Va succeir el mateix que a la revista el Drac que  també lliurava molta informació.

Havia pensat amb una altre hortolana per fer-li una entrevista i aquesta era  la Carme Roig Gich, quan li vaig proposar , no  va dir  que no, només va posar com a condició que abans  volia saber quines  preguntes  li faria i que les hi lliurés   per escrit.

Eren preguntes relacionades amb aspectes com:  des de quan  feia aquesta feina, quins productes de la horta conreava,  quants metres quadrats de  terreny disposava, qui la ajudava a treballar la terra  i alguns aspectes  relacionats  amb la venda. Vàrem quedar per trobar-nos  un dia a la cafeteria L’Escut per dinar i conversar una estona.

El dia que ens varem reunir  per dinar la Carme m’explicava episodis de la seva vida, en especial de quan anava a vendre a d’altres municipis i de com duia el cotxe de carregat i que  en ocasions d’altres hortolanes li demanava que les portes amb el seu cotxe, encara que a ella no l’agrada massa fer aquesta feina.  Donava la impressió que la Carme no tenia ganes de parlar sobre  les preguntes  que l’havia fet per escrit  i va ser veritat perquè finalment em diu: He fet la donació de les meves  propietats, però ara m’he repensat. Aquesta tarda tinc hora amb l’advocat per desfer el contracte.

No vaig saber que dir-li i ella tampoc va  fer res per donar alguna explicació més. Només va dir: Val més que marxi, que no faci tard amb l’advocat.  Em vaig sentir una mica confusa donat que l’entrevista va restar per fer, era evident que la Carme estava més per d’altres coses que havia de considerar eren importants i les volia solucionar i amb urgència, més que pas respondre a unes preguntes que li feia una afeccionada a escriure.

Malauradament passat un temps, no se quant,  vaig saber que la Carme havia mort i he de reconèixer la poca informació que en ocasions m’arriba, perquè és encara avui que  desconec  si la Carme va aconseguir desfer el contracte de donació que havia signat.

 Per finalitzar comentar que he volgut esmentar quelcom de la Carme perquè a dins d’una carpeta he trobat una còpia del foli on hi havia anotades  les preguntes que pensava fer-li  i  aquesta troballa  m’ha motivat a dir quelcom d’ella.

 Ho hem de reconèixer, Internet és una joia, perquè el que menys m’esperava és que quan he  escrit el nom de Carme Roig Gich a Google  per veure com havia quedat aquesta crònica, ha aparegut  publicat un document que porta per nom : Conveni urbanístic en relació al P.O.U.M. Sra Carmen Roig: Nou equipament públic de caràcter assistencial, datat el dia 20 de març de l’any 2014.  Es tracat del document que la Carme Roig  havia fet amb la Ajuntament en cedir-li les seves propietats, en un apartat deia  que aquell acord era irrevocable, per la qual cosa el dia que la Carme tenia hora amb l’advocat és evident  que no havia de poder canviar les  clàusules dictades en aquell document.

Darrerament hem localitzat una breu filmació feta a la Carme mentre despatxava a la Núria Gironella, odontòloga de la Bisbal, L’interés que pot tenir aquesta filmació  és veure en actiu a la Carme  mentre despatxava i sentir-li desprès  a dir : ” I ara que vol de regalo ?”

Ajuntem el vídeo Carme-roig

 Més amunt em inclòs un enllaç que ens porta a l’entrevista que vàrem fer a la Lola Bagué, ara també hem trobat  al àlbum una nova imatge d’ella que potser es veu millor i l’adjuntem. També una altra fotografia la de la Remei  Anguila que ajudava a la Montserrat Pagés que encara despatxa  productes de la seva horta a sota la Volta de la mel. També volem recodar a la Francisca  que despatxava algun producte del camp i molt especialment  flors.