Si parlem en termes d’energia, sovint ens referim a l’electricitat o a altres mecanismes que en generen, però quasi mai parlem de nosaltres, de les persones, que també disposem d’un sistema elèctric creador d’energia i d’alguna cosa més etèria. D’aquí que, de vegades, tinguem la sensació de no tenir forces i, d’altres, correm a gastar-les.
Cada vegada és més habitual que alguns mitjans de comunicació, llibres i comentaris de persones apuntin cap al terreny de les energies dels éssers humans, tot i que el tema ve de moltíssims anys enrere, perquè ja eren conegudes les emanacions energètiques dels éssers vius.
Segons es diu, alliberem més energia quan experimentem sentiments potents, siguin dels dos extrems, com l’amor i l’odi, o dels d’entremig, que formen tot un ventall de manifestacions de diversa intensitat.
Els experts en aquesta matèria parlen de quatre sentiments bàsics dispersadors de l’energia humana.
El primer és la por: sempre tenim por per alguna cosa, ja des de petits. El segon és la culpa, culpa per tot, encara que sigui per deixar el gat a la galeria. El tercer és l’aferrament: ens adherim a les persones que estimem o amb qui convivim, a una afecció, a uns estudis, a un partit polític o simplement a una idea, a tot allò que ens dona seguretat. I, per últim, hi ha el sentiment d’indignació.
Pel que fa a la indignació, es pot manifestar com a enuig, ràbia, fúria, despit o violència.
Tot això ja ho sabíem per la nostra experiència de vida, però el que potser desconeixíem —perquè no ho podem veure i ens passava de llarg— era que aquests sentiments desprenen energia, una energia que sembla escapar-se cap a indrets que ignorem, com una força subtil que abandona el nostre camp sense saber ben bé qui o què la recull. A vegades es transforma en aliment del conflicte entre persones; d’altres, queda la sensació que va més enllà del que podem explicar.
I quan aquesta collita és més abundant és en els moments en què ens trobem més fora de lloc, més alterats per altres persones o per aquests quatre sentiments esmentats: la por, la culpa, l’aferrament i la indignació. La història antiga i moderna és plena d’aquests exemples que sovint no ens aturem a pensar.
Aquest és un tema difícil de demostrar; potser només el podem conèixer mitjançant la intuïció. En tot cas, va bé saber-ne la teoria.
Esquema dels quatre sentiments.
